Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  tautomeria cetoenòlica, n f
  • es  tautomería ceto-enólica, n f
  • en  keto-enol tautomerism, n

Química orgànica

Definició
Tautomeria que presenten els compostos carbonílics que contenen un enllaç doble carboni-oxigen i que tenen un o més hidrògens en posició α.

Nota

  • En els compostos monocarbonílics senzills, com la cetona i l'acetaldehid, el tautòmer que conté l'enllaç doble carboni-oxigen és el que predomina i el que es considera forma cetònica (vegeu la imatge 1).

    De fet, la forma enòlica es inferior a l'1 % en l'acetona i no es pot detectar en el cas de l'acetaldehid. Aquesta estabilitat més gran de les formes cetòniques en els compostos monocarbonílics s'atribueix a la diferència de l'energia d'enllaç entre l'enllaç π carboni-oxigen (87 Kcal/mol) i l'enllaç π carboni-carboni (60 kcal/mol).

    Pel que fa als compostos β-dicarbonílics, que tenen dos grups carbonil separats per un carboni saturat, la quantitat de la forma enòlica en l'equilibri és molt superior (vegeu la imatge 2).

    En la transformació d'alguns compostos té un gran interès la formació de l'enol, ja que sovint hi és present en una baixa proporció, i es recorre a la catàlisi per a afavorir-lo.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  tautomeria imina-enamina, n f
  • es  tautomería imina-enamina, n f
  • en  imine-enamine tautomerism, n

Química orgànica

Definició
Tautomeria que presenten els compostos que contenen un enllaç doble carboni-nitrogen i que tenen un o més hidrògens en posició α.

Nota

  • Tan sols en medi àcid pot arribar a predominar la forma que conté l'enllaç doble carboni-carboni.
  • ca  tautomeria, n f
  • ca  tautomerisme, n m sin. compl.
  • es  tautomería, n f
  • es  tautomerismo, n m
  • en  tauromerism, n

Química orgànica

Definició
Isomeria dinàmica en la qual els tautòmers existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.

Nota

  • La composició d'equilibri d'un sistema tautomèric és determinada, en cada temperatura, per la diferència d'energia lliure entre els tautòmers.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  dioxina, n f
  • ca  2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina, n f sin. compl.
  • ca  2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, n f sin. compl.
  • ca  TCDD, n f sigla
  • es  2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina, n f
  • es  2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, n f
  • es  dioxina, n f
  • es  TCDD, n f sigla
  • en  2,3,7,8-tetrachlorodibenzo[b,e][1,4]-dioxin, n
  • en  2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin, n
  • en  dioxin, n
  • en  TCDD, n sigla
  • for  C12H4Cl4O2

Química orgànica

Definició
Organoclorat principal de la família de les dioxines, altament tòxic, insoluble i persistent en el medi ambient.

Nota

  • Aquesta dioxina es forma en petites quantitats durant el procés de producció de molts compostos clorats, com el de l'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic, un herbicida eficaç per a matar una gran varietat de plantes i que es va utilitzar en la guerra del Vietnam sota el nom de agent taronja (vegeu la imatge).

    La dioxina és 10.000 vegades més tòxica que el cianur i, en dosis baixes, causa mutacions en animals de laboratori. Penetra fàcilment a les cèl·lules i hi roman molt de temps. Quan es troba en suspensió en l'aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell, com ara la formació d'èczemes i de plaques amb punts blancs característics. Pertorba d'una forma considerable el fetge dels animals, i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps. Els seus grans efectes cancerígens van ser constatats tant en la guerra del Vietnam com en la catàstrofe ecològica de Seveso del 1976.
  • ca  tecneci, n m
  • es  tecnecio, n m
  • en  technetium, n
  • sbl  Tc

Química inorgànica

Definició
Element del grup 7, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 43 i massa atòmica 97.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-un isòtops del tecneci, tots ells artificials.

    El tecneci es presenta com un metall de color blanc argentat i llustrós, amb un punt de fusió de 2.200 ºC i un punt d'ebullició de 4.567 ºC.

    S'obté dels productes de fissió de les centrals nuclears, després d'alguns anys d'emmagatzematge perquè es desintegrin els productes de fissió altament radioactius i de curta vida.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5, +6 i +7.

    S'utilitza principalment, si bé no únicament, com a traçador radioactiu en medicina.
  • ca  tècnica analítica, n f
  • es  técnica analítica, n f
  • en  analytical technique, n

Química analítica

Definició
Procediment per a realitzar una anàlisi química o una mesura que està basat en un principi científic específic.
  • ca  tècnica cromatogràfica, n f

Química analítica

Definició
Cadascuna de les metodologies que es poden classificar segons la fase estacionària (vegeu taula 1), segons la fase mòbil (vegeu taula 2) i segons el dispositiu emprat a l'hora d'aconseguir el contacte entre la fase mòbil i la fase estacionària (vegeu taula 3).
  • ca  tècnica del flux agitat, n f
  • es  técnica del flujo agitado, n f
  • en  stirred-flow technique, n

Química física

Definició
Tècnica experimental que permet dur a terme l'estudi cinètic de reaccions que tenen un temps de semireacció superior a 0,1 segons.

Nota

  • La tècnica del flux agitat consisteix a barrejar els diferents reactius que intervenen en la reacció i fer-ne circular en règim estacionari la mescla homogènia resultant a través d'un reactor, habitualment en forma de cilindre allargat.

    La mesura de les concentracions de les espècies en el sistema reactant s'efectua, generalment, mitjançant un espectròmetre a diferents posicions del reactor, la qual cosa equival a determinar com varien les concentracions de les espècies amb el temps després que s'hagin mesclat els reactius.

    Els grans volums de mescla reactant necessaris per a mantenir el règim estacionari constitueixen el principal inconvenient de la tècnica del flux agitat.

    Vegeu també cinètica química.
  • ca  tècnica del flux aturat, n f
  • ca  tècnica del flux detingut, n f
  • es  técnica del flujo detenido, n f
  • en  stopped-flow technique, n

Química física

Definició
Tècnica experimental que permet dur a terme l'estudi cinètic de reaccions que tenen un temps de semireacció comprès entre el segon i el mil·lisegon.

Nota

  • La tècnica del flux aturat consisteix a introduir, mitjançant unes xeringues, els diferents reactius que intervenen en la reacció en una cambra de mescla, la qual pot ser dissenyada perquè el temps de mescla sigui d'aproximadament un mil·lisegon. El flux del sistema reactant que entra a la cambra de reacció i que segueix circulant per un reactor tubular és interromput quan empeny l'èmbol d'una xeringa col·locat en aquest reactor tubular. Un cop s'ha detingut el flux i el sistema s'ha convertit en estàtic, la cinètica química és seguida efectuant mesures sobre el sistema reactant en funció del temps, normalment mitjançant un mètode espectroscòpic, com pot ser l'espectrometria d'ultraviolat i visible, el dicroisme circular o l'espectrometria de luminescència molecular.

    La tècnica del flux aturat ha estat àmpliament emprada en l'estudi de la cinètica del plegament de proteïnes i de la catàlisi enzimàtica.
  • ca  tècnica del flux aturat, n f
  • ca  tècnica del flux detingut, n f
  • es  técnica del flujo detenido, n f
  • en  stopped-flow technique, n

Química física

Definició
Tècnica experimental que permet dur a terme l'estudi cinètic de reaccions que tenen un temps de semireacció comprès entre el segon i el mil·lisegon.

Nota

  • La tècnica del flux aturat consisteix a introduir, mitjançant unes xeringues, els diferents reactius que intervenen en la reacció en una cambra de mescla, la qual pot ser dissenyada perquè el temps de mescla sigui d'aproximadament un mil·lisegon. El flux del sistema reactant que entra a la cambra de reacció i que segueix circulant per un reactor tubular és interromput quan empeny l'èmbol d'una xeringa col·locat en aquest reactor tubular. Un cop s'ha detingut el flux i el sistema s'ha convertit en estàtic, la cinètica química és seguida efectuant mesures sobre el sistema reactant en funció del temps, normalment mitjançant un mètode espectroscòpic, com pot ser l'espectrometria d'ultraviolat i visible, el dicroisme circular o l'espectrometria de luminescència molecular.

    La tècnica del flux aturat ha estat àmpliament emprada en l'estudi de la cinètica del plegament de proteïnes i de la catàlisi enzimàtica.