Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  raó de partició, n f
  • ca  constant de distribució, n f sin. compl.
  • es  constante de distribución, n f
  • es  razón de partición, n f
  • en  distribution constant, n
  • en  partition ratio, n
  • sbl  KD

Química analítica

Definició
Quocient entre les concentracions analítiques d'una espècie en una forma determinada en un extracte i en una altra fase en equilibri en extracció líquid-líquid.

Nota

  • Per exemple, la raó de partició en un sistema orgànic-aquós s'expressa com KD = [A](org) / [A](aq).

    Per a espècies volàtils, la raó de partició es pot posar en termes de la relació de les constants de la llei de Henry de l'espècie en cadascun dels dissolvents.

    La manera més simple de determinar la raó de partició és introduir en un embut de decantació una quantitat coneguda de cada dissolvent i una quantitat coneguda de l'espècie en ambdós dissolvents, agitar la mescla un temps prudencial, deixar-la reposar fins que es formin dues capes ben diferenciades i, finalment, determinar la concentració de l'espècie en cada fase.

    La IUPAC considera que no s'haurien d'utilitzar com a sinònims de raó de partició els termes ^coeficient de distribució^, ^raó de distribució^, ^constant de partició^ i constant d'extracció. La IUPAC considera obsoleta la denominació coeficient de partició.
  • ca  línia espectral, n f
  • ca  ratlla espectral, n f
  • ca  ratlla d'espectre, n f sin. compl.
  • es  línea espectral, n f
  • es  raya espectral, n f
  • en  spectral line, n

Química física

Definició
Cadascun dels màxims o dels mínims d'un espectre que corresponen a una única transició, que es manifesten com una línia.
  • ca  línia espectral, n f
  • ca  ratlla espectral, n f
  • ca  ratlla d'espectre, n f sin. compl.
  • es  línea espectral, n f
  • es  raya espectral, n f
  • en  spectral line, n

Química física

Definició
Cadascun dels màxims o dels mínims d'un espectre que corresponen a una única transició, que es manifesten com una línia.
  • ca  reacció, n f
  • ca  reacció química, n f
  • es  reacción, n f
  • es  reacción química, n f
  • en  chemical reaction, n
  • en  reaction, n

Química analítica

Definició
Procés mitjançant el qual una o més substàncies es transformen en unes altres.

Nota

  • Una reacció es caracteritza per un canvi qualitatiu en la composició inicial dels reactius, el qual es produeix a través de la ruptura d'enllaços inicialment presents en els reactius i en la formació de nous enllaços que es troben en els productes. Si aquest procés de ruptura i formació d'enllaços es produeix de manera simultània, es tracta d'una reacció concertada, i, en cas contrari, d'una reacció complexa.
  • ca  reacció autocatalítica, n f
  • es  reacción autocatalítica, n f
  • en  autocatalytic reaction, n

Química física

Definició
Reacció catalitzada pels mateixos productes de reacció.

Nota

  • Vegeu també autocatàlisi.
  • ca  reacció bidireccional, n f
  • es  reacción bidireccional, n f
  • en  bidirectional reaction, n

Química física

Definició
Reacció que evoluciona tant en el sentit de reactius cap a productes com en el de productes cap a reactius.

Nota

  • El cas més senzill de reacció bidireccional és el que és representat per l'equació química A → B. Segons l'evolució, pot ser una reacció directa o una reacció inversa.

    De fet, es pot considerar que totes les reaccions són reaccions bidireccionals, encara que les velocitats de reacció de la reacció directa i de la reacció inversa poden ser molt semblants o molt diferents entre elles. En el cas límit en què la velocitat de reacció de la reacció inversa és negligible en comparació amb la velocitat de reacció de la reacció directa, s'utilitza el terme reacció unidireccional.

    Vegeu també semireacció.
  • ca  reacció bimolecular, n f
  • es  reacción bimolecular, n f
  • en  bimolecular reaction, n

Química física

Definició
Reacció de molecularitat dos.
  • ca  reacció catalítica, n f
  • es  reacción catalítica, n f
  • en  catalytic reaction, n

Química física

Definició
Reacció la velocitat de reacció de la qual és modificada per l'acció d'un catalitzador.
  • ca  reacció competitiva, n f
  • es  reacción competitiva, n f
  • en  competitive reaction, n

Química física

Definició
Cadascuna de les reaccions paral·leles que entren en competició per un reactiu comú.

Nota

  • Per exemple, les dues reaccions genèriques següents són reaccions competitives entre elles perquè tenen en comú el reactiu A: A → P i A → Q.
  • ca  reacció complexa, n f
  • ca  reacció composta, n f sin. compl.
  • ca  reacció per etapes, n f sin. compl.
  • es  reacción compleja, n f
  • es  reacción compuesta, n f
  • es  reacción por etapas, n f
  • en  complex reaction, n
  • en  composite reaction, n
  • en  stepwise reaction, n

Química física

Definició
Reacció en què la transformació de reactius a productes es produeix a través d'una seqüència de dues o més reaccions elementals.

Nota

  • Vegeu també etapa de reacció i mecanisme de reacció.