combustible de baix contingut en carboni
combustible de baix contingut en carboni
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca combustible baix en carboni, n m
- ca combustible de baix contingut en carboni, n m sin. compl.
- ca combustible de baixes emissions de carboni, n m sin. compl.
- es combustible bajo en carbono, n m
- es combustible con bajas emisiones de carbono, n m
- es combustible con bajo contenido de carbono, n m
- fr carburant à faible teneur en carbone, n m
- fr carburant à faibles émissions de carbone, n m
- it combustibile a basse emissioni di carbonio, n m
- it combustibile a basso tenore di carbonio, n m
- en low-carbon fuel, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Combustible que té una composició de carboni inferior als combustibles habituals per a motors de combustió interna i, com a conseqüència, genera un volum de diòxid de carboni menor.
Nota
- Els combustibles baixos en carboni s'aconsegueixen mitjançant la utilització d'una tecnologia especial en l'extracció del petroli i els processos de refinament.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustible baix en carboni (sin. compl. carburant de baix contingut en carboni; sin. compl. combustible de baixes emissions de carboni):
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació combustible baix en carboni, juntament amb els sinònims complementaris combustible de baix contingut en carboni i combustible de baixes emissions de carboni.
Criteris aplicats
Pel que fa a combustible baix en carboni:
·És una denominació sintètica, descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible, referit a la matèria combustible utilitzada per a la generació d'energia, independentment que es presenti en estat sòlid, líquid o gasós, i per l'adjectiu baix en carboni; no s'hi especifica si aquesta baixa presència fa referència a la composició o a les emissions perquè són paràmetres relacionats i pràcticament equivalents.
·Es documenta amb relativa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit, que la consideren forma preferent.
·En castellà i anglès es documenten denominacions anàlogues.
Pel que fa a combustible de baix contingut en carboni, que s'aprova com a denominació secundària:
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible i pel modificador de baix contingut en carboni, que destaca el tret principal d'aquests combustibles pel que fa a la composició.
·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Pel que fa a combustible de baixes emissions de carboni, que s'aprova com a denominació secundària:
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible i pel modificador de baixes emissions de carboni, que destaca el tret principal d'aquests combustibles pel que fa a les emissions.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
[Acta 661, 4 de març de 2020]
combustible de baixes emissions de carboni
combustible de baixes emissions de carboni
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca combustible baix en carboni, n m
- ca combustible de baix contingut en carboni, n m sin. compl.
- ca combustible de baixes emissions de carboni, n m sin. compl.
- es combustible bajo en carbono, n m
- es combustible con bajas emisiones de carbono, n m
- es combustible con bajo contenido de carbono, n m
- fr carburant à faible teneur en carbone, n m
- fr carburant à faibles émissions de carbone, n m
- it combustibile a basse emissioni di carbonio, n m
- it combustibile a basso tenore di carbonio, n m
- en low-carbon fuel, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Combustible que té una composició de carboni inferior als combustibles habituals per a motors de combustió interna i, com a conseqüència, genera un volum de diòxid de carboni menor.
Nota
- Els combustibles baixos en carboni s'aconsegueixen mitjançant la utilització d'una tecnologia especial en l'extracció del petroli i els processos de refinament.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustible baix en carboni (sin. compl. carburant de baix contingut en carboni; sin. compl. combustible de baixes emissions de carboni):
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació combustible baix en carboni, juntament amb els sinònims complementaris combustible de baix contingut en carboni i combustible de baixes emissions de carboni.
Criteris aplicats
Pel que fa a combustible baix en carboni:
·És una denominació sintètica, descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible, referit a la matèria combustible utilitzada per a la generació d'energia, independentment que es presenti en estat sòlid, líquid o gasós, i per l'adjectiu baix en carboni; no s'hi especifica si aquesta baixa presència fa referència a la composició o a les emissions perquè són paràmetres relacionats i pràcticament equivalents.
·Es documenta amb relativa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit, que la consideren forma preferent.
·En castellà i anglès es documenten denominacions anàlogues.
Pel que fa a combustible de baix contingut en carboni, que s'aprova com a denominació secundària:
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible i pel modificador de baix contingut en carboni, que destaca el tret principal d'aquests combustibles pel que fa a la composició.
·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Pel que fa a combustible de baixes emissions de carboni, que s'aprova com a denominació secundària:
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible i pel modificador de baixes emissions de carboni, que destaca el tret principal d'aquests combustibles pel que fa a les emissions.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
[Acta 661, 4 de març de 2020]
combustible gasós
combustible gasós
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
- ca combustible gasós, n m
- es combustible gaseoso, n m
- fr combustible gazeux, n m
- it combustibile gassoso, n m
- en gaseous fuel, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Combustible que, en condicions normals, es troba en estat gasós.
Nota
- 1. Els combustibles gasosos generen menys emissions contaminants que la gasolina i el gasoil, especialment pel que fa a òxids de nitrogen i partícules.
- 2. Una part dels combustibles gasosos formen part dels combustibles alternatius. Per exemple, el gas natural per a vehicles i el gas liquat del petroli.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustible gasós
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació combustible gasós.
Criteris aplicats
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible, referit a la matèria utilitzada per a la generació d'energia, i per l'adjectiu gasós, que fa referència a l'estat d'aquest tipus de combustibles en condicions normals.
·Es documenta amb un nombre elevat d'ocurrències en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Formes desestimades
S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:
-carburant gasós: Tot i tenir una certa documentació, s'ha descartat perquè resulta inapropiat anomenar carburant un combustible que no és de naturalesa líquida, seguint la diferència entre combustible i carburant establerta en el diccionari normatiu.
[Acta 661, 4 de març de 2020]
combustió amb transportadors sòlids d'oxigen
combustió amb transportadors sòlids d'oxigen
Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca combustió en bucle químic, n f
- ca combustió amb transportadors sòlids d'oxigen, n f sin. compl.
- es combustión con transportadores de oxígeno, n f
- es combustión con transportadores sólidos de oxígeno, n f
- es combustión en bucle químico, n f
- es CLC, n f sigla
- fr anaérocombustion, n f
- fr combustion en boucle chimique, n f
- fr CLC, n f sigla
- en chemical looping combustion, n
- en CLC, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Procés de combustió per a la producció d'energia amb captura de diòxid de carboni inherent, basat en l'ús d'un transportador sòlid d'oxigen, generalment un òxid metàl·lic, que es regenera, la qual cosa permet l'oxidació del combustible sense contacte directe entre el combustible i l'aire.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustió en bucle químic (sin. compl. combustió amb transportadors sòlids d'oxigen; sigla CLC)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes combustió en bucle químic, combustió amb transportadors sòlids d'oxigen (com a sinònim complementari) i la sigla CLC.
Criteris aplicats
Pel que fa a combustió en bucle químic:
·És una denominació lingüísticament adequada.
·És el calc de la denominació anglesa, que és la forma més coneguda en contextos especialitzats, i es documenta anàlogament en altres llengües, com el castellà i el francès.
·És la forma que prioritzen alguns dels experts consultats.
Pel que fa a combustió amb transportadors sòlids d'oxigen:
·És una denominació lingüísticament adequada i que descriu amb precisió el concepte.
·No s'allunya de la denominació documentada en textos jurídics d'àmbit espanyol (combustió amb transportadors d'oxigen).
·És la forma que prioritzen alguns dels experts consultats.
·En castellà es documenta la denominació anàloga.
S'aprova combustió amb transportadors sòlids d'oxigen com a sinònim complementari perquè és una forma menys internacional i també menys sintètica que la denominació aprovada com a sinònim principal.
Pel que fa a CLC:
·Correspon a la sigla de la denominació anglesa, que és l'única que avalen els experts.
·En les altres llengües també es documenta únicament la sigla anglesa.
Formes desestimades
-combustió química en bucle: No és una forma adequada des d'un punt de vista semàntic.
-anaerocombustió: No té cap ús i tampoc té l'aval dels especialistes.
[Acta 751, 20 d'abril de 2026]
combustió en bucle químic
combustió en bucle químic
Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca combustió en bucle químic, n f
- ca combustió amb transportadors sòlids d'oxigen, n f sin. compl.
- es combustión con transportadores de oxígeno, n f
- es combustión con transportadores sólidos de oxígeno, n f
- es combustión en bucle químico, n f
- es CLC, n f sigla
- fr anaérocombustion, n f
- fr combustion en boucle chimique, n f
- fr CLC, n f sigla
- en chemical looping combustion, n
- en CLC, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Procés de combustió per a la producció d'energia amb captura de diòxid de carboni inherent, basat en l'ús d'un transportador sòlid d'oxigen, generalment un òxid metàl·lic, que es regenera, la qual cosa permet l'oxidació del combustible sense contacte directe entre el combustible i l'aire.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustió en bucle químic (sin. compl. combustió amb transportadors sòlids d'oxigen; sigla CLC)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes combustió en bucle químic, combustió amb transportadors sòlids d'oxigen (com a sinònim complementari) i la sigla CLC.
Criteris aplicats
Pel que fa a combustió en bucle químic:
·És una denominació lingüísticament adequada.
·És el calc de la denominació anglesa, que és la forma més coneguda en contextos especialitzats, i es documenta anàlogament en altres llengües, com el castellà i el francès.
·És la forma que prioritzen alguns dels experts consultats.
Pel que fa a combustió amb transportadors sòlids d'oxigen:
·És una denominació lingüísticament adequada i que descriu amb precisió el concepte.
·No s'allunya de la denominació documentada en textos jurídics d'àmbit espanyol (combustió amb transportadors d'oxigen).
·És la forma que prioritzen alguns dels experts consultats.
·En castellà es documenta la denominació anàloga.
S'aprova combustió amb transportadors sòlids d'oxigen com a sinònim complementari perquè és una forma menys internacional i també menys sintètica que la denominació aprovada com a sinònim principal.
Pel que fa a CLC:
·Correspon a la sigla de la denominació anglesa, que és l'única que avalen els experts.
·En les altres llengües també es documenta únicament la sigla anglesa.
Formes desestimades
-combustió química en bucle: No és una forma adequada des d'un punt de vista semàntic.
-anaerocombustió: No té cap ús i tampoc té l'aval dels especialistes.
[Acta 751, 20 d'abril de 2026]
combustionar
combustionar
Química, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**
- ca combustionar, v tr
- es combustionar, v tr
- fr combustionner, v tr
- en combust, to, v tr
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Química, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**
Definició
Fer que un cos o una substància experimentin un procés de combustió.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustionar
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma combustionar, com a verb transitiu i intransitiu.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, creada per conversió de la base nominal combustió ("Reacció d'oxidació acompanyada d'un despreniment de llum i de calor, amb flama o sense", segons el diccionari normatiu), igual que altres verbs normatius procedents de noms com ara clonar, tramar, llescar, solucionar, surar, etc.
·El fet que no entri en concurrència amb cap altre verb ja existent, com passa de vegades modernament en aquest tipus de conversions, justifica l'ús d'aquesta forma.
·Sintàcticament també és un verb adequat: malgrat que la majoria de verbs incoatius(1), com seria el cas de combustionar, funcionen com a transitius i com a pronominals (inflar/inflar-se, mullar/mullar-se, enfonsar/enfonsar-se, etc.), també hi ha casos de verbs transitius i intransitius no pronominals (per exemple, ingressar(2), creat per conversió a partir de ingrés, o també augmentar, disminuir, minvar o cremar, molt pròxim semànticament a combustionar).
·És un verb ja documentat i utilitzat amb normalitat pels especialistes, que han descartat la sinonímia amb cremar perquè combustionar, a diferència de cremar, no inclou necessàriament l'acció del foc.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, amb el mateix règim.
(1) Els verbs incoatius són verb inacusatius que indiquen un canvi d'estat i tenen un correlat transitiu de tipus causatiu. (INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Gramàtica essencial de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2020. ISBN 978-84-9965-445-4 <geiec.iec.cat/>)
(2) En el sentit d''entrar com a pacient (en un centre)' i 'fer entrar algú com a pacient (en un centre)'.
[Acta 691, 2 de maig de 2022]
combustionar
combustionar
Química, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**
- ca combustionar, v intr
- es combustionar, v intr
- fr combustionner, v intr
- en combust, to, v intr
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Química, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**
Definició
Experimentar, un cos o una substància, un procés de combustió.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustionar
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma combustionar, com a verb transitiu i intransitiu.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, creada per conversió de la base nominal combustió ("Reacció d'oxidació acompanyada d'un despreniment de llum i de calor, amb flama o sense", segons el diccionari normatiu), igual que altres verbs normatius procedents de noms com ara clonar, tramar, llescar, solucionar, surar, etc.
·El fet que no entri en concurrència amb cap altre verb ja existent, com passa de vegades modernament en aquest tipus de conversions, justifica l'ús d'aquesta forma.
·Sintàcticament també és un verb adequat: malgrat que la majoria de verbs incoatius(1), com seria el cas de combustionar, funcionen com a transitius i com a pronominals (inflar/inflar-se, mullar/mullar-se, enfonsar/enfonsar-se, etc.), també hi ha casos de verbs transitius i intransitius no pronominals (per exemple, ingressar(2), creat per conversió a partir de ingrés, o també augmentar, disminuir, minvar o cremar, molt pròxim semànticament a combustionar).
·És un verb ja documentat i utilitzat amb normalitat pels especialistes, que han descartat la sinonímia amb cremar perquè combustionar, a diferència de cremar, no inclou necessàriament l'acció del foc.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, amb el mateix règim.
(1) Els verbs incoatius són verb inacusatius que indiquen un canvi d'estat i tenen un correlat transitiu de tipus causatiu. (INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Gramàtica essencial de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2020. ISBN 978-84-9965-445-4 <geiec.iec.cat/>)
(2) En el sentit d''entrar com a pacient (en un centre)' i 'fer entrar algú com a pacient (en un centre)'.
[Acta 691, 2 de maig de 2022]
comerç a l'engròs
comerç a l'engròs
Economia > Comerç, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca comerç a l'engròs, n m
- ca comerç majorista, n m
- ca comerç al major, n m sin. compl.
- ca comerç en gros, n m sin. compl.
- es comercio al mayor, n m
- es comercio al mayoreo, n m
- es comercio al por mayor, n m
- es comercio mayorista, n m
- es mayoreo, n m
- fr commerce de gros, n m
- fr commerce en gros, n m
- fr commerce grossiste, n m
- fr commerce inter-entreprises, n m
- it commercio all'ingrosso, n m
- pt comércio atacadista, n m
- pt comércio grossista, n m
- pt comércio por atacado, n m
- pt comércio por grosso, n m
- en wholesale, n
- en wholesale trade, n
- en wholesaling, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Economia > Comerç, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Comerç dedicat a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als detallistes.
Nota
- Ocasionalment els comerços majoristes venen també a altres comerços majoristes. No venen, en canvi, al consumidor o usuari final.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç majorista (sin. comerç a l'engròs; sin. compl. comerç al major, comerç en gros)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes comerç majorista, comerç al major i comerç en gros com a sinònims de la forma normativa comerç a l'engròs i es dona prioritat a comerç a l'engròs i comerç majorista.
Criteris aplicats
Quant a comerç a l'engròs:
·És l'única denominació normativa actualment.
·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.
Quant a comerç majorista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional majorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç minorista.
·És una denominació més sintètica que la forma normativa comerç a l'engròs, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.
·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.
·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.
·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio mayorista). En francès existeix la denominació commerce grossiste, com a alternativa a commerce de gros o commerce en gros , i en portuguès hi ha comércio grossista al costat de comércio por grosso.
Quant a comerç al major:
·No és una denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució al major, relacionada amb el substantiu majorista i aprovada pel Consell Supervisor.
·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.
Finalment, quant a comerç en gros:
·És una denominació creada amb la forma adjectiva en gros, variant de la forma normativa a l'engròs recollida en diverses fonts.
·Es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.
Es dona prioritat a les formes comerç a l'engròs i comerç majorista perquè són les més usades.
[Acta 694, 27 de juny de 2022]
comerç a la menuda
comerç a la menuda
Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**
- ca comerç al detall, n m
- ca comerç detallista, n m
- ca comerç minorista, n m
- ca comerç a la menuda, n m sin. compl.
- ca comerç menudista, n m sin. compl.
- es comercio al detalle, n m
- es comercio al menor, n m
- es comercio al por menor, n m
- es comercio detallista, n m
- es comercio minorista, n m
- es menudeo, n m
- fr commerce au détail, n m
- fr commerce de détail, n m
- it commercio al dettaglio, n m
- it commercio al minuto, n m
- pt retalho, n m
- ptBR varerjo, n m
- en retail, n
- en retail business, n
- en retail trade, n
- en retailing, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Comerç dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç minorista (sin. comerç al detall, comerç detallista; sin. compl. comerç a la menuda, comerç menudista)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims de la forma normativa comerç al detall. S'aproven comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims complementaris.
Criteris aplicats
Quant a comerç al detall:
·És l'única denominació normativa actualment.
·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.
Quant a comerç detallista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional detallista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç majorista.
·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.
·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.
·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.
·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio detallista).
Quant a comerç minorista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional minorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.
·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i és cada vegada més usual. L'oposició fàcilment perceptible amb comerç majorista reforça aquesta proposta com a eficaç per a frenar l'expansió de l'anglicisme innecessari retail.
·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.
·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio minorista).
Quant a comerç a la menuda:
·No és un denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució normativa a la menuda.
Quant a comerç menudista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional menudista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.
·És una forma ja utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.
Es dona prioritat a les formes comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista perquè són les més usades.
[Acta 694, 27 de juny de 2022]
comerç al detall
comerç al detall
Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**
- ca comerç al detall, n m
- ca comerç detallista, n m
- ca comerç minorista, n m
- ca comerç a la menuda, n m sin. compl.
- ca comerç menudista, n m sin. compl.
- es comercio al detalle, n m
- es comercio al menor, n m
- es comercio al por menor, n m
- es comercio detallista, n m
- es comercio minorista, n m
- es menudeo, n m
- fr commerce au détail, n m
- fr commerce de détail, n m
- it commercio al dettaglio, n m
- it commercio al minuto, n m
- pt retalho, n m
- ptBR varerjo, n m
- en retail, n
- en retail business, n
- en retail trade, n
- en retailing, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Comerç dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç minorista (sin. comerç al detall, comerç detallista; sin. compl. comerç a la menuda, comerç menudista)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims de la forma normativa comerç al detall. S'aproven comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims complementaris.
Criteris aplicats
Quant a comerç al detall:
·És l'única denominació normativa actualment.
·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.
Quant a comerç detallista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional detallista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç majorista.
·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.
·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.
·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.
·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio detallista).
Quant a comerç minorista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional minorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.
·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i és cada vegada més usual. L'oposició fàcilment perceptible amb comerç majorista reforça aquesta proposta com a eficaç per a frenar l'expansió de l'anglicisme innecessari retail.
·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.
·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio minorista).
Quant a comerç a la menuda:
·No és un denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució normativa a la menuda.
Quant a comerç menudista:
·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional menudista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.
·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda.
·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.
·És una forma ja utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.
Es dona prioritat a les formes comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista perquè són les més usades.
[Acta 694, 27 de juny de 2022]
