Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  perifèria, n f
  • es  borde, n m
  • es  borde de la red, n m
  • es  borde de red, n m
  • es  frontera de red, n f
  • es  periferia de red, n f
  • es  zona de borde, n f
  • fr  bordure de réseau, n f
  • fr  extrémité de réseau, n f
  • fr  frontière de réseau, n f
  • fr  périphérie, n f
  • fr  périphérie de réseau, n f
  • en  edge, n
  • en  network edge, n
  • en  network periphery, n
  • en  periphery, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Aplicacions informàtiques, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades accessibles en línia que un proveïdor situa en els mateixos sensors o controladors on s'originen les dades o dins la seva xarxa.

Nota

  • El sistema d'organització basat en aquest tipus de recursos i serveis és la informàtica a la perifèria.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme perifèria

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma perifèria.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que designa el concepte a partir de la zona de la xarxa on se situa aquest conjunt de recursos i serveis: a la perifèria (perifèria és la "part més extrema i allunyada del centre [d'una entitat geogràfica]", segons el diccionari descriptiu).


    ·Descriu adequadament la noció.

    ·Té l'aval d'especialistes del sector.

    ·En les altres llengües es documenten formes equivalents (periferia de la red, périphérie, periphery).

    Formes desestimades

    Es desestimen les formes vora i frontera perquè es consideren equívoques (vegeu també el terme informàtica a la perifèria).

    [Acta 693, 13 de juny de 2022]
  • ca  perill alimentari, n m
  • es  peligro alimentario, n m
  • fr  danger alimentaire, n m
  • en  foodborne hazard, n
  • en  food-borne hazard, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Agent biològic, físic o químic que pot causar un efecte perjudicial per a la salut si és present en un aliment.

Nota

  • 1. Un perill alimentari pot comportar un risc alimentari segons la probabilitat que pugui causar efectes adversos sobre la salut de les persones i segons la gravetat d'aquests efectes.
  • 2. Els perills alimentaris es classifiquen, segons la seva naturalesa, en perills biològics, perills físics i perills químics.
  • ca  perill emergent, n m
  • es  peligro emergente, n m
  • fr  danger émergent, n m
  • en  emerging danger, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Perill alimentari d'identificació recent o que ha augmentat el potencial de dany, que constitueix una amenaça nova per a la sanitat pública local, regional o internacional, ja que la població hi està més exposada o hi té més sensibilitat.

Nota

  • Un perill emergent sol anar associat a un risc emergent.
  • ca  peril·la, n f
  • es  albahaca japonesa
  • es  menta púrpura
  • es  perilla
  • es  shiso
  • fr  périlla
  • fr  sisho
  • it  basilico cinese
  • it  perilla
  • it  shiso
  • it  timo giapponese
  • pt  perila
  • en  beefsteak mint
  • en  beefsteak plant
  • en  Chinese basil
  • en  Japanese basil
  • en  perilla
  • en  perilla mint
  • en  purple mint
  • en  shiso
  • de  Perilla
  • de  Schwarznessel
  • de  Shiso
  • nc  Perilla frutescens

Botànica

Definició
Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d'origen asiàtic, que fa fins a 2 m d'alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d'inflorescències allargades i de flors blanques.

Nota

  • L'oli essencial de la peril·la té ús com a remei per al tractament d'afeccions digestives i respiratòries; les fulles s'utilitzen com a condiment.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peril·la (Perilla frutescens):

    S'aprova la forma peril·la com a denominació catalana de l'espècie botànica Perilla frutescens pels motius següents:

    ·és l'adaptació al català de la forma llatina Perilla, nom del gènere a què pertany;

    ·malgrat que es tracta d'una espècie d'origen asiàtic, el fet que tingui ús en cuina i en medicina fa que sigui coneguda també en altres indrets (i, fins i tot, que s'hi cultivi) i que calgui una designació vulgar per a referir-s'hi;

    ·l'adaptació amb ela geminada respecta la pronúncia original del nom científic i, alhora, permet identificar sense problema la planta, que en aquests moments és l'única espècie del gènere Perilla;

    ·és una solució que segueix el paral·lelisme d'altres denominacions de plantes ja recollides al diccionari normatiu que també són adaptacions de noms de gèneres, i concretament de gèneres acabats en -illa: alquemil·la (Alchemilla), coronil·la (Coronilla) o pulsatil·la (Pulsatilla);

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestima la forma menta asiàtica, documentada en algunes fonts, perquè els experts consideren que és científicament poc adequada i que podria resultar confusionària.

    També s'ha descartat la forma perilla, perquè no respecta la pronúncia adequada del nom científic.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
  • ca  perilocutiu -iva, adj
  • es  perilingual, adj
  • es  perilocutivo -va, adj
  • fr  perilingual -ale, adj
  • it  periverbale, adj
  • en  perilingual, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definició
Que pateix una sordesa perilocutiva.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

    S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

    ·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

    ·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

    Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

    Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

    També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  perilocutiu -iva, adj
  • es  perilingual, adj
  • es  perilingüístico -ca, adj
  • es  perilocutivo -va, adj
  • fr  perilingual -ale, adj
  • fr  périlinguistique, adj
  • fr  périlocutif -ive, adj
  • it  perilinguale, adj
  • it  periverbale, adj
  • en  perilingual, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definició
Que correspon al període d'adquisició del llenguatge oral.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

    S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

    ·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

    ·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

    Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

    Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

    També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  perinatal, adj
  • es  perinatal, adj
  • fr  périnatal -ale, adj
  • en  perinatal, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definició
Relatiu al període que precedeix i segueix immediatament el naixement.

Nota

  • Segons l'Organització Mundial de la Salut, el període perinatal s'inicia a les 22 setmanes de gestació, quan el fetus pot assolir les condicions de periviabilitat, i finalitza 7 dies després del naixement. Segons altres fonts, en canvi, els límits del període perinatal són diferents: pot començar a les 28 setmanes de gestació i pot acabar 28 dies després del naixement.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme perinatal

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma perinatal.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada pel prefix peri- (del grec perí, que significa 'al voltant', 'a la vora') i l'adjectiu natal ("Relatiu a la naixença d'algú")

    ·És una forma àmpliament utilitzada i recollida ja en algun diccionari de llengua general.

    ·Té el suport dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, que es documenta en les principals obres lexicogràfiques de referència.

    [Acta 724, 8 de juliol de 2024]
  • ca  període, n m
  • es  chukka
  • es  chukker
  • fr  chukka
  • fr  chukker
  • fr  période
  • en  chukka
  • en  chukker

Esport > Esports eqüestres > Polo

Definició
Cadascuna de les parts en què es divideix un partit.

Nota

  • Un partit no pot tenir més de 8 períodes, llevat dels casos en què cal prorrogar el joc. La durada de cada període és de 7 minuts.
  • ca  període de conservació, n m
  • ca  període de retenció, n m
  • es  período de conservación
  • es  período de retención
  • fr  délai de conservation
  • fr  période de conservation
  • fr  période de rétention
  • fr  période de validité
  • en  retention period

Biblioteconomia. Documentació > Arxivística

Definició
Període previ a la disposició durant el qual un document es manté actiu en l'arxiu de gestió corrent.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes conservació (sin. retenció) i període de conservació (sin. període de retenció):


    S'aproven les formes conservació i retenció, com a sinònimes, dins l'àmbit de la gestió documental, juntament amb el terme relacionat període de retenció (sinònim de període de conservació) pels motius següents:

    Pel que fa a conservació,

    ·és una forma lingüísticament adequada, derivada del verb conservar ("Tenir cura (d'una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda" i "No deixar perdre, no deixar desaparèixer", segons el diccionari normatiu);

    ·és, segons els especialistes, la forma tradicional de denominar el concepte i prové de la gestió arxivística francesa;

    ·es documenta amb aquest sentit en textos especialitzats.

    Pel que fa a retenció, calc de l'anglès retention,

    ·malgrat que des del punt de vista lingüístic és una solució que resulta estranya en català (el verb retenir té en català un matís de resistència que no sempre té to retain en anglès)(1), és una forma ja molt estesa entre els experts en gestió documental, la majoria dels quals reclamen que s'accepti;

    ·és una forma documentada en nombrosos textos especialitzats, inclosos textos normatius;

    ·alguns especialistes argumenten que l'altra alternativa, conservació, pot resultar ambigua en determinats contextos, ja que sovint s'utilitza amb el sentit de 'conservació definitiva o manteniment a llarg termini' i de 'preservació física', de manera que és útil també disposar d'una forma com retenció, que ja s'utilitza i és semànticament inequívoca.

    (1)Segons el diccionari normatiu, retenir és "1 No deixar que (algú o alguna cosa) se'n vagi, que obeeixi a una impulsió. 2 Contenir, reprimir (els impulsos, les passions). 4 Arrestar". En anglès, en canvi, to retain -a banda dels sentits que té retenir en català- té sovint el sentit neutre de 'mantenir, conservar o quedar-se amb [una cosa]' ("To keep in possession or use", segons el diccionari Merriam-Webster Online).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  període de depuració, n m
  • es  período de blanqueo
  • es  período de lavado
  • fr  période d'épuration
  • fr  période de lavage
  • en  wash-out period
  • en  washout

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definició
Període en què s'administra un placebo o un tractament inactiu, o en què no s'administra cap tractament, amb l'objectiu d'eliminar el possible efecte romanent d'un tractament previ.

Nota

  • Els períodes de depuració se solen dur a terme al començament d'un estudi o després de finalitzar un dels tractaments en els estudis de disseny creuat.