aplec
aplec
Enginyeria de la construcció
- ca aplec, n m
- es acopio
- en stock pile
Enginyeria de la construcció
Definició
Emmagatzematge de material en una obra, especialment de terres i materials granulars.
aportació anual
aportació anual
Enginyeria hidràulica
- ca aportació anual, n f
- es aportación anual
- en annual runoff
Enginyeria hidràulica
Definició
Volum líquid proporcionat per un curs d'aigua durant un any hidrològic determinat.
Generalment es mesura en hectòmetres cúbics.
Generalment es mesura en hectòmetres cúbics.
aportació subterrània
aportació subterrània
Enginyeria hidràulica
- ca aportació subterrània, n f
- es aportación subterránea
- en underground runoff
Enginyeria hidràulica
Definició
Volum d'aigua disponible en un territori procedent dels aqüífers.
aportació superficial
aportació superficial
Enginyeria hidràulica
- ca aportació superficial, n f
- es aportación superficial
- en surface runoff
Enginyeria hidràulica
Definició
Volum d'aigua disponible en un territori procedent dels cursos d'aigua superficials.
aprofitament hidràulic
aprofitament hidràulic
Enginyeria hidràulica
- ca aprofitament hidràulic, n m
- es aprovechamiento hidráulico
- en hydropower exploitation
Enginyeria hidràulica
Definició
Ús de la força motriu de l'aigua per a la generació d'energia elèctrica.
aprofitament hidroelèctric
aprofitament hidroelèctric
Enginyeria hidràulica
- ca aprofitament hidroelèctric, n m
- es aprovechamiento hidroeléctrico
- en hydroelectric installation
Enginyeria hidràulica
Definició
Conjunt d'obres i d'instal·lacions per a l'obtenció d'energia elèctrica a partir de l'energia potencial d'un curs d'aigua.
Nota
- Vegeu també ^salt d'aigua^.
apuntalament
apuntalament
Enginyeria de la construcció
- ca apuntalament, n m
- es entibación
Enginyeria de la construcció
Definició
Sistema provisional de contenció de terres que s'utilitza en rases per a resistir l'empenta de terres que es produeix a les parets de la rasa i que tendeix a desestabilitzar el terreny després de l'excavació.
El sistema es compon d'unes xapes metàl·liques o d'uns taulons de fusta que es col·loquen plans contra la paret i d'una sèrie de puntals que traven aquestes planxes treballant per compressió, de manera que equilibren l'empenta de terres de l'un i l'altre costat.
El sistema es compon d'unes xapes metàl·liques o d'uns taulons de fusta que es col·loquen plans contra la paret i d'una sèrie de puntals que traven aquestes planxes treballant per compressió, de manera que equilibren l'empenta de terres de l'un i l'altre costat.
apuntalament
apuntalament
Enginyeria de la construcció
- ca apuntalament, n m
- es apuntalamiento
- en shoring
Enginyeria de la construcció
Definició
Conjunt de puntals o d'elements provisionals de suport emprats per a estabilitzar una construcció.
Es fan apuntalaments en una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, en una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc. En les construccions de formigó armat es fan apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l'esforç previst.
Es fan apuntalaments en una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, en una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc. En les construccions de formigó armat es fan apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l'esforç previst.
aqüeducte
aqüeducte
Enginyeria hidràulica, Enginyeria de la construcció
- ca aqüeducte, n m
- es acueducto
- en aqueduct
Enginyeria hidràulica, Enginyeria de la construcció
Definició
Conducte artificial per a portar l'aigua d'un lloc a un altre, generalment en gran quantitat i que salva un obstacle natural, com ara una vall, un riu, etc., o artificial, com ara una carretera, una línia de ferrocarril, etc.
La seva estructura és semblant a la d'un pont, amb la diferència que permet el pas d'aigua o d'un altre líquid en lloc del trànsit de vehicles o de vianants i, per tant, requereix unes condicions d'estanquitat molt acurades.
Actualment els aqüeductes es fan de formigó pretensat i, generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, que és una forma resistent, fàcil de construir i que estalvia material.
La seva estructura és semblant a la d'un pont, amb la diferència que permet el pas d'aigua o d'un altre líquid en lloc del trànsit de vehicles o de vianants i, per tant, requereix unes condicions d'estanquitat molt acurades.
Actualment els aqüeductes es fan de formigó pretensat i, generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, que és una forma resistent, fàcil de construir i que estalvia material.
aqüífer
aqüífer
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria hidràulica
- ca aqüífer, n m
- es acuífero
- en aquifer
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria hidràulica
Definició
Formació geològica on s'emmagatzema i circula aigua, que pot ser aprofitada.
S'origina per infiltració de l'aigua de la superfície a través del sòl fins a trobar una capa impermeable, on s'acumula i omple els porus i les fissures de les roques, tot donant lloc a una ^zona saturada^. Quan es produeix la intersecció d'una capa de l'aqüífer amb la superfície del terreny, s'origina una ^deu^. A les planes, les deus són rares i cal excavar-hi pous per a trobar aigua. Si l'aigua es troba sotmesa a pressió entre dues capes impermeables, pot donar lloc a un ^pou artesià^. Hi ha aqüífers en medis porosos i en medis fracturats.
Les característiques fonamentals són la baixa velocitat en el moviment de l'aigua subterrània, els grans volums de reserves i el llarg temps de renovació de l'aigua en el sistema.
S'origina per infiltració de l'aigua de la superfície a través del sòl fins a trobar una capa impermeable, on s'acumula i omple els porus i les fissures de les roques, tot donant lloc a una ^zona saturada^. Quan es produeix la intersecció d'una capa de l'aqüífer amb la superfície del terreny, s'origina una ^deu^. A les planes, les deus són rares i cal excavar-hi pous per a trobar aigua. Si l'aigua es troba sotmesa a pressió entre dues capes impermeables, pot donar lloc a un ^pou artesià^. Hi ha aqüífers en medis porosos i en medis fracturats.
Les característiques fonamentals són la baixa velocitat en el moviment de l'aigua subterrània, els grans volums de reserves i el llarg temps de renovació de l'aigua en el sistema.
