Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fenomen de transport, n m
  • es  fenómeno de transporte, n m
  • en  transport phenomenon, n

Química física

Definició
Fenomen pel qual es transfereix matèria, energia o una altra propietat d'un punt d'un sistema a un altre.

Nota

  • Els fenòmens de transport inclouen la difusió, la conducció tèrmica, la migració iònica, la viscositat i l'efusió.
  • ca  fenomen electrocinètic, n m
  • es  fenómeno electrocinético, n m
  • en  electrokinetic phenomenon, n

Química física

Definició
Pertorbació de la distribució de càrrega de la doble capa elèctrica d'un col·loide per acció de forces mecàniques o electroestàtiques, que tendeixen a separar la doble capa electroquímica en dues parts.

Nota

  • El moviment mecànic d'una fase sòlida o líquida provoca un potencial que és mesurable, mentre que les forces electroestàtiques provoquen el moviment d'una fase sòlida o d'una fase líquida.

    Un fenomen electrocinètic es pot invertir si se'n bescanvien la causa i el resultat.

    Vegeu també potencial de sedimentació, potencial de flux i electroosmosi.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fenoxi, n m
  • es  fenoxi, n m
  • en  phenoxy, n
  • for  C6H5O−

Química orgànica

Definició
Ariloxi orgànic monovalent que deriva de la pèrdua de l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil del fenol i que es troba com a substituent d'un compost orgànic.

Nota

  • Per exemple, l'àcid fenoxiacètic (C6H5OCH2COOH, en què el grup carboxil té preferència) i el 2-fenoxietanol (C6H5OCH2CH2OH, en què el grup hidroxil té preferència) (vegeu la imatge).
  • ca  fenolat, n m
  • ca  fenòxid, n m sin. compl.
  • es  fenolato, n m
  • es  fenóxido, n m
  • en  phenolate, n
  • en  phenoxide, n

Química orgànica

Definició
Cadascuna de les sals derivades del fenol.
  • ca  fermi, n m
  • es  fermio, n m
  • en  fermium, n
  • sbl  Fm

Química inorgànica

Definició
Element dotzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 100 i massa atòmica 257.

Nota

  • Es coneixen fins a dinou isòtops del fermi, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  ferro, n m
  • es  hierro, n m
  • en  iron, n
  • sbl  Fe

Química inorgànica

Definició
Element del grup 8, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 26 i massa atòmica 55,845.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-cinc isòtops del ferro, dels quals quatre (54Fe, 56Fe, 57Fe i 58Fe) són estables.

    El ferro és un metall de color gris argentat, amb un punt de fusió de 1.535 ºC i un punt d'ebullició de 2.750 ºC. Els quatre esglaons de la corba de refredament del ferro sembla que fixen l'existència de quatre varietats al·lotròpiques: el ferro alfa (α), o ferrita, estable fins a 768 °C, amb un fort magnetisme, que desapareix si se suprimeix el camp (una propietat utilitzada en la fabricació dels electroimants); el ferro beta (β), estable entre 768 °C i 900 °C, feblement magnètic; el ferro gamma (γ), paramagnètic, i la varietat delta (δ), feblement magnètica, que apareix entre 1.400 °C i la temperatura de fusió. L'estudi de les formes cristal·lines i de les altres propietats físiques del ferro confirma que, de fet, només n'existeixen dues varietats al·lotròpiques: la forma alfa (α), estable fins a 900 °C, i la forma gamma (γ), estable de 900°C a 1.400°C.

    El ferro és un metall extremament dúctil, tenaç i mal·leable a temperatura ambient, però desproveït d'elasticitat. La càrrega de ruptura depèn molt del seu origen: varia entre 25 i 46 kg/mm² per al ferro normal del comerç i pot atènyer 143 kg/mm² per al ferro electrolític recuit. Es pot forjar fàcilment i, a 800 °C, l'estat de remolliment en què es troba permet de soldar-lo amb ell mateix. La forja i el laminatge transformen els cristalls que constitueixen el ferro fos en una estructura fibrosa que dona al ferro una gran tenacitat i un gran allargament a la ruptura (25 %). Entre 800 i 1.000°C el ferro és fràgil, però retroba la seva mal·leabilitat a temperatures superiors a 1.000 °C, per això els lingots de ferro són afaiçonats en calent (entre 1.000 i 1.300°C). El ferro pur (ferro electrolític) és un metall homogeni, força resistent a la corrosió, d'una gran conductibilitat, utilitzat en les indústries elèctrica i de la calefacció. Pot ser trempat, és a dir, endurit per escalfament i per refredament ràpid. És un metall ferromagnètic, amb una permeabilitat magnètica molt elevada. No és atacat per l'aire sec o l'aigua pura a temperatura ambient, en canvi, l'aire humit i l'aigua airejada el corroeixen ràpidament. El ferro roent crema amb l'oxigen pur i reacciona amb el vapor d'aigua per a donar hidrogen. És atacat pels àcids, sobretot diluïts.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.

    Es fa servir en la producció d'acer, ferro colat i ferro forjat, i en l'obtenció de colorants i abrasius.

    Conegut des de l'antiguitat, és un dels elements més abundants en la natura i constitueix el 5 % de l'escorça terrestre. És el metall més abundant després de l'alumini. Es troba en la natura principalment en forma d'òxids (oligist, limonita i magnetita), carbonats (siderita) o sulfurs (pirita). N'hi ha en l'estat natiu en petites quantitats a Groenlàndia i en els meteorits, en els quals sovint forma un aliatge amb el níquel i, encara més sovint, amb el cobalt.

    Els minerals de ferro explotats són l'òxid salí (Fe3O4), o magnetita, particularment pur, que constitueix el principal mineral de ferro suec; l'òxid de ferro(III) (Fe2O3), anomenat oligist quan cristal·litza en el sistema romboèdric, per bé que sovint es troba en forma de masses compactes, amorfes, les quals constitueixen aleshores l'hematites vermella o bé l'ocre vermell, segons el grau de puresa del mineral; l'òxid de ferro(III) hidratat (Fe2O3·nH2O), o limonita, molt abundant a França, que no correspon a un hidrat definit i és d'origen sedimentari; el carbonat (FeCO3), o siderita (antigament siderosa), molt menys important, cristal·litzat en forma de rombòedres isomorfs sobre la calcita (per això era anomenat antigament ferro espàtic), i, finalment, la pirita de ferro i la marcassita, de fórmula idèntica (FeS2) però de sistemes cristal·lins diferents, explotades sobretot com a minerals de sofre, tot i que d'ambdues s'obté el mateix òxid, el qual, torrant-lo, pot ser utilitzat com a mineral de ferro.

    El ferro es troba en la natura combinat amb nombrosos elements (arsènic, l'antimoni, etc.) en minerals que no són emprats per a obtenir-lo. El procés de la seva obtenció, metal·lúrgic o siderúrgic, comprèn dos passos. El primer pas és la reducció amb carbó, en un alt forn. S'hi introdueix una mescla de mineral, carbó i fundent, i un corrent d'aire ascendent produeix la combustió del carbó (900 ºC): C + O2 → CO2. La calor despresa eleva la temperatura a 2.000 ºC. El monòxid de carboni redueix els òxids (CO + FeO → CO2 + Fe) El ferro format degota en el gresol del forn. L'eliminació de la ganga es produeix afegint-hi el fundent adequat, que permet de formar l'escòria, la qual sura per damunt del ferro fos. El segon pas és l'afinament. El producte obtingut (ferro colat o fosa) conté del 2 al 6% de carboni i petites quantitats de silici, manganès, fòsfor i sofre. L'eliminació d'aquests elements, necessària per a l'obtenció d'acer, es fa per oxidació i addició de fundent.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  ferrocè, n m
  • ca  bis(η5-ciclopentadienil)ferro, n m sin. compl.
  • es  bis(η5-ciclopentadienil)hierro, n m
  • es  ferroceno, n m
  • en  bis(η5-cyclopentadienyl)iron, n
  • en  ferrocene, n
  • for  (C5H5)2Fe

Química orgànica

Definició
Metal·locè amb ferro(II) com a àtom central, amb propietats aromàtiques, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color taronja i olor camforada, amb un contingut de ferro de l'ordre d'aproximadament el 30 %, i té un punt de fusió d'entre 173 ºC i 174 ºC.

Nota

  • El ferrocè és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i alcohol.

    Químicament és molt estable i resisteix temperatures elevades, d'aproximadament 400 ºC.

    És un agent antidetonant i s'afegeix com a additiu en olis de combustió per a millorar-ne la combustió i eliminar-ne els fums, i en olis que han d'aguantar altes temperatures. També es fa servir com a absorbent de radiacions ultraviolades, entre altres utilitats.
  • ca  espectrometria d'emissió de flama, n f
  • ca  FES, n f sigla
  • es  espectrometría de emisión de llama, n f
  • es  FES, n f sigla
  • en  flame emission spectrometry, n
  • en  FES, n sigla

Química analítica

Definició
Espectrometria d'emissió atòmica en què la mostra s'excita mitjançant una flama.

Nota

  • Quan s'hi observen línies espectrals atòmiques, l'espectrometria d'emissió de flama s'anomena espectrometria d'emissió atòmica de flama.

    La sigla FES correspon a la denominació anglesa flame emission spectrometry ('espectrometria d'emissió de flama').
  • ca  transistor d'efecte de camp, n m
  • ca  transistor unipolar, n m
  • ca  FET, n m sigla
  • es  transistor de efecto de campo, n m
  • es  transistor unipolar, n m
  • es  FET, n m sigla
  • en  field effect transistor, n
  • en  unipolar transistor, n
  • en  FET, n sigla

Química analítica

Definició
Dispositiu electrònic basat habitualment en un semiconductor de tipus p que actua com a substrat o base, en el qual han estat creades dues regions de tipus n per processos d'implantació o difusió, anomenades font i drenador. Sobre la superfície del semiconductor es diposita una capa d'òxid aïllant, normalment de diòxid de silici. Finalment, en la zona de la porta o comporta, situada entre la font i el drenador, i damunt d'aquestes es diposita una capa de metall, que actua com a contacte elèctric en el cas del transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, o una membrana selectiva d'ions en el cas del transistor d'efecte de camp selectiu d'ions.

Nota

  • La sigla FET correspon a la denominació anglesa field effect transistor ('transistor d'efecte de camp').
  • ca  anàlisi per injecció en flux, n f
  • ca  FIA, n f sigla
  • es  análisis por inyección en flujo, n m
  • es  FIA, n m sigla
  • en  flow injection analysis, n
  • en  FIA, n sigla

Química analítica

Definició
Mètode analític continu no segmentat en què les mostres s'intercalen en un flux continu de líquid que les porta al detector.

Nota

  • En l'anàlisi per injecció en flux, durant el transport cap al detector té lloc la dispersió de la mostra en el líquid portador i, segons el sistema, una reacció.

    L'anàlisi per injecció en flux és compatible amb la possibilitat de fer un control de processos en línia i presenta com a principals avantatges la gran simplicitat de les configuracions, la versatilitat i la flexibilitat per a adaptar-se a necessitats concretes, la bona reproductibilitat de les mesures, l'elevat nombre de mostres per unitat aconseguit i la reducció en el consum de mostra i reactius.

    La sigla FIA correspon a la denominació anglesa flow injection analysis ('anàlisi per injecció en flux').