Back to top
  • ca  forjat, n m
  • ca  sostre, n m sin. compl.
  • es  forjado
  • en  floor slab
  • en  joist

Enginyeria de la construcció

Definició
Element estructural horitzontal en forma de ^llosa^ que separa dos pisos i alhora rep directament les càrregues d'ús i les transmet als elements verticals portants de l'edifici.

D'altra banda, la llosa d'edificació actua tot distribuint entre els diferents elements verticals les forces provocades per les accions horitzontals dels sismes o del vent. Constitueix alhora la separació entre plantes consecutives i acompleix funcions d'aïllament acústic i de suport d'acabats (cels rasos, paviments) i d'instal·lacions. Sota l'efecte de les càrregues gravitatòries, la llosa d'edifici treballa com a placa a flexió-tallant normal; davant de les accions horitzontals, treballa en el seu pla a la manera d'una membrana o biga de gran cantell, motiu pel qual és important que presenti una rigidesa en el pla suficient.
  • ca  sostre de biguetes, n m
  • es  forjado de viguetas
  • en  beam and block floor

Enginyeria de la construcció

Definició
Llosa unidireccional construïda a partir d'un entramat de ^biguetes^ sobre les quals es disposen els ^revoltons^.

El sostre de biguetes ha de disposar d'una ^capa de compressió^ de formigó armat, abocada in situ, la qual, a banda de certes funcions resistents, proporciona el parament superior, adequadament regular i llis, de la llosa.
  • ca  sostre de xapa grecada i formigó, n m
  • es  forjado de chapa grecada y hormigón
  • en  composite deck-slab

Enginyeria de la construcció

Definició
Sostre constituït per una làmina inferior d'acer, de secció grecada, i un reble superior de formigó en massa o armat.

La làmina inferior pot actuar com a simple encofrat (essent el formigó l'únic element resistent), com a element resistent exclusiu (essent el formigó un reble no estructural) o bé com a element plenament col·laborant, tot constituint una secció mixta juntament amb el formigó superior; en aquest darrer cas, es reforça l'adherència entre l'acer i el formigó mitjançant la formació de ressalts i d'indentacions a la làmina d'acer.
  • ca  sot, n m
  • es  bache
  • en  pothole

Enginyeria del transport

Definició
Irregularitat superficial localitzada provocada per la desintegració dels materials del ^paviment^.

En la mesura que no s'actuï, l'esmentada desintegració continuarà tant en superfície com en profunditat.
  • ca  sotapont, n m
  • es  sopanda
  • en  soffit board

Enginyeria de la construcció

Definició
Peça de fusta que, disposada horitzontalment i recolzada en un peu dret o en un puntal, suporta la cara inferior d'una biga o d'una bigueta durant la construcció.
  • ca  SPOT, n m
  • es  SPOT
  • en  SPOT

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Conjunt de satèl·lits desenvolupats pel Centre National d'Études Spatiales, francès, en col·laboració amb Bèlgica i amb Suècia, per a l'estudi dels recursos terrestres.

Una de les novetats més destacades d'aquests satèl·lits és la incorporació de dos equips d'exploració HRV (haute resolution visible, 'alta resolució visible'), que permeten d'obtenir imatges en dues modalitats, pancromàtica i multibanda (verd, roig i infraroig proper), amb una resolució espacial de 10 m i 20 m respectivament.

Nota

  • SPOT és la sigla corresponent a la denominació francesa système probatoire d'observation de la Terre ('sistema probatori d'observació de la Terra').
  • ca  assaig de penetració estàndard, n m
  • ca  SPT, n m sigla
  • es  ensayo de penetración estándar
  • es  SPT sigla
  • en  standard penetration test
  • en  SPT sigla

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Assaig in situ que consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris per a introduir una cullera normalitzada 30 cm en un terreny, produïts per la caiguda controlada d'un pes de 63,5 kg des d'una altura de 76 cm, a fi de determinar la capacitat portant d'un sòl, en especial si es tracta d'un ^sòl granular^.

Nota

  • SPT és la sigla corresponent al terme anglès standard penetration test.
  • ca  sta-bar, n m
  • es  sta-bar
  • en  sta-bar

Enginyeria marítima

Definició
^Peça d'escullera^ de formigó la forma de la qual s'assimila a l'obtinguda ajuntant dues ves baixes invertides segons dos plans que formen entre si un angle de 60 graus.
  • ca  Sta-Pod®, n m
  • es  Sta-Pod
  • en  Sta-Pod

Enginyeria marítima

Definició
^Peça d'escullera^ artificial semblant al ^tetràpode^ que es posa al peu d'un talús en algunes estructures costaneres, per a estabilitzar-lo i per a evitar possibles problemes d'erosió.
  • ca  stabit, n m
  • es  stabit
  • en  stabit

Enginyeria marítima

Definició
^Peça d'escullera^ de formigó semblant al ^dolos^ però amb peces còniques unides per una barra central cilíndrica.