Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  livermori, n m
  • es  livermorio, n m
  • en  livermorium, n
  • sbl  Lv

Química inorgànica

Definició
Element del grup 16, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 116 i massa atòmica 293.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts del livermori són artificials i inestables.
  • ca  lixiviació, n f
  • es  lixiviación, n f
  • en  leaching, n
  • en  lixiviation, n

Química analítica

Definició
Extracció consistent a fer passar, per acció de la gravetat, un dissolvent, a temperatura ambiental o en calent, a través d'una mostra sòlida finament pulveritzada.

Nota

  • La lixiviació és una operació unitària.

    Mitjançant una lixiviació s'aconsegueix separar un o més components continguts en la fase sòlida. La velocitat de transferència des de la fase sòlida cap a la fase líquida és funció de la natura i la porositat del sòlid, de la concentració i la composició química de la solució i de la pressió i la temperatura.

    Originàriament, el terme lixiviació es referia a la percolació del líquid per un llit fix de sòlid. Actualment s'utilitza de manera generalitzada, sense tenir en compte les condicions experimentals.
  • ca  cromatografia líquid-líquid, n f
  • ca  LLC, n f sigla
  • es  cromatografía líquido-líquido, n f
  • es  LLC, n f sigla
  • en  liquid-liquid chromatography, n
  • en  LLC, n sigla

Química analítica

Definició
Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un líquid distribuït sobre un suport sòlid.

Nota

  • La cromatografia líquid-líquid és una cromatografia de partició.

    En cromatografia líquid-líquid, en funció de la polaritat relativa d'ambdues fases es pot diferenciar entre cromatografia en fase normal i cromatografia en fase invertida.

    En cromatografia líquid-líquid, la fase estacionària pot estar retinguda sobre la superfície del suport sòlid inert per adsorció física o pot estar-hi unida o lligada químicament. La segona possibilitat presenta més estabilitat i versatilitat que la primera.

    La sigla LLC correspon a la denominació anglesa liquid-liquid chromatography ('cromatografia líquid-líquid').
  • ca  llei d'acció de masses, n f
  • ca  llei de Guldberg i Waage, n f sin. compl.
  • es  ley de acción de masas, n f
  • es  ley de Guldberg y Waage, n f
  • en  Guldberg and Waage law, n
  • en  law of mass action, n
  • en  mass action law, n

Química física

Definició
Llei segons la qual la velocitat de reacció d'una reacció a una temperatura determinada és proporcional al producte de les concentracions dels reactius.
  • ca  llei d'Amagat, n f
  • es  ley de Amagat, n f
  • en  Amagat law, n

Química física

Definició
Llei segons la qual, en mesclar diferents gasos a temperatura i pressió constants, el volum final és la suma dels volums dels gasos individuals.

Nota

  • Segons la llei d'Amagat, el volum d'una mescla gasosa és igual a la suma dels volums que ocuparien els diferents gasos, mesurats cadascun d'ells a la pressió total de la mescla i a la mateixa temperatura.

    La llei d'Amagat es relaciona amb la llei de Dalton de les pressions parcials.

    La llei d'Amagat va ser establerta pel físic francès É. H. Amagat.
  • ca  llei de Beer-Lambert, n f
  • ca  llei de Beer, n f sin. compl.
  • ca  llei de Lambert, n f sin. compl.
  • es  ley de Beer, n f
  • es  ley de Beer-Lambert, n f
  • es  ley de Lambert, n f
  • en  Beer-Lambert law, n
  • en  Beer's law, n
  • en  Lambert's law, n

Química física

Definició
Llei que relaciona l'absorbància d'una mostra amb la concentració d'una espècie absorbent en dissolució.

Nota

  • La llei de Beer-Lambert s'expressa com A = εlc, en què A és l'absorbància de la mostra a una determinada freqüència de la radiació electromagnètica incident, ε és el coeficient d'absorció molar de la mostra a aquella freqüència, l és el camí òptic i c és la concentració de l'espècie absorbent. Aquesta equació és molt emprada en l'anàlisi química quantitativa.
  • ca  llei de Beer-Lambert, n f
  • ca  llei de Beer, n f sin. compl.
  • ca  llei de Lambert, n f sin. compl.
  • es  ley de Beer, n f
  • es  ley de Beer-Lambert, n f
  • es  ley de Lambert, n f
  • en  Beer-Lambert law, n
  • en  Beer's law, n
  • en  Lambert's law, n

Química física

Definició
Llei que relaciona l'absorbància d'una mostra amb la concentració d'una espècie absorbent en dissolució.

Nota

  • La llei de Beer-Lambert s'expressa com A = εlc, en què A és l'absorbància de la mostra a una determinada freqüència de la radiació electromagnètica incident, ε és el coeficient d'absorció molar de la mostra a aquella freqüència, l és el camí òptic i c és la concentració de l'espècie absorbent. Aquesta equació és molt emprada en l'anàlisi química quantitativa.
  • ca  llei de Bragg, n f
  • ca  equació de Bragg, n f sin. compl.
  • es  ecuación de Bragg, n f
  • es  ley de Bragg, n f
  • en  Bragg law, n
  • en  Bragg's equation, n

Química analítica

Definició
Llei que permet establir quan les interferències de la radiació reflectida per una xarxa cristal·lina són interferències constructives.

Nota

  • La llei de Bragg s'expressa com nλ = 2d·sin θ, en què n és un nombre enter, λ és la longitud d'ona de la radiació,d és la distància interplanar de la xarxa cristal·lina i θ és l'angle d'incidència de la radiació sobre el cristall.
  • ca  llei de Gay-Lussac, n f
  • ca  llei de Charles, n f sin. compl.
  • es  ley de Charles, n f
  • es  ley de Gay-Lussac, n f
  • en  Charles law, n
  • en  Gay-Lussac's law, n

Química física

Definició
Llei segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas a una temperatura fixada és igual al valor del volum a una temperatura de referència més un increment que és proporcional a la diferència entre la temperatura experimental i la de referència.

Nota

  • La llei de Gay-Lussac ve donada per V = V0 (1 + αt), la qual es correspon amb una línia recta quan es representa el volum en funció de la temperatura. A pressions molt baixes, el valor de α gairebé és constant, independentment del gas que es consideri, i presenta un valor límit de 1/273,15 per a pressió nul·la. Com a conseqüència d'això, es considera gas ideal aquell que té un valor de α = 1/273,15.

    De fet, l'expressió de la llei de Gay-Lussac, V = V0 (1 + t/273,15), va portar al concepte de temperatura termodinàmica, ja que V = 0 si t = −273,15 ºC, i, com que no hi pot haver volum negatiu, és impossible que hi hagi un valor de temperatura inferior.

    A partir de la relació T/K = t/ºC + 273,15, l'expressió anterior es transforma en V = V0 T/273,15, segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas de comportament ideal és directament proporcional a la temperatura termodinàmica.
  • ca  llei de conservació de l'energia, n f
  • ca  principi de conservació de l'energia, n m
  • es  ley de conservación de la energía, n f
  • es  principio de conservación de la energía, n m
  • en  law of conservation of energy, n
  • en  law of energy conservation, n
  • en  principle of conservation of energy, n

Química física

Definició
Llei segons la qual l'energia no pot ser creada ni destruïda, ni en una reacció química ni en un procés físic, sinó que només pot ser convertida d'una forma a una altra.

Nota

  • La llei de conservació de l'energia va ser introduïda el 1847 per H. L. F. von Helmholtz com a alternativa al primer principi de la termodinàmica, arran dels experiments que R. Mayer i J. P. Joule van realitzar en la dècada de 1842-1852 referents a la conversió entre treball i calor.

    L'establiment del primer principi de la termodinàmica va portar el concepte de l'energia interna com a variable extensiva associada als estats d'equilibri termodinàmic d'un sistema macroscòpic, de manera que per a sistemes tancats, en repòs i en absència de camps externs (gravitacionals, elèctrics, magnètics, etc.), l'energia del sistema només es pot modificar mitjançant processos que donin o rebin calor o treball.