timbaler | timbalera
timbaler | timbalera
- ca timbaler | timbalera, n m, f
- es timbalero | timbalera
- en kettledrummer
Definició
Persona que toca el timbal.
timbrar
timbrar
- ca timbrar, v tr
- es timbrar
- en produce timbre, to
Definició
Donar timbre (a la veu o a un instrument).
timbrat -ada
timbrat -ada
- ca timbrat -ada, adj
- es timbrado -da
- en timbred
Definició
Que té un timbre agradable a l'oïda.
timbre
timbre
- ca timbre, n m
- es timbre
- en timbre
Definició
Qualitat d'un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica naturalesa i intensitat.
timple
timple
- ca timple, n m
- es timple
- en timple
Definició
Instrument musical de corda, semblant a la guitarra, però de dimensiones més reduïdes, originari de les illes Canàries.
tiorba
tiorba
- ca tiorba, n f
- es tiorba
- en theorbo
Definició
Instrument musical de la família del llaüt, però una mica més gran, amb dos mànecs i huit cordes més per als baixos, usat durant els segles XVI i XVII.
tiple
tiple
- ca soprano, n m
- ca tiple, n m sin. compl.
- es soprano
- es tiple
- en soprano
Definició
La més aguda de les veus humanes, pròpia especialment de dones i de xiquets.
tiple
tiple
- ca soprano, n m, f
- ca tiple, n m, f sin. compl.
- es soprano
- es tiple
- en soprano
Definició
Cantant que té veu de soprano.
tirade [fr]
tirade [fr]
- ca tirade [fr], n f
- es tirade
- en tirade
Definició
Ornament constituït per una xicoteta escala de tres notes que servix de transició entre dos notes de la melodia.
tirana
tirana
- ca tirana, n f
- es tirana
- en tirana
Definició
Antiga cançó popular ballable d'origen andalús, d'aire lent i ritme ternari.
