Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  serp llisa septentrional, n f
  • ca  colobra llisa, n f sin. compl.
  • es  culebra lisa europea
  • fr  couleuvre lisse
  • it  colubro liscio
  • en  smooth snake
  • de  Glattnatter
  • nc  Coronella austriaca

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 75 cm de llarg, amb el cap petit, el musell arrodonit, la tercera i la quarta escates supralabials en contacte amb els ulls, la cua llarga, el dors de color gris, bru o vermellós i amb taques irregulars, taques fosques al cap que sovint es transformen en dues línies fosques curtes dirigides cap enrere, una brida que travessa els dos ulls i que va des de la comissura labial fins a l'orifici nasal, i el ventre d'un color uniforme, gris o negre.
  • ca  serp verd-i-groga, n f
  • es  culebra verdiamarilla
  • fr  couleuvre verte et jaune
  • it  biacco maggiore
  • en  western whip snake
  • de  gelbgrüne Zornnatter
  • nc  Coluber viridiflavus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 150 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, petit i amb taques grogues, els ulls grossos i amb una petita cresta supraocular, la cua llarga, les escates dorsals llises, i el dors negre o verd fosc amb taques grogues grans a la part nucal del cos que esdevenen línies groguenques discontínues fins a convertir-se en un ratllat a la cua.
  • ca  κ-Serpèntids, n m pl
  • ca  kappa-Serpèntids, n m pl sin. compl.
  • es  Kappa Serpéntidas, n f pl
  • es  κ-Serpéntidas, n f pl
  • fr  Kappa Serpentides, n f pl
  • fr  κ-Serpentides, n f pl
  • en  kappa Serpentids, n pl
  • en  κ-Serpentids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definició
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació del Serpent, que té lloc anualment a principis d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 5 d'abril.

Nota

  • Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
  • ca  serpentina, n f
  • es  serpentina
  • fr  serpentine
  • en  serpentine

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definició
Figura en què s'executa un nombre determinat de bucles per tota la pista de doma.
  • ca  serrana negra, n f
  • ca  SEN, n f sigla
  • es  serrana negra, n f
  • en  Serrana Negra, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. En aquest cas la forma d'origen coincideix amb la traducció al català i, per tant, s'integra dins el sistema sense problemes (en català, serrà -ana és "Relatiu o pertanyent a la serra, a les muntanyes" o "Que viu a la serra, a les muntanyes", segons el diccionari normatiu).

    Pel que fa al codi català (SEN), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  serrellet, n m
  • es  espumillón
  • fr  guirlande argentée
  • it  nastro
  • en  tinsel
  • de  Lametta

Decoració

Definició
Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.
  • ca  servei, n m
  • es  saque
  • es  servicio
  • fr  but [pilota]
  • fr  engagement [handbol]
  • fr  remise en jeu [handbol]
  • fr  service
  • en  serve
  • en  service

Esport > Esports de pilota

Definició
Acció de posar la pilota, el volant, etc. en joc.
  • ca  servei d'atacs DDoS, n m
  • es  booter, n m
  • fr  booter, n m
  • en  booter, n
  • en  booter service, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Servei que ofereix atacs de denegació de servei distribuïts, amb l'objectiu d'afectar el funcionament correcte de servidors web i xarxes.

Nota

  • Els serveis d'atacs DDoS són similars als estressadors d'IP, però amb objectius il·legítims. Tradicionalment han fet ús de les xarxes d'ordinadors zombi per a dirigir els atacs, però, a mesura que esdevenen més sofisticats, comencen a disposar de servidors potents per a donar suport a l'atac.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme servei d'atacs DDoS

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació servei d'atacs DDoS com a alternativa catalana al manlleu anglès booter service (de to boot, que significa 'arrencar', és a dir, 'portar un sistema informàtic a les condicions de funcionalment').

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli genèric servei ("Conjunt de treballs, d'operacions, etc., que serveixen a un ús determinat", segons el diccionari normatiu) i el sintagma atac DDoS, forma ja fixada pel Consell Supervisor per a designar un "atac de denegació de servei en què s'envia una gran quantitat de peticions falses alhora a través de grups d'usuaris o de xarxes d'ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques".

    ·És una forma precisa, que s'identifica sense dificultats amb el concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Formes desestimades

    Es desestima el manlleu (booter), malgrat que era la forma preferida pels especialistes, perquè es considera innecessari. També s'ha valorat el calc arrencador, però s'ha descartat perquè es creu que és poc precís.

    [Acta 655, 9 d'octubre de 2019]
  • ca  servei d'enllaç, n m
  • es  siatas
  • es  unidad de alcance a reparto

Transports > Correus

Definició
Servei de transport entre oficines de correus fet per mitjà de furgonetes.
  • ca  servei d'informació, n m
  • ca  servei d'intel·ligència, n m
  • ca  intel·ligència, n f sin. compl.
  • ca  servei secret, n m sin. compl.
  • es  inteligencia, n f
  • es  servicio de inteligencia, n m
  • es  servicio secreto, n m
  • fr  service de renseignements, n m
  • fr  service des renseignements, n m
  • it  intelligence, n f
  • it  servizio segreto, n m
  • pt  inteligência, n f
  • pt  serviço de informações, n m
  • en  intelligence, n
  • en  intelligence service, n
  • en  secret service, n
  • de  Geheimdienst, n m
  • de  Nachtrichtendienst, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Política, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Organització governamental que s'ocupa de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació secreta amb l'objectiu de millorar la presa de decisions estratègiques relacionades amb la seguretat i la defensa d'un país.

Nota

  • Les formes servei d'informació, servei d'intel·ligència i servei secret s'utilitzen sovint en plural amb aquest mateix sentit ("els serveis d'informació", "els serveis d'intel·ligència" i "els serveis secrets").
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme servei d'informació (sin. servei d'intel·ligència; sin. compl. intel·ligència, servei secret)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes servei d'informació, servei d'intel·ligència, intel·ligència i servei secret com a sinònimes (servei d'informació i servei d'intel·ligència com a denominacions principals i intel·ligència i servei secret com a sinònims complementaris).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a servei d'intel·ligència i intel·ligència,

    ·Són calcs de l'anglès, llengua en què el nom intelligence designa, a banda de la capacitat de comprendre, el coneixement obtingut de la gestió i l'anàlisi d'informació de fonts diverses, i l'activitat d'obtenció d'aquest coneixement, i que s'utilitza per especialització en l'àmbit de la seguretat. El significat d''acció d'entendre alguna cosa', amb què es recull intel·ligència al diccionari normatiu en català, permetria donar cabuda també, per extensió, a aquest nou ús especialitzat del mot, si bé la influència anglesa és clara, atès que en català intel·ligència com a 'enteniment' remet a una acció fonamentalment psicològica.

    ·Pel que fa a intel·ligència com a organització que s'ocupa de la recerca i l'anàlisi d'informació secreta, es tracta d'una metonímia basada en la personalització de l'activitat. S'utilitza també amb un sentit més general, per a fer referència a una persona intel·ligent i a un conjunt d'intel·lectuals.

    ·Són formes ja força documentades en català, en textos especialitzats i també en obres lexicogràfiques.

    ·En altres llengües romàniques també s'utilitzen les formes anàlogues, calcades de l'anglès, i fins i tot es documenten en obres lexicogràfiques.

    Pel que fa a servei d'informació:

    ·És una forma genuïna, també documentada amb aquest significat, per bé que és més imprecisa que servei d'intel·ligència i, fora de context, pot associar-se a altres tipus de servei.

    Finalment, pel que fa a servei secret:

    ·Probablement és també una forma d'influència anglesa, però s'integra bé dins el sistema del català i té ús, al costat de la resta de formes.

    ·També en altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela.

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]