Química analítica

ca trans-, pfx
ca (E)-, pfx sin. compl.
es (E)-, pfx
es trans-, pfx
en (E)-, pfx
en trans-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota

Per exemple, el trans-but-2-è té els dos metils en sentits oposats. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de nombre atòmic més gran. Si no és possible distingir-ho entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent.

La configuració trans s'oposa a la configuració cis.

Quan la forma trans- és ambigua per als alquens, se substitueix per (E)- (vegeu les imatges 1 i 2). La E d'aquest prefix prové de la denominació alemanya entgegen ('oposat').

Quan trans- i (E)- no funcionen com a prefixos sinó com a paraules independents amb valor d'adjectiu s'escriuen amb cursiva i sense guionet i, en el cas de (E)-, també sense parèntesis.

Vegeu cis-.

ca transducció, n f
es transducción, n f
en transduction, n

Química analítica

Definició

Transformació d'un tipus d'energia en un altre tipus d'energia, sovint una tensió elèctrica, entre les quals hi ha una relació determinada.

Nota

La transducció s'executa en el transductor d'un sensor per a originar un senyal secundari, que permet un tractament de la informació.

ca transductor, n m
es transductor
en transductor

Química analítica

Definició

Component d'un sensor que transforma un tipus d'energia en un altre tipus d'energia, sovint una tensió elèctrica, entre les quals hi ha una relació determinada.

ca transesterificació, n f
es transesterificación, n f
en transesterification, n

Química orgànica

Definició

Reacció d'intercanvi entre un èster i un alcohol en què aquest alcohol substitueix el de l'èster.

Nota

La transesterificació es fa servir sovint per a obtenir qualsevol èster a partir de l'èster metílic (vegeu la imatge).

La reacció es catalitza amb àcids o bases. La catàlisi àcida afavoreix la transesterificació en transformar l'èster en un electròfil fort, mentre que la catàlisi bàsica l'afavoreix en reaccionar l'èster amb un nucleòfil fort.

El factor principal que controla l'equilibri és la concentració dels dos alcohols. La transesterificació és afavorida pel principi de Le Chatelier, ja que elimina l'alcohol que ha estat desplaçat, cosa que habitualment es fa per destil·lació, en ser el metanol l'alcohol de punt d'ebullició més baix.

ca transició, n f
ca transició espectroscòpica, n f
es transición, n f
es transición espectroscópica, n f
en spectroscopic transition, n
en transition, n

Química física

Definició

Canvi d'estat que experimenta un sistema quantitzat després d'intercanviar energia amb la radiació electromagnètica amb la qual ha interaccionat.

Nota

Si la transició implica un guany d'energia per part de la molècula, es produeix absorció, mentre que si la transició implica una pèrdua d'energia per part de la molècula, hi ha emissió estimulada.

Suposant que una molècula o un àtom interaccionin amb una radiació electromagnètica de la freqüència adient per a provocar una transició entre un estat inicial i un estat final, es demostra que la probabilitat de transició entre tots dos estats és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a $|\langle \Phi_f | \hat{d} \Phi_i \rangle + \frac{1}{c}\langle \Phi_f | \hat{\mu} \Phi_i \rangle |^2$, en què Φ_f és la funció d'ona de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, $\hat{d}$ és l'operador moment dipolar elèctric i $\hat{\mu}$ és l'operador moment dipolar magnètic. La freqüència ν de la radiació electromagnètica, però, ha de ser tal que es compleixi hν = ∆E, en què h és la constant de Planck i ∆E és la diferència d'energies entre els estats implicats en la transició.

Si aquesta expressió adopta un valor no nul, es diu que la transició està permesa; en cas contrari, es diu que està prohibida. Si el primer terme d'aquesta expressió no s'anul·la, la transició està permesa per dipol elèctric; si s'anul·la, la transició està prohibida per dipol elèctric. De la mateixa manera, si el segon terme de l'expressió no s'anul·la, es tracta d'una transició permesa per dipol magnètic, mentre que si val zero, la transició està prohibida per dipol magnètic.

El fet que una transició estigui prohibida no vol dir necessàriament que no es pugui produir, sinó que la probabilitat que es produeixi és força baixa.

La transició pot ser una transició rotacional, una transició vibracional o una transició electrònica, si té lloc entre nivells rotacionals, els nivells vibracionals o els nivells electrònics de l'espècie, respectivament.

ca canvi de fase, n m
ca transició de fase, n f sin. compl.
es cambio de fase, n m
es transición de fase, n f
en phase change, n
en phase transition, n

Química física

Definició

Canvi d'un sistema termodinàmic d'una fase a una altra.

Nota

Per a substàncies pures, un canvi de fase es realitza a temperatura i pressió constants, per la qual cosa la transformació és un procés reversible. Això és així perquè, en aquests casos, en una línia de canvi de fase d'un diagrama de fases coexisteixen dues fases en equilibri (un grau de llibertat, segons la regla de les fases), de manera que l'energia de Gibbs del sistema roman constant i el potencial químic té el mateix valor a cada fase, ja que la temperatura i la pressió es mantenen constants.

Ara bé, es poden considerar diferents tipus de canvi de fase d'acord amb el comportament de la resta de les variables intensives i, en particular, d'aquelles obtingudes en derivar el potencial químic. A partir de l'equació de Gibbs-Duhem, l'entropia i el volum molar coincideixen amb les primeres derivades del potencial químic dμ = −S_mdT + V_mdp. Així doncs, es poden distingir diferents tipus entre els canvis de fase més usuals.

Els canvis de fase de primer ordre són els que presenten discontinuïtat a la primera derivada del potencial químic, és a dir, presenten discontinuïtat en l'entropia i el volum molar de canvi de fase, la qual cosa implica que la capacitat calorífica molar a pressió constant, C_p_,m = T (∂S_m/ ∂T)_p, tendeix a infinit. D'altra banda, els canvis de fase contínua no presenten discontinuïtat en l'entropia ni el volum molar de canvi de fase, però poden presentar discontinuïtat en les segones derivades del potencial químic (entre elles la capacitat calorífica) en el cas dels canvis de fase de segon ordre, o la capacitat calorífica pot tendir a infinit en canvis de fase de tipus lambda (anomenats així per la forma de lambda de la funció).

Els canvis de fase de primer ordre són els més usuals: la solidificació, la fusió, l'ebullició, la liquació, la sublimació i la solidificació. Un exemple de canvi de fase de segon ordre és el que té lloc entre la conductivitat elèctrica i la superconductivitat en alguns metalls concrets, com el mercuri, l'estany o el plom, a molt baixa temperatura. Són exemples de canvis de fase lambda la transició entre ferromagnetisme i paramagnetisme en el ferro o el níquel i les transicions d'ordre-desordre, en les qual hi un paràmetre que passa de zero (desordre) a un valor finit (ordre), com, per exemple, en alguns aliatges i en la transició fluid-superfluid en heli líquid.

ca transició, n f
ca transició espectroscòpica, n f
es transición, n f
es transición espectroscópica, n f
en spectroscopic transition, n
en transition, n

Química física

Definició

Canvi d'estat que experimenta un sistema quantitzat després d'intercanviar energia amb la radiació electromagnètica amb la qual ha interaccionat.

Nota

Si la transició implica un guany d'energia per part de la molècula, es produeix absorció, mentre que si la transició implica una pèrdua d'energia per part de la molècula, hi ha emissió estimulada.

Suposant que una molècula o un àtom interaccionin amb una radiació electromagnètica de la freqüència adient per a provocar una transició entre un estat inicial i un estat final, es demostra que la probabilitat de transició entre tots dos estats és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a $|\langle \Phi_f | \hat{d} \Phi_i \rangle + \frac{1}{c}\langle \Phi_f | \hat{\mu} \Phi_i \rangle |^2$, en què Φ_f és la funció d'ona de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, $\hat{d}$ és l'operador moment dipolar elèctric i $\hat{\mu}$ és l'operador moment dipolar magnètic. La freqüència ν de la radiació electromagnètica, però, ha de ser tal que es compleixi hν = ∆E, en què h és la constant de Planck i ∆E és la diferència d'energies entre els estats implicats en la transició.

Si aquesta expressió adopta un valor no nul, es diu que la transició està permesa; en cas contrari, es diu que està prohibida. Si el primer terme d'aquesta expressió no s'anul·la, la transició està permesa per dipol elèctric; si s'anul·la, la transició està prohibida per dipol elèctric. De la mateixa manera, si el segon terme de l'expressió no s'anul·la, es tracta d'una transició permesa per dipol magnètic, mentre que si val zero, la transició està prohibida per dipol magnètic.

El fet que una transició estigui prohibida no vol dir necessàriament que no es pugui produir, sinó que la probabilitat que es produeixi és força baixa.

La transició pot ser una transició rotacional, una transició vibracional o una transició electrònica, si té lloc entre nivells rotacionals, els nivells vibracionals o els nivells electrònics de l'espècie, respectivament.

ca transistor d'efecte de camp, n m
ca transistor unipolar, n m
ca FET, n m sigla
es transistor de efecto de campo, n m
es transistor unipolar, n m
es FET, n m sigla
en field effect transistor, n
en unipolar transistor, n
en FET, n sigla

Química analítica

Definició

Dispositiu electrònic basat habitualment en un semiconductor de tipus p que actua com a substrat o base, en el qual han estat creades dues regions de tipus n per processos d'implantació o difusió, anomenades font i drenador. Sobre la superfície del semiconductor es diposita una capa d'òxid aïllant, normalment de diòxid de silici. Finalment, en la zona de la porta o comporta, situada entre la font i el drenador, i damunt d'aquestes es diposita una capa de metall, que actua com a contacte elèctric en el cas del transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, o una membrana selectiva d'ions en el cas del transistor d'efecte de camp selectiu d'ions.

Nota

La sigla FET correspon a la denominació anglesa field effect transistor ('transistor d'efecte de camp').

ca transistor d'efecte de camp metall-òxid-semiconductor, n m
ca MOSFET, n m sigla
es transistor de efecto de campo metal-óxido-semiconductor, n m
es MOSFET, n m sigla
en metal oxide semiconductor field effect transistor, n
en MOSFET, n sigla

Química analítica

Definició

Transistor d'efecte de camp de porta aïllada, en el qual la conductivitat del canal és controlada per un camp elèctric transversal induït capacitivament a través d'un aïllant o un dielèctric.

ca transistor d'efecte de camp selectiu d'ions, n m
ca ISFET, n m sigla
es transistor de efecto de campo selectivo de iones
es ISFET sigla
en ion-selective field effect transistor
en ISFET sigla

Química analítica

Definició

Transistor d'efecte de camp de porta aïllada en què la conductivitat del canal és controlada a través d'una membrana selectiva de ions. Ha nascut de la integració de la tecnologia microelectrònica i la dels elèctrodes selectius de ions. Té una font de corrent responsable de mantenir una diferència de potencial constant entre un drenador i la font. Un amperímetre indica la intensitat de corrent entre la font i el drenador (cap corrent no circula a partir del substrat). El substrat es manté al mateix potencial que la font, mentre tots dos estan connectats a un elèctrode de referència que es manté en contacte amb la solució problema. Tot i que actualment presenta certes dificultats tecnològiques, relacionades principalment amb problemes d'encapsulació i pobra adhesivitat de les membranes selectives d'ions sobre el material de la porta, resulta d'interès per les seves reduïdes dimensions, ràpida resposta i possibilitat de tractar in situ el senyal analític; característiques que afavoreixen l'obtenció de sensors intel·ligents.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició