Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  edatisme, n m
  • es  ageísmo
  • es  edadismo
  • es  edaísmo
  • es  edatismo
  • fr  âgéisme
  • fr  âgisme
  • en  ageism
  • en  agism

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició
Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominació acordada a la sessió de normalització, ageisme, adaptació de la forma anglesa ageism, perquè és una forma semànticament opaca que es considera innecessària, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introduït l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominació edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (anàlogament als mots relacionats racisme i sexisme), perquè és una denominació lingüísticament adequada, transparent des d'un punt de vista semàntic i que té el suport d'especialistes de l'àmbit de la bioètica, la salut i els serveis socials.
  • ca  edatisme, n m
  • es  ageísmo
  • es  edadismo
  • es  edaísmo
  • es  edatismo
  • fr  âgéisme
  • fr  âgisme
  • en  ageism
  • en  agism

Sociologia, Sociologia > Serveis socials

Definició
Actitud discriminatòria envers una persona com a conseqüència de la seva edat, especialment en el cas d'una persona d'edat avançada.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    Es presenten a continuació les fitxes terminològiques dels termes aprovats, amb observacions específiques en els casos en què el Consell Supervisor ha considerat interessant de fer constar els criteris particulars per a l'aprovació del terme. Igualment, s'incorporen al text de l'acta totes les modificacions que s'ha cregut oportú d'introduir a la redacció de les definicions i als equivalents.

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominació acordada a la sessió de normalització, ageisme, adaptació de la forma anglesa ageism, perquè és una forma semànticament opaca que es considera innecessària, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introduït l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominació edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (anàlogament als mots relacionats racisme i sexisme), perquè és una denominació lingüísticament adequada, transparent des d'un punt de vista semàntic i que té el suport d'especialistes de l'àmbit de la bioètica, la salut i els serveis socials.
  • ca  editatge, n m
  • ca  edició, n f sin. compl.
  • es  edición
  • es  editaje
  • fr  montage
  • en  editing

Audiovisuals > Imatge. So

Definició
Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital.
  • ca  edició del receptor, n f
  • es  edición del receptor
  • fr  édition du récepteur
  • en  receptor editing

Ciències de la vida > Immunologia

Definició
Reordenament gènic que es produeix en el receptor antigènic d'un limfòcit autoreactiu i que té com a resultat la substitució d'una de les cadenes d'aquest receptor.

Nota

  • L'edició del receptor és un mecanisme de la tolerància immunitària.
  • ca  edició electrònica, n f
  • es  edición electrónica
  • fr  édition électronique
  • en  electronic publishing

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definició
Reproducció i difusió d'una obra en suport electrònic.
  • ca  edició genòmica, n f
  • es  edición del genoma, n f
  • es  edición genética, n f
  • es  edición génica, n f
  • es  edición genómica, n f
  • fr  édition de gène, n f
  • fr  édition du génome, n f
  • fr  édition genétique, n f
  • fr  édition génique, n f
  • fr  édition génomique, n f
  • fr  réécriture génomique, n f
  • en  gene editing, n
  • en  genetic editing, n
  • en  genome editing, n
  • en  genomic editing, n
  • de  Genomeditierung, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la vida > Genètica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Tècnica consistent a eliminar, modificar o substituir seqüències de DNA en una localització precisa del genoma d'un organisme utilitzant determinades endonucleases com a inductores del procés.

Nota

  • L'eina d'edició genòmica més utilitzada actualment és CRISPR-Cas9.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme edició genòmica



    [Acta 673, 17 de febrer de 2021]
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme activació per CRISPR

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació edició genòmica.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és un calc de l'anglès (de genome editing), pot considerar-se també una forma semànticament motivada en català, a partir de la resemantització del substantiu edició de l'àmbit de la informàtica: "Acció d'editar; l'efecte", segons el diccionari normatiu, i editar és "preparar o manipular (dades)". Aquests sentits deriven, al seu torn, de l'àmbit editorial, en què edició designa el conjunt de procediments aplicats a una obra que es vol publicar.

    ·Altres denominacions de l'àmbit de la genètica, com ara codi genètic, expressió gènica o transcripció, s'han creat també a partir de la relació o la semblança amb el llenguatge natural o el computacional.

    ·És una denominació que s'identifica inequívocament amb el concepte, tenint en compte el significat de l'adjectiu genòmic -a ("Relatiu o pertanyent al genoma").

    ·És una forma que ja es fa servir amb normalitat i des de fa temps en l'àmbit.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -edició genètica i edició gènica (o edició de gens): Tot i que tenen ús, són formes terminològicament menys adequades que edició genòmica, tenint en compte el significat dels adjectius genètic -a ("Relatiu o pertanyent a la gènesi" o "Relatiu o pertanyent a la genètica") i gènic -a "Relatiu o pertanyent als gens").

    -edició del genoma: És una forma adequada, però s'ha preferit edició genòmica perquè és una solució més sintètica.


    [Acta 673, 17 de febrer de 2021]
  • ca  edició preliminar, n f
  • es  edición preliminar
  • es  preprint
  • es  prepublicación
  • fr  pré-tirage
  • fr  préprint
  • fr  texte préliminaire
  • fr  tirage préliminaire
  • en  preprint

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definició
Versió impresa d'una comunicació que es distribueix als participants d'un congrés abans de presentar-la.
  • ca  edifici autosuficient, n m
  • es  edificio autosuficiente, n m
  • fr  bâtiment autonome, n m
  • en  self-sufficient building, n
  • en  standalone building, n

Medi ambient, Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció

Definició
Edifici capaç de satisfer de manera autònoma la major part o la totalitat de les necessitats de consum d'energia, aigua i altres recursos necessaris per al seu funcionament, sense dependre o depenent molt poc de subministraments externs.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme edifici autosuficient

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma edifici autosuficient.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nom edifici i l'adjectiu autosuficient ("Que es basta a si mateix").

    ·És pràcticament l'única denominació que té ús per a designar aquest concepte.

    ·Té l'aval de tots els experts consultats.

    ·En castellà i en anglès tenen ús les denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -edifici autònom: Té menys ús que la forma aprovada i de vegades es fa servir referit a un edifici aïllat, separat d'un altre.

    [Acta 753, 1 de juny de 2026]
  • ca  edifici bioclimàtic, n m
  • es  edificio bioclimático, n m
  • fr  bâtiment bioclimatique, n m
  • en  bioclimatic building, n
  • en  environmental building, n

Medi ambient, Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció

Definició
Edifici dissenyat aprofitant les condicions climàtiques i les característiques de l'entorn, amb l'objectiu d'afavorir el benestar i l'habitabilitat i, alhora, reduir la demanda energètica.

Nota

  • El disseny d'un edifici bioclimàtic té en compte l'orientació, la topografia, la vegetació, la forma de l'edifici, l'aprofitament de la radiació solar, la ventilació natural, la inèrcia tèrmica, la protecció solar, les solucions basades en la natura o la selecció adequada de materials.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme edifici bioclimàtic

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma edifici bioclimàtic.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli nominal edifici i l'adjectiu neològic bioclimàtic -a, aprovat pel Consell Supervisor amb el sentit "Que s'adapta a les condicions climàtiques i a les característiques de l'entorn amb l'objectiu d'afavorir el benestar i l'habitabilitat i, alhora, reduir la demanda energètica".

    ·És la denominació utilitzada normalment per a designar el concepte.

    ·El terme relacionat arquitectura bioclimàtica es documenta en fonts terminològiques de referència.

    ·Té el vistiplau dels experts consultats.

    ·En les altres llengües es documenten les denominacions anàlogues.

    [Acta 753, 1 de juny de 2026]
  • ca  edifici d'energia positiva, n m
  • es  edificio de energía positiva, n m
  • es  edificio energía plus, n m
  • fr  bâtiment à bilan énergétique positif, n m
  • fr  bâtiment à énergie positive, n m
  • fr  BEPOS, n m sigla
  • en  energy-plus building, n
  • en  positive-energy building, n

Medi ambient, Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció

Definició
Edifici amb un grau d'eficiència energètica molt elevat en què la quantitat d'energia utilitzada anualment és inferior a la quantitat d'energia renovable generada en el mateix edifici.

Nota

  • Els excedents energètics dels edificis d'energia positiva es poden abocar a la xarxa elèctrica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme edifici d'energia positiva

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma edifici d'energia positiva.

    Criteris aplicats

    ·Si bé és una denominació calcada de la forma anglesa (positive-energy building), es pot considerar semànticament adequada en català a partir d'un dels significats de l'adjectiu positiu -iva ("Superior a zero, s'aplica a un nombre i a una magnitud"), en referència al resultat de la diferència entre l'energia generada i l'energia utilitzada en el mateix edifici.

    ·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte.

    ·Té el vistiplau d'algun dels experts consultats.

    ·En castellà i en francès tenen ús les formes anàlogues, i en francès ja es recull en obres terminològiques de referència.

    Formes desestimades

    -edifici de balanç energètic positiu: Es considera una denominació excessivament llarga i descriptiva, amb poques possibilitats d'implantació.

    [Acta 753, 1 de juny de 2026]