Química analítica

ca butilhidroxitoluè, n m
ca 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m sin. compl.
ca 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m sin. compl.
ca BHT, n m sigla
es 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m
es butilhidroxitolueno, n m
es 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m
es BHT, n m sigla
en 2,6-bis(1,1-dimethylethyl)-4-methylphenol, n
en butylated hydroxytoluene, n
en 2,6-di-tert-butyl-4-methylphenol, n
en BHT, n sigla
for C₁₅H₂₄O

Química orgànica

Definició

Compost butílic derivat del 4-hidroxifenol, que es presenta com un sòlid blanc.

Nota

El butilhidroxitoluè és insoluble en aigua i soluble en olis.

És actiu, segons els casos, a concentracions d'entre el 0,001 i el 0,04 %. La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat. S'utilitza com a additiu alimentari en aliments greixosos, productes de pastisseria, conserves, brous i sopes deshidratats i xiclets.

ca diagrama de fases, n m
ca diagrama d'equilibri, n m sin. compl.
es diagrama de equilibrio, n m
es diagrama de fases, n m
en equilibrium diagram, n
en phase diagram, n

Química física

Definició

Representació dels estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic classificats d'acord amb el seu estat fàsic.

Nota

A partir de la regla de les fases, els diagrames de fases de sistemes termodinàmics d'un sol component tenen 3 - f graus de llibertat, és a dir dos graus de llibertat, tenint en compte que f indica el nombre de fases del sistema termodinàmic. Poden coexistir com a màxim tres fases en equilibri, que donen lloc als punts triples i que no tenen cap grau de llibertat.

Les representacions del diagrama de fases es poden dur a terme en un diagrama bidimensional, a causa dels dos graus de llibertat, usualment construïts a partir de les variables d'estat intensives de temperatura i pressió, que serveixen per a descriure les zones d'estabilitat d'una fase pura. Per als casos en què coexisteixen dues fases en equilibri, només hi ha un grau de llibertat i hi apareix una corba d'equilibri entre les fases. Per als sistemes binaris, la regla de les fases estableix que el nombre de graus de llibertat és tres per a sistemes en una fase, per la qual cosa es necessita una representació tridimensional i les variables intensives escollides són la pressió, la temperatura i la fracció molar d'un dels components. En aquest cas hi pot haver situacions en què coexisteixin fins a quatre fases (zero graus de llibertat).

La simplicitat de la utilització de diagrames bidimensionals es pot aconseguir fàcilment fixant una de les variables intensives del sistema. Normalment es consideren diagrames de fase els del tipus pressió en funció de composició a temperatura constant o, alternativament, els del tipus temperatura en funció de composició a pressió constant. En aquest cas, les zones de dues fases en equilibri tenen dos graus de llibertat, i en un diagrama bidimensional també ocupen una certa zona bidimensional, delimitades per corbes que ara ja no són corbes d'equilibri entre fases. Normalment en un d'aquests diagrames bidimensionals hi ha regions d'una única fase i regions de dues fases, que s'indiquen explícitament.

Un altre tipus de diagrama de fases molt utilitzat és l'associat a sistemes ternaris, en què el nombre de graus de llibertat donat per la regla de les fases és de quatre per a sistemes purs i les variables intensives escollides són la temperatura, la pressió i dues fraccions molars. Això fa molt difícil representar-los, i per això s'empra una projecció bidimensional que manté la temperatura i la pressió constant, introduïda per J. W. Gibbs, la qual té forma triangular i permet visualitzar directament la fracció molar de cadascun dels components, ja que utilitza una propietat geomètrica dels triangles equilàters, de manera que a cada punt interior del triangle s'associen unes coordenades triangulars, segons la distància a cadascun dels costats, que són directament les fraccions molars del sistema.

En un procés de destil·lació d'una mescla binària, en la qual les coordenades de cada punt de la corba són les composicions d'equilibri del líquid i del vapor en l'interval de coexistència d'ambdues fases a una pressió determinada, es prefereix la denominació diagrama d'equilibri, i aquest diagrama es pot deduir fàcilment si es coneix el diagrama d'ebullició de la mescla. Generalment, se sol representar la composició del component més volàtil, de manera que per a una mescla que compleix la llei de Raoult s'obté una paràbola superior a la diagonal.

ca diagrama d'estats, n m
es diagrama de estados, n m
en state diagram, n

Química física

Definició

Representació dels estats d'equilibri termodinàmic d'un sistema en termes de les variables d'estat que els descriuen.

Nota

Per exemple, per a un sistema termodinàmic simple, segons el principi d'estat, es necessiten dues variables d'estat com a mínim per a descriure els estats d'equilibri del sistema termodinàmic, l'una associada al bescanvi d'energia en forma de treball i l'altra associada als bescanvis d'energia en forma de calor. Les representacions més típiques són els diagrames bidimensionals pT, encara que també s'empren molt els diagrames pV, ja que les variables d'estat escollides són indiferents, perquè les altres són funcions d'aquestes.

ca diagrama de compressibilitat generalitzat, n m
ca diagrama del factor de compressibilitat generalitzat, n m
es diagrama de compresibilidad generalizado, n m
es diagrama del factor de compresibilidad generalizado, n m
en generalised compressibility chart, n
en generalised compressibility factor chart, n
en generalized compressibility chart, n
en generalized compressibility factor chart, n

Química física

Definició

Representació del factor de compressibilitat d'un gas en termes de la pressió reduïda i la temperatura reduïda i el volum molar reduït.

Nota

Si es té en compte que la llei dels estats corresponents dona una bona aproximació a una equació d'estat per a un gas real, independent de la naturalesa del gas, es pot obtenir el factor de compressibilitat del gas en termes de les magnituds reduïdes: $Z = c\frac{p_rV_{m,r}}{T_r}$, en què c hauria de ser una constant independent de la naturalesa del gas, però es comprova, experimentalment, que el seu valor oscil·la entre 0,12 i 0,47. És per això que en un diagrama de compressibilitat generalitzat es representen isotermes reduïdes, en què la temperatura reduïda és constant, en funció de la pressió reduïda. Els valors de Z s'obtenen a partir de la mitjana dels valors experimentals de molts gasos diferents, de manera que la llei dels estats corresponents es verifiqui en valor mitjà. Aleshores, es pot avaluar, per exemple, el volum molar de qualsevol gas, utilitzant les seves magnituds crítiques per a calcular-ne les magnituds reduïdes. Posteriorment, i mitjançant el diagrama de compressibilitat generalitzat, es trobarà el valor de Z i, a partir de la seva definició, es podrà trobar el volum molar del gas.

ca diagrama de fases, n m
ca diagrama d'equilibri, n m sin. compl.
es diagrama de equilibrio, n m
es diagrama de fases, n m
en equilibrium diagram, n
en phase diagram, n

Química física

Definició

Representació dels estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic classificats d'acord amb el seu estat fàsic.

Nota

A partir de la regla de les fases, els diagrames de fases de sistemes termodinàmics d'un sol component tenen 3 - f graus de llibertat, és a dir dos graus de llibertat, tenint en compte que f indica el nombre de fases del sistema termodinàmic. Poden coexistir com a màxim tres fases en equilibri, que donen lloc als punts triples i que no tenen cap grau de llibertat.

Les representacions del diagrama de fases es poden dur a terme en un diagrama bidimensional, a causa dels dos graus de llibertat, usualment construïts a partir de les variables d'estat intensives de temperatura i pressió, que serveixen per a descriure les zones d'estabilitat d'una fase pura. Per als casos en què coexisteixen dues fases en equilibri, només hi ha un grau de llibertat i hi apareix una corba d'equilibri entre les fases. Per als sistemes binaris, la regla de les fases estableix que el nombre de graus de llibertat és tres per a sistemes en una fase, per la qual cosa es necessita una representació tridimensional i les variables intensives escollides són la pressió, la temperatura i la fracció molar d'un dels components. En aquest cas hi pot haver situacions en què coexisteixin fins a quatre fases (zero graus de llibertat).

La simplicitat de la utilització de diagrames bidimensionals es pot aconseguir fàcilment fixant una de les variables intensives del sistema. Normalment es consideren diagrames de fase els del tipus pressió en funció de composició a temperatura constant o, alternativament, els del tipus temperatura en funció de composició a pressió constant. En aquest cas, les zones de dues fases en equilibri tenen dos graus de llibertat, i en un diagrama bidimensional també ocupen una certa zona bidimensional, delimitades per corbes que ara ja no són corbes d'equilibri entre fases. Normalment en un d'aquests diagrames bidimensionals hi ha regions d'una única fase i regions de dues fases, que s'indiquen explícitament.

Un altre tipus de diagrama de fases molt utilitzat és l'associat a sistemes ternaris, en què el nombre de graus de llibertat donat per la regla de les fases és de quatre per a sistemes purs i les variables intensives escollides són la temperatura, la pressió i dues fraccions molars. Això fa molt difícil representar-los, i per això s'empra una projecció bidimensional que manté la temperatura i la pressió constant, introduïda per J. W. Gibbs, la qual té forma triangular i permet visualitzar directament la fracció molar de cadascun dels components, ja que utilitza una propietat geomètrica dels triangles equilàters, de manera que a cada punt interior del triangle s'associen unes coordenades triangulars, segons la distància a cadascun dels costats, que són directament les fraccions molars del sistema.

En un procés de destil·lació d'una mescla binària, en la qual les coordenades de cada punt de la corba són les composicions d'equilibri del líquid i del vapor en l'interval de coexistència d'ambdues fases a una pressió determinada, es prefereix la denominació diagrama d'equilibri, i aquest diagrama es pot deduir fàcilment si es coneix el diagrama d'ebullició de la mescla. Generalment, se sol representar la composició del component més volàtil, de manera que per a una mescla que compleix la llei de Raoult s'obté una paràbola superior a la diagonal.

ca diagrama de Jablonski, n m
es diagrama de Jablonski, n m
en Jablonski diagram, n

Química física

Definició

Representació simplificada en un eix vertical d'energia de les posicions relatives de cada nivell electrònic d'una molècula.

Nota

Habitualment, per sobre de cada nivell electrònic també s'hi dibuixa el conjunt de nivells vibracionals associats. Perquè un diagrama de Jablonski sigui més entenedor, els nivells electrònics propers solen separar-se horitzontalment, però aquesta separació no guarda cap relació amb la geometria molecular.

Les transicions més importants que hi poden tenir lloc, que són desactivacions no radiants, es representen mitjançant fletxes i línies.

El diagrama de Jablonski sol donar una idea esquemàtica del tipus d'espectre electrònic que es pot associar al sistema molecular corresponent.

ca diagrama de compressibilitat generalitzat, n m
ca diagrama del factor de compressibilitat generalitzat, n m
es diagrama de compresibilidad generalizado, n m
es diagrama del factor de compresibilidad generalizado, n m
en generalised compressibility chart, n
en generalised compressibility factor chart, n
en generalized compressibility chart, n
en generalized compressibility factor chart, n

Química física

Definició

Representació del factor de compressibilitat d'un gas en termes de la pressió reduïda i la temperatura reduïda i el volum molar reduït.

Nota

Si es té en compte que la llei dels estats corresponents dona una bona aproximació a una equació d'estat per a un gas real, independent de la naturalesa del gas, es pot obtenir el factor de compressibilitat del gas en termes de les magnituds reduïdes: $Z = c\frac{p_rV_{m,r}}{T_r}$, en què c hauria de ser una constant independent de la naturalesa del gas, però es comprova, experimentalment, que el seu valor oscil·la entre 0,12 i 0,47. És per això que en un diagrama de compressibilitat generalitzat es representen isotermes reduïdes, en què la temperatura reduïda és constant, en funció de la pressió reduïda. Els valors de Z s'obtenen a partir de la mitjana dels valors experimentals de molts gasos diferents, de manera que la llei dels estats corresponents es verifiqui en valor mitjà. Aleshores, es pot avaluar, per exemple, el volum molar de qualsevol gas, utilitzant les seves magnituds crítiques per a calcular-ne les magnituds reduïdes. Posteriorment, i mitjançant el diagrama de compressibilitat generalitzat, es trobarà el valor de Z i, a partir de la seva definició, es podrà trobar el volum molar del gas.

ca diàmetre de col·lisió, n m
es diámetro de colisión, n m
en collision diameter, n
sbl d

Química física

Definició

Magnitud utilitzada en la teoria de col·lisions per a indicar la mitjana aritmètica dels diàmetres associats a les molècules en que col·lideixen.

Nota

Matemàticament, el diàmetre de col·lisió s'expressa com d_AB = (d_A + d_B)/2.

L'ús del diàmetre de col·lisió permet obtenir expressions simplificades per a la secció eficaç de col·lisió i per al coeficient de velocitat, que proporcionen una primera aproximació a aquestes magnituds, per bé que, sovint, els valors calculats són molt allunyats dels valors acurats.

ca diastereoisòmer, n m
ca diastereòmer, n m sin. compl.
es diastereoisómero, n m
es diastereómero, n m
en diastereoisomer, n
en diastereomer, n

Química orgànica

Definició

Isòmer configuracional que presenta diastereoisomeria respecte a un altre.

ca diastereoisomeria, n f
ca diastereomeria, n f sin. compl.
es diastereoisomería, n f
es diastereomería, n f
en diastereoisomerism, n

Química orgànica

Definició

Isomeria configuracional en què els isòmers configuracionals difereixen en la disposició dels substituents a l'entorn de més d'un centre quiral, presenten activitat òptica diferent en fer girar la llum polaritzada plana i no són imatge especular l'un de l'altre.

Nota

La presència de més d'un centre quiral permet, en casos particulars, l'existència d'una forma meso o més d'una.

Vegeu també enantiomeria.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota