solfeig
solfeig
- ca solfeig, n m
- ca solfa, n f sin. compl.
- es solfa
- es solfeo
- en sol-fa
Definició
Exercici de pràctica musical consistent en la lectura cantada de les notes tenint en compte l'entonació, la duració, la intensitat i el fraseig.
solfejador -a
solfejador -a
- ca solfejador -a, adj
- es solfeador -ra
- en sol-faist
Definició
Que solfeja.
solfejar
solfejar
- ca solfejar, v tr
- es solfear
- en sol-fa, to
Definició
Cantar marcant el compàs i dient els noms de les notes.
solfista
solfista
- ca solfista, n m, f
- es solfista
- en sol-faist
Definició
Persona que solfeja.
solista
solista
- ca solista, adj
- es solista
- en soloist
Definició
Que executa un solo vocal o instrumental.
solista
solista
- ca solista, n m, f
- es solista
- en singer
- en vocalist
Definició
Cantant principal d'un conjunt musical.
solmització
solmització
- ca solmització, n f
- ca damenització, n f sin. compl.
- es damenización
- es solmización
- en damenization
- en solmisation
- en solmization
Definició
En la teoria musical medieval dels segles XI al XVI, sistema d'estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes al passar de l'un a l'altre, generalment sol-mi per sol-la.
solmitzar
solmitzar
- ca solmitzar, v tr
- es solmizar
- en solmisate, to
Definició
Solfejar en el sistema de la solmització.
solo
solo
- ca solo, n m
- es solo
- en solo
Definició
Passatge o fragment musical, generalment més brillant o més difícil que la resta, interpretat per un sol instrument o una sola veu.
son
son
- ca son, n m
- es son
- en son cubano
Definició
Música ballable d'origen cubà, de compàs binari i ritme sincopat, que és interpretada per un cantant amb acompanyament d'un conjunt instrumental amb molta percussió.
