Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  coeficient de Joule-Thomson, n m
  • ca  coeficient de Joule-Kelvin, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de Joule-Kelvin, n m
  • es  coeficiente de Joule-Thomson, n m
  • en  Joule-Kelvin coefficient, n
  • en  Joule-Thomson coefficient, n
  • sbl  µ
  • sbl  µJK
  • sbl  µJT

Química física

Definició
Paràmetre que mesura la variació de la temperatura d'un gas en funció de la pressió a entalpia constant.

Nota

  • Matemàticament, el coeficient de Joule-Thomson s'expressa com $\mu_{JT} = \left( \frac{\partial T}{\partial p}\right)_H$.

    El coeficient de Joule-Thomson es mesura experimentalment a partir de l'efecte Joule-Thomson.

    El coeficient de Joule-Thomson permet trobar la dependència de l'entalpia amb la pressió del gas mitjançant la segona equació d'estat, $\left( \frac{\partial H}{\partial p}\right)_T = -\mu_{JT} C_p$, en què Cp és la capacitat calorífica a pressió constant.
  • ca  coeficient de selectivitat, n m
  • ca  constant de selectivitat, n f sin. compl.
  • ca  factor de selectivitat, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de selectividad, n m
  • es  constante de selectividad, n f
  • es  factor de selectividad, n m
  • en  selectivity coefficient, n
  • en  selectivity constant, n
  • en  selectivity factor, n
  • sbl  kA/B

Química analítica

Definició
Coeficient obtingut per l'aplicació formal de la llei d'acció de masses a una reacció de bescanvi iònic, que caracteritza quantitativament la capacitat relativa d'un bescanviador iònic per a fixar preferentment un dels dos ions presents en una mateixa solució.

Nota

  • El coeficient de selectivitat s'expressa en funció de les concentracions dels ions bescanviats en el bescanviador iònic, que és la fase estacionària, i en la solució externa, que és la fase mòbil.

    La IUPAC recomana utilitzar coeficient de selectivitat preferentment, en lloc de constant de selectivitat o factor de selectivitat. La IUPAC no valida l'ús de coeficient de selectivitat com a sinònim de factor de separació.
  • ca  coeficient de selectivitat corregit, n m
  • es  coeficiente de selectividad corregido, n m
  • en  corrected selectivity coefficient, n
  • sbl  $k^a_{{\rm A}/{\rm B}}$

Química analítica

Definició
Coeficient de selectivitat expressat en funció de l'activitat dels ions bescanviats.
  • ca  coeficient de selectivitat potenciomètrica, n m
  • es  coeficiente de selectividad potenciométrica, n m
  • en  potentiometric selectivity coefficient, n
  • sbl  $K^{\rm pot}_{{\rm A}/{\rm B}}$

Química analítica

Definició
Coeficient que expressa la capacitat d'un elèctrode selectiu d'ions per a distingir entre ions diferents presents en una mateixa solució.
  • ca  coeficient de velocitat, n m
  • ca  constant de velocitat, n f sin. compl.
  • es  coeficiente de velocidad, n m
  • es  constante de velocidad, n f
  • en  rate coefficient, n
  • en  rate constant, n
  • sbl  k

Química física

Definició
Factor de proporcionalitat que permet relacionar la concentració de cadascuna de les espècies que participen en una reacció amb la velocitat de reacció.

Nota

  • Per a reaccions elementals, el coeficient de velocitat s'anomena constant de velocitat, i és independent de les concentracions i només varia amb la temperatura.

    Una expressió empírica quantitativa per a aquesta variació ve donada per l'equació d'Arrhenius. En processos no elementals, l'equació de velocitat sol ser més complexa i el coeficient de velocitat reflecteix, sovint, una dependència més elaborada respecte de les constants de velocitat de les etapes individuals.

    Els mètodes tradicionals de la cinètica química mesuren, a la pràctica, les constants de velocitat. Les limitacions d'aquests mètodes apareixen quan els processos que cal estudiar són massa ràpids, la qual cosa ha portat al desenvolupament de tècniques més sofisticades, com ara fluxos ràpids, fotòlisi de flaix, feixos moleculars i espectroscòpies de polsos làser, les quals han rebaixat el llindar de mesura de constants de velocitat fins a pocs femtosegons (10−15 segons). Les constants de velocitat també s'obtenen a partir de simulacions computacionals basades en algorismes informàtics que resolen numèricament les equacions que regulen les lleis bàsiques de la naturalesa. Actualment és un camp de recerca activa.
  • ca  coeficient del virial, n m
  • es  coeficiente del virial, n m
  • en  virial coefficient, n

Química física

Definició
Cadascun dels coeficients de l'equació del virial que representa els efectes de les forces intermoleculars i depèn de la temperatura.

Nota

  • Els coeficients del virial s'anomenen segons el terme de l'equació del virial en què es troben: B és el segon coeficient del virial, C és el tercer coeficient del virial, etc.

    El segon coeficient del virial se sol usar per als càlculs de propietats col·ligatives.
  • ca  coeficient isotònic, n m
  • es  coeficiente isotónico, n m
  • en  isotonic coefficient, n
  • sbl  i

Química física

Definició
Factor de Van't Hoff trobat a partir de mesures de pressió osmòtica.
  • ca  coeficient osmòtic, n m
  • es  coeficiente osmótico, n m
  • en  osmotic coefficient, n
  • sbl  f

Química física

Definició
Coeficient que mesura la desviació del comportament d'un dissolvent respecte del seu comportament en condicions ideals, segons la llei de Raoult.

Nota

  • El coeficient osmòtic es defineix basant-se en concentracions en l'escala de molalitats, com en el cas de $\phi_m = \frac{\mu^*_1-\mu_1}{RTM_1\sum^c_{i=2}m_i}$ en què $\mu^*_1$ és el potencial químic del dissolvent pur, $\mu_1$ és el potencial químic del dissolvent a la dissolució, M1 és la massa molar del dissolvent i mi són les molalitats dels diferents c soluts de la dissolució.

    El coeficient osmòtic també es pot definir en l'escala de concentracions molars, $\phi_c$, canviant les concentracions molals per les concentracions molars corresponents.

    El coeficient osmòtic, fàcil de determinar experimentalment, permet obtenir els coeficients d'activitat dels soluts en dissolució a partir de la integració de l'equació de Gibbs-Duhem corresponent.
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia, n f
  • en  coherence, n

Química física

Definició
Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d'un grup d'ones.

Nota

  • La coherència pren una rellevància especial quan se superposen diferents ones, atès que la fase de l'ona resultant només pren un valor definit si les components individuals que se superposen presenten totes la mateixa fase. Experimentalment, la fase de la radiació electromagnètica i la coherència del feix que se'n deriva han pres importància amb el desenvolupament del làser.

    Hi ha dos tipus de coherència: la coherència espacial, en què la fase és definida en tots els punts d'una secció transversal al feix emès, i la coherència temporal, en què la fase es manté definida al llarg del feix.

    La coherència temporal se sol expressar mitjançant la longitud de coherència (lc), que es relaciona amb l'interval de longituds d'ona presents al feix segons $l_c=\frac{\lambda^2}{2\Delta \lambda}$, en què λ és la longitud d'ona i ∆λ és l'interval de longituds d'ona presents en el feix. Quan el feix és perfectament monocromàtic, dona lc → ∞. Ara bé, això és experimentalment difícil d'aconseguir, perquè la longitud de coherència, fins i tot en els làsers més ben construïts, no sobrepassa els 10 cm. D'altra banda, la llum d'una bombeta té lc ≈ 400 nm, més o menys la mateixa que la pròpia longitud d'ona.
  • ca  cohesió, n f
  • es  cohesión, n f
  • en  cohesion, n

Química física

Definició
Força atractiva que manté unides les molècules d'una mateixa substància o d'un mateix cos, independentment del seu estat d'agregació.

Nota

  • La cohesió es posa de manifest mitjançant una pressió interna que es pot calcular a partir d'expressions termodinàmiques.