Neoloteca

ca carrer de convivència, n m
es calle de prioridad invertida, n f
es calle residencial, n f
fr rue d'ambiance, n f
en living street, n
en vibrant street, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Via pacificada sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes via pacificada, carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants:

S'aprova la denominació via pacificada, juntament amb els termes relacionats carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants, pels motius següents:

Pel que fa a via pacificada,

·és una forma justificable des d'un punt de vista semàntic, ja que designa de manera genèrica una via que ha estat pacificada, és a dir, seguint el diccionari normatiu, que ha estat calmada o apaivagada, ja que s'hi ha fet disminuir l'agitació de la circulació del trànsit motoritzat en benefici de vianants i ciclistes;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes, tot i que alguns s'hi mostren reticents perquè consideren que està massa connotada, per l'associació a un conflicte bèl·lic;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès (en canvi, l'italià i l'anglès recorren a formes menys marcades semànticament).

Pel que fa al nom carrer de convivència,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, ja que indica metafòricament el dret de tots els mitjans de transport a utilitzar una mateixa calçada, amb un paper actiu i en unes condicions d'harmonia i respecte;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació, si bé amb un ús no sempre fixat, que de vegades el fa sinònim de carrer pacificat;

·té l'aval dels especialistes, que consideren útil la distinció establerta entre via pacificada i carrer de convivència.

Pel que fa al nom carrer de zona 30,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, que fa referència a la velocitat màxima permesa en el conjunt de l'àrea a la qual pertany el carrer;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià i anglès.

Pel que fa al nom carrer de vianants,

·és una forma transparent, que indica quin és l'únic mitjà de desplaçament permès;

·es documenta àmpliament en tota mena de textos;

·és una forma avalada pels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès, si bé la forma catalana se n'allunya formalment perquè no està construïda sobre l'arrel llatina pedi- sinó a partir d'un mot patrimonial.

Finalment, es descarten les alternatives carrer residencial i carrer de prioritat invertida (en el lloc de carrer de convivència) pels motius següents:

Pel que fa a carrer residencial, té els inconvenients de no transmetre el matís d'harmonia i vitalitat que sí que tenen carrer de convivència i l'original anglès living street i de prestar-se a confusió, ja que pot fer pensar, erròniament, en un carrer només d'habitatges, sense comerços ni altres negocis establerts.

Pel que fa a carrer de prioritat invertida, tot i recollir adequadament que s'hi altera la prioritat habitual dels vehicles de motor, és una forma llarga i poc transparent, pròpia exclusivament d'un àmbit tècnic.

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca carrer de servei, n m
ca carrer local, n m
es calle de servicio, n f
es calle local, n f
fr route locale, n f
fr rue de desserte locale, n f
fr rue locale, n f
it strada locale, n f
en local road, n
en local street, n
en service street, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Construcció > Urbanisme, Transports > Transport per carretera > Trànsit, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Carrer de poca amplada connectat a una via més important que és utilitzat quasi exclusivament pels veïns, els negocis establerts i la prestació dels serveis necessaris, de manera que concentra un volum reduït de trànsit.

Nota

1. Els carrers de servei s'oposen als carrers col·lectors, que són els carrers que uneixen zones diferents d'una mateixa població i, per tant, solen tenir molt de trànsit.
2. No s'han de confondre els carrers de servei amb les vies de servei, que són vies paral·leles al llarg d'un tram d'una carretera principal o una autopista per a comunicar-la amb un nucli de població.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carrer de servei (sin. carrer local)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes sinònimes carrer de servei i carrer local.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, creades mitjançant l'adjunció del sintagma preposicional de servei i de l'adjectiu local a la base nominal carrer. Semànticament, aquests complements apunten a trets diferents del concepte: en el primer cas se subratlla la utilitat del carrer (donar servei als edificis adjacents), i en el segon, la importància i la ubicació (pertany a una àrea geogràfica molt reduïda).

·S'estableix una sinonímia absoluta entre les dues formes (per tant, mantenint la priorització de carrer de servei deguda a l'ordenació alfabètica), perquè, tot i que carrer local té més ocurrències i es documenta en més llengües, també té un sentit més imprecís i destaca un tret de naturalesa diferent que el terme relacionat carrer col·lector.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·Són locucions amb un ús important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades, tot i que no es documenten en fonts lexicogràfiques ni terminològiques.

·En totes les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues a carrer local, i en castellà i anglès també a carrer de servei.

[Acta 746, 15 de desembre de 2025]

ca carrer de vianants, n m
es calle peatonal, n f
fr rue piétonne, n f
fr rue piétonnière, n f
it strada pedonale, n f
en pedestrian street, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

Nota

1. Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes via pacificada, carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants:

S'aprova la denominació via pacificada, juntament amb els termes relacionats carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants, pels motius següents:

Pel que fa a via pacificada,

·és una forma justificable des d'un punt de vista semàntic, ja que designa de manera genèrica una via que ha estat pacificada, és a dir, seguint el diccionari normatiu, que ha estat calmada o apaivagada, ja que s'hi ha fet disminuir l'agitació de la circulació del trànsit motoritzat en benefici de vianants i ciclistes;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes, tot i que alguns s'hi mostren reticents perquè consideren que està massa connotada, per l'associació a un conflicte bèl·lic;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès (en canvi, l'italià i l'anglès recorren a formes menys marcades semànticament).

Pel que fa al nom carrer de convivència,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, ja que indica metafòricament el dret de tots els mitjans de transport a utilitzar una mateixa calçada, amb un paper actiu i en unes condicions d'harmonia i respecte;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació, si bé amb un ús no sempre fixat, que de vegades el fa sinònim de carrer pacificat;

·té l'aval dels especialistes, que consideren útil la distinció establerta entre via pacificada i carrer de convivència.

Pel que fa al nom carrer de zona 30,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, que fa referència a la velocitat màxima permesa en el conjunt de l'àrea a la qual pertany el carrer;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià i anglès.

Pel que fa al nom carrer de vianants,

·és una forma transparent, que indica quin és l'únic mitjà de desplaçament permès;

·es documenta àmpliament en tota mena de textos;

·és una forma avalada pels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès, si bé la forma catalana se n'allunya formalment perquè no està construïda sobre l'arrel llatina pedi- sinó a partir d'un mot patrimonial.

Finalment, es descarten les alternatives carrer residencial i carrer de prioritat invertida (en el lloc de carrer de convivència) pels motius següents:

Pel que fa a carrer residencial, té els inconvenients de no transmetre el matís d'harmonia i vitalitat que sí que tenen carrer de convivència i l'original anglès living street i de prestar-se a confusió, ja que pot fer pensar, erròniament, en un carrer només d'habitatges, sense comerços ni altres negocis establerts.

Pel que fa a carrer de prioritat invertida, tot i recollir adequadament que s'hi altera la prioritat habitual dels vehicles de motor, és una forma llarga i poc transparent, pròpia exclusivament d'un àmbit tècnic.

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca carrer de zona 30, n m
es calle de zona 30, n f
fr rue en zone 30, n f
it strada a zona 30, n f

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Via pacificada en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes via pacificada, carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants:

S'aprova la denominació via pacificada, juntament amb els termes relacionats carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants, pels motius següents:

Pel que fa a via pacificada,

·és una forma justificable des d'un punt de vista semàntic, ja que designa de manera genèrica una via que ha estat pacificada, és a dir, seguint el diccionari normatiu, que ha estat calmada o apaivagada, ja que s'hi ha fet disminuir l'agitació de la circulació del trànsit motoritzat en benefici de vianants i ciclistes;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes, tot i que alguns s'hi mostren reticents perquè consideren que està massa connotada, per l'associació a un conflicte bèl·lic;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès (en canvi, l'italià i l'anglès recorren a formes menys marcades semànticament).

Pel que fa al nom carrer de convivència,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, ja que indica metafòricament el dret de tots els mitjans de transport a utilitzar una mateixa calçada, amb un paper actiu i en unes condicions d'harmonia i respecte;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació, si bé amb un ús no sempre fixat, que de vegades el fa sinònim de carrer pacificat;

·té l'aval dels especialistes, que consideren útil la distinció establerta entre via pacificada i carrer de convivència.

Pel que fa al nom carrer de zona 30,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, que fa referència a la velocitat màxima permesa en el conjunt de l'àrea a la qual pertany el carrer;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià i anglès.

Pel que fa al nom carrer de vianants,

·és una forma transparent, que indica quin és l'únic mitjà de desplaçament permès;

·es documenta àmpliament en tota mena de textos;

·és una forma avalada pels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès, si bé la forma catalana se n'allunya formalment perquè no està construïda sobre l'arrel llatina pedi- sinó a partir d'un mot patrimonial.

Finalment, es descarten les alternatives carrer residencial i carrer de prioritat invertida (en el lloc de carrer de convivència) pels motius següents:

Pel que fa a carrer residencial, té els inconvenients de no transmetre el matís d'harmonia i vitalitat que sí que tenen carrer de convivència i l'original anglès living street i de prestar-se a confusió, ja que pot fer pensar, erròniament, en un carrer només d'habitatges, sense comerços ni altres negocis establerts.

Pel que fa a carrer de prioritat invertida, tot i recollir adequadament que s'hi altera la prioritat habitual dels vehicles de motor, és una forma llarga i poc transparent, pròpia exclusivament d'un àmbit tècnic.

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca carrer de servei, n m
ca carrer local, n m
es calle de servicio, n f
es calle local, n f
fr route locale, n f
fr rue de desserte locale, n f
fr rue locale, n f
it strada locale, n f
en local road, n
en local street, n
en service street, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Construcció > Urbanisme, Transports > Transport per carretera > Trànsit, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Carrer de poca amplada connectat a una via més important que és utilitzat quasi exclusivament pels veïns, els negocis establerts i la prestació dels serveis necessaris, de manera que concentra un volum reduït de trànsit.

Nota

1. Els carrers de servei s'oposen als carrers col·lectors, que són els carrers que uneixen zones diferents d'una mateixa població i, per tant, solen tenir molt de trànsit.
2. No s'han de confondre els carrers de servei amb les vies de servei, que són vies paral·leles al llarg d'un tram d'una carretera principal o una autopista per a comunicar-la amb un nucli de població.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carrer de servei (sin. carrer local)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes sinònimes carrer de servei i carrer local.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, creades mitjançant l'adjunció del sintagma preposicional de servei i de l'adjectiu local a la base nominal carrer. Semànticament, aquests complements apunten a trets diferents del concepte: en el primer cas se subratlla la utilitat del carrer (donar servei als edificis adjacents), i en el segon, la importància i la ubicació (pertany a una àrea geogràfica molt reduïda).

·S'estableix una sinonímia absoluta entre les dues formes (per tant, mantenint la priorització de carrer de servei deguda a l'ordenació alfabètica), perquè, tot i que carrer local té més ocurrències i es documenta en més llengües, també té un sentit més imprecís i destaca un tret de naturalesa diferent que el terme relacionat carrer col·lector.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·Són locucions amb un ús important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades, tot i que no es documenten en fonts lexicogràfiques ni terminològiques.

·En totes les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues a carrer local, i en castellà i anglès també a carrer de servei.

[Acta 746, 15 de desembre de 2025]

ca carrer verd, n m
es calle verde, n f
fr rue verte, n f
it strada verde, n f
en green street, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Construcció > Urbanisme, Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Carrer que presenta una gran densitat de vegetació i canalitza les aigües pluvials mitjançant un paviment permeable amb l'objectiu de reduir l'impacte ambiental i l'efecte de la calor, generalment reservat a vianants, bicicletes i vehicles de mobilitat personal.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carrer verd

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma carrer verd.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu verd -a a la base nominal carrer. Semànticament, l'adjectiu fa referència tant a la presència habitual de vegetació en aquest tipus de carrers com al conjunt de característiques afegides que permeten considerar que té un impacte ambiental molt baix (en aquest sentit, verd -a és un sinònim normalitzat de ecològic -a).

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·Té un ús important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades.

·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.

[Acta 746, 15 de desembre de 2025]

ca carretera dos més u, n f
ca carretera 2 + 1, n f var. ling.
es carretera 2 + 1, n f
es carretera dos más uno, n f
it strada a tre corsie a doppio senso di marcia, n f
en two plus one road, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Transport per carretera > Trànsit, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N+Adv+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Símbol)**

Definició

Carretera amb una calçada de doble sentit de circulació dividida en tres carrils, un de lateral per a cada sentit de circulació i un de central que es va alternant en un sentit i en l'altre segons el tram.

Nota

La carretera dos més u permet ocupar menys amplada de terreny que una calçada de quatre carrils i, alhora, habilitar trams d'avançament segurs per als vehicles.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carretera dos més u (var. ling. carretera 2 + 1)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes carretera dos més u i, com a variant lingüística, calçada 2 + 1.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'aposició del sintagma nominal dos més u (o 2 + 1) a la base nominal carretera, ja que és una variant pròpia només d'aquest tipus de vies. Semànticament, el complement permet indicar que la particularitat d'aquest tipus de carretera és que no hi ha un nombre fix de carrils sinó que n'hi ha dos de circulació exclusiva (un per a cada sentit) i un tercer carril central que té sentits de marxa diferents segons el tram.

·És similar a la denominació calçada dos menys u, normalitzada dins el mateix grup de termes, en què s'indica d'una manera anàloga que no hi ha un nombre fix de carrils sinó que, segons les necessitats de circulació, es considera que n'hi ha dos (un per a cada sentit) o un de sol (per a tots dos sentits).

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·Té un cert ús en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades, ja que aquest tipus de calçada es pot trobar en els territoris de llengua catalana.

·En castellà, francès i anglès s'utilitzen formes anàlogues, amb representacions diferents dels numerals.

[Acta 746, 15 de desembre de 2025]

ca carretera comercial, n f
es strip
en strip

Construcció > Urbanisme

Definició

Via urbana o suburbana on es concentren activitats comercials d'un mateix tipus, flanquejada per edificis de gran volum i elements publicitaris de gran format, que permet una percepció ràpida de l'entorn als usuaris que la recorren en vehicle.

ca carretera dos més u, n f
ca carretera 2 + 1, n f var. ling.
es carretera 2 + 1, n f
es carretera dos más uno, n f
it strada a tre corsie a doppio senso di marcia, n f
en two plus one road, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Transport per carretera > Trànsit, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N+Adv+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Símbol)**

Definició

Carretera amb una calçada de doble sentit de circulació dividida en tres carrils, un de lateral per a cada sentit de circulació i un de central que es va alternant en un sentit i en l'altre segons el tram.

Nota

La carretera dos més u permet ocupar menys amplada de terreny que una calçada de quatre carrils i, alhora, habilitar trams d'avançament segurs per als vehicles.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carretera dos més u (var. ling. carretera 2 + 1)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes carretera dos més u i, com a variant lingüística, calçada 2 + 1.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'aposició del sintagma nominal dos més u (o 2 + 1) a la base nominal carretera, ja que és una variant pròpia només d'aquest tipus de vies. Semànticament, el complement permet indicar que la particularitat d'aquest tipus de carretera és que no hi ha un nombre fix de carrils sinó que n'hi ha dos de circulació exclusiva (un per a cada sentit) i un tercer carril central que té sentits de marxa diferents segons el tram.

·És similar a la denominació calçada dos menys u, normalitzada dins el mateix grup de termes, en què s'indica d'una manera anàloga que no hi ha un nombre fix de carrils sinó que, segons les necessitats de circulació, es considera que n'hi ha dos (un per a cada sentit) o un de sol (per a tots dos sentits).

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·Té un cert ús en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades, ja que aquest tipus de calçada es pot trobar en els territoris de llengua catalana.

·En castellà, francès i anglès s'utilitzen formes anàlogues, amb representacions diferents dels numerals.

[Acta 746, 15 de desembre de 2025]

ca carretó filoguiat, n m
es carretilla filoguiada
fr chariot filoguidé
fr chariot guidé au sol
it carrello filoguidato
en wire-guided truck

Transports > Manipulació de materials

Definició

Carretó guiat automàticament que es mou seguint el camp magnètic creat per un cable elèctric soterrat a través del qual circula un corrent d'alta freqüència.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició