Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  propilè, n m
  • ca  propandiïl, n m sin. compl.
  • es  propandiilo, n m
  • es  propileno, n m
  • en  propanediyl, n
  • en  propylene, n
  • for  −C3H6−

Química orgànica

Definició
Cadascun dels alcandiïls de cadena lineal de 3 àtoms de carboni.

Nota

  • Existeixen els isòmers prop-1,2-ilè i prop-1,3-ilè.
  • ca  proti, n m
  • es  protio, n m
  • en  protium, n
  • sbl  1H

Química inorgànica

Definició
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 1.
  • ca  pròtic -a, adj
  • es  prótico -a, adj
  • en  protic, adj

Química analítica

Definició
Dit d'una substància, especialment un dissolvent, que pot ser donadora o acceptora de protons.

Nota

  • Un dissolvent pròtic pot participar en reaccions acidobàsiques amb substàncies que hi estan dissoltes.

    Són exemples de dissolvents pròtics l'aigua i els alcohols.

    Vegeu també protogènic -a.
  • ca  protoactini, n m
  • es  protactinio, n m
  • en  protactinium, n
  • sbl  Pa

Química inorgànica

Definició
Element tercer de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 91 i massa atòmica 231,0359.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-vuit isòtops del protoactini, tots ells inestables, encara que en la natura es troba l'isòtop 231Pa, amb una vida mitjana de 3,28 × 104 anys.

    El protoactini es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.552 ºC i un punt d'ebullició de 4.227 ºC.

    És molt poc abundant en l'escorça terrestre.

    S'obté a partir dels residus de purificació de l'urani.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +4 i +5.

    Es fa servir principalment com a traçador.
  • ca  protofílic -a, adj
  • es  protofílico -a, adj
  • en  protophilic, adj

Química analítica

Definició
Dit d'un dissolvent que pot ser acceptor de protons.

Nota

  • Consegüentment, un dissolvent protofílic destaca les propietats àcides de les substàncies que hi són solubles.

    Són dissolvents protofílics els èters, les amines i les substàncies bàsiques en general.
  • ca  protogènic -a, adj
  • es  protogénico -a, adj
  • en  protogenic, adj

Química analítica

Definició
Dit d'un dissolvent que pot ser donador de protons.

Nota

  • Un dissolvent protogènic destaca les propietats bàsiques de les substàncies que hi són solubles.

    Són dissolvents protogènics l'àcid acètic glacial i les substàncies àcides en general.
  • ca  protòlisi, n f
  • es  protolisis, n f
  • es  protólisis, n f
  • en  protolysis, n

Química analítica

Definició
Reacció de transferència de protons entre un solut i el solvent que el conté.

Nota

  • La IUPAC no recomana l'ús del terme protòlisi perquè pot causar confusió per la similitud formal amb termes com solvòlisi, hidròlisi o fotòlisi.

    Vegeu també autoprotòlisi.
  • ca  protonació, n f
  • es  protonación, n f
  • en  hydronation, n
  • en  protonation, n

Química analítica

Definició
Procés pel qual un catió hidrogen s'uneix a una espècie.

Nota

  • La protonació és especialment rellevant en les reaccions acidobàsiques segons la teoria d'àcids i bases de Brønsted.

    El proti és l'isòtop d'hidrogen més abundant (99,98 %) i està format per només un protó i un electró. El catió del proti, per tant, és un protó. La denominació protonació deriva d'aquest fet.

    El catió hidrogen per a qualsevol isòtop s'anomena hidroni. La denominació en anglès hydronation deriva d'aquest fet.
  • ca  protonar, v tr
  • es  protonar, v tr
  • en  protonate, to, v tr

Química analítica

Definició
Efectuar una protonació.
  • ca  pulsació, n f
  • es  pulsación, n f
  • en  pulse, n

Química física

Definició
Irradiació d'elevada intensitat i curta durada, el camp elèctric i el camp magnètic de la qual evolucionen sinusoidalment durant el temps que dura la irradiació.

Nota

  • La durada d'una pulsació és d'aproximadament microsegons.

    Es demostra que una pulsació de freqüència angular ω és equivalent a una superposició d'ones electromagnètiques monocromàtiques amb freqüències distribuïdes entorn de ω, de manera que irradiar una mostra amb una pulsació és equivalent a irradiar-la mitjançant totes les ones monocromàtiques que constitueixen la pulsació simultàniament.