Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  nom semisistemàtic, n m
  • ca  nom semitrivial, n m sin. compl.
  • es  nombre semisistemático, n m
  • es  nombre semitrivial, n m
  • en  semisystematic name, n
  • en  semitrivial name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom d'un compost en què tan sols una part segueix les normes de nomenclatura.
  • ca  nom sistemàtic, n m
  • es  nombre sistemático, n m
  • en  systematic name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom que designa un compost segons les normes de nomenclatura i en descriu la composició o l'estructura.
  • ca  nom trivial, n m
  • es  nombre trivial, n m
  • en  trivial name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom que designa un compost basant-se en raons històriques, d'ús o d'origen sense seguir les normes de nomenclatura i sense descriure'n la composició o l'estructura.
  • ca  constant d'Avogadro, n f
  • ca  nombre d'Avogadro, n m sin. compl.
  • es  constante de Avogadro, n f
  • es  número de Avogadro, n m
  • en  Avogadro constant, n
  • en  Avogadro number, n
  • sbl  NA

Química física

Definició
Nombre d'àtoms o de molècules que hi ha en un mol de substància.

Nota

  • A partir de la revisió del sistema internacional d'unitats acordada en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, de novembre de 2018, i efectiva a partir del 20 de maig de 2019, la constant d'Avogadro pren el valor exacte de 6,022 140 76 · 1023 mol-1 .

    La IUPAC recomana utilitzar la denominació constant d'Avogadro.
  • ca  estat d'oxidació, n m
  • ca  nombre d'oxidació, n m sin. compl.
  • es  estado de oxidación, n m
  • es  número de oxidación, n m
  • en  oxidation number, n
  • en  oxidation state, n

Química inorgànica

Definició
Càrrega electrònica d'un àtom en un compost establerta per conveni a partir de l'assignació hipotètica dels electrons segons unes regles establertes.

Nota

  • L'estat d'oxidació no sempre té sentit químic, però és un concepte convencional que esdevé molt útil a l'hora de formular.

    Hi ha quatre regles per a determinar l'estat d'oxidació. Primerament, l'estat d'oxidació de qualsevol element en estat lliure és zero, encara que en l'estat elemental es trobi formant molècules diatòmiques; per exemple, Cu, Au, H2, Br2. En segon lloc, per a un ió monoatòmic, l'estat d'oxidació és igual a la càrrega neta de l'ió. En tercer lloc, l'estat d'oxidació de l'hidrogen és +1, l'estat d'oxidació de l'oxigen és -2, l'estat d'oxidació d'un halogen és -1 i l'estat d'oxidació del sofre és -2. Només en els hidrurs dels metalls alcalins i metalls alcalinoterris, com l'hidrur de sodi (NaH) o l'hidrur de calci (CaH2), l'estat d'oxidació de l'hidrogen és -1; i només en els peròxids, com el peròxid d'hidrogen (H2O2), els dos àtoms d'oxigen presenten un estat d'oxidació -1. Finalment, la suma dels estats d'oxidació de tots els àtoms d'un compost és igual a la càrrega elèctrica del compost; per exemple, H2O amb 2 H(I) i O(-II), que sumen 0, o MnO4- amb Mn(VII) i 4 O(-II), que sumen -1.

    L'estat d'oxidació s'indica amb números romans entre parèntesis, precedits del signe negatiu, si escau, mentre que la càrrega iònica real s'indica amb un signe positiu o negatiu com a superíndex, precedit d'una xifra aràbiga, si escau. Així, en l'anió permanganat, MnO4-, el manganès té un estat d'oxidació +7, Mn(VII), però no es pot parlar de l'existència d'un ió Mn7+. En el cas dels compostos iònics senzills, l'estat d'oxidació sí que coincideix amb la càrrega elèctrica. Per exemple, en el clorur de sodi, el sodi hi és present com a ió Na+, amb estat d'oxidació +1, Na(I), i el clor hi és com a Cl-, amb estat d'oxidació -1, Cl(-I).

    La formació de complexos no altera l'estat d'oxidació; tant a [Ni(NH3)6]2+ com a [Ni(CN)4]2- el níquel té un estat d'oxidació +2.

    Cal esmentar que pot ser dificultós assignar un estat d'oxidació quan es consideren enllaços entre elements amb electronegativitats similars o bé en el cas d'enllaços múltiples.
  • ca  nombre de càrrega, n m
  • es  número de carga, n m
  • en  charge number, n

Química inorgànica

Definició
Nombre que indica la càrrega elèctrica d'un ió dividida per la càrrega elèctrica elemental.

Nota

  • Com que, en el nombre de càrrega, la càrrega elèctrica pren com a unitat la càrrega elèctrica elemental, que té el mateix valor que la càrrega elèctrica d'un electró, el nombre de càrrega indica el nombre d'electrons que un ió ha guanyat (si és negatiu) o ha perdut (si és positiu) respecte de l'àtom neutre.
  • ca  densitat de col·lisions, n f
  • ca  nombre de col·lisions, n m sin. compl.
  • es  densidad de colisiones, n f
  • es  número de colisiones, n m
  • en  collision density, n
  • en  collision number, n
  • sbl  Z

Química física

Definició
Quantitat de col·lisions bimoleculars que tenen lloc en una regió de la mostra i en un interval de temps, dividit pel volum de la regió i la durada de l'interval.

Nota

  • D'acord amb la teoria de col·lisions de les esferes rígides, si ZAB és la densitat de col·lisions, en què A i B denoten dues espècies que col·lideixen qualssevol, llavors $Z_{AB} = \sigma \left(\frac{8k_BT}{\pi\mu}\right)^{1/2} N_A^2 [A][B] \nonumber$, en què [A] i [B] indiquen la concentració de cada espècie, T és la temperatura termodinàmica, NA és la constant d'Avogadro, kB és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la secció eficaç de col·lisió.
  • ca  nombre de coordinació, n m
  • es  índice de coordinación, n m
  • es  número de coordinación, n m
  • en  coordination number, n

Química inorgànica

Definició
Nombre d'àtoms donadors enllaçats a l'àtom central en un complex.

Nota

  • Per als metalls del bloc d, els nombres de coordinació més comuns són 2, 4 i 6, encara que també es coneixen exemples de 3, 5, 7, 8 i 9. Els lantànids, en general, presenten nombres de coordinació més elevats que els metalls del bloc d (per exemple: [Ce(H2O)9]3+ per comparació de [Mn(H2O)6]2+).

    El nombre de coordinació pot esdevenir una mica ambigu quan no tots els enllaços de la molècula tenen la mateixa distància. Per exemple, [Cu(NH3)6]2+ és un octaedre distorsionat amb quatre enllaços coure-nitrogen a 207 pm i dos enllaços coure-nitrogen a 262 pm, i és per això que moltes vegades s'assigna un nombre de coordinació 4 per al Cu2+.
  • ca  nombre de coordinació, n m
  • ca  índex de coordinació, n m sin. compl.
  • es  índice de coordinación, n m
  • es  número de coordinación, n m
  • en  coordination number, n

Química inorgànica

Definició
Nombre d'àtoms o ions que són els veïns més propers d'un àtom o d'un ió determinat en una xarxa cristal·lina.

Nota

  • En el cas particular d'un cristall iònic, el nombre de coordinació fa referència als ions de signe oposat que envolten un ió determinat.

    El seu valor depèn del tipus de xarxa cristal·lina que el sòlid hagi adoptat i es pot determinar mitjançant difracció de raigs X.

    En el cristall de clorur de sodi, el nombre de coordinació de l'ió Na+ és 6. En canvi, en el cristall de diòxid de silici, el nombre de coordinació del silici és 4 i el de l'oxigen és 2. El nombre de coordinació en els metalls és normalment 8 o 12.

    Vegeu també xarxa de Bravais.
  • ca  nombre de plats, n m
  • ca  nombre de plats teòrics, n m sin. compl.
  • es  número de platos, n m
  • es  número de platos teóricos, n m
  • en  number of theoretical plates, n
  • en  plate number, n
  • en  theoretical plate number, n
  • sbl  n, n

Química analítica

Definició
Paràmetre que indica l'eficàcia de la columna en funció del temps d'elució o del volum d'elució i de l'amplada d'un pic cromatogràfic.

Nota

  • La teoria del nombre de plats es basa en el fet de considerar que la columna cromatogràfica és constituïda per nombroses capes estretes, anomenades plats teòrics. Es considera que en cada plat teòric s'estableix l'equilibri del component entre la fase mòbil i la fase estacionària, i el desplaçament de l'anàlit a través de la columna cromatogràfica es tracta com una transferència de la fase mòbil des d'un plat fins al següent.

    L'eficàcia de la columna augmenta en fer-ho el nombre de transferències, és a dir, en augmentar el nombre de plats, que es defineix com N = 16(tR/ωb)2, en què tR és el temps de retenció de l'anàlit i ωb és l'amplada del pic cromatogràfic a la base expressada en unitats de temps. En aquesta expressió les quantitats de l'interior dels parèntesis han de ser compatibles, de manera que el quocient no tingui dimensió. Per tant, si el numerador és el volum de retenció, l'amplada del pic cromatogràfic cal que s'expressi en unitats de volum: N = 16(VR/ωb)2.

    Els valors mitjans del nombre de plats oscil·len entre els 104 de les columnes reblertes als 105 de les columnes capil·lars. Com més gran és el valor, més gran és l'eficàcia del sistema cromatogràfic i millor se separen els components de la mostra. Per a valors d'entre 1.000 i 3.000 es considera una eficàcia de la columna elevada, per bé que actualment en algunes tècniques cromatogràfiques es poden aconseguir valors superiors a 100.000.

    El nombre de plats és directament proporcional a la longitud de la columna cromatogràfica (L), de manera que la denominada altura de plat, o altura equivalent a un plat teòric (H), és H = L/N.

    S'ha de tenir en compte que les columnes cromatogràfiques es comporten sovint com si tinguessin un nombre de plats diferent per a diferents soluts en una mescla. Els pics gaussians, que són simètrics, s'originen quan el constant de distribució és constant i independent de la quantitat de solut. En realitat, quasi sempre s'obtenen pics asimètrics, ja que el coeficient de distribució sol variar amb la quantitat de solut. El càlcul del nombre de plats teòrics per a pics asimètrics és més complicat que per a pics gaussians i té en compte un factor d'asimetria. La teoria del nombre de plats explica satisfactòriament la forma dels pics cromatogràfics però falla en intentar justificar-ne l'eixamplament. D'altra banda, es basa en unes suposades condicions d'equilibri que, tenint en compte el moviment continu de la fase mòbil, no són reals.

    Vegeu també nombre de plats efectius.