clor-
clor-
Química orgànica
- ca cloro-, pfx
- ca clor-, pfx sin. compl.
- es cloro-, pfx
- en chlor-, pfx
- en chloro-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen clor.
Nota
- Per exemple, en el clorobenzè i la cloramina.
cloral
cloral
Química orgànica
- ca cloral, n m
- ca tricloroacetaldehid, n m sin. compl.
- es cloral, n m
- es tricloroacetaldehído, n m
- en chloral, n
- en trichloroacetaldehyde, n
- for Cl3CCHO
Química orgànica
Definició
Aldehid que es presenta com un líquid oliós d'olor penetrant i té un punt d'ebullició de 97,8 ºC i un punt de fusió de −57,5 ºC, usat en la síntesi de l'hidrat de cloral i del diclorodifeniltricloroetà.
Nota
-
El cloral té una densitat d'1,5121 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en aigua, etanol, èter i cloroform.
Forma hidrats amb facilitat amb l'addició d'aigua.
Com a hidrat de cloral, té ús en l'àmbit farmacèutic.
clorhidrat de rosanilina
clorhidrat de rosanilina
Química orgànica
- ca fucsina, n f
- ca clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
- ca rosanilina, n f sin. compl.
- es clorhidrato de rosanilina, n m
- es fucsina, n f
- es rosanilina, n f
- en fuchsin, n
- en fuchsine, n
- en rosaniline, n
- en rosaniline hydrochloride, n
- for C20H20ClN3
Química orgànica
Definició
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant i d'olor suau.
Nota
-
La fucsina és soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra.
La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H4=NH2+ Cl−) amb un metil de més (vegeu les imatges 1 i 2). La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors.
La fucsina s'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina.
La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i que és vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, i ha anat tenint diferents noms i marques comercials.
La seda té una gran afinitat amb aquest colorant, cosa que permet obtenir-ne d'una àmplia gamma de colors, que van des del roig fins als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha utilitzat com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants.
cloro-
cloro-
Química orgànica
- ca cloro-, pfx
- ca clor-, pfx sin. compl.
- es cloro-, pfx
- en chlor-, pfx
- en chloro-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen clor.
Nota
- Per exemple, en el clorobenzè i la cloramina.
cloroform
cloroform
Química orgànica
- ca cloroform, n m
- ca triclorometà, n m sin. compl.
- ca triclorur de metil, n m sin. compl.
- es cloroformo, n m
- es triclorometano, n m
- es tricloruro de metilo, n m
- en chloroform, n
- en methyl trichloride, n
- en trichloromethane, n
- for CHCl3
Química orgànica
Definició
Haloform clorat, que es presenta com un líquid transparent, volàtil i d'olor etèria i té un punt d'ebullició de 62 ºC i un punt de fusió de -64 ºC.
Nota
-
El cloroform és més dens que l'aigua (1,48 kg/l), en la qual és poc soluble (0,8 g / 100 ml).
En contacte prolongat amb la pell pot produir dermatitis.
És un dels clorometans més interessants comercialment. S'ha fet servir com a dissolvent de greixos i com a agent d'extracció. A partir de 1847 es va començar a utilitzar com a anestèsic de tipus general, un ús que s'ha anat abandonant per la seva toxicitat.
En contacte amb superfícies calentes o amb flames, es descompon i forma fums tòxics i irritants, com clorur d'hidrogen, fosgen o clor. Aquesta descomposició es produeix de manera lenta per l'acció combinada de l'oxigen i la llum solar, segons 2 CHCl3 + O2 → 2 COCl2 + 2 HCl. Reacciona violentament amb bases fortes, oxidants forts, cetones i determinats metalls, com l'alumini, el liti, el magnesi, el potassi i el sodi, amb els quals té perill d'incendi i explosió.
La major part de la producció del cloroform es fa servir en la fabricació del monoclorodifluorometà, el qual s'empra com a fluid frigorigen en sistemes d'aire condicionat, en neveres i en congeladors comercials i domèstics. La producció del cloroform procedeix en un 90-95 % de la hidrocloració del metanol o bé de la cloració directa del metà. Habitualment, el cloroform destinat a usos industrials conté com a impureses bromoclorometà, bromodiclorometà, clorur de metilè, tetraclorometà, 1,2-dicloroetà, tricloroetilè i tetracloroetà.
cloroformiat de triclorometil
cloroformiat de triclorometil
Química orgànica
- ca difosgen, n m
- ca cloroformiat de triclorometil, n m sin. compl.
- es cloroformiato de triclorometilo, n m
- es difosgeno, n m
- en diphosgene, n
- en trichloromethyl chloroformate, n
- for ClCOOCCl3
Química orgànica
Definició
Compost que es presenta com un líquid oliós, irritant, tòxic i asfixiant i té un punt de fusió de −57 ºC i un punt d'ebullició d'entre 127 i 128 ºC.
Nota
-
El difosgen és soluble en alcohol, benzè i èter.
Es descompon per acció de la calor, de substàncies poroses, de carbons actius amb despreniment de fosgen, d'àlcalis i d'aigua calenta. És menys irritant que els seus anàlegs monoclorat i diclorat i menys irritant que el fosgen.
Actualment es fa servir en síntesi orgànica. Es va utilitzar com a gas militar tòxic i asfixiant en la Primera Guerra Mundial.
clorur
clorur
Química inorgànica, Química orgànica
- ca clorur, n m
- es cloruro, n m
- en chloride, n
Química inorgànica, Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos que contenen clor, en què el clor actua amb l'estat d'oxidació −1.
Nota
- Els clorurs inorgànics són compostos binaris de clor i un altre element (excepte oxigen i fluor), com el clorur de calci; els clorurs orgànics són hidrocarburs substituïts, com el cloroform, que també rep el nom de triclorur de metil.
clorur d'hidrogen
clorur d'hidrogen
Química inorgànica
- ca clorur d'hidrogen, n m
- es cloruro de hidrógeno, n m
- en hydrogen chloride, n
- for HCl
Química inorgànica
Definició
Clorur que es presenta com un gas incolor d'olor picant i molt soluble en l'aigua, la dissolució en aigua del qual origina l'àcid clorhídric.
clorur de metilè
clorur de metilè
Química orgànica
- ca clorur de metilè, n m
- ca diclorometà, n m sin. compl.
- es cloruro de metileno, n m
- es diclorometano, n m
- en dichloromethane, n
- en methylene dichloride, n
- for CH2Cl2
Química orgànica
Definició
Clorometà que es presenta com un líquid incolor, volàtil i amb olor d'èter i té un punt d'ebullició de 40 ºC i un punt de fusió de −95 ºC.
Nota
-
El clorur de metilè té una densitat d'1,32 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, i lleugerament soluble en aigua. És tòxic.
S'obté per cloració del metà.
És un dels clorometans més importants comercialment pel seu ús com a desgreixador, eliminador de pintures velles i agent extractor de la cafeïna del cafè. També s'usa com a agent d'expansió en polímers escumosos, com a propulsor d'aerosols, com a fluid refrigerant, com a anestèsic local i com a fumigant.
coagulació
coagulació
Química física
- ca coagulació, n f
- es coagulación, n f
- en coagulation, n
Química física
Definició
Procés mitjançant el qual la fase dispersa d'un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d'un sistema líquid són alterats de manera que se separen del sistema en forma d'una fase sòlida insoluble gelatinosa.
Nota
-
La coagulació se sol produir mitjançant l'addició d'electròlits que desestabilitzen la doble capa electroquímica de les partícules col·loidals o destrueixen l'esfera de solvatació de les partícules.
Els col·loides liòfobs es coagulen per l'addició de petites quantitats d'ions segons la regla de Schulze-Hardy, mentre que els col·loides liòfils necessiten una quantitat d'ions elevada per a fer-ho.
La coagulació sol ser un procés irreversible en el sentit que, un cop coagulat, el col·loide no es pot reconstruir. Tanmateix, en els casos en què és possible, es produeix una peptització.
La coagulació té aplicació en la depuració d'aigües residuals. Es fa habitualment mitjançant la utilització de determinades sals d'alumini o de ferro, de manera que els cations trivalents de ferro i d'alumini neutralitzen les càrregues negatives que solen envoltar les partícules col·loidals disperses a l'aigua. La sal més utilitzada és el sulfat d'alumini. La coagulació agrupa les partícules inicialment disperses en d'altres de més voluminoses i pesades que poden ser separades per mètodes físics. Atès que les reaccions de coagulació són molt ràpides, aquest procés es fa a través d'una difusió ràpida dels coagulants mitjançant una forta agitació. El procés de coagulació va seguit d'un procés de floculació en què, mitjançant una agitació lenta, s'aconsegueix la unió dels flòculs, els quals, quan ja estan agregats, poden ser separats de l'aigua mitjançant un procés de sedimentació.
