Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  coulombimetria polarogràfica, n f
  • es  coulombimetría polarográfica, n f
  • en  polarographic coulometry, n

Electroquímica, Química analítica

Definició
Coulombimetria en què l'elèctrode de treball és un elèctrode de gotes de mercuri o d'un altre metall líquid, utilitzada per a mesurar la intensitat del corrent de difusió en funció de la quantitat d'electricitat.
  • ca  coure, n m
  • es  cobre, n m
  • en  copper, n
  • sbl  Cu

Química inorgànica

Definició
Element del grup 11, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 29 i massa atòmica 63,546.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del coure, dels quals dos són estables (63Cu i 65Cu).

    El coure es coneix des de l'antiguitat. Es presenta com un metall de color vermellós, amb un punt de fusió de 1.083 ºC i un punt d'ebullició de 2.570 ºC.

    És un metall noble que es forma per processos químics en condicions reductores amb sulfurs lligats a roques ultrabàsiques. També es troba en cavitats sorrenques i laves basàltiques, com també en conglomerats. En els conglomerats el coure és secundari, ja que es forma per reacció entre solucions que el contenen, juntament amb altres minerals, principalment el ferro.

    El coure es troba de diferents maneres: dendrítica, filiforme, formes arborescents i cristalls (normalment cúbics i rombododecaèdrics). Cristal·litza en el sistema cúbic. Té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 2,5-3, que deixa una ratlla vermellosa, i una densitat alta, de 8,93 g/cm3. Presenta una fractura ganxuda i exfoliació nul·la. És opac i habitualment té un color vermellós, per bé que, quan s'oxida, adquireix un color bru.

    És relativament abundant i es pot trobar en estat natiu, si bé és força rar. Els cristalls de coure natiu més espectaculars, de fins a 3 cm, provenen de la península de Keweenaw (regió del llac Superior, Estats Units). Altres es troben a Alemanya, Bisbee (Arizona, Estats Units) i en els skarns amb manganès de Långban (Suècia) i Franklin (Nova Jersey, EUA). Les formacions dendrítiques són comunes a Zàmbia, Xile i Rússia. A Espanya es troben importants jaciments de coure a Las Cruces (Sevilla) i Soto (Cantàbria), entre altres. Durant anys les mines de Linares (Jaén) i Riotinto (Huelva), actualment tancades, van ser destacats centres d'extracció d'aquest metall.

    Els minerals principals del coure són sulfurs (calcopirita, calcocita), òxids (cuprita) i carbonats (malaquita).

    S'obté industrialment a partir del sulfur de coure(I), per la transformació en òxid de coure i la reacció amb més sulfur, la qual cosa dona coure metàl·lic o coure elemental, segons Cu2S + 2 Cu2O → 6 Cu + SO2. Aquest coure té una quantitat considerable d'impureses i es purifica electrolíticament.

    Químicament el coure és un element de reactivitat mitjana. Reacciona amb tots els elements no-metàl·lics, a excepció de l'hidrogen, el bor, el carboni i el nitrogen. Amb l'oxigen la reacció és lenta i superficial a temperatura ambient; per l'acció dels agents atmosfèrics es recobreix de verdet. No és atacat pels àcids no oxidants, però sí pels àcids oxidants.

    Quan forma part de compostos, presenta principalment els estats d'oxidació +1 i +2.

    Es fa servir, principalment, en el camp elèctric (cables i fils elèctrics), per a cobertes de sostres, tubs de calefacció i canonades d'aigua domèstiques (en les quals ha substituït el plom) i per a aliatges com el llautó i el bronze. També té ús per a encunyar monedes i per a fabricar radiadors de cotxes i circuits impresos. Els compostos de coure s'utilitzen sobretot com a fungicides, ja que les sals de coure són fortament tòxiques per als organismes inferiors.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  creosota, n f
  • es  creosota, n f
  • en  creosote, n

Química orgànica

Definició
Mescla de fenols, fonamentalment creosol i guaiacol, que es presenta com un líquid oliós, obtinguda de la destil·lació tant del quitrà de fusta com del quitrà d'hulla.

Nota

  • La creosota sovint conté quantitats substancials de naftalè i antracè. Destil·la entre 200 i 400 ºC. És soluble en alcohol, benzè i toluè, i immiscible amb aigua.

    La creosota d'hulla s'usa com a preservador de la putrefacció de la fusta. També es fa servir com a desinfectant, fungicida i biocida.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  cresol, n m
  • ca  metilfenol, n m
  • es  cresol, n m
  • es  metilfenol, n m
  • en  cresol, n
  • en  methylphenol, n
  • for  CH3C6H4OH

Química orgànica

Definició
Cadascun dels tres isòmers del fenol amb un metil en posició orto, meta o para respecte de l'altre.

Nota

  • Els cresols són solubles en alcohol, glicol, àlcalis diluïts i aigua. S'absorbeixen per la pell i són irritants i corrosius de la pell i de les membranes mucoses.

    Els cresols s'obtenen com una mescla líquida fonamentalment del quitrà de l'hulla o del petroli.

    Tenen utilitat com a desinfectants, per a l'obtenció de resines sintètiques, com a agents tensioactius i en síntesi d'herbicides, entre altres.
  • ca  crioscòpia, n f
  • es  crioscopia, n f
  • es  crioscopía, n f
  • en  cryoscopy, n

Química física

Definició
Mètode per a determinar la massa molecular relativa d'un compost en solució a partir de l'observació experimental del descens crioscòpic.
  • ca  criptó, n m
  • es  criptón, n m
  • es  kriptón, n m
  • en  krypton, n
  • sbl  Kr

Química inorgànica

Definició
Element del grup 18, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 36 i massa atòmica 83,798.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del criptó, dels quals sis són estables (78Kr, 80Kr, 82Kr, 83Kr, 84Kr i 86Kr).

    El criptó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -157 ºC i un punt d'ebullició de -153 ºC.

    Es troba a l'atmosfera terrestre en una abundància molt baixa, de 0,0001 %. Es presenta en forma de molècules monoatòmiques

    S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat.

    A diferència dels gasos nobles més lleugers, s'ha aconseguit fer-lo reaccionar i se n'han obtingut els fluorurs KrF2i KrF4.

    Es fa servir en tubs de descàrrega, en què diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. Una de les radiacions del 86Kr va ser utilitzada per a definir amb exactitud el metre, que és igual a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona de la radiació esmentada.
  • ca  cristall, n m
  • es  cristal
  • en  crystal

Química inorgànica

Definició
Sòlid format a través d'un procés lent de solidificació a conseqüència del qual els àtoms es disposen segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l'espai.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  cristall líquid, n m
  • es  cristal líquido, n m
  • en  liquid crystal, n

Química física

Definició
Substància que, dins d'un interval de temperatures, presenta una organització no prou ordenada per a ser considerada sòlida ni prou desordenada per a ser considerada líquida.

Nota

  • Els cristalls líquids tenen l'ordenació imperfecta dels líquids en almenys una direcció de l'espai, però tenen ordre posicional en almenys una altra direcció.

    Algunes substàncies orgàniques formades per molècules amb forma longitudinal tenen aquesta característica, de manera que quan s'escalfen no es fonen directament, sinó que passen per una mesofase.

    Els cristalls líquids tenen característiques d'ambdues fases, de manera que per damunt d'una certa temperatura es converteixen en un líquid ordinari, que es torna sòlid en disminuir la temperatura.

    Tenen una orientació característica de les molècules que no és tridimensionalment periòdica; a la fase esmèctica les molècules s'afileren en capes, a la fase nemàtica es perd l'estructura en capes però es reté una ordenació paral·lela i a la fase colestèrica les molècules se situen en capes amb angles que van variant lleugerament d'unes a altres formant una hèlice (vegeu la imatge).

    Una superfície recoberta d'una fina capa de cristall líquid mostra diferents colors, corresponents a diferents temperatures.

    Com que són molt sensibles a petits camps elèctrics o camps magnètics i a petits canvis de pressió, els cristalls líquids s'utilitzen en monitors, filtres o detectors de vibració.
  • ca  crom, n m
  • es  cromo, n m
  • en  chromium, n
  • sbl  Cr

Química inorgànica

Definició
Element del grup 6, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 24 i massa atòmica 51,9961.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del crom, dels quals quatre són estables (50Cr, 52Cr, 53Cr i 54Cr).

    El crom es presenta com un metall de color gris clar, trencadís i molt dur, amb un punt de fusió de 1.900 ºC i un punt d'ebullició de 2.600 ºC.

    El seu mineral més important és la cromita, que és l'òxid doble de crom i ferro; molt menys abundant és la crocoïta, que és el cromat de plom.

    S'obté industrialment per l'aluminotèrmia de l'òxid de crom(III), principalment, en la qual aquest òxid és reduït mitjançant tractament amb alumini en pols, per bé que la reducció amb calci, en lloc d'alumini, permet obtenir un crom de major puresa. El crom també es pot obtenir per electròlisi de solucions àcides de Cr(IV), tot i que aquest procediment dona rendiments molt més baixos i només és emprat per a obtenir recobriments de crom.

    És estable a temperatura ambient, fins i tot en aire humit. Crema a uns 2.000 ºC en presència d'oxigen i forma òxid de crom(III). Quan és roent, redueix el vapor d'aigua amb formació també d'òxid de crom(III). És atacat pels àcids.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +6.

    Es fa servir per a la preparació d'acers molt durs, tenaços i resistents, i per a blindatges, caixes de seguretat, projectils i maquinària. Evita la corrosió que provoquen la intempèrie, les aigües salines, els àcids i les condicions de temperatura elevada. Amb el níquel forma aliatges especials, resistents a la calor, com el nicrom. Amb cobalt i una mica de tungstè, vanadi i carboni és emprat per a fabricar eines de tall. El crom, dissolt en austenita, forma carburs molt estables amb el carboni de l'acer i genera un aliatge de gran duresa i resistència mecànica. També és molt emprat en recobriments. Els compostos de crom són molt utilitzats en adoberia, ceràmica i com a pigments. Els compostos de crom(VI) tenen força ús com a agents oxidants.
  • ca  cromatògraf, n m
  • es  cromatógrafo, n m
  • en  chromatograph, n

Química analítica

Definició
Instrument utilitzat per a dur a terme separacions cromatogràfiques, que, generalment, és equipat amb un dispositiu per a l'enregistrament automàtic dels resultats.

Nota

  • Independentment de la tècnica cromatogràfica considerada, les parts fonamentals d'un cromatògraf són un contenidor de fase mòbil, un injector de mostra, una columna cromatogràfica i, generalment, un detector i un enregistrador. El detector i l'enregistrador proporcionen informació sobre la composició de la mostra. Cal una bomba que empenyi la fase mòbil des del contenidor i a través de la columna cromatogràfica fins al detector. Tenint en compte les característiques de les tècniques cromatogràfiques (és a dir, cromatografia de gasos i cromatografia de líquids) les diferents parts de l'instrument s'adapten a la tècnica considerada.