Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

rendiment

Química física

ca rendiment, n m
ca rendiment tèrmic, n m
ca rendiment d'una màquina tèrmica, n m sin. compl.
es rendimiento de una máquina térmica, n m
es rendimiento térmico, n m
en thermal efficiency, n
en thermal engine efficiency, n
en thermal yield, n

Química física

Definició

Treball generat per una màquina tèrmica per unitat de calor absorbida.

Nota

Matemàticament, el rendiment s'expressa com η = |w| / |q_a|.

Segons el conveni de signes de la IUPAC, la calor absorbida és de signe positiu, mentre que el treball generat és negatiu.

El teorema de Carnot demostra, a partir del segon principi de la termodinàmica, que quan una màquina tèrmica treballa entre dos focus calorífics de temperatura constant, el rendiment sempre és més petit que la unitat i se satisfà la desigualtat η ≤ η_max = (T₂ - T₁) / T₂ < 1, en què η_max representa el rendiment màxim que es pot treure de la màquina, que és quan treballa de manera reversible, i T₂ > T₁ representen la temperatura del focus calent i la del focus fred, respectivament.

Vegeu també eficiència.

rendiment d'una màquina tèrmica

Química física

ca rendiment, n m
ca rendiment tèrmic, n m
ca rendiment d'una màquina tèrmica, n m sin. compl.
es rendimiento de una máquina térmica, n m
es rendimiento térmico, n m
en thermal efficiency, n
en thermal engine efficiency, n
en thermal yield, n

Química física

Definició

Treball generat per una màquina tèrmica per unitat de calor absorbida.

Nota

Matemàticament, el rendiment s'expressa com η = |w| / |q_a|.

Segons el conveni de signes de la IUPAC, la calor absorbida és de signe positiu, mentre que el treball generat és negatiu.

El teorema de Carnot demostra, a partir del segon principi de la termodinàmica, que quan una màquina tèrmica treballa entre dos focus calorífics de temperatura constant, el rendiment sempre és més petit que la unitat i se satisfà la desigualtat η ≤ η_max = (T₂ - T₁) / T₂ < 1, en què η_max representa el rendiment màxim que es pot treure de la màquina, que és quan treballa de manera reversible, i T₂ > T₁ representen la temperatura del focus calent i la del focus fred, respectivament.

Vegeu també eficiència.

rendiment fotoquímic

Química física

ca rendiment quàntic, n m
ca rendiment fotoquímic, n m sin. compl.
es rendimiento cuántico, n m
es rendimiento fotoquímico, n m
en photochemical yield, n
en quantum yield, n
sbl ϕ
sbl Φ

Química física

Definició

Eficiència d'un procés fotoquímic o fotofísic.

Nota

Generalment, el rendiment quàntic és calcula com el nombre d'esdeveniments definits dividit pel nombre de fotons absorbits.

Per a una reacció fotoquímica, el rendiment quàntic també es pot definir com la velocitat de conversió dividida per la velocitat d'absorció de fotons.

rendiment quàntic

Química física

ca rendiment quàntic, n m
ca rendiment fotoquímic, n m sin. compl.
es rendimiento cuántico, n m
es rendimiento fotoquímico, n m
en photochemical yield, n
en quantum yield, n
sbl ϕ
sbl Φ

Química física

Definició

Eficiència d'un procés fotoquímic o fotofísic.

Nota

Generalment, el rendiment quàntic és calcula com el nombre d'esdeveniments definits dividit pel nombre de fotons absorbits.

Per a una reacció fotoquímica, el rendiment quàntic també es pot definir com la velocitat de conversió dividida per la velocitat d'absorció de fotons.

rendiment tèrmic

Química física

ca rendiment, n m
ca rendiment tèrmic, n m
ca rendiment d'una màquina tèrmica, n m sin. compl.
es rendimiento de una máquina térmica, n m
es rendimiento térmico, n m
en thermal efficiency, n
en thermal engine efficiency, n
en thermal yield, n

Química física

Definició

Treball generat per una màquina tèrmica per unitat de calor absorbida.

Nota

Matemàticament, el rendiment s'expressa com η = |w| / |q_a|.

Segons el conveni de signes de la IUPAC, la calor absorbida és de signe positiu, mentre que el treball generat és negatiu.

El teorema de Carnot demostra, a partir del segon principi de la termodinàmica, que quan una màquina tèrmica treballa entre dos focus calorífics de temperatura constant, el rendiment sempre és més petit que la unitat i se satisfà la desigualtat η ≤ η_max = (T₂ - T₁) / T₂ < 1, en què η_max representa el rendiment màxim que es pot treure de la màquina, que és quan treballa de manera reversible, i T₂ > T₁ representen la temperatura del focus calent i la del focus fred, respectivament.

Vegeu també eficiència.

reni

Química inorgànica

ca reni, n m
es renio, n m
en rhenium, n
sbl Re

Química inorgànica

Definició

Element del grup 7, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 75 i massa atòmica 186,207.

Nota

Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del reni, dels quals dos són estables (¹⁸⁵Re i ¹⁸⁷Re).

El reni es presenta com un metall de color blanc argentat i llustrós, amb un punt de fusió de 3.180 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.650 ºC.

És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba molt dispers entre diferents minerals sense formar compostos definits.

És poc reactiu.

Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5, +6 i +7.

L'escassetat i l'alt cost del reni en limiten els usos; bàsicament s'utilitza en filaments per a electrònica, en alguns aliatges i en catalitzadors per a hidrogenació i deshidrogenació.

reologia

Química física

ca reologia, n f
es reología, n f
en rheology, n

Química física

Definició

Branca de la física que estudia la deformació i el flux de la matèria dels col·loides.

Nota

El comportament reològic dels col·loides és molt complex, ja que depèn de les característiques de les partícules individuals, però també de les seves interaccions amb el dissolvent, de la presència d'additius de naturalesa no col·loidal i dels canvis físics o químics del medi.

reordenació intramolecular

Química orgànica

ca transposició, n f
ca reordenació intramolecular, n f sin. compl.
es reordenación intramolecular, n f
es transposición, n f
en molecular rearrangement, n
en rearrangement, n

Química orgànica

Definició

Reacció en la qual es produeix la migració d'un àtom o d'una agrupació d'àtoms des d'una posició a una altra dins d'una molècula.

Nota

S'han observat transposicions des d'un àtom de carboni cap a un altre àtom de carboni, des d'un àtom de carboni cap a un àtom de nitrogen i des d'un àtom de carboni cap a un àtom d'oxigen.

El mecanisme de reacció més habitual és l'iònic, en què un carbocatió és l'intermediari de reacció. De vegades, però, ho és un radical.

La diferència d'estabilitat entre els diferents carbocations és la força impulsora de la transposició, en la qual augmenta el nombre de substituents alquil units directament al carboni amb càrrega positiva considerant l'estabilitat relativa següent: carboni terciari ~ carboni benzílic > carboni secundari ~ carboni al·lílic > carboni primari > carboni metílic.

Tot i que el desplaçament d'àtoms d'hidrogen és el més habitual, també es produeixen transposicions d'alquil, la més habitual de les quals és la transposició de metil. Tot i que es donen transposicions sense canvi en l'esquelet carbonat, són majoritàries les transposicions amb transformació de l'esquelet. La principal transposició sense canvi d'esquelet és l'al·lílica, que es dona en aquells compostos que poden formar un carbocatió estabilitzat per ressonància (vegeu la imatge 1). Són múltiples les transposicions amb transformació de l'esquelet carbonat, com la redistribució en la molècula d'un hidrocarbur insaturat amb formació de l'alquè més estable o la transposició de Wolff, en la qual l'α-diazocetona (RCOCHN≡N) perd una molècula de nitrogen i es forma una cetena (O=C=CHR) (vegeu les imatges 2 i 3).

repetibilitat

Química analítica

ca repetibilitat, n f
es repetibilidad, n f
en repeatability, n

Química analítica

Definició

Grau de concordança entre mesuraments independents duts a terme amb el mateix mètode, el mateix material i en idèntiques condicions.

rèplica

Química analítica

ca rèplica, n f
es réplica, n f
en replica, n
en replicate, n

Química analítica

Definició

Repetició d'una determinació que permet millorar la qualitat dels resultats obtinguts i obtenir una mesura de la seva fiabilitat.

Nota

Una rèplica s'ha d'efectuar sempre en les mateixes condicions d'anàlisi.