Back to top
  • ca  fototub, n m
  • es  fototubo, n m
  • en  phototube, n

Química analítica

Definició
Tub fotodetector de buit amb un càtode fotoemissor i sense amplificació interna.

Nota

  • Un fototub consta d'un recipient on s'ha fet el buit i dins del qual hi ha dos elèctrodes: el fotocàtode, constituït pel material en què es produeix l'efecte fotoelèctric, i l'ànode, on es recullen els fotoelectrons.
  • ca  detector fotomètric de flama, n m
  • ca  FPD, n m sigla
  • es  detector fotométrico de llama, n m
  • es  FPD, n m sigla
  • en  flame photometric detector, n
  • en  FPD, n sigla

Química analítica

Definició
Detector selectiu en què l'efluent que surt de la columna cromatogràfica es fa passar a través d'una flama d'hidrogen i aire a baixa temperatura, utilitzat en cromatografia de gasos.

Nota

  • Un detector fotomètric de flama mesura la fluorescència de compostos que contenen sofre o fòsfor.

    En un detector fotomètric de flama, la flama d'hidrogen i aire a baixa temperatura converteix part del fòsfor en una espècie que emet bandes espectroscòpiques centrades al voltant de 510 i 526 nm. El sofre de la mostra es converteix simultàniament en sofre molecular, el qual emet una banda espectroscòpica centrada a 394 nm. Per a aïllar aquestes bandes espectroscòpiques s'utilitzen els filtres adients i se n'enregistren les intensitats fotomètricament.

    Un detector fotomètric de flama s'utilitza extensament per a l'anàlisi de contaminants de l'aire i de l'aigua, com ara els pesticides i els hidrocarburs.

    La sigla FPD correspon a la denominació anglesa flame photometric detector ('detector fotomètric de flama').
  • ca  fracció molar, n f
  • ca  fracció en nombre, n f sin. compl.
  • ca  fracció en quantitat, n f sin. compl.
  • es  fracción de cantidad de sustancia, n f
  • es  fracción en cantidad, n f
  • es  fracción en número, n f
  • es  fracción molar, n f
  • en  amount fraction, n
  • en  molar fraction, n
  • en  mole fraction, n
  • en  number fraction, n
  • sbl  x
  • sbl  y

Química física

Definició
Quantitat de substància corresponent a un determinat component d'una mescla dividida per la quantitat de substància total que forma la mescla.

Nota

  • La fracció molar és la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla.

    La fracció molar d'una substància pura és 1.

    El símbol y s'utilitza per a mescles gasoses.
  • ca  fracció molar, n f
  • ca  fracció en nombre, n f sin. compl.
  • ca  fracció en quantitat, n f sin. compl.
  • es  fracción de cantidad de sustancia, n f
  • es  fracción en cantidad, n f
  • es  fracción en número, n f
  • es  fracción molar, n f
  • en  amount fraction, n
  • en  molar fraction, n
  • en  mole fraction, n
  • en  number fraction, n
  • sbl  x
  • sbl  y

Química física

Definició
Quantitat de substància corresponent a un determinat component d'una mescla dividida per la quantitat de substància total que forma la mescla.

Nota

  • La fracció molar és la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla.

    La fracció molar d'una substància pura és 1.

    El símbol y s'utilitza per a mescles gasoses.
  • ca  fracció molar, n f
  • ca  fracció en nombre, n f sin. compl.
  • ca  fracció en quantitat, n f sin. compl.
  • es  fracción de cantidad de sustancia, n f
  • es  fracción en cantidad, n f
  • es  fracción en número, n f
  • es  fracción molar, n f
  • en  amount fraction, n
  • en  molar fraction, n
  • en  mole fraction, n
  • en  number fraction, n
  • sbl  x
  • sbl  y

Química física

Definició
Quantitat de substància corresponent a un determinat component d'una mescla dividida per la quantitat de substància total que forma la mescla.

Nota

  • La fracció molar és la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla.

    La fracció molar d'una substància pura és 1.

    El símbol y s'utilitza per a mescles gasoses.
  • ca  franci, n m
  • es  francio, n m
  • en  francium, n
  • sbl  Fr

Química inorgànica

Definició
Element del grup 1, del període 7 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 87 i massa atòmica 223.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del franci, tots ells radioactius i procedents de la desintegració d'altres elements més pesants.

    Atesa la seva curta vida i les escasses quantitats que se n'han pogut obtenir, les seves propietats del franci s'han determinat a partir de l'extrapolació de les dels altres metalls alcalins.

    És el més electropositiu de tots els elements coneguts.
  • ca  freqüència de col·lisions, n f
  • es  frecuencia de colisión, n f
  • en  collision frequency, n
  • sbl  z

Química física

Definició
Nombre de xocs per segon en una col·lisió entre àtoms i superfícies o entre molècules i superfícies.

Nota

  • Matemàticament, la freqüència de col·lisions per a dues partícules A i B s'expressa com zA(B) = [B]σ(8kT/πμ)1/2, en què [B] és la concentració de B, T és la temperatura termodinàmica, k és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la secció eficaç de col·lisió.
  • ca  freqüència de Larmor, n f
  • es  frecuencia de Larmor, n f
  • en  Larmor frequency, n
  • sbl  νL

Química física

Definició
Freqüència relacionada amb la recessió d'una partícula carregada en un camp magnètic.

Nota

  • La freqüència de Larmor s'expressa com νL = γB0/(2π), en què γ és la raó magnetogírica del nucli i B0 és el camp magnètic.

    La condició de ressonància d'un nucli és que la freqüència del camp magnètic aplicat sigui igual a la freqüència de Larmor.
  • ca  ftalat, n m
  • es  ftalato, n m
  • en  phthalate, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid ftàlic.

Nota

  • Com que l'àcid ftàlic és un àcid dipròtic, el ftalat pot ser àcid o no, segons que hagi reaccionat un dels grups carboxil o ho hagin fet tots dos.

    Els èsters s'obtenen generalment a partir de l'anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l'alcohol corresponent. Es fan servir com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris.

    La formació de ftalat serveix també per a fer la determinació quantitativa d'un alcohol, en fer-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorar l'excés de l'anhídrid ftàlic no consumit amb una solució d'hidròxid de sodi de concentració coneguda.
  • ca  ftaleïna, n f
  • es  ftaleína, n f
  • en  phthalein, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos resultants de la reacció de condensació de l'anhídrid ftàlic amb fenols.

Nota

  • Algunes ftaleïnes s'utilitzen com a indicadors acidobàsics.