cromatografia
cromatografia
Química analítica
- ca cromatografia, n f
- ca cromatografia analítica, n f sin. compl.
- es cromatografía, n f
- es cromatografía analítica, n f
- en analytical chromatography, n
- en chromatography, n
Química analítica
Definició
Tècnica analítica basada en la cromatografia que s'utilitza per a separar components de mescles complexes amb la finalitat d'identificar-los o determinar-los amb un detector acoblat al sistema cromatogràfic.
Nota
-
En cromatografia, els components es distribueixen entre la fase estacionària i la fase mòbil, immiscibles entre si. La fase estacionària pot ser un sòlid porós o finament dividit, un líquid fixat sobre un suport inert o un gel.
La fase estacionària pot omplir una columna cromatogràfica o dipositar-se sobre una superfície plana. En el primer cas, es tracta de cromatografia en columna i, en el segon cas, de cromatografia plana. La fase mòbil pot ser un gas, un líquid o un fluid supercrític, de manera que es distingeix entre cromatografia de gasos, cromatografia de líquids i cromatografia de fluids supercrítics, respectivament.
La fase mòbil i la fase estacionària es trien de tal forma que els components de la mostra s'hi distribueixin de manera diferent. Els components s'hi separen segons la seva velocitat de migració. Això vol dir que els que són fortament retinguts per la fase estacionària es mouen lentament en el si de la fase mòbil; contràriament, els que interaccionen feblement amb la fase estacionària, s'hi mouen amb rapidesa.
Tot i que la primera aplicació coneguda de la cromatografia va ser al 1903, a l'Institut d'Anatomia i Fisiologia de la Universitat de Varsòvia, on Tswett va aconseguir separar l'α-clorofil·la i la β-clorofil·la (ambdues de color verd), el carotè (de color vermell) i la xantofil·la (de color groc) de les fulles verdes de diferents tipus de plantes, s'ha de fer esment que la cromatografia no resta limitada a la separació de substàncies acolorides. Ben al contrari, les substàncies incolores també se separen, malgrat que cal disposar de dispositius adients per a detectar-les a mesura que surten de la columna o bé després que s'hagin desplaçat sobre una placa. Inicialment, es va fer la detecció d'aquest tipus de substàncies mitjançant reactius cromogènics; posteriorment, es van emprar algunes propietats físiques (com l'índex de refracció i la conductivitat elèctrica), a mesura que es van anar desenvolupant els diferents tipus de detectors.
Actualment, la cromatografia és la tècnica més potent de separació de mescles complexes.
cromatografia
cromatografia
Química analítica
- ca cromatografia, n f
- ca separació cromatogràfica, n f sin. compl.
- es cromatografía, n f
- es separación cromatográfica, n f
- en chromatographic separation, n
- en chromatography, n
Química analítica
Definició
Operació unitària de separació dels components d'una fase mòbil basada en els temps de retenció que necessiten aquests components per a passar per una columna reblida d'una fase estacionària amb la qual interaccionen.
Nota
- La diferent interacció de la fase estacionària sobre cadascun dels components de la fase mòbil fa que aquests surtin abans o després de la columna i permet la separar-los mitjançant la cromatografia, ja sigui amb finalitats analítiques o productives.
cromatografia analítica
cromatografia analítica
Química analítica
- ca cromatografia, n f
- ca cromatografia analítica, n f sin. compl.
- es cromatografía, n f
- es cromatografía analítica, n f
- en analytical chromatography, n
- en chromatography, n
Química analítica
Definició
Tècnica analítica basada en la cromatografia que s'utilitza per a separar components de mescles complexes amb la finalitat d'identificar-los o determinar-los amb un detector acoblat al sistema cromatogràfic.
Nota
-
En cromatografia, els components es distribueixen entre la fase estacionària i la fase mòbil, immiscibles entre si. La fase estacionària pot ser un sòlid porós o finament dividit, un líquid fixat sobre un suport inert o un gel.
La fase estacionària pot omplir una columna cromatogràfica o dipositar-se sobre una superfície plana. En el primer cas, es tracta de cromatografia en columna i, en el segon cas, de cromatografia plana. La fase mòbil pot ser un gas, un líquid o un fluid supercrític, de manera que es distingeix entre cromatografia de gasos, cromatografia de líquids i cromatografia de fluids supercrítics, respectivament.
La fase mòbil i la fase estacionària es trien de tal forma que els components de la mostra s'hi distribueixin de manera diferent. Els components s'hi separen segons la seva velocitat de migració. Això vol dir que els que són fortament retinguts per la fase estacionària es mouen lentament en el si de la fase mòbil; contràriament, els que interaccionen feblement amb la fase estacionària, s'hi mouen amb rapidesa.
Tot i que la primera aplicació coneguda de la cromatografia va ser al 1903, a l'Institut d'Anatomia i Fisiologia de la Universitat de Varsòvia, on Tswett va aconseguir separar l'α-clorofil·la i la β-clorofil·la (ambdues de color verd), el carotè (de color vermell) i la xantofil·la (de color groc) de les fulles verdes de diferents tipus de plantes, s'ha de fer esment que la cromatografia no resta limitada a la separació de substàncies acolorides. Ben al contrari, les substàncies incolores també se separen, malgrat que cal disposar de dispositius adients per a detectar-les a mesura que surten de la columna o bé després que s'hagin desplaçat sobre una placa. Inicialment, es va fer la detecció d'aquest tipus de substàncies mitjançant reactius cromogènics; posteriorment, es van emprar algunes propietats físiques (com l'índex de refracció i la conductivitat elèctrica), a mesura que es van anar desenvolupant els diferents tipus de detectors.
Actualment, la cromatografia és la tècnica més potent de separació de mescles complexes.
cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar
cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar
Electroquímica, Química analítica
- ca cromatografia electrocinètica micel·lar, n f
- ca cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar, n f sin. compl.
- ca MECC, n f sigla
- ca MEKC, n f sigla
- es cromatografía capilar electrocinética micelar, n f
- es cromatografía electrocinética micelar, n f
- es MECC, n f sigla
- es MEKC, n f sigla
- en micellar electrokinetic capillary chromatography, n
- en micellar electrokinetic chromatography, n
- en MECC, n sigla
- en MEKC, n sigla
Electroquímica, Química analítica
Definició
Electroforesi capil·lar en què el tub capil·lar conté una solució micel·lar d'un agent tensioactiu iònic obtinguda per addició a l'electròlit d'agents tensioactius iònics per sobre de la seva concentració micel·lar crítica.
Nota
-
En les condicions de la cromatografia electrocinètica micel·lar, el monòmer de l'agent tensioactiu tendeix a formar micel·les. Un sistema micel·lar conté la fase aquosa i la fase micel·lar que, de vegades, s'anomena fase pseudoestacionària.
En la majoria dels casos de cromatografia electrocinètica micel·lar, s'utilitzen agents tensioactius aniònics, el més usat dels quals és el dodecilsulfat de sodi (SDS). Les seves micel·les tenen una càrrega negativa elevada que els dona una elevada velocitat electroforètica cap a l'ànode, per bé que la magnitud del flux electroosmòtic és prou elevat per a arrossegar la micel·la cap al càtode, de manera que s'obté una fase aquosa ràpida i una fase micel·lar lenta que es mouen en el mateix sentit.
En cromatografia electrocinètica micel·lar, els soluts es poden distribuir entre la fase aquosa i la fase micel·lar i la retenció es basa en la diferència de solubilitats dels soluts en les micel·les. La migració dels anàlits és governada per la hidrofobicitat. Els soluts més hidròfobs interaccionen més fortament amb la fase micel·lar i, per tant, migren més lentament que els més hidròfils. El temps de migració d'un solut que interaccioni amb les micel·les estarà entre els valors t0, que és el temps de migració d'un compost que no interacciona amb les micel·les, i tmc, que és el temps de migració d'un solut totalment solubilitzat en les micel·les.
Les sigles MECC i MEKC corresponen respectivament a les denominacions angleses micellar electrokinetic capillary chromatography i micellar electrokinetic chromatography ('cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar' i 'cromatografia electrocinètica micel·lar').
cromatografia d'adsorció
cromatografia d'adsorció
Química analítica
- ca cromatografia d'adsorció, n f
- es cromatografía de adsorción, n f
- en adsorption chromatography, n
Química analítica
Definició
Cromatografia en què la separació es basa en les diferències d'adsorció de cada anàlit en la superfície d'una fase estacionària sòlida.
Nota
- La cromatografia d'adsorció és una ^cromatografia gas-sòlid^ quan la fase mòbil és un gas i una ^cromatografia líquid-sòlid^ quan la fase mòbil és un líquid, encara que sovint, quan es fa referència a la cromatografia d'adsorció, es considera únicament la cromatografia líquid-sòlid.
cromatografia d'afinitat
cromatografia d'afinitat
Química analítica
- ca cromatografia d'afinitat, n f
- es cromatografia de afinidad, n f
- en affinity chromatography, n
Química analítica
Definició
Cromatografia d'adsorció en què la separació de macromolècules biològiques es basa en les interaccions intermoleculars específiques entre aquestes macromolècules i un lligand actiu immobilitzat en la fase estacionària.
Nota
- En la primera etapa de la cromatografia d'afinitat es produeix una interacció entre el substrat i el lligand actiu mitjançant una reacció bioquímica reversible, altament específica, i, a conseqüència d'això, el substrat queda retingut sobre la fase estacionària. En la segona etapa es canvien les característiques de l'eluent, es trenca la unió entre el substrat i el lligand actiu i s'assoleix l'elució selectiva del compost retingut prèviament.
cromatografia d'exclusió
cromatografia d'exclusió
Química analítica
- ca cromatografia d'exclusió, n f
- ca cromatografia de permeació, n f sin. compl.
- es cromatografía de exclusión, n f
- es cromatografía de permeación, n f
- en exclusion chromatography, n
- en permeation chromatography, n
Química analítica
Definició
Cromatografia en què la separació es basa en els efectes d'exclusió causats per la diferència de mida, de forma o de càrrega de les molècules o dels ions, en relació amb la fase estacionària.
cromatografia d'exclusió d'ions
cromatografia d'exclusió d'ions
Química analítica
- ca cromatografia d'exclusió d'ions, n f
- es cromatografía de exclusión de iones, n f
- en ion-exclusion chromatography, n
Química analítica
Definició
Cromatografia d'exclusió que es basa en la separació d'ions en una fase aquosa.
Nota
- Vegeu també cromatografia de bescanvi iònic.
cromatografia d'exclusió molecular
cromatografia d'exclusió molecular
Química analítica
- ca cromatografia d'exclusió per grandària, n f
- ca cromatografia d'exclusió molecular, n f sin. compl.
- ca SEC, n f sigla
- es cromatografía de exclusión molecular, n f
- es cromatografía de exclusión por tamaño, n f
- es SEC, n f sigla
- en molecular exclusion chromatography, n
- en molecular-sieve chromatography, n
- en size-exclusion chromatography, n
- en SEC, n sigla
Química analítica
Definició
Cromatografia d'exclusió en què la separació es basa en els efectes d'exclusió causats per la diferència de mida o de forma dels components d'una mostra amb relació a la mida o la forma dels porus de la fase estacionària.
Nota
-
Habitualment la cromatografia d'exclusió per grandària s'aplica a la separació d'espècies d'elevada massa molecular relativa.
El rebliment o la fase estacionària per a cromatografia d'exclusió per grandària està constituït per un gel o petites partícules polimèriques o de sílice de 10 μm de diàmetre que contenen una distribució de porus uniforme per on es poden difondre tant l'anàlit com el dissolvent. Les molècules són atrapades eficaçment en els porus i eliminades del flux de la fase mòbil. El temps de residència mitjà en els porus depèn de la mida efectiva de les molècules dels anàlits.
En cromatografia d'exclusió per grandària, les molècules que són més grans que la mida mitjana dels porus del rebliment són excloses i, essencialment, no es retenen, per tant, són les primeres que s'elueixen. Les molècules que tenen diàmetres significativament més petits que els porus poden penetrar a través del laberint de porus i queden retingudes més temps; aquestes són les últimes en eluir-se. Entre els dos extrems hi ha les molècules de mida intermèdia, la penetració en el porus de les quals depèn del seu diàmetre. Dins d'aquest grup té lloc el fraccionament, que està directament relacionat amb la mida molecular i, en certa manera, amb la forma.
La sigla SEC correspon a la denominació anglesa size-exclusion chromatography ('cromatografia d'exclusió per grandària').
Vegeu també cromatografia de permeació amb gels.
cromatografia d'exclusió per grandària
cromatografia d'exclusió per grandària
Química analítica
- ca cromatografia d'exclusió per grandària, n f
- ca cromatografia d'exclusió molecular, n f sin. compl.
- ca SEC, n f sigla
- es cromatografía de exclusión molecular, n f
- es cromatografía de exclusión por tamaño, n f
- es SEC, n f sigla
- en molecular exclusion chromatography, n
- en molecular-sieve chromatography, n
- en size-exclusion chromatography, n
- en SEC, n sigla
Química analítica
Definició
Cromatografia d'exclusió en què la separació es basa en els efectes d'exclusió causats per la diferència de mida o de forma dels components d'una mostra amb relació a la mida o la forma dels porus de la fase estacionària.
Nota
-
Habitualment la cromatografia d'exclusió per grandària s'aplica a la separació d'espècies d'elevada massa molecular relativa.
El rebliment o la fase estacionària per a cromatografia d'exclusió per grandària està constituït per un gel o petites partícules polimèriques o de sílice de 10 μm de diàmetre que contenen una distribució de porus uniforme per on es poden difondre tant l'anàlit com el dissolvent. Les molècules són atrapades eficaçment en els porus i eliminades del flux de la fase mòbil. El temps de residència mitjà en els porus depèn de la mida efectiva de les molècules dels anàlits.
En cromatografia d'exclusió per grandària, les molècules que són més grans que la mida mitjana dels porus del rebliment són excloses i, essencialment, no es retenen, per tant, són les primeres que s'elueixen. Les molècules que tenen diàmetres significativament més petits que els porus poden penetrar a través del laberint de porus i queden retingudes més temps; aquestes són les últimes en eluir-se. Entre els dos extrems hi ha les molècules de mida intermèdia, la penetració en el porus de les quals depèn del seu diàmetre. Dins d'aquest grup té lloc el fraccionament, que està directament relacionat amb la mida molecular i, en certa manera, amb la forma.
La sigla SEC correspon a la denominació anglesa size-exclusion chromatography ('cromatografia d'exclusió per grandària').
Vegeu també cromatografia de permeació amb gels.