nombre necessari a cribrar
nombre necessari a cribrar
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
- ca nombre necessari a cribrar, n m
- ca NNC, n m sigla
- es número necesario a cribar
- es número que es necesario cribar
- es NNC sigla
- fr nombre de patients à dépister
- fr nombre de sujets à dépister
- fr nombre nécessaire à dépister
- fr NND sigla
- en number needed to screen
- en NNS sigla
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
Definició
Nombre mitjà de persones que cal sotmetre a una prova o programa de cribratge amb el tractament experimental per a detectar o prevenir un cas més dels que es detectarien amb el tractament de comparació.
nombre necessari a tractar
nombre necessari a tractar
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
- ca nombre necessari a tractar, n m
- ca NNT, n m sigla
- es número necesario a tratar
- es número que es necesario tratar
- es NNT sigla
- fr nombre de patients à traiter
- fr nombre de sujets à traiter
- fr nombre nécessaire à traiter
- fr NNT sigla
- en number needed to be treated
- en number needed to treat
- en NNT sigla
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
Definició
Nombre mitjà de persones que han de rebre el tractament experimental perquè se'n beneficiï una més que amb el tractament de comparació o, en el cas d'episodis adversos, per a evitar un cas advers més que els que s'evitarien en el grup de comparació.
Nota
- El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
nombre p-àdic
nombre p-àdic
Matemàtiques
- ca nombre p-àdic, n m
- ca nombre de Hensel, n m sin. compl.
- es número p-ádico
- fr nombre p-adique
- en p-adic number
Matemàtiques
nomenclatura binomial
nomenclatura binomial
Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia
- ca nomenclatura binomial, n f
- ca nomenclatura linneana, n f
- es nomenclatura binaria
- es nomenclatura binomial
- es nomenclatura binominal
- es nomenclatura linneana
- fr nomenclature binaire
- fr nomenclature binominale
- fr nomenclature linnéenne
- it nomenclatura binomia
- it nomenclatura linneana
- en binary nomenclature
- en binomial nomenclature
- en binominal nomenclature
- en Linnaean nomenclature
- de binäre Nomenklatur
- de binominale Nomenklatur
Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia
Definició
Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat.
nomenclatura linneana
nomenclatura linneana
Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia
- ca nomenclatura binomial, n f
- ca nomenclatura linneana, n f
- es nomenclatura binaria
- es nomenclatura binomial
- es nomenclatura binominal
- es nomenclatura linneana
- fr nomenclature binaire
- fr nomenclature binominale
- fr nomenclature linnéenne
- it nomenclatura binomia
- it nomenclatura linneana
- en binary nomenclature
- en binomial nomenclature
- en binominal nomenclature
- en Linnaean nomenclature
- de binäre Nomenklatur
- de binominale Nomenklatur
Ciències de la vida > Microbiologia, Botànica, Zoologia
Definició
Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat.
només per a adults
només per a adults
Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**
- ca només per a adults, adj
- es solo para adultos, adj
- fr pour adultes uniquement, adj
- fr réservé aux adultes, adj
- en adult only, adj
- en adults only, adj
- de nur für Erwachsene, adj
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**
Definició
Dit de l'establiment turístic on no està admesa la presència de menors, generalment per a evitar el soroll o les molèsties que es considera que poden causar els infants.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme només per a adults
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma només per a adults.
Criteris aplicats
·És una forma transparent semànticament.
·És paral·lela al terme anglès original i a les formes en les altres llengües de treball.
·Es documenta àmpliament en textos especialitzats.
[Acta 695, 12 de juliol de 2022]
nomoblidis
nomoblidis
Joieria. Orfebreria. Bijuteria > Joies
- ca nomoblidis, n m
- es nomeolvides
- fr gourmette d'identité
- en identification bracelet
Joieria. Orfebreria. Bijuteria > Joies
Definició
Braçalet que porta una placa llisa per a gravar-hi el nom i altres dades.
nomofòbia
nomofòbia
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**
- ca nomofòbia, n f
- es nomofobia, n f
- fr mobidépendance, n f
- fr nomophobie, n f
- it nomofobia, n f
- pt nomofobia, n f
- en mobile phone addiction, n
- en no-mobile phobia, n
- en no-mobile-phone phobia, n
- en nomophobia, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**
Definició
Angoixa provocada pel fet de no poder consultar el telèfon mòbil.
Nota
- 1. Pot ser que no es pugui consultar el mòbil per manca de bateria, de cobertura o d'accés a internet, perquè no es porta a sobre, etc.
- 2. La forma nomofòbia és una adaptació de l'anglès nomophobia, de no + mo (escurçament de mobile ´mòbil´) + sufix -phobia 'fòbia'.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nomofòbia
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma nomofòbia.
Criteris aplicats
·És un manlleu adaptat procedent de l'anglès nomophobia, de no + mo (escurçament de mobile ´mòbil´) + sufix -phobia 'fòbia'.
·És una forma àmpliament documentada i utilitzada en català.
·En altres llengües també s'utilitza el manlleu, el qual ja es documenta en la majoria de fonts terminològiques i lexicogràfiques en castellà, francès, italià i portuguès.
Formes desestimades
-angoixa del mòbil: És una forma descriptiva difosa fins ara des del TERMCAT, però no ha aconseguit desplaçar el manlleu; té una documentació testimonial.
-por d'estar sense mòbil: És una forma massa llarga.
-mobildependència: Tot i que és una forma transparent, té poc ús i, des del punt de vista lingüístic, és dubtosa, ja que les formacions amb el nucli dependència estan creades o bé a la manera culta (drogodependència) o bé amb prefixos (interdependència). Es considera, a més, que difícilment arribaria a substituir el manlleu.
[Acta 710, 18 de setembre de 2023]
noni
noni
Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**
- ca noni, n m
- es fruta del diablo, n f
- es guanábana cimarrona, n f
- es mora de la India, n f
- es nigua, n f
- es noni, n m
- es piña de puerco, n f
- fr bois douleur, n m
- fr pomme-chien, n m
- en beach mulberry, n
- en cheese fruit, n
- en great morinda, n
- en Indian mulberry, n
- en noni, n
- en painkiller, n
- de indischer Maulbeerbaum, n m
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**
Definició
Fruit comestible del nonier (Morinda citrifolia), carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra, que s'utilitza sobretot per a fer-ne suc.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nonier i noni:
S'aproven les denominacions nonier i noni per a designar, respectivament, l'espècie Morinda citrifolia i el fruit que produeix, pels motius següents:
Pel que fa a noni, mot d'origen hawaià,
·és una de les denominacions més utilitzades internacionalment per a designar aquests dos conceptes, és a dir, tant l'arbre Morinda citrifolia com el fruit que produeix;
·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense dificultats en el sistema fònic i gràfic del català;
·ja es documenta en obres catalanes i els especialistes hi donen el vistiplau;
·és una forma també utilitzada en castellà, italià, anglès, etc.
Quant a nonier,
·és una forma lingüísticament adequada, que segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier);
·té el vistiplau dels especialistes, que s'han mostrat favorables a reservar la forma noni com a designació del fruit i a crear el derivat nonier per a designar l'arbre.
S'han valorat també altres denominacions, a partir de les formes documentades en altres llengües (aal, manlleu de l'hindi; morera de l'Índia; gran morinda; nono i nonu, variants de noni, etc.), però s'han descartat en favor de noni, que es considera una solució més inequívoca i, sobretot, més internacional.
[Acta 646, 6 de febrer de 2019]
nonier
nonier
Botànica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**
- ca nonier, n m
- es fruta del diablo, n f
- es guanábana cimarrona, n f
- es mora de la India, n f
- es nigua, n f
- es noni, n m
- es piña de puerco, n f
- fr bois douleur, n m
- fr nono, n m
- fr pomme-chien, n m
- it gelso indiano, n m
- it noni, n m
- pt aal, n m
- pt noni, n m
- pt nono, n m
- en aal, n
- en beach mulberry, n
- en brimstone tree, n
- en cheese fruit, n
- en great morinda, n
- en Indian mulberry, n
- en noni, n
- en painkiller, n
- en Indian-mulberry, n var. ling.
- de indischer Maulbeerbaum, n m
- de Nonibaum, n m
- nc Morinda citrifolia
- nc Morinda elliptica
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Botànica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**
Definició
Arbre petit de la família de les rubiàcies, originari de l'Índia i d'Austràlia, de 2 a 6 metres d'alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits carnosos múltiples de color blanquinós.
Nota
- 1. El fruit del nonier és el noni.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nonier i noni:
S'aproven les denominacions nonier i noni per a designar, respectivament, l'espècie Morinda citrifolia i el fruit que produeix, pels motius següents:
Pel que fa a noni, mot d'origen hawaià,
·és una de les denominacions més utilitzades internacionalment per a designar aquests dos conceptes, és a dir, tant l'arbre Morinda citrifolia com el fruit que produeix;
·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense dificultats en el sistema fònic i gràfic del català;
·ja es documenta en obres catalanes i els especialistes hi donen el vistiplau;
·és una forma també utilitzada en castellà, italià, anglès, etc.
Quant a nonier,
·és una forma lingüísticament adequada, que segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier);
·té el vistiplau dels especialistes, que s'han mostrat favorables a reservar la forma noni com a designació del fruit i a crear el derivat nonier per a designar l'arbre.
S'han valorat també altres denominacions, a partir de les formes documentades en altres llengües (aal, manlleu de l'hindi; morera de l'Índia; gran morinda; nono i nonu, variants de noni, etc.), però s'han descartat en favor de noni, que es considera una solució més inequívoca i, sobretot, més internacional.
[Acta 646, 6 de febrer de 2019]
