neo-
neo-
Química orgànica
- ca neo-, pfx
- es neo-, pfx
- en neo-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que un dels àtoms de carboni d'un hidrocarbur està unit a quatre àtoms de carboni.
Nota
- Per exemple, neopentà (vegeu la imatge).
neodimi
neodimi
Química inorgànica
- ca neodimi, n m
- es neodimio, n m
- en neodymium, n
- sbl Nd
Química inorgànica
Definició
Element quart de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 60 i massa atòmica 144,242.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-sis isòtops del neodimi, dels quals set són estables (142Nd, 143Nd, 144Nd, 145Nd, 146Nd, 148Nd i 150Nd).
El neodimi es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.024 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.027 ºC.
És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.
La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
El seu ús principal és com a colorant en la fabricació de vidres òptics i en la fabricació d'arcs de carboni per a il·luminació.
neptuni
neptuni
Química inorgànica
- ca neptuni, n m
- es neptunio, n m
- en neptunium, n
- sbl Np
Química inorgànica
Definició
Element cinquè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 93 i massa atòmica 237.
Nota
-
Es coneixen fins a vint isòtops del neptuni, tots ells inestables.
El neptuni es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 640 ºC i un punt d'ebullició de 5.235 ºC.
Encara que en la natura es troben traces de l'isòtop 237Np, totes les quantitats apreciables de l'element han estat obtingudes artificialment a partir de les reaccions nuclears d'altres elements.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment els estats d'oxidació +4, +5 i +6.
El seu ús es limita a la recerca científica.
NET
NET
Química analítica
- ca negre d'eriocrom T, n m
- ca 1-[1-hidroxinaftilazo]-6-nitro-2-naftol-4-sulfonat de sodi, n m sin. compl.
- ca NET, n m sigla
- es 1-[1-hidroxinaftilazo]-6-nitro-2-naftol-4-sulfonato de sodio, n m
- es negro de eriocromo T, n m
- es NET, n m sigla
- en eriochrome black T, n
- en sodium 1-[1-hydroxynaphthylazo]-6-nitro-2-naphthol-4-sulfonate, n
- en EBT, n sigla
- for C20H12N3O7SNa
Química analítica
Definició
Indicador metal·locròmic del grup dels azocolorants amb valors de pKa de 6,3 i 11,5.
Nota
- El protó fortament àcid del grup sulfònic del negre d'eriocrom T, que es troba en posició 4 respecte al grup azo, és el primer que se cedeix en medi aquós, la qual cosa fa que, a la pràctica, només es considerin dos hidrògens àcids, els corresponents als dos grups hidroxils. Per aquesta raó el negre d'eriocrom T es representa de manera abreujada segons H2F−. Aquests dos hidrògens presenten uns valors de pKa de 6,3 i 11,5. A valors de pH 2: M2+ + HF−(blau) → MF(vermell) + H+.
neutralització
neutralització
Química analítica
- ca neutralització, n f
- ca reacció de neutralització, n f sin. compl.
- es neutralización, n f
- es reacción de neutralización, n f
- en neutralisation, n
- en neutralisation reaction, n
- en neutralization, n
- en neutralization reaction, n
Química analítica
Definició
Reacció entre un àcid i una base en què les propietats d'àcid i base desapareixen i es formen una sal i aigua.
Nota
-
A partir de la teoria d'àcids i bases de Brønsted, en medi aquós, la neutralització es produeix a través de la reacció entre el protó i l'ió hidroxil per a donar aigua segons H+ + OH− → H2O. Aquesta reacció està desplaçada cap a la dreta si el producte de les concentracions del protó i l'ió hidroxil és superior al producte iònic de l'aigua, que constitueix el fonament de totes les valoracions acidobàsiques (acidimètriques i alcalimètriques).
El procés de la neutralització es produeix espontàniament, amb gran rapidesa i amb un considerable efecte tèrmic. De fet, la calor de reacció que es desprèn en la neutralització de totes les bases fortes amb tots els àcids forts (i viceversa) és constant i igual a 13.700 cal/mol (57.266 J/mol).
Són exemples de neutralitzacions utilitzades en l'anàlisi quantitativa clàssica la determinació de substàncies inorgàniques com sals d'amoni utilitzant el mètode de Kjeldahl, la determinació de carbonat o bicarbonat utilitzant un àcid fort, i la determinació de grups funcionals orgànics com l'àcid carboxílic, l'àcid sulfònic o el grup amino.
nicotina
nicotina
Química orgànica
- ca nicotina, n f
- ca 3-(1-metil-2-pirrolidinil)piridina, n f sin. compl.
- es 3-(1-metil-2-pirrolidinil)piridina, n f
- es nicotina, n f
- en 3-(1-methyl-2-pyrrolidinyl)pyridine, n
- en nicotine, n
- for C10H14N2
Química orgànica
Definició
Alcaloide que es presenta com un oli espès de color blanc que s'enfosqueix en exposar-lo a l'aire i que es descompon parcialment en el seu punt d'ebullició, a 247 ºC.
Nota
-
La nicotina és higroscòpica i soluble en alcohol, cloroform, èter, aigua i olis.
Es pot obtenir per destil·lació del tabac amb lletada de calç i s'extreu de la solució aquosa amb èter.
La nicotina és tòxica per ingestió, inhalació i absorció cutània. És una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur. La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior.
El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l'1 al 3 %, segons el tipus de tabac.
S'ha utilitzat com a insecticida i fumigant.
Es troba disponible en forma de sals, com a clorhidrat (C10H14N2 • HCl), salicilat (C10H14N2 • C7H6O3), sulfat ((C10H14N2)2 • H2SO4) i tartrat (C10H14N2 • 2 C4O6H6 • H2O). Aquestes sals s'obtenen per l'acció directa que exerceix l'àcid sobre l'alcaloide.
nihoni
nihoni
Química inorgànica
- ca nihoni, n m
- es nihonio, n m
- en nihonium, n
- sbl Nh
Química inorgànica
Definició
Element del grup 13, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 113 i massa atòmica 286.
Nota
- Tots els isòtops coneguts del nihoni són artificials i inestables.
niobi
niobi
Química inorgànica
- ca niobi, n m
- es niobio, n m
- en niobium, n
- sbl Nb
Química inorgànica
Definició
Element del grup 5, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 41 i massa atòmica 92,9064.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta isòtops del niobi, dels quals un és estable (93Nb).
El niobi es presenta com un metall brillant i llustrós, dúctil i molt bon conductor elèctric que forma carburs molt estables, amb un punt de fusió de 2.468 ºC i un punt d'ebullició de 4.758 ºC.
És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba molt dispers.
És relativament poc reactiu.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5.
Es fa servir sobretot en aliatges. S'afegeix a l'acer inoxidable per a estabilitzar-lo.
níquel
níquel
Química inorgànica
- ca níquel, n m
- es níquel, n m
- en nickel, n
- sbl Ni
Química inorgànica
Definició
Element del grup 10, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 28 i massa atòmica 56,6934.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del níquel, dels quals cinc són estables, 58Ni, 60Ni, 61Ni, 62Ni i 64Ni.
Es presenta com un metall gris argentat, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.455 ºC i un punt d'ebullició de 2.920 ºC.
Els seus minerals principals són sulfurs, pentlandita i arsenurs, pirita roja i pirita blanca.
S'obté mitjançant la torrefacció dels sulfurs per a obtenir òxid de níquel, que es redueix amb carbó. La dificultat d'obtenir-lo amb una puresa alta ha fet que també se'n produeixi per mètodes electrolítics o bé per reacció amb monòxid de carboni i posterior descomposició del carbonil de níquel (Ni(CO)4), uns mètodes que permeten obtenir el metall amb un alt grau de puresa.
Es tracta d'un metall resistent a la corrosió a temperatura ambient. No s'oxida en fred, per bé que al voltant dels 600 ºC reacciona amb l'oxigen. No és atacat per les bases, i els àcids l'ataquen lentament.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.
Forma aliatges i superaliatges, els quals tenen un contingut de crom superior al 18 %. Es fa servir en la fabricació d'acer inoxidable a fi d'augmentar-ne la duresa i la tenacitat, en recobriments galvànics, en acumuladors i en aliatges especials, com níquel-coure o níquel-crom.
nitr-
nitr-
Química orgànica
- ca nitro-, pfx
- ca nitr-, pfx sin. compl.
- es nitro-, pfx
- en nitr-, pfx
- en nitro-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup nitro quan no és el grup funcional principal d'un compost.
Nota
- Per exemple, nitrobenzè (C6H5NO2).