SLR
SLR
Enginyeria marítima
- ca elevació del nivell del mar, n f
- ca SLR, n f sigla
- es elevación del nivel del mar
- es SLR sigla
- en sea level rise
- en SLR sigla
Enginyeria marítima
Definició
Ascens del ^nivell mitjà del mar^ produït pel canvi climàtic.
Nota
- SLR és la sigla corresponent al terme anglès sea level rise.
SMR
SMR
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca SMR, n m
- es SMR
- en slope mass rating
- en SMR
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Índex que avalua la propensió a trencar d'un desmunt o d'un vessant, definit per Romana el 1985.
Corregeix el valor de l'^RMR^ amb quatre factors: l'angle que forma les direccions del desmunt i la discontinuïtat més desfavorable, l'angle de cabussament de la discontinuïtat, la diferència entre els angles de cabussament del desmunt i la discontinuïtat més desfavorable per a l'estabilitat, i el procediment d'excavació.
Corregeix el valor de l'^RMR^ amb quatre factors: l'angle que forma les direccions del desmunt i la discontinuïtat més desfavorable, l'angle de cabussament de la discontinuïtat, la diferència entre els angles de cabussament del desmunt i la discontinuïtat més desfavorable per a l'estabilitat, i el procediment d'excavació.
Nota
- SMR és la sigla corresponent al terme anglès slope mass rating.
sobreample
sobreample
Enginyeria del transport
- ca sobreample, n m
- es sobreancho
- en widening
Enginyeria del transport
Definició
Increment de l'amplada que es dona a cadascun dels ^carrils^ d'una calçada en corba circular, en relació amb l'amplada en recta, com a conseqüència de la major amplada necessària per a la inscripció del vehicle en la corba.
Únicament s'efectuen sobreamples en corbes circulars de radi inferior a 250 m. Per al càlcul s'usa un vehicle de referència o vehicle tipus.
Únicament s'efectuen sobreamples en corbes circulars de radi inferior a 250 m. Per al càlcul s'usa un vehicle de referència o vehicle tipus.
sobreample de via
sobreample de via
Enginyeria del transport
- ca sobreample de via, n m
- es sobreancho de vía
- en gauge widening
Enginyeria del transport
Definició
Major ample que es dona a la via a les zones en corba, sobretot si aquesta és de radi reduït, per tal de facilitar la ^inscripció en corba^ dels vehicles.
sobrecàrrega
sobrecàrrega
Enginyeria de la construcció
- ca sobrecàrrega, n f
- es sobrecarga
- en overloading
Enginyeria de la construcció
Definició
Càrrega gravitatòria que actua sobre una estructura diferent del pes propi.
sobrecàrrega permanent
sobrecàrrega permanent
Enginyeria de la construcció
- ca sobrecàrrega permanent, n f
- es sobrecarga permanente
- en live load
- en permanent live load
Enginyeria de la construcció
Definició
Part de la càrrega gravitatòria, excloent-ne el pes propi, que actua sobre una estructura que es manté constant al llarg del temps.
sobrecàrrega variable
sobrecàrrega variable
Enginyeria de la construcció
- ca sobrecàrrega variable, n f
- es sobrecarga variable
- en live load
Enginyeria de la construcció
Definició
Part de la càrrega gravitatòria que actua sobre una estructura que és susceptible de variar en mòdul o en posició al llarg del temps.
sobreeixidor
sobreeixidor
Enginyeria hidràulica
- ca sobreeixidor, n m
- es aliviadero
- es vertedor
- en spillway
Enginyeria hidràulica
Definició
Estructura hidràulica que té la funció de derivar i transportar l'aigua sobrant d'una ^presa^ i esmorteir-ne l'energia en reintegrar-la al curs fluvial, per a evitar possibles perjudicis a la mateixa estructura i als béns i a les persones de l'extrem aigua avall.
És l'element que dona un caràcter essencialment hidràulic a les preses, que, altrament, quedarien reduïdes a simples estructures resistents.
El sobreeixidor, per les seves exigències geomètriques, funcionals i de situació, fins i tot pot condicionar l'estructura resistent, de manera que en certes ocasions determina l'elecció del tipus de presa. Pot estar col·locat sobre la mateixa estructura, cas en què es parla de presa sobreeixidor, o situar-se independentment d'aquesta. Segons la seva posició, es classifiquen en: sobreeixidors de superfície, que són els sobreeixidors pròpiament dits i s'utilitzen sobretot per a l'evacuació de cabals d'^avinguda^, i sobreeixidors o ^desguassos intermedis^ i ^desguassos de fons^, usats per a controlar el nivell de l'^embassament^, i buidar-lo totalment o parcialment. Sigui quina sigui la seva situació, qualsevol sobreeixidor presenta tres elements comuns: l'^embocadura^ o entrada de l'aigua, que pot ser superficial, en làmina lliure, o submergida, amb pressió; la ^conducció^, que també pot ser en làmina lliure, o ràpida, o amb pressió, i l'obra de restitució, que pot ser un ^vas esmorteïdor^, situat al peu d'una presa sobreeixidor, o un ^trampolí^, en sobreeixidors independents del cos de la presa. Tots aquests tipus genèrics i les seves obres parcials poden combinar-se de moltes maneres, cosa que permet escollir en conjunt i en detall la solució idònia per a cada cas. El sobreeixidor pot ser de caiguda lliure, generalment en ^preses de volta^; de pou; de superfície, esgraonat o llis, en preses sobreeixidor, i també en trampolí o salt d'esquí.
És l'element que dona un caràcter essencialment hidràulic a les preses, que, altrament, quedarien reduïdes a simples estructures resistents.
El sobreeixidor, per les seves exigències geomètriques, funcionals i de situació, fins i tot pot condicionar l'estructura resistent, de manera que en certes ocasions determina l'elecció del tipus de presa. Pot estar col·locat sobre la mateixa estructura, cas en què es parla de presa sobreeixidor, o situar-se independentment d'aquesta. Segons la seva posició, es classifiquen en: sobreeixidors de superfície, que són els sobreeixidors pròpiament dits i s'utilitzen sobretot per a l'evacuació de cabals d'^avinguda^, i sobreeixidors o ^desguassos intermedis^ i ^desguassos de fons^, usats per a controlar el nivell de l'^embassament^, i buidar-lo totalment o parcialment. Sigui quina sigui la seva situació, qualsevol sobreeixidor presenta tres elements comuns: l'^embocadura^ o entrada de l'aigua, que pot ser superficial, en làmina lliure, o submergida, amb pressió; la ^conducció^, que també pot ser en làmina lliure, o ràpida, o amb pressió, i l'obra de restitució, que pot ser un ^vas esmorteïdor^, situat al peu d'una presa sobreeixidor, o un ^trampolí^, en sobreeixidors independents del cos de la presa. Tots aquests tipus genèrics i les seves obres parcials poden combinar-se de moltes maneres, cosa que permet escollir en conjunt i en detall la solució idònia per a cada cas. El sobreeixidor pot ser de caiguda lliure, generalment en ^preses de volta^; de pou; de superfície, esgraonat o llis, en preses sobreeixidor, i també en trampolí o salt d'esquí.
sobreeixidor de llavi fi
sobreeixidor de llavi fi
Enginyeria hidràulica
- ca vessador de llavi fi, n m
- ca sobreeixidor de llavi fi, n m sin. compl.
- es aliviadero de labio fino
- es vertedero de labio fino
- en sharp crested weir
Enginyeria hidràulica
Definició
Vessador en què el gruix de la paret per sobre de la qual vessa l'aigua és inferior a tres vegades l'^altura d'energia^ del flux.
La relació entre el cabal circulant, Q, i la ^càrrega hidràulica^ aigua amunt del vessador, H, depèn de la secció transversal que presenti; així, es poden trobar vessadors rectangulars, en què Q és proporcional a H^3/2, o triangulars, en què Q és proporcional a H^5/2, i fins i tot pot haver-hi una relació lineal, en què Q és proporcional a H, en els vessadors anomenats Sutro.
La relació entre el cabal circulant, Q, i la ^càrrega hidràulica^ aigua amunt del vessador, H, depèn de la secció transversal que presenti; així, es poden trobar vessadors rectangulars, en què Q és proporcional a H^3/2, o triangulars, en què Q és proporcional a H^5/2, i fins i tot pot haver-hi una relació lineal, en què Q és proporcional a H, en els vessadors anomenats Sutro.
sobreeixidor de llavi gruixut
sobreeixidor de llavi gruixut
Enginyeria hidràulica
- ca vessador de llavi gruixut, n m
- ca sobreeixidor de llavi gruixut, n m sin. compl.
- es aliviadero de labio grueso
- es vertedero de labio grueso
- en broad crested weir
Enginyeria hidràulica
Definició
Vessador en què el gruix de la paret per sobre de la qual vessa l'aigua és superior o igual a tres vegades l'^altura d'energia^ del flux.
La relació entre el cabal circulant, Q, i la ^càrrega hidràulica^ aigua amunt, H, és Q proporcional a H3/2.
La relació entre el cabal circulant, Q, i la ^càrrega hidràulica^ aigua amunt, H, és Q proporcional a H3/2.
