producte iònic de l'aigua
producte iònic de l'aigua
Química analítica
- ca producte iònic de l'aigua, n m
- es producto iónico del agua, n m
- en ionic product of water, n
- sbl Kw
Química analítica
Definició
Constant d'autoprotòlisi de l'aigua.
Nota
- El producte iònic de l'aigua a 25 ºC té el valor següent: Kw = [H3O+][OH−] = 1,0 × 10−14.
projecció de Fischer
projecció de Fischer
Química orgànica
- ca projecció de Fischer, n f
- es proyección de Fischer, n f
- en Fischer projection, n
- en Fischer-Tollens projection, n
Química orgànica
Definició
Representació planària d'una molècula en què els enllaços dibuixats en vertical estan dirigits cap a sota del pla i els enllaços dibuixats en horitzontal estan dirigits cap a sobre del pla, la qual resulta més còmoda alhora d'establir relacions d'estereoisomeria.
Nota
-
La projecció de Fischer té un interès especial en estereoisòmers que tenen dos o més centres quirals.
Per a establir relacions entre les projeccions de Fischer corresponents als diferents estereoisòmers no es pot aixecar la representació del pla, però sí que es pot fer girar 180º en el mateix pla. D'altra banda, un intercanvi de dos grups equival a invertir la configuració, mentre que dos intercanvis successius equival a la mateixa configuració.
prometi
prometi
Química inorgànica
- ca prometi, n m
- es prometio, n m
- en promethium, n
- sbl Pm
Química inorgànica
Definició
Element cinquè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 61 i massa atòmica 145.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-sis isòtops del prometi, tots ells artificials i inestables.
Les seves propietats són poc conegudes.
propà
propà
Química orgànica
- ca propà, n m
- es propano, n m
- en propane, n
- for CH3CH2CH3
Química orgànica
Definició
Alcà de cadena lineal de 3 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor i asfixiant i té un punt d'ebullició de −42 ºC i un punt de fusió de −189,7 ºC.
Nota
-
El propà té una densitat de 0,531 g/cm3 a 0 ºC. És soluble en els dissolvents orgànics.
Es troba formant mescles, tot i que com a component minoritari, del gas natural i del gas de refineria produït en el craqueig i en la destil·lació del petroli durant el procés de refinament.
Es fa servir com a combustible domèstic i industrial. A més, té força aplicacions sintètiques, entre les quals destaca l'obtenció d'etilè. Es fa servir en sistemes de refrigeració, com a dissolvent, com a enriquidor de gasos i en la propulsió per a aerosols.
propadiè
propadiè
Química orgànica
- ca al·lè, n m
- ca propadiè, n m sin. compl.
- es aleno, n m
- es propadieno, n m
- en allene, n
- en propadiene, n
- for H2C=C=CH2
Química orgànica
Definició
Al·lè de cadena lineal de 3 àtoms de carboni que es presenta com un gas inflamable, inestable, que liqua a −34,5 ºC i té un punt de congelació de −136,5 ºC i una temperatura crítica de 120 ºC.
Nota
-
L'al·lè és el més simple dels al·lens.
Es fa servir com a producte intermediari de síntesi.
propagador
propagador
Química física
- ca propagador, n m
- es propagador, n m
- en chain carrier, n
Química física
Definició
Intermediari de reacció d'una reacció en cadena que experimenta els cicles repetits de formació-regeneració.
Nota
-
El propagador d'una cadena es forma per primera vegada en l'etapa d'iniciació, la qual pot consistir en una o diverses reaccions elementals. A continuació es consumeix en alguna etapa de propagació i es regenera en una etapa posterior, per a poder repetir successivament el cicle que constitueixen les etapes de propagació.
Els propagadors acostumen a ser radicals o ions. En la reacció en cadena H2 + Br2 → 2 HBr, el radical Br˙ és el propagador.
propan-
propan-
Química orgànica
- ca propan-, pfx
- es propan-, pfx
- en propan-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura substitutiva, per a designar els compostos derivats del propà en què un o més hidrògens s'han substituït per un grup funcional.
Nota
- Per a completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, propanal (CH3CH2CHO) i àcid propanoic (CH3CH2COOH).
propan-1,2,3-triol
propan-1,2,3-triol
Química orgànica
- ca glicerol, n m
- ca 1,2,3-propantriol, n m sin. compl.
- ca glicerina, n f sin. compl.
- ca propan-1,2,3-triol, n m sin. compl.
- es 1,2,3-propanotriol, n m
- es glicerina, n f
- es glicerol, n m
- es propano-1,2,3-triol, n m
- en 1,2,3-propanetriol, n
- en glycerin, n
- en glycerol, n
- en propane-1,2,3-triol, n
- for CH2OHCHOHCH2OH
Química orgànica
Definició
Triol alifàtic que es presenta com un líquid viscós, molt higroscòpic, té un punt de fusió de 18 ºC i un punt d'ebullició de 290 ºC i es descompon amb formació d'acroleïna.
Nota
-
El glicerol és el més simple dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants. És soluble en aigua i alcohol, i insoluble en èter, benzè i cloroform.
Es troba a la natura en els olis i en els greixos animals i vegetals en forma d'èsters del glicerol i d'àcids carboxílics de cadena llarga.
Industrialment, s'obté per la hidròlisi d'olis i greixos, com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè.
És un compost que té un ampli ventall d'utilitats: solvent, humectant, plastificant o producte intermediari de síntesi en l'obtenció d'altres compostos, com ara explosius, resines alquídiques, gomes d'èster i poliols de poliuretà. També es fa servir com a emol·lient en productes farmacèutics i com a hidratant, emulsionant i tonificant en productes de cosmètica. Té moltes altres utilitats, entre les quals destaquen les de lubrificant, bacteriostàtic i nutrient en fermentació o en mescles anticongelants.
La denominació glicerina es considera obsoleta.
propandiïl
propandiïl
Química orgànica
- ca propilè, n m
- ca propandiïl, n m sin. compl.
- es propandiilo, n m
- es propileno, n m
- en propanediyl, n
- en propylene, n
- for −C3H6−
Química orgànica
Definició
Cadascun dels alcandiïls de cadena lineal de 3 àtoms de carboni.
Nota
- Existeixen els isòmers prop-1,2-ilè i prop-1,3-ilè.
propanona
propanona
Química orgànica
- ca acetona, n f
- ca propanona, n f
- ca cetona dimetílica, n f sin. compl.
- es acetona, n f
- es propanona, n f
- en acetone, n
- en dimethyl ketone, n
- en propanone, n
- for CH3COCH3
Química orgànica
Definició
Cetona en què els dos substituents són metils, que es presenta com un líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic i d'olor pungent característica.
Nota
-
L'acetona és la cetona més simple i més important. És miscible amb aigua, alcohol i amb nombrosos dissolvents orgànics i olis. És un dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres.
Es produeix industrialment com a subproducte en l'obtenció de fenol, mitjançant l'oxidació de propè, o per deshidratació d'isopropanol.
Les seves aplicacions són, per ordre d'importància: la fabricació d'altres dissolvents, com la cetona isobutil metílica, el 4-metilpentan-2-ol, l'òxid de mesitil, l'alcohol de diacetona, l'hexilenglicol, la forona i la isoforona; la utilització directa com a dissolvent de pintures, vernissos, laques, èsters de la cel·lulosa, acetilè, etc.; la fabricació de metacrilat de metil a partir de cianhidrina de l'acetona, i la síntesi orgànica en general, com ara la fabricació de cloroform, bromoform, iodoform, bisfenol A i acetilacetona.
