Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gimnàstica de trampolí, n f
  • es  gimnasia de trampolín
  • fr  gymnastique au trampoline
  • pt  ginástica de trampolim
  • en  trampoline gymnastics

Esport > Gimnàstica

Definició
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies amb l'ajuda d'un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
  • ca  gimnofions, n m pl
  • ca  àpodes, n m pl sin. compl.
  • es  ápodos, n m pl
  • es  gimnofiones, n m pl
  • fr  apodes, n m pl
  • fr  céciliens, n m pl
  • fr  gymnophiones, n m pl
  • en  caecilians, n pl
  • en  cecilians, n pl
  • en  gymnophionans, n pl
  • nc  Apoda
  • nc  Gymnophiona

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Ordre d'amfibis tropicals d'aspecte vermiforme, sense extremitats, amb cua reduïda, cos sovint d'aspecte segmentat, ulls petits generalment sota el tegument i sense parpelles, que solen viure semienterrats en sòls humits de zones forestals, tot i que n'hi ha alguns d'aquàtics.

Nota

  • 1. L'ordre dels gimnofions inclou tots els amfibis sense extremitats, coneguts comunament com a cecílies.
  • 2. De vegades es fa una distinció entre gimnofions (grup complet, que inclou totes les cecílies actuals i també els seus parents fòssils més pròxims) i àpodes (grup terminal, que inclou el darrer avantpassat comú de totes les cecílies vivents i tots els seus descendents).
  • Criteris aplicats pels Consell Supervisor en l'aprovació del terme gimnofions (sin. compl. àpodes)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma gimnofions com a sinònim (amb categoria de denominació principal) de la forma normativa àpodes.

    Criteris aplicats

    ·Tant gimnofions com àpodes són formes lingüísticament adequades, adaptacions dels noms científics Gymnophiona i Apoda, respectivament, d'acord amb els criteris generals de catalanització de noms de tàxons (noms llatins o llatinitzats).

    ·Tot i que àpodes és la denominació tradicional d'aquest ordre i és l'única recollida actualment als diccionaris generals, gimnofions és la forma que prefereixen avui la majoria de classificacions taxonòmiques de referència (1), perquè respon al nom científic actualment predominant i evita les ambigüitats associades a àpodes, forma utilitzada també per a fer referència a altres grups zoològics (designa també un ordre d'invertebrats). (2)

    ·Atès que es tracta del nom d'un ordre d'amfibis -un tàxon relativament conegut fora dels àmbits estrictament especialitzats-, es considera convenient mantenir també la forma tradicional àpodes com a sinònim complementari, per a facilitar la identificació del concepte i garantir la continuïtat amb la bibliografia i les obres lexicogràfiques. Hi ha actualment, a més, una certa discussió sobre l'abast semàntic d'aquestes dues formes (veg. la nota del terme), motiu pel qual es prefereix mantenir la referència, de moment, a totes dues denominacions.

    ·Totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    (1) Concretament:
    -FROST, Darrel. Amphibian species of the world [en línia]. 6.2. New York: American Museum of Natural History, 2026. <amphibiansoftheworld.amnh.org/&gt;
    -AmphibiaWeb [en línia]. Berkeley: University of California, 2025. <amphibiaweb.org/&gt;

    (2) Des del punt de vista filogenètic en alguns treballs es fa de vegades una distinció entre gimnofions i àpodes:
    ·gimnofions (Gymnophiona) designa el grup complet, que inclou totes les cecílies actuals i també els seus parents fòssils més pròxims.
    ·àpodes (Apoda) es reserva per al grup terminal, que inclou el darrer avantpassat comú de totes les cecílies vivents i tots els seus descendents.
    És precisament aquesta distinció la que fa que actualment es prefereixi sovint Gymnophiona com a nom de l'ordre, mentre que Apoda és una denominació més tradicional però potencialment ambigua. Tanmateix, molts autors continuen emprant tots dos noms com a sinònims, especialment en obres de divulgació.

    [Acta 754, 15 de juny de 2026]
  • ca  ginecòleg obstetre | ginecòloga obstetra, n m, f
  • ca  tocoginecòleg | tocoginecòloga, n m, f
  • es  tocoginecólogo
  • it  ostetrico-ginecologo
  • en  obstetrician-gynaecologist

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definició
Metge especialitzat en tocoginecologia.
  • ca  gínger, n m
  • es  ginger-ale
  • fr  ginger-ale
  • fr  soda au gingembre
  • en  ginger ale

Begudes

Definició
Beguda gasosa edulcorada preparada amb extret de gingebre.
  • ca  giny, n m
  • es  gadget
  • es  widget
  • fr  gadget logiciel
  • fr  objet fenêtre
  • fr  widget
  • en  desktop widget
  • en  gadget
  • en  widget

Informàtica

Definició
Programa senzill, amb una interfície gràfica d'usuari especialitzada i consultable des de l'escriptori de l'ordinador o des d'una pàgina web, que proporciona informació diversa o accés ràpid a determinades funcions d'ús freqüent.

Nota

  • Els ginys poden facilitar, entre d'altres, informació meteorològica o notícies d'actualitat, o poden fer funcions de rellotge, de calculadora, de calendari, etc.
  • ca  giny, n m
  • es  artilugio
  • es  control
  • es  widget
  • fr  composant d'interface graphique
  • fr  composant graphique
  • fr  widget
  • en  control
  • en  widget

Informàtica

Definició
Element d'una interfície gràfica d'usuari a través del qual s'estableix la interacció entre l'usuari i el programa o l'aplicació.

Nota

  • Són exemples de ginys els botons, els menús, els quadres de diàleg, les icones, etc.
  • ca  giradiscos, n m
  • es  controlador de discos
  • fr  tourne-disques
  • en  disk drive

Informàtica > Maquinari

Definició
Dispositiu que impulsa i controla la rotació dels discos magnètics.
  • ca  girant, adv
  • ca  en tournant [fr], adv sin. compl.
  • es  en tournant, adv
  • es  girando, adv
  • fr  en tournant, adv
  • en  en tournant, adv
  • en  turning, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició
Manera d'executar un pas o un moviment rotant el cos.
  • ca  gírgola d'om japonesa, n f
  • es  hongo blanco del olmo
  • es  ostra del olmo
  • es  seta del olmo
  • es  shirotamogitake
  • fr  pleurote de l'orme
  • en  elm leech
  • en  elm oyster
  • en  elm oyster mushroom
  • en  elm pleurotus
  • en  shirotamogidake
  • en  shirotamogitake
  • en  white elm mushroom
  • de  Ulmenrasling
  • nc  Hypsizygus ulmarius

Botànica

Definició
Bolet carnós comestible de la família de les tricolomatàcies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex i umbonat al centre, de color blanquinós o ocraci i sovint areolat, amb làmines blanques i amb la cama blanquinosa, corbada i sovint excèntrica, feltrada a la base, el qual creix a la tardor a la soca dels arbres de fusta dura, especialment de l'om.

Nota

  • La gírgola d'om japonesa és un bolet típic de la cuina del Japó.
  • La forma shirotamogitake, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gírgola d'om japonesa:

    S'aprova el terme gírgola d'om japonesa pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu del japonès shirotamogitake(1) (aproximadament, 'bolet blanc de l'om');

    ·és una forma descriptiva del concepte, motivada semànticament i força precisa: el nucli gírgola respon al fet que és una espècie pertanyent a la mateixa família que les gírgoles (tricolomatàcies) i que, igual que les gírgoles, és un bolet de soca, és a dir, que creix sobre fusta (en aquest cas, especialment a la soca dels oms); quant a l'adjectiu japonesa respon al fet que és especialment coneguda al Japó;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta el manlleu shirotamogitake (transcripció del japonès segons el sistema de romanització Hepburn), perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

    Les formes bolet d'om japonès i bolet blanc d'om, que també s'han tingut en compte com a alternatives, s'han descartat perquè gírgola d'om japonesa és una designació més precisa (el nucli gírgola aporta més informació sobre el tipus de bolet). Bolet d'om japonès, a més, és una denominació ambigua, ja que l'adjectiu japonès tant podria fer referència a bolet com a om.

    També s'ha valorat l'alternativa ostra de l'om, anàloga a ostra del olmo (en castellà) i a elm oyster i elm oyster mushroom (en anglès), però també s'ha descartat perquè no té el suport dels especialistes i es creu que pot donar lloc a confusions (probablement aquesta designació ve motivada per la semblança d'aquest bolet amb l'espècie Pleurotus ostreatus(2), que en català es coneix amb els noms de orellana o gírgola d'arbre).

    (1)També, de vegades, shirodamogitake, amb sonorització de la consonant inicial del segon formant del mot (t>d), com passa habitualment en els mots compostos en japonès.

    (2)Segons el diccionari normatiu, Pleurotus ostreatus designa un "Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de carpòfor en forma de petxina, gris, a vegades lilós o brunenc i amb làmines una mica decurrents, que creix normalment sobre la fusta dels pollancres".
  • ca  gírgola de faig japonesa, n f
  • es  seta del haya
  • es  shimeji
  • fr  champignon du hêtre
  • fr  pleurote tacheté
  • fr  pleurote tesselé
  • fr  shimeji
  • pt  shimeji
  • en  beech mushroom
  • en  shimeji
  • de  Buchenrasling
  • nc  Hypsizygus tessellatus

Botànica

Definició
Bolet carnós comestible de la família de les tricolomatàcies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex, humit i de color bru ocraci o blanquinós, amb la superfície que suporta l'himeni de color crema amb làmines adnades i sinuades intercalades amb lamel·les, i amb la cama llarga, central o excèntrica, sovint flexuosa i fibril·losa a la base, el qual creix en flotes, especialment a la soca dels faigs.

Nota

  • La gírgola de faig japonesa és un bolet típic de la cuina del Japó, utilitzat sobretot per a fer sopes i tempura.
  • La forma shimeji, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gírgola de faig japonesa:

    S'aprova el terme gírgola de faig japonesa pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu del japonès shimeji (literalment, 'terra mullada');

    ·és una forma descriptiva del concepte, motivada semànticament i força precisa: el nucli gírgola respon al fet que és una espècie pertanyent a la mateixa família que les gírgoles (tricolomatàcies) i que, igual que les gírgoles, és un bolet de soca, és a dir, que creix sobre fusta (en aquest cas, especialment a la soca dels faigs); quant a l'adjectiu japonesa respon al fet que és especialment coneguda al Japó;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta el manlleu shimeji (transcripció del japonès segons el sistema de romanització Hepburn), encara que és molt conegut, perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

    La forma bolet de faig japonès, que també s'ha tingut en compte com a alternativa, s'ha descartat perquè gírgola de faig japonesa és una designació més precisa (el nucli gírgola aporta més informació sobre el tipus de bolet); bolet de faig japonès, a més, és una forma ambigua, ja que l'adjectiu japonès tant podria fer referència a bolet com a faig.