Química analítica

ca regla dels 18 electrons, n f
es regla de los 18 electrones, n f
es regla de los dieciocho electrones, n f
en 18 electron rule, n
en eighteen-electron rule, n

Química inorgànica

Definició

Regla que permet determinar l'estabilitat d'un compost organometàl·lic.

Nota

La regla dels 18 electrons considera que el metall central és més estable quan té configuració electrònica de gas noble; per tant, ha d'estar envoltat de 18 electrons per a tenir el nivell electrònic més extern ple.

Per a determinar si ho compleix, se sumen els electrons de valència del metall amb els electrons que aporta cada lligand. Per exemple, el compost [Mn(η₅-C₅H₅)(CO)₃] té 7 electrons de valència del manganès, 5 electrons de valència del ciclopentadienil i 2 electrons de valència de cada grup carbonil, la qual cosa dona 7 + 5 + (2 × 3) = 18 electrons. En conseqüència, compleix la regla dels 18 electrons, de manera que cal esperar que sigui estable.

Val a dir que es coneixen força espècies que no compleixen aquesta regla i que, encara que siguin menys estables, tenen un paper important en les reaccions dels compostos organometàl·lics, on intervenen com a intermediaris de reacció i acaben donant espècies de 18 electrons més estables. D'aquí ve la gran importància que els compostos organometàl·lics tenen com a catalitzadors en un gran nombre de processos.

ca regles de la seqüència, n f pl
ca regles de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl sin. compl.
ca regles de CIP, n f pl sin. compl.
es reglas CIP, n f pl
es reglas de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl
es reglas de la secuencia, n f pl
en Cahn-Ingold-Prelog priority rules, n pl
en Cahn-Ingold-Prelog system, n
en CIP rules, n pl
en CIP system, n
en sequence rules, n pl

Química inorgànica, Química orgànica

Definició

Conjunt de regles establertes per convenció que es fan servir per a anomenar inequívocament els diferents estereoisòmers.

Nota

Les regles de la seqüència són un procediment introduït pels químics Robert Sydney Cahn, Christopher Kelk Ingold i Vladimir Prelog, i han estat acceptades per la IUPAC.

En enantiòmers i diastereoisòmers es determina la configuració R o S d'un centre quiral. Per a especificar l'estereoquímica absoluta, s'observen els àtoms units directament al carboni quiral i s'assigna prioritat al de major nombre atòmic. Si no es troben diferències entre els àtoms units a l'àtom de carboni, es comparen els àtoms units a aquests i així s'avança al llarg de la cadena fins que es troba una diferència (vegeu la imatge 1). Si s'observa una projecció del carboni quiral amb el grup de menor prioritat darrere d'aquest i els altres tres grups en direcció a l'observador, la configuració R és la que presenta l'ordre de prioritats en sentit horari i la configuració S és la que el presenta en sentit antihorari (vegeu la imatge 2).

En els alquens interns permet discernir entre les configuracions Z i E, especialment en els trisubstituïts i els tetrasubstituïts. Aquesta substitució fa referència als àtoms d'hidrogen de l'etè substituïts per altres àtoms o grups d'àtoms. S'ha d'establir la prioritat dels substituents a cada banda de l'enllaç doble segons el nombre atòmic dels àtoms enllaçats a l'àtom de carboni de l'enllaç doble, o els següents, si són iguals. Si els substituents amb prioritat a cada banda de l'enllaç doble estan en una mateixa direcció, es tracta de la configuració Z, mentre que si es troben en cares oposades, es tracta de la configuració E. En un alquè disubstituït, en què la configuració dels isòmers cis-trans és visible més fàcilment, la configuració Z equival a la cis, mentre que la configuració E equival a la trans, que també han estat acceptades per la IUPAC.

Vegeu també cis- i trans-.

ca regles de la seqüència, n f pl
ca regles de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl sin. compl.
ca regles de CIP, n f pl sin. compl.
es reglas CIP, n f pl
es reglas de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl
es reglas de la secuencia, n f pl
en Cahn-Ingold-Prelog priority rules, n pl
en Cahn-Ingold-Prelog system, n
en CIP rules, n pl
en CIP system, n
en sequence rules, n pl

Química inorgànica, Química orgànica

Definició

Conjunt de regles establertes per convenció que es fan servir per a anomenar inequívocament els diferents estereoisòmers.

Nota

Les regles de la seqüència són un procediment introduït pels químics Robert Sydney Cahn, Christopher Kelk Ingold i Vladimir Prelog, i han estat acceptades per la IUPAC.

En enantiòmers i diastereoisòmers es determina la configuració R o S d'un centre quiral. Per a especificar l'estereoquímica absoluta, s'observen els àtoms units directament al carboni quiral i s'assigna prioritat al de major nombre atòmic. Si no es troben diferències entre els àtoms units a l'àtom de carboni, es comparen els àtoms units a aquests i així s'avança al llarg de la cadena fins que es troba una diferència (vegeu la imatge 1). Si s'observa una projecció del carboni quiral amb el grup de menor prioritat darrere d'aquest i els altres tres grups en direcció a l'observador, la configuració R és la que presenta l'ordre de prioritats en sentit horari i la configuració S és la que el presenta en sentit antihorari (vegeu la imatge 2).

En els alquens interns permet discernir entre les configuracions Z i E, especialment en els trisubstituïts i els tetrasubstituïts. Aquesta substitució fa referència als àtoms d'hidrogen de l'etè substituïts per altres àtoms o grups d'àtoms. S'ha d'establir la prioritat dels substituents a cada banda de l'enllaç doble segons el nombre atòmic dels àtoms enllaçats a l'àtom de carboni de l'enllaç doble, o els següents, si són iguals. Si els substituents amb prioritat a cada banda de l'enllaç doble estan en una mateixa direcció, es tracta de la configuració Z, mentre que si es troben en cares oposades, es tracta de la configuració E. En un alquè disubstituït, en què la configuració dels isòmers cis-trans és visible més fàcilment, la configuració Z equival a la cis, mentre que la configuració E equival a la trans, que també han estat acceptades per la IUPAC.

Vegeu també cis- i trans-.

ca regles de la seqüència, n f pl
ca regles de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl sin. compl.
ca regles de CIP, n f pl sin. compl.
es reglas CIP, n f pl
es reglas de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl
es reglas de la secuencia, n f pl
en Cahn-Ingold-Prelog priority rules, n pl
en Cahn-Ingold-Prelog system, n
en CIP rules, n pl
en CIP system, n
en sequence rules, n pl

Química inorgànica, Química orgànica

Definició

Conjunt de regles establertes per convenció que es fan servir per a anomenar inequívocament els diferents estereoisòmers.

Nota

Les regles de la seqüència són un procediment introduït pels químics Robert Sydney Cahn, Christopher Kelk Ingold i Vladimir Prelog, i han estat acceptades per la IUPAC.

En enantiòmers i diastereoisòmers es determina la configuració R o S d'un centre quiral. Per a especificar l'estereoquímica absoluta, s'observen els àtoms units directament al carboni quiral i s'assigna prioritat al de major nombre atòmic. Si no es troben diferències entre els àtoms units a l'àtom de carboni, es comparen els àtoms units a aquests i així s'avança al llarg de la cadena fins que es troba una diferència (vegeu la imatge 1). Si s'observa una projecció del carboni quiral amb el grup de menor prioritat darrere d'aquest i els altres tres grups en direcció a l'observador, la configuració R és la que presenta l'ordre de prioritats en sentit horari i la configuració S és la que el presenta en sentit antihorari (vegeu la imatge 2).

En els alquens interns permet discernir entre les configuracions Z i E, especialment en els trisubstituïts i els tetrasubstituïts. Aquesta substitució fa referència als àtoms d'hidrogen de l'etè substituïts per altres àtoms o grups d'àtoms. S'ha d'establir la prioritat dels substituents a cada banda de l'enllaç doble segons el nombre atòmic dels àtoms enllaçats a l'àtom de carboni de l'enllaç doble, o els següents, si són iguals. Si els substituents amb prioritat a cada banda de l'enllaç doble estan en una mateixa direcció, es tracta de la configuració Z, mentre que si es troben en cares oposades, es tracta de la configuració E. En un alquè disubstituït, en què la configuració dels isòmers cis-trans és visible més fàcilment, la configuració Z equival a la cis, mentre que la configuració E equival a la trans, que també han estat acceptades per la IUPAC.

Vegeu també cis- i trans-.

ca regles de selecció, n f pl
es reglas de selección, n f pl
en selection rules, n pl

Química física

Definició

Conjunt de condicions que han de complir els diferents estats d'un àtom o una molècula perquè les transicions espectroscòpiques entre ells es puguin produir amb una probabilitat elevada.

Nota

La probabilitat de transició entre l'estat final i l'estat inicial és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a $|\langle \Phi_f | \hat{d} \Phi_i \rangle + \frac{1}{c}\langle \Phi_f | \hat{\mu} \Phi_i \rangle |^2$, en què Φ_f és la funció d'ona de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, $\hat{d}$ és l'operador moment dipolar elèctric i $\hat{\mu}$ és l'operador moment dipolar magnètic. Les regles de selecció, doncs, es troben després d'avaluar aquesta expressió matemàtica per al sistema que es vulgui estudiar.

Cada tipus de tècnica espectroscòpica té les seves regles de selecció corresponents. Així, per exemple, en l'espectrometria d'infraroig de molècules diatòmiques, les regles de selecció són que la molècula diatòmica ha de tenir moment dipolar elèctric; que les transicions permeses entre nivells vibracionals, que són les que es poden produir amb una elevada probabilitat, són les que impliquen un augment o una disminució en una unitat del nombre quàntic v associat al nivell vibracional de partida, i que les transicions permeses entre els nivells rotacionals dels nivells vibracionals entre els quals es produeix la transició són aquelles que impliquen un augment o una disminució en una unitat del nombre quàntic J associat al nivell rotacional de partida. Hi ha certes molècules per a les quals les transicions en què J no canvia de valor també estan permeses.

ca relació d'Euler, n f
ca relació de reciprocitat d'Euler, n f sin. compl.
es relación de Euler, n f
es relación de reciprocidad de Euler, n f
en Euler's reciprocity relation, n
en Euler's relation, n

Química física

Definició

Relació que compleixen les variacions de les variables d'estat d'un sistema termodinàmic per la qual són equivalents a la diferencial d'una funció d'estat.

Nota

Si les derivades creuades d'una variació són iguals, es tracta d'una diferencial exacta. La variació dz = u(x,y)dx + v(x,y)dy és una diferencial exacta si es compleix $\left( \frac{\partial u(x,y)}{\partial x}\right)_y = \left( \frac{\partial v(x,y)}{\partial y}\right)_x$, és a dir, si existeix una variable d'estat, z(x,y), tal que la seva variació coincideixi amb la seva diferencial en funció de les variables d'estat, x i y.
Per exemple, la variació de volum per a un gas ideal compleix la relació d'Euler. Aquest exemple va ser introduït per a definir què és una diferencial exacta. En canvi, la variació de treball reversible efectuat per un gas ideal no la compleix. En aquest cas, l'exemple va ser introduït per a definir una diferencial inexacta.

ca relació d'Euler, n f
ca relació de reciprocitat d'Euler, n f sin. compl.
es relación de Euler, n f
es relación de reciprocidad de Euler, n f
en Euler's reciprocity relation, n
en Euler's relation, n

Química física

Definició

Relació que compleixen les variacions de les variables d'estat d'un sistema termodinàmic per la qual són equivalents a la diferencial d'una funció d'estat.

Nota

Si les derivades creuades d'una variació són iguals, es tracta d'una diferencial exacta. La variació dz = u(x,y)dx + v(x,y)dy és una diferencial exacta si es compleix $\left( \frac{\partial u(x,y)}{\partial x}\right)_y = \left( \frac{\partial v(x,y)}{\partial y}\right)_x$, és a dir, si existeix una variable d'estat, z(x,y), tal que la seva variació coincideixi amb la seva diferencial en funció de les variables d'estat, x i y.
Per exemple, la variació de volum per a un gas ideal compleix la relació d'Euler. Aquest exemple va ser introduït per a definir què és una diferencial exacta. En canvi, la variació de treball reversible efectuat per un gas ideal no la compleix. En aquest cas, l'exemple va ser introduït per a definir una diferencial inexacta.

ca relació de retenció, n f
ca relació frontal, n f
es relación de retención
es relación frontal
sbl R

Química analítica

Definició

Paràmetre que relaciona la velocitat mitjana del solut (V) amb la de la fase mòbil (u) en el seu recorregut per una columna cromatogràfica: R = V/u. També es pot definir com la relació entre el nombre de mols de solut que es troben en la fase mòbil i el nombre total de mols de solut injectats en la columna: R = n_m / n_t = n_m / (n_m + n_s).

ca relació de retenció, n f
ca relació frontal, n f
es relación de retención
es relación frontal
sbl R

Química analítica

Definició

Paràmetre que relaciona la velocitat mitjana del solut (V) amb la de la fase mòbil (u) en el seu recorregut per una columna cromatogràfica: R = V/u. També es pot definir com la relació entre el nombre de mols de solut que es troben en la fase mòbil i el nombre total de mols de solut injectats en la columna: R = n_m / n_t = n_m / (n_m + n_s).

ca relacions de Maxwell, n f pl
es relaciones de Maxwell, n f pl
en Maxwell relations, n pl

Química física

Definició

Conjunt de relacions entre variacions de les variables d'estat que sorgeixen d'aplicar la relació d'Euler a les variacions dels principals potencials termodinàmics en funció de les variacions de les seves variables naturals.

Nota

Per a obtenir les relacions de Maxwell s'aplica la igualtat de les segones derivades creuades a les funcions d'estat. Les relacions de Maxwell més importants són les que es deriven d'aplicar aquesta propietat matemàtica a la variació de l'energia interna, U(S,V), (∂T / ∂V)S = −(∂p / ∂S)_V; de l'entalpia, H(S,p), (∂T / ∂p)S = (∂V / ∂S)p; de l'energia de Helmholtz, A(T,V), (∂ S / ∂V)T = (∂p / ∂T)V, i de l'energia de Gibbs, G(T,p), (∂S / ∂p)T = −(∂V / ∂T)p.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota