Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  shorthorn de llet [shorthorn: en], n f
  • ca  SHL, n f sigla
  • es  milking shorthorn, n f
  • fr  shorthorn laitière, n f
  • en  Dairy Shorthorn, n
  • en  Milking Shorthorn, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
  • cod  MSH

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    Es manté el nucli shorthorn, que és internacional, i es tradueix el sintagma que especifica la característica de la varietat (de llet), tal com estableixen els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999) i com fan la resta de llengües.

    Pel que fa al codi català (SHC), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  shotgun [en], n f
  • es  formación escopeta
  • es  shotgun
  • fr  fusil de chasse
  • en  shotgun

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Formació ofensiva en què el quarterback se situa en una posició força més endarrerida del que és habitual a fi d'observar els moviments de la defensa i triar un company desmarcat a qui passar la pilota.
  • ca  shuriken [ja], n m
  • es  shuriken
  • fr  shuriken
  • it  shuriken
  • en  shuriken

Esport > Esports de combat

Definició
Arma llancívola d'origen japonès petita i afilada, que s'utilitza en determinades arts marcials.

Nota

  • Hi ha dos tipus principals de shurikens: els bo-shurikens i els hira-shurikens.
  • Els shurikens s'utilitzen en el shurikenjutsu.
  • Shuriken és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;

    ·són també les formes que, en general, tenen ús en català.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme shuriken:

    La forma shuriken procedeix del japonès shu 'mà', ri 'dors, revers', i ken 'espasa'.
  • ca  shurikenjutsu [ja], n m
  • es  shurikenjutsu
  • fr  shurikenjutsu
  • it  shurikenjutsu
  • en  shurikenjutsu
  • de  Shurikenjutsu

Esport > Esports de combat

Definició
Tècnica pròpia de determinades arts marcials d'origen japonès consistent en el llançament de shurikens.

Nota

  • Shurikenjutsu és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;

    ·són també les formes que, en general, tenen ús en català.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme shurikenjutsu:

    La forma shurikenjutsu procedeix del japonès shuriken (format per shu 'mà', ri 'dors, revers', i ken 'espasa') i jutsu 'tècnica'.

    En aquest cas s'ha optat per l'escriptura en un sol mot per analogia amb el terme normalitzat taijutsu, en què es va optar per la grafia aglutinada perquè es tracta d'una paraula formada per dos constituents que no poden funcionar sols en japonès.
  • ca  sicle, n m
  • es  shekel
  • es  siclo
  • fr  sicle
  • en  shekel

Història > Arqueologia, Lleure > Numismàtica

Definició
Unitat de pes i valor de pagament d'origen babilònic, que a partir del segle VI aC esdevingué moneda, l'ús de la qual s'estengué a Canaan, Fenícia, Israel i Cartago.

Nota

  • La denominació sicle té el mateix origen etimològic que xéquel, que designa la moneda actual de l'estat d'Israel.
  • ca  miasma sicòtic, n m
  • ca  sicosi, n f
  • es  miasma sicósico
  • es  miasma sicótico
  • es  sicosis
  • fr  miasme sycotique
  • fr  sycose
  • pt  miasma sicósico
  • pt  miasma sicótico
  • en  sycosis
  • en  sycotic miasm

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

Definició
Miasma crònic, originat per transmissió hereditària o per una infecció gonocòccica, que se sol manifestar per l'aparició de lesions condilomatoses i quistoses i per la proliferació de mucoses, que poden evolucionar i afectar òrgans interns.
  • ca  sida, n f
  • ca  síndrome d'immunodeficiència adquirida, n f
  • ca  SIDA, n f sigla
  • es  sida
  • es  síndrome de inmunodeficiencia adquirida
  • es  SIDA sigla
  • fr  sida
  • fr  syndrome d'immunodéficience acquise
  • fr  SIDA sigla
  • en  acquired immune deficiency syndrome
  • en  acquired immunodeficiency syndrome
  • en  AIDS sigla

Ciències de la salut > Patologia general > Immunodeficiències

Definició
Malaltia corresponent a l'etapa final de la infecció pel VIH, caracteritzada per l'aparició d'infeccions oportunistes o de neoplàsies.
  • ca  sidecar, n m
  • es  sidecar
  • fr  side-car
  • en  sidecar

Transports > Transport per carretera > Vehicles

Definició
Motocicleta proveïda de sidecar.
  • ca  sidecar, n m
  • es  sidecar
  • fr  side-car
  • en  sidecar

Transports > Transport per carretera > Vehicles

Definició
Caixa muntada sobre un bastiment proveït d'una roda lateral i amb un o, molt eventualment, dos seients que, fixada a un dels costats d'una motocicleta, permet d'augmentar-ne la capacitat.
  • ca  sidespin [en], n m
  • es  side-spin
  • fr  side-spin
  • en  sidespin

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula

Definició
Topspin executat de manera que s'imprimeix a la pilota un efecte lateral.