Química analítica

ca femtoquímica, n f
es femtoquímica, n f
en femtochemistry, n

Química física

Definició

Camp de la química física que estudia els mecanismes de reacció a partir de mesures efectuades mitjançant espectroscòpia de femtosegon.

Nota

Els processos químics objecte de l'estudi de la femtoquímica són molt diversos: processos en fase gasosa, en solució, en sistemes heterogenis, en entorns biològics, etc. La informació que s'obté en tots els casos és molt detallada i, fins i tot, es poden arribar a detectar intermediaris de reacció de temps de vida molt curts, de menys d'una bilionèsima de segon, els quals no es podrien detectar si les mesures sobre el sistema es realitzessin a intervals de temps més grans.

La femtoquímica aporta informació molt valuosa en recerques d'índole diferent; per exemple, en l'estudi de mecanismes de reacció de reaccions orgàniques, com la reacció de Diels-Alder o la reacció d'eliminació, l'estudi dels mecanismes de la visió i de la fotosíntesi, l'anàlisi de la corrosió, la catàlisi sobre superfícies i l'estudi de la dissolució d'un solut per part d'un líquid.

ca fenantrè, n m
es fenantreno, n m
en phenanthrene, n
for C₁₄H₁₀

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic tricíclic amb tres anells benzènics que a temperatura ambient es presenta com un sòlid de cristalls brillants i incolors i té un punt de fusió de 100,35 ºC i un punt d'ebullició de 340 ºC.

Nota

El fenantrè és un isòmer de l'antracè. Té una densitat d'1,063 g/cm³. És insoluble en aigua, però soluble en benzè, hidrocarburs alifàtics, alcohol, èter, disulfur de carboni i àcid acètic.

S'obté per la destil·lació seca d'antracita, quitrà d'hulla o pissarra bituminosa, i la posterior recristal·lització amb alcohol.

Es fa servir en la síntesi de la fenantroquinona, colorants, explosius i drogues.

L'esquelet del fenantrè, diversament substituït, és present en l'estructura de nombroses substàncies naturals, com els alcaloides del grup de la morfina, les hormones sexuals, els esteroides, els àcids biliars i substàncies cancerígenes.

ca fenil, n m
es fenil, n m
en phenyl, n
sbl Ph
for C₆H₅−

Química orgànica

Definició

Grup aril que deriva del benzè per la pèrdua d'un àtom d'hidrogen.

Nota

El fenil pot participar en una molècula com la ramificació d'un hidrocarbur, com ara en el 2-fenilbut-1-è, o d'un altre compost orgànic, o bé formar part d'un grup funcional, com en la N-fenilacetamida (vegeu la imatge).

ca anilina, n f
ca fenilamina, n f sin. compl.
es anilina, n f
es fenilamina, n f
en aniline, n
en phenylamine, n
for C₆H₅NH₂

Química orgànica

Definició

Amina primària que es presenta com un líquid oliós, incolor, d'olor característica, que s'embruneix a l'aire i a la llum i té un punt de fusió de -6,2 ºC i un punt d'ebullició de 184,4 ºC.

Nota

L'anilina és la més simple de les amines aromàtiques.

És una base dèbil (pK_b = 9,30) i és poc soluble en aigua però miscible en la major part de dissolvents orgànics. L'anilina és tòxica per inhalació, ingestió o absorció cutània i pot donar lloc a intoxicacions greus.

És present en petita quantitat al quitrà d'hulla i és obtinguda en grans tonatges per síntesi.

Les propietats químiques de l'anilina són fonamentalment les de les amines primàries i les dels compostos aromàtics. Com que l'amina és susceptible d'acilació, alquilació o arilació i és diazotada per l'àcid nitrós en medi àcid, dona una sal de benzendiazoni. Com a compost aromàtic, és susceptible de sulfonació, nitració i halogenació. El grup amino orienta aquestes reaccions en orto i para.

Les aplicacions de l'anilina són nombroses i variades. El 65 % de la seva producció es dedica a la fabricació d'accelerants i antioxidants per al cautxú, com els derivats tiazòlics. Per ordre d'importància, la resta d'usos són la fabricació de colorants i d'intermediaris de colorants, principalment azoics; la fabricació de 2-hidroquinona per a fotografia; la indústria dels plàstics, principalment la fabricació de diisocianats, i la indústria de productes farmacèutics, especialment la fabricació d'antipirètics. L'anilina també és emprada en la fabricació d'explosius i com a dissolvent en el refinatge del petroli cru. Així mateix, un bon nombre dels seus derivats tenen importants aplicacions tècniques.

ca fenilè, n m
es fenileno, n m
en phenylene, n
for −C₆H₄−

Química orgànica

Definició

Cadascun dels tres substituents o radicals divalents, orto, meta i para, derivats formalment del benzè per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.

ca fenol, n m
es fenol, n m
en phenol, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels components de la sèrie homòloga de compostos aromàtics en la qual un o més grups hidroxil estan units directament a un anell de benzè.

Nota

Hi ha diferents tipus de fenols (vegeu la imatge). En el cas que només hi hagi un grup hidroxil, es tracta de monofenols, com el cresol i el xilenol. Si contenen dos o més grups hidroxil, es tracta de polifenols, com el pirocatecol, el resorcinol i la hidroquinona. Els compostos que tenen el grup hidroxil unit a un anell aromàtic policíclic són fenols polinuclears. Els més senzills són el naftol i el fenantrol, ambdós monofenols polinuclears. Els arens que contenen un grup hidroxil unit directament a l'anell benzènic i un altre grup hidroxil en la cadena lateral són fenols alcohols. El més important és l'alcohol salicílic (HOC₆H₄CH₂OH).

Els fenols són considerats una família de compostos diferent de la dels alcohols, ja que les seves propietats fisicoquímiques són molt diferents. Genèricament, els fenols es presenten com a sòlids cristal·lins, amb una olor picant característica. Són més àcids que els alcohols i donen la sal corresponent, el fenolat, amb més facilitat.

Tenen interès sintètic diverses reaccions en què el fenol actua com a nucleòfil, ja sigui en la forma protonada o com a fenoxi, i dona substitucions nucleòfiles o condensació, com la síntesi d'èters de fenil o l'esterificació, respectivament.

Des del punt de vista de la substitució electròfila aromàtica, el grup hidroxil és un grup activant i fa possible l'entrada d'agents electròfils en les posicions orto i para dels fenols. Té molt interès sintètic la formació de sals de diazoni, en fer possible l'obtenció de diversos colorants, a més de diversos compostos derivats del benzè.

Els fenols són responsables de la coloració de moltes flors i es troben extensament presents en la natura com a components de moltes plantes i dels seus fruits, de la fusta i dels combustibles fòssils.

ca fenol, n m
ca hidroxibenzè, n m sin. compl.
es fenol, n m
es hidroxibenceno, n m
en hydroxybenzene, n
en phenol, n
for C₆H₅OH

Química orgànica

Definició

Alcohol derivat del benzè que a temperatura ambient es troba en forma cristal·litzada i té un punt de fusió de 42,5 ºC i un punt d'ebullició de 182 ºC.

Nota

És el més simple dels membres de la sèrie homòloga dels fenols. Té una densitat d'1,07 g/cm³. És soluble en alcohol, èter, cloroform, aigua i àlcalis.

El fenol (pK_a ~ 10) té més acidesa que els alcohols alifàtics (pK_a ~ 16) i forma la sal iònica en solucions diluïdes d'hidròxids. Alguns derivats del fenol són encara més àcids, segons que el substituent de l'anell de benzè estabilitzi la càrrega negativa del fenòxid resultant (vegeu la imatge 2).

Industrialment, s'obté per oxidació del cumè i l'acetona n'és el subproducte, encara que també hi ha vies sintètiques que parteixen del benzè o del toluè.

El fenol es fa servir en l'obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants. En la indústria farmacèutica es fa servir en la preparació de l'àcid salicílic i de la fenolftaleïna.

ca fenolat, n m
es fenolato, n m
en phenolate anion, n
for C₆H₅O⁻

Química orgànica

Definició

Anió que es forma per la ionització de l'hidrogen del grup hidroxil del fenol, del qual és la base conjugada.

Nota

El fenolat es pot comportar com a base i com a nucleòfil, però, com que la càrrega negativa pot recaure sobre l'oxigen o bé sobre el carboni α, es comporta com un nucleòfil de l'oxigen o com una base (vegeu la imatge 2). Si es comporta com un nucleòfil, ho fa de manera semblant a un alcoholat, la qual cosa permet obtenir-ne els èters. Alhora, es pot comportar com un nucleòfil del carboni α i donar les reaccions pròpies de l'enolat.

ca fenolat, n m
ca fenòxid, n m sin. compl.
es fenolato, n m
es fenóxido, n m
en phenolate, n
en phenoxide, n

Química orgànica

Definició

Cadascuna de les sals derivades del fenol.

ca fenolftaleïna, n f
ca 3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida, n f sin. compl.
ca 3,3-bis(p-hidroxifenil)ftalida, n f sin. compl.
es 3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida, n f
es 3,3-bis(p-hidroxifenil)ftalida, n f
es fenolftaleína, n f
en 3,3-bis(4-hydroxyphenyl)phthalide, n
en 3,3-bis(p-hydroxyphenyl)phthalide, n
en phenolphthalein, n
for C₂₀H₁₄O₄

Química analítica

Definició

Indicador acidobàsic del grup de les ftaleïnes amb un interval de viratge comprès entre pH 8,0 i pH 9,8.

Nota

En forma àcida, la fenolftaleïna és incolora, en canvi, en forma alcalina, és de color vermell.

La fenolftaleïna és un sòlid cristal·lí que, en estat pur, és de color blanc, per bé que el producte comercial sovint conté impureses que li donen una tonalitat groguenca. Pràcticament és insoluble en aigua, però és soluble en etanol, èter etílic i àlcalis.

La fenolftaleïna s'obté per condensació d'anhídrid ftàlic i fenol en presència d'àcid sulfúric.

La fenolftaleïna va ser descoberta el 1871 per Bayer. S'utilitza com a laxant en medicina.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota