detector d'ultraviolat
detector d'ultraviolat
Química analítica
- ca detector d'ultraviolat, n m
- ca detecció d'absorbància UV, n m sin. compl.
- ca detector d'absorbància ultraviolada, n m sin. compl.
- ca detector d'UV, n m sin. compl.
- es detector de absorbancia ultravioleta, n m
- es detector de absorbancia UV, n m
- es detector de ultravioleta, n m
- es detector de UV, n m
- en ultraviolet absorbance detector, n
- en ultraviolet detector, n
- en UV absorbance detector, n
- en UV detector, n
Química analítica
Definició
Detector d'absorbància que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació ultraviolada.
Nota
-
Un detector d'ultraviolat pot utilitzar filtres, monocromadors o díodes en sèrie.
El detector d'ultraviolat amb filtres i amb una làmpada de mercuri com a font és el més senzill. El procediment més usual és aïllar la línia espectral intensa de radiació de 254 nm, encara que també es poden utilitzar les línies espectrals a 250, 313, 334 i 365 nm. Aquest tipus de detector d'ultraviolat s'utilitza de forma restringida per a aquells soluts que absorbeixen a alguna d'aquestes longituds d'ona.
El detector d'ultraviolat pot utilitzar un monocromador, és a dir, una xarxa per a fer un escombratge. En aquest cas es pot fer el cromatograma complet a la mateixa longitud d'ona o, si el pics estan prou separats, triar una longitud d'ona per a cada pic.
Els detectors d'ultraviolat amb díodes en sèrie poden recollir dades espectrals per a tots els pics cromatogràfics.
detector d'UV
detector d'UV
Química analítica
- ca detector d'ultraviolat, n m
- ca detecció d'absorbància UV, n m sin. compl.
- ca detector d'absorbància ultraviolada, n m sin. compl.
- ca detector d'UV, n m sin. compl.
- es detector de absorbancia ultravioleta, n m
- es detector de absorbancia UV, n m
- es detector de ultravioleta, n m
- es detector de UV, n m
- en ultraviolet absorbance detector, n
- en ultraviolet detector, n
- en UV absorbance detector, n
- en UV detector, n
Química analítica
Definició
Detector d'absorbància que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació ultraviolada.
Nota
-
Un detector d'ultraviolat pot utilitzar filtres, monocromadors o díodes en sèrie.
El detector d'ultraviolat amb filtres i amb una làmpada de mercuri com a font és el més senzill. El procediment més usual és aïllar la línia espectral intensa de radiació de 254 nm, encara que també es poden utilitzar les línies espectrals a 250, 313, 334 i 365 nm. Aquest tipus de detector d'ultraviolat s'utilitza de forma restringida per a aquells soluts que absorbeixen a alguna d'aquestes longituds d'ona.
El detector d'ultraviolat pot utilitzar un monocromador, és a dir, una xarxa per a fer un escombratge. En aquest cas es pot fer el cromatograma complet a la mateixa longitud d'ona o, si el pics estan prou separats, triar una longitud d'ona per a cada pic.
Els detectors d'ultraviolat amb díodes en sèrie poden recollir dades espectrals per a tots els pics cromatogràfics.
detector de captura d'electrons
detector de captura d'electrons
Química analítica
- ca detector de captura d'electrons, n m
- ca ECD, n m sigla
- es detector de captura de electrones, n m
- es ECD, n m sigla
- en electron capture detector, n
- en ECD, n sigla
Química analítica
Definició
Detector selectiu que mesura la variació de la intensitat de corrent d'un feix d'electrons quan es posa en contacte amb espècies que tenen afinitat amb els electrons lliures, utilitzat en cromatografia de gasos.
Nota
-
Un detector de captura d'electrons és molt sensible a molècules que contenen grups funcionals electronegatius, com halògens, grups peroxo, quinones i grups nitro.
En un detector de captura d'electrons, l'efluent de la columna cromatogràfica passa sobre un emissor β, normalment níquel 63. Un electró de l'emissor β provoca la ionització del gas portador (sovint, nitrogen) i la producció d'una ràfega d'electrons. D'aquest procés d'ionització, en absència d'espècies orgàniques, en resulta un corrent d'electrons constant entre un parell d'elèctrodes. No obstant això, el corrent d'electrons disminueix significativament en presència de molècules orgàniques que tendeixen a capturar electrons. La mesura de la variació del corrent d'electrons permetrà quantificar l'anàlit.
La sigla ECD correspon a la denominació anglesa electron capture detector ('detector de captura d'electrons').
detector de conductivitat
detector de conductivitat
Química analítica
- ca detector conductimètric, n m
- ca detector de conductivitat, n m sin. compl.
- ca detector de conductivitat elèctrica, n m sin. compl.
- es detector conductimétrico, n m
- es detector de conductividad, n m
- es detector de conductividad eléctrica, n m
- en conductivity detector, n
- en conductometric detector, n
- en electrical conductivity detector, n
Química analítica
Definició
Detector que mesura la conductància d'una solució que circula entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial alterna d'elevada freqüència amb la finalitat de no produir oxidacions ni reduccions significatives.
Nota
- Un detector conductimètric s'utilitza sobretot en cromatografia iònica i pot treballar de forma directa, detectant les substàncies iòniques a partir de l'augment de conductància que provoquen, o de forma indirecta, detectant les substàncies no carregades a partir de la baixada de conductància que originen. En tots dos casos, un detector conductimètric mesura la conductància en funció del temps i proporciona senyals en forma de pic per a cada substància, la qual cosa en permet la quantificació per comparació al comportament d'una solució patró.
detector de conductivitat elèctrica
detector de conductivitat elèctrica
Química analítica
- ca detector conductimètric, n m
- ca detector de conductivitat, n m sin. compl.
- ca detector de conductivitat elèctrica, n m sin. compl.
- es detector conductimétrico, n m
- es detector de conductividad, n m
- es detector de conductividad eléctrica, n m
- en conductivity detector, n
- en conductometric detector, n
- en electrical conductivity detector, n
Química analítica
Definició
Detector que mesura la conductància d'una solució que circula entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial alterna d'elevada freqüència amb la finalitat de no produir oxidacions ni reduccions significatives.
Nota
- Un detector conductimètric s'utilitza sobretot en cromatografia iònica i pot treballar de forma directa, detectant les substàncies iòniques a partir de l'augment de conductància que provoquen, o de forma indirecta, detectant les substàncies no carregades a partir de la baixada de conductància que originen. En tots dos casos, un detector conductimètric mesura la conductància en funció del temps i proporciona senyals en forma de pic per a cada substància, la qual cosa en permet la quantificació per comparació al comportament d'una solució patró.
detector de flama alcalina
detector de flama alcalina
Química analítica
- ca detector de flama alcalina, n m
- es detector de llama alcalina, n m
- es AFD, n m sigla
- en alkali flame detector, n
- en alkali flame-ionisation detector, n
- en AFD, n sigla
- en AFID, n sigla
Química analítica
Definició
Detector termoiònic de flama que utilitza rubidi per a crear un plasma ionitzant.
Nota
- En el detector de flama alcalina, l'efluent de la columna cromatogràfica es mescla amb hidrogen, passa a través d'una flama i es crema. El gas calent flueix al voltant d'una bola de silicat de rubidi escalfada elèctricament, la qual es manté a uns 180 V respecte a un elèctrode col•lector. La bola de silicat de rubidi calenta crea un plasma que assoleix una temperatura de 600 a 800 ºC. En el plasma es produeixen una gran quantitat d'ions a partir de molècules que contenen fòsfor i nitrogen i donen lloc a un corrent molt gran d'ions.
detector de fluorescència
detector de fluorescència
Química analítica
- ca detector de fluorescència, n m
- ca FLD, n m sigla
- es detector de fluorescencia, n m
- es FLD, n m sigla
- en fluorescence detector, n
- en FLD, n sigla
Química analítica
Definició
Detector que respon la radiació fluorescent per mitjà d'un detector fotoelèctric disposat perpendicularment al feix d'excitació, utilitzat en cromatografia de líquids i en anàlisi per injecció en flux.
Nota
-
El disseny d'un detector de fluorescència és similar al d'un fluorímetre.
Els detectors de fluorescència més senzills utilitzen una font d'excitació de mercuri i un o més filtres per a aïllar la radiació emesa. Els instruments més sofisticats utilitzen una font de radiació de xenó, i també monocromadors de xarxa per a aïllar la radiació fluorescent.
Els detectors de fluorescència s'utilitzen per a detectar anàlits que presenten fluorescència i anàlits que poden convertir-se en fluorescents per derivatització prèvia a la separació o a la detecció.
La sigla FLD correspon a la denominació anglesa fluorescence detector ('detector de fluorescència').
detector de fotoionització
detector de fotoionització
Química analítica
- ca detector de fotoionització, n m
- es detector de fotoionización, n m
- en photoionization detector, n
Química analítica
Definició
Detector que mesura un corrent d'ions generat aplicant un potencial elèctric en una cel·la que conté ions produïts a partir de la irradiació de l'efluent d'una columna cromatogràfica amb un feix intens de radiació ultraviolada que provoca la ionització de les molècules, el qual és utilitzat en cromatografia de gasos.
Nota
- El feix intens de radiació ultraiolada irradiada en un detector de fotoionització té una energia variable d'entre 8,3 i 11,7 eV (de 149 a 106 nm).
detector de nitrogen-fòsfor
detector de nitrogen-fòsfor
Química analítica
- ca detector termoiònic de flama, n m
- ca detector de nitrogen-fòsfor, n m sin. compl.
- ca detector termoiònic, n m sin. compl.
- ca FTD, n m sigla
- ca NPD, n m sigla
- ca TID, n m sigla
- es detector de nitrógeno-fósforo, n m
- es detector termoiónico, n m
- es detector termoiónico de llama, n m
- es FTD, n m sigla
- es NPD, n m sigla
- es TID, n m sigla
- en flame thermionic detector, n
- en nitrogen-phosphorus detector, n
- en thermionic detector, n
- en FTD, n sigla
- en NPD, n sigla
- en TID, n sigla
Química analítica
Definició
Detector d'ionització de flama selectiu de compostos orgànics que contenen fòsfor i nitrogen emprat en cromatografia de gasos.
Nota
-
El detector termoiònic de flama té una alta selectivitat i baixos valors mínim detectables.
El detector de flama alcalina és la versió actual del detector termoiònic de flama i utilitza rubidi, un metall alcalí, per a crear un plasma.
detector de quimioluminescència de sofre
detector de quimioluminescència de sofre
Química analítica
- ca detector de quimioluminescència de sofre, n m
- es detector de quimioluminiscencia de azufre, n m
- en sulfur chemiluminescence detector, n
Química analítica
Definició
Detector específic que es basa en la mesura de la fluorescència que es produeix com a conseqüència de la reacció que té lloc entre certs compostos de sofre i l'ozó, utilitzat en cromatografia de gasos.
Nota
-
Com que la intensitat de la fluorescència mesurada és proporcional a la concentració de sofre, el detector de quimioluminescència de sofre és específic per a compostos que contenen sofre, per exemple, mercaptans.
En el detector de quimioluminescència de sofre, l'efluent de la columna cromatogràfica es mescla amb hidrogen i aire per a produir-ne la combustió. Els gasos obtinguts d'aquesta manera es mesclen amb l'ozó, i es mesura la intensitat de fluorescència resultant.
El detector de quimioluminescència de sofre també s'ha adaptat a la cromatografia de fluids supercrítics.
