Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  radical peroxi, n m
  • es  radical peroxi, n m
  • en  peroxy radical, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels radicals formats per la reacció d'un radical orgànic amb l'oxigen molecular, de fórmula general R−O−O˙.

Nota

  • Els radicals peroxi intervenen en els processos d'autooxidació, responsables de l'envelliment d'una gran quantitat de materials.

    Els peròxids orgànics s'utilitzen com a iniciadors de reaccions radicalàries per la facilitat amb què formen radicals.
  • ca  radioisòtop, n m
  • ca  isòtop radioactiu, n m sin. compl.
  • es  isótopo radiactivo, n m
  • es  isótopo radioactivo, n m
  • es  radioisótopo, n m
  • en  radioactive isotope, n
  • en  radioisotope, n

Química física

Definició
Isòtop que presenta radioactivitat.
  • ca  radionúclid, n m
  • ca  núclid radioactiu, n m sin. compl.
  • es  nucleido radiactivo, n m
  • es  nucleido radioactivo, n m
  • es  radionucleido, n m
  • en  radioactive nuclide, n
  • en  radionuclide, n

Química física

Definició
Núclid que presenta radioactivitat.

Nota

  • Els radionúclids es poden trobar a la natura (n'hi ha uns 340) o poden ser d'origen artificial (se'n coneixen més de 3.000).
  • ca  radó, n m
  • es  radón, n m
  • en  radon, n
  • sbl  Rn

Química inorgànica

Definició
Element del grup 18, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 86 i massa atòmica 222.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del radó, tots ells inestables.

    El radó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -71 ºC i un punt d'ebullició de -62 ºC.

    S'obté a partir de la descomposició radioactiva del 226Ra i es presenta en forma de molècules monoatòmiques.

    La raresa i la inestabilitat que presenta en limiten el coneixement de la química i de les aplicacions, de manera que només s'utilitza en camps molt concrets, com ara la medicina nuclear per al tractament del càncer.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  ramificació, n f
  • es  ramificación, n f
  • en  ramification, n

Química orgànica

Definició
Cadena lateral que actua com a substituent.

Nota

  • Per exemple, el metil és una ramificació del 2-metilpentà (vegeu la imatge).
  • ca  factor de retenció, n m
  • ca  factor de capacitat, n m sin. compl.
  • ca  raó de capacitat, n f sin. compl.
  • ca  raó de distribució màssica, n f sin. compl.
  • ca  raó de partició, n f sin. compl.
  • es  factor de capacidad, n f
  • es  factor de retención, n m
  • es  razón de distribución másica, n f
  • en  capacity factor, n
  • en  capacity ratio, n
  • en  mass distribution ratio, n
  • en  partition ratio, n
  • en  retention factor, n
  • sbl  k

Química analítica

Definició
Relació entre el temps que un component passa en la fase estacionària i el temps que passa en la fase mòbil.

Nota

  • El factor de retenció es pot calcular a partir de variables experimentals com el temps de retenció (tR) i el temps de demora (tO), o el volum de retenció (VR) i el volum de demora (VO), a partir de les expressions: k = (tR − tO)/tO i k = (VR − VO)/VO.

    Si la constant de distribució és independent de la concentració de l'anàlit, el factor de retenció correspon al quocient entre els mols de solut a la fase estacionària (ns) i els mols de solut a la fase mòbil (nm): k = ns/nm. També es pot calcular a partir de la massa de l'anàlit en cada fase: k = ms/mm.

    Les denominacions raó de partició, raó de capacitat, factor de capacitat i raó de distribució màssica s'utilitzaven com a sinònims en nomenclatures anteriors.
  • ca  raó de distribució, n f
  • ca  coeficient d'extracció, n m sin. compl.
  • ca  coeficient de distribució, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de distribución, n m
  • es  coeficiente de extracción, n m
  • es  coeficiente de reparto, n m
  • es  razón de distribución, n f
  • en  distribution coefficient, n
  • en  distribution ratio, n
  • en  extraction coefficient, n
  • sbl  D

Química analítica, Química física

Definició
Quocient entre les concentracions analítiques totals, independentment de la seva forma química, d'un solut en dues fases que estan en equilibri en extracció líquid-líquid.

Nota

  • La raó de distribució es distingeix de la raó de partició perquè el solut no s'hi presenta en una sola forma química.

    La IUPAC recomana no utilitzar les denominacions coeficient d'extracció i coeficient de distribució com a sinònims de raó de distribució.
  • ca  factor d'extracció, n m
  • ca  raó de distribució en masses, n f sin. compl.
  • es  factor de extracción, n f
  • es  razón de distribución de masa, n f
  • en  extraction factor, n
  • en  mass distribution ratio, n
  • sbl  Dm

Química analítica

Definició
Quocient entre la massa total d'un solut en l'extracte i la massa total en l'altra fase en una extracció.

Nota

  • La IUPAC no recomana la denominació factor de concentració.
  • ca  factor de retenció, n m
  • ca  factor de capacitat, n m sin. compl.
  • ca  raó de capacitat, n f sin. compl.
  • ca  raó de distribució màssica, n f sin. compl.
  • ca  raó de partició, n f sin. compl.
  • es  factor de capacidad, n f
  • es  factor de retención, n m
  • es  razón de distribución másica, n f
  • en  capacity factor, n
  • en  capacity ratio, n
  • en  mass distribution ratio, n
  • en  partition ratio, n
  • en  retention factor, n
  • sbl  k

Química analítica

Definició
Relació entre el temps que un component passa en la fase estacionària i el temps que passa en la fase mòbil.

Nota

  • El factor de retenció es pot calcular a partir de variables experimentals com el temps de retenció (tR) i el temps de demora (tO), o el volum de retenció (VR) i el volum de demora (VO), a partir de les expressions: k = (tR − tO)/tO i k = (VR − VO)/VO.

    Si la constant de distribució és independent de la concentració de l'anàlit, el factor de retenció correspon al quocient entre els mols de solut a la fase estacionària (ns) i els mols de solut a la fase mòbil (nm): k = ns/nm. També es pot calcular a partir de la massa de l'anàlit en cada fase: k = ms/mm.

    Les denominacions raó de partició, raó de capacitat, factor de capacitat i raó de distribució màssica s'utilitzaven com a sinònims en nomenclatures anteriors.
  • ca  factor de retenció, n m
  • ca  factor de capacitat, n m sin. compl.
  • ca  raó de capacitat, n f sin. compl.
  • ca  raó de distribució màssica, n f sin. compl.
  • ca  raó de partició, n f sin. compl.
  • es  factor de capacidad, n f
  • es  factor de retención, n m
  • es  razón de distribución másica, n f
  • en  capacity factor, n
  • en  capacity ratio, n
  • en  mass distribution ratio, n
  • en  partition ratio, n
  • en  retention factor, n
  • sbl  k

Química analítica

Definició
Relació entre el temps que un component passa en la fase estacionària i el temps que passa en la fase mòbil.

Nota

  • El factor de retenció es pot calcular a partir de variables experimentals com el temps de retenció (tR) i el temps de demora (tO), o el volum de retenció (VR) i el volum de demora (VO), a partir de les expressions: k = (tR − tO)/tO i k = (VR − VO)/VO.

    Si la constant de distribució és independent de la concentració de l'anàlit, el factor de retenció correspon al quocient entre els mols de solut a la fase estacionària (ns) i els mols de solut a la fase mòbil (nm): k = ns/nm. També es pot calcular a partir de la massa de l'anàlit en cada fase: k = ms/mm.

    Les denominacions raó de partició, raó de capacitat, factor de capacitat i raó de distribució màssica s'utilitzaven com a sinònims en nomenclatures anteriors.