triiodur de metil
triiodur de metil
Química orgànica
- ca iodoform, n m
- ca triiodometà, n m sin. compl.
- ca triiodur de metil, n m sin. compl.
- es triyodometano, n m
- es triyoduro de metilo, n m
- es yodoformo, n m
- en iodoform, n m
- en iodoform, n
- en methyl triiodide, n
- en triiodomethane, n
- for CHI3
Química orgànica
Definició
Haloform iodat, que es presenta com un sòlid groc de tacte untuós i olor desagradable i té un punt de fusió de 117 ºC amb descomposició.
Nota
-
El iodoform és soluble en dissolvents orgànics i molt poc soluble en aigua.
Es fa servir com a antisèptic i desinfectant en lesions cutànies superficials.
trilita
trilita
Química orgànica
- ca trinitrotoluè, n m
- ca 2,4,6-trinitrotoluè, n m sin. compl.
- ca 1-metil-2,4,6-trinitrobenzè, n m sin. compl.
- ca trilita, n f sin. compl.
- ca TNT, n m sigla
- es 2,4,6-trinitrotolueno, n m
- es 1-metil-2,4,6-trinitrobenceno, n m
- es trilita, n f
- es trinitrotolueno, n m
- es TNT, n m sigla
- en 2,4,6-trinitrotoluene, n
- en 1-methyl-2,4,6-trinitrobenzene, n
- en trilite, n
- en trinitrotoluene, n
- en TNT, n sigla
- for C7H5N3O6
Química orgànica
Definició
Compost derivat del toluè amb un grup nitro en para i dos en orto, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color groc en forma d'agulles i té un punt de fusió de 82 ºC.
Nota
-
El trinitrotoluè té una densitat d'1,654 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, però és insoluble en aigua.
S'obté per nitració del toluè amb una mescla sulfonítrica. Com a subproductes es produeixen els isòmers 2,3,4-trinitrotoluè i 2,4,5-trinitrotoluè, que es poden separar rentant la mescla amb una solució aquosa de sulfit de sodi.
A temperatura ambient es necessita un detonador perquè exploti, i per això s'usa com a explosiu segur per a municions i demolicions. També s'usa com a producte intermediari de síntesi per a l'obtenció de colorants.
trímer
trímer
Química orgànica
- ca trímer, n m
- es trímero, n m
- en trimer, n
Química orgànica
Definició
Polímer constituït per tres molècules d'un monòmer.
trinitrotoluè
trinitrotoluè
Química orgànica
- ca trinitrotoluè, n m
- ca 2,4,6-trinitrotoluè, n m sin. compl.
- ca 1-metil-2,4,6-trinitrobenzè, n m sin. compl.
- ca trilita, n f sin. compl.
- ca TNT, n m sigla
- es 2,4,6-trinitrotolueno, n m
- es 1-metil-2,4,6-trinitrobenceno, n m
- es trilita, n f
- es trinitrotolueno, n m
- es TNT, n m sigla
- en 2,4,6-trinitrotoluene, n
- en 1-methyl-2,4,6-trinitrobenzene, n
- en trilite, n
- en trinitrotoluene, n
- en TNT, n sigla
- for C7H5N3O6
Química orgànica
Definició
Compost derivat del toluè amb un grup nitro en para i dos en orto, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color groc en forma d'agulles i té un punt de fusió de 82 ºC.
Nota
-
El trinitrotoluè té una densitat d'1,654 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, però és insoluble en aigua.
S'obté per nitració del toluè amb una mescla sulfonítrica. Com a subproductes es produeixen els isòmers 2,3,4-trinitrotoluè i 2,4,5-trinitrotoluè, que es poden separar rentant la mescla amb una solució aquosa de sulfit de sodi.
A temperatura ambient es necessita un detonador perquè exploti, i per això s'usa com a explosiu segur per a municions i demolicions. També s'usa com a producte intermediari de síntesi per a l'obtenció de colorants.
tris-
tris-
Química orgànica
- ca tris-, pfx
- es tris-, pfx
- en tris-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que en un compost es troben tres substituents substituïts iguals, encara que no estiguin necessàriament en la mateixa posició.
Nota
- Per exemple, és el cas del tris(hidroximetil)aminometà ((HOCH2)3CNH2) i del tris(2-cloroetil)amina ((ClCH2CH2)3N) (vegeu la imatge).
triti
triti
Química inorgànica
- ca triti, n m
- es tritio, n m
- en tritium, n
- sbl 3H
- sbl T
Química inorgànica
Definició
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 3 i l'únic que és radioactiu.
Nota
-
El triti és l'únic isòtop de l'hidrogen que és radioactiu.
La seva abundància natural terrestre és d'1 part en 1018 parts d'hidrogen normal. Es genera de manera contínua en les capes més altes de l'atmosfera terrestre per reaccions nuclears induïdes pels raigs còsmics. Es prepara en reactors nuclears pel bombardeig del liti amb neutrons lents.
És un dels radioisòtops coneguts menys tòxics, ja que emet radiació de molt baixa energia, la qual cosa fa que la seva principal aplicació sigui com a traçador radioactiu.
Igual que el deuteri, té aplicació en processos de marcatge isotòpic.
tub de Coolidge
tub de Coolidge
Química analítica
- ca tub de Coolidge, n m
- es tubo de Coolidge, n m
- en Coolidge tube, n
Química analítica
Definició
Tub de buit en el qual els electrons emesos per un càtode incandescent, consistent en un filament de tungstè en espiral, són fortament accelerats per un camp electroestàtic, de manera que en incidir sobre un ànode de tungstè provoquen l'emissió de raigs X.
Nota
-
La temperatura del càtode en el tub de Coolidge determina la intensitat dels raigs X emesos, mentre que el voltatge aplicat determina la longitud d'ona dels raigs X.
El tub de Coolidge és un dels tipus primitius de tubs de raigs X.
tub de grafit
tub de grafit
Química analítica
- ca tub de grafit, n m
- ca cel·la de grafit, n f sin. compl.
- ca cubeta de grafit, n f sin. compl.
- es celda de grafito, n f
- es cubeta de grafito, n f
- es tubo de grafito, n m
- en graphite cell, n
- en graphite cuvette, n
- en graphite tube, n
Química analítica
Definició
Dispositiu atomitzador de grafit que s'escalfa mitjançant resistències elèctriques, utilitzat en espectrometria d'absorció atòmica.
Nota
- La IUPAC recomana reservar el terme cel·la de grafit per a dispositius que tinguin els extrems tancats.
tub fotomultiplicador
tub fotomultiplicador
Química analítica
- ca fotomultiplicador, n m
- ca tub fotomultiplicador, n m
- es fotomultiplicador, n m
- es tubo fotomultiplicador, n m
- en photomultiplier, n
- en photomultiplier tube, n
Química analítica
Definició
Dispositiu electrònic basat en l'efecte fotoelèctric que es caracteritza per una resposta ràpida i una sensibilitat elevada, utilitzat per a convertir l'energia radiant en un senyal elèctric.
Nota
-
Un fotomultiplicador consta d'un fotocàtode, una sèrie d'electrodes anomenats dínodes, cadascun d'ells a un potencial menys negatiu que el precedent, i un ànode. Tot el sistema treballa en el buit per a evitar pèrdues d'electrons per col·lisions amb els àtoms. La radiació que arriba al fotocàtode provoca l'emissió d'electrons primaris. Aquests electrons primaris són accelerats cap al primer dínode. En incidir-hi, cada fotoelectró provoca l'emissió de més fotoelectrons, els quals, tot seguit, són accelerats fins al següent dínode. Aquest procés es repeteix en cada dínode i constitueix el procés multiplicador. Finalment, tots els fotoelectrons són recollits per l'ànode i donen lloc a un corrent elèctric que pot ser mesurat en el circuit exterior. Aquest corrent elèctric pot ser discontinu (per impuls), la qual cosa depèn del flux de fotons incident, o bé continu. En el primer cas, el nombre de fotons incident per unitat de temps és tan baix que és possible separar el paquet de fotoelectrons produït per cada fotó, i aleshores el dispositiu funciona com un comptador de fotons. En el segon cas, el corrent elèctric és directament proporcional al flux incident; en un fotomultiplicador amb 9 o 10 dínodes, s'originen de 106 a 107 fotoelectrons per a cada fotó incident.
El fotomultiplicador va ser ideat per W. Zworykin el 1936.
Usualment, un fotomultiplicador és emprat per a mesurar nivells molt baixos de radiacions corresponents a les regions de l'infraroig proper, del visible, de l'ultraviolat i de l'ultraviolat llunyà, per la qual cosa, segons el nivell d'energia dels fotons, s'empren com a fotocàtodes els materials que tinguin l'emissivitat més gran en cadascuna de les regions espectrals.
tuli
tuli
Química inorgànica
- ca tuli, n m
- es tulio, n m
- en thulium, n
- sbl Tm
Química inorgànica
Definició
Element tretzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 69 i massa atòmica 168,9342.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del tuli, dels quals un és estable (169Tm).
El tuli es presenta com un metall blanc argentat, tou, amb un punt de fusió de 1.545 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.727 ºC.
És molt poc abundant en l'escorça terrestre. De fet, és el menys abundant dels lantànids, i es troba dispers en una gran varietat de minerals.
La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
La seva escassetat fa que no se'n conegui cap aplicació.
