Neoloteca

ca vermentino, n m
es vermentino, n m
fr garbesso, n m
fr rolle, n m
fr vermentino, n m
fr vermentinu, n m
it favorita, n f
it pigato, n m
it vermentino, n m
en Rolle, n
en Vermentino, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm vermentino, fresc, poc àcid, de color pàl·lid i amb una aroma característica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vermentino:

S'aprova la denominació vermentino, manlleu de l'italià d'origen incert, potser del genovès vermentin,(1) pels motius següents:

·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen italià, com ara andantino, camerino, casino o concertino;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la sinonímia amb malvasia de gra gros i malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

(1) I Grandi dizionari Garzanti [en línia]. Novara: De Agostini Scuola Spa, cop. 2016. <<www.garzantilinguistica.it/>

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca vermentino, n m
es vermentino, n m
fr garbesso, n m
fr rolle, n m
fr vermentino, n m
fr vermentinu, n m
it favorita, n f
it pigato, n m
it vermentino, n m
en Rolle, n
en Vermentino, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm blanc produït pel cep vermentino, de maduració tardana, mitjà o gros i amb els grans grossos, el·líptics i de color verd groguenc.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vermentino:

S'aprova la denominació vermentino, manlleu de l'italià d'origen incert, potser del genovès vermentin,(1) pels motius següents:

·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen italià, com ara andantino, camerino, casino o concertino;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la sinonímia amb malvasia de gra gros i malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

(1) I Grandi dizionari Garzanti [en línia]. Novara: De Agostini Scuola Spa, cop. 2016. <<www.garzantilinguistica.it/>

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca vermentino, n m
es vermentino, n m
fr garbesso, n m
fr rolle, n m
fr vermentino, n m
fr vermentinu, n m
it favorita, n f
it pigato, n m
it vermentino, n m
en Rolle, n
en Vermentino, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep originari d'Itàlia, conreat tradicionalment a la Ligúria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vermentino:

S'aprova la denominació vermentino, manlleu de l'italià d'origen incert, potser del genovès vermentin,(1) pels motius següents:

·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen italià, com ara andantino, camerino, casino o concertino;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la sinonímia amb malvasia de gra gros i malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

(1) I Grandi dizionari Garzanti [en línia]. Novara: De Agostini Scuola Spa, cop. 2016. <<www.garzantilinguistica.it/>

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca vermicompost, n m
es lombricompost
es lombricompuesto
es lumbricompost
es vermicompost
fr lombricompost
fr vermicompost
it vermicompost
en vermicompost
de Vermikompost
de Wurmkompost

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició

Compost de gran valor ecològic produït per l'acció de cucs de terra sobre la matèria orgànica, que s'utilitza com a esmena o com a substrat de creixement per a plantes.

Nota

El vermicompost és la matèria resultant del vermicompostatge.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

·són designacions lingüísticament adequades i transparents, construïdes amb la forma prefixada vermi- (del llatí vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llatí cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogràfiques catalanes;

·en altres llengües -si bé, segons el cas, hi ha vacil·lació entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta també el mateix patró de formació;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducció de lumbrici-, del llatí lŭmbrīcus, que ha donat en català els substantius llambric i llombric) perquè tenen molt menys ús que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, són lingüísticament inadequades, probablement influència del castellà.

Es desestima de fer una distinció entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perquè seria només una distinció teòrica, ja que normalment els únics cucs que es crien són oligoquets, és a dir, cucs de terra (i només algunes espècies). També cal tenir present que, des del punt de vista lingüístic, el formant lumbri(ci)- no fa referència només als cucs de terra, sinó que també pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensió, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" és la definició que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, també cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenció de compost (en què només intervenen cucs de terra), són les creades amb la forma sufixada vermi-.

(1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <dlc.iec.cat/>).

(2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

ca vermicompostador, n m
es lombricompostador
es vermicompostador
fr bac de vermicompostage
fr lombricomposteur
fr silo à vermicompost
fr vermicompostière
en vermicomposter
en vermicomposting container
de Wurmkomposter

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició

Dipòsit especialment dissenyat per al vermicompostatge.

Nota

Els vermicompostadors han de garantir les condicions ambientals necessàries perquè els cucs hi puguin viure: la foscor, una temperatura moderada i una ventilació i una humitat adequades.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

·són designacions lingüísticament adequades i transparents, construïdes amb la forma prefixada vermi- (del llatí vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llatí cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogràfiques catalanes;

·en altres llengües -si bé, segons el cas, hi ha vacil·lació entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta també el mateix patró de formació;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducció de lumbrici-, del llatí lŭmbrīcus, que ha donat en català els substantius llambric i llombric) perquè tenen molt menys ús que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, són lingüísticament inadequades, probablement influència del castellà.

Es desestima de fer una distinció entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perquè seria només una distinció teòrica, ja que normalment els únics cucs que es crien són oligoquets, és a dir, cucs de terra (i només algunes espècies). També cal tenir present que, des del punt de vista lingüístic, el formant lumbri(ci)- no fa referència només als cucs de terra, sinó que també pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensió, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" és la definició que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, també cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenció de compost (en què només intervenen cucs de terra), són les creades amb la forma sufixada vermi-.

(1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <dlc.iec.cat/>).

(2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

ca vermicompostar, v tr
es vermicompostar
en vermicompost, to

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició

Transformar residus orgànics en vermicompost.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

·són designacions lingüísticament adequades i transparents, construïdes amb la forma prefixada vermi- (del llatí vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llatí cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogràfiques catalanes;

·en altres llengües -si bé, segons el cas, hi ha vacil·lació entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta també el mateix patró de formació;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducció de lumbrici-, del llatí lŭmbrīcus, que ha donat en català els substantius llambric i llombric) perquè tenen molt menys ús que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, són lingüísticament inadequades, probablement influència del castellà.

Es desestima de fer una distinció entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perquè seria només una distinció teòrica, ja que normalment els únics cucs que es crien són oligoquets, és a dir, cucs de terra (i només algunes espècies). També cal tenir present que, des del punt de vista lingüístic, el formant lumbri(ci)- no fa referència només als cucs de terra, sinó que també pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensió, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" és la definició que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, també cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenció de compost (en què només intervenen cucs de terra), són les creades amb la forma sufixada vermi-.

(1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <dlc.iec.cat/>).

(2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

ca vermicompostatge, n m
es lombricompostaje
es vermicompostaje
fr lombricompostage
fr vermicompostage
it lombricompostaggio
it vermicompostaggio
en vermicomposting
en worm composting
de Wurmkompostierung

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició

Procés d'obtenció de vermicompost.

Nota

Se sol dur a terme en vermicompostadors.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

·són designacions lingüísticament adequades i transparents, construïdes amb la forma prefixada vermi- (del llatí vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llatí cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogràfiques catalanes;

·en altres llengües -si bé, segons el cas, hi ha vacil·lació entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta també el mateix patró de formació;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducció de lumbrici-, del llatí lŭmbrīcus, que ha donat en català els substantius llambric i llombric) perquè tenen molt menys ús que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, són lingüísticament inadequades, probablement influència del castellà.

Es desestima de fer una distinció entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perquè seria només una distinció teòrica, ja que normalment els únics cucs que es crien són oligoquets, és a dir, cucs de terra (i només algunes espècies). També cal tenir present que, des del punt de vista lingüístic, el formant lumbri(ci)- no fa referència només als cucs de terra, sinó que també pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensió, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" és la definició que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, també cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenció de compost (en què només intervenen cucs de terra), són les creades amb la forma sufixada vermi-.

(1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <dlc.iec.cat/>).

(2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

ca vermicultura, n f
es lombricultura
es lumbricultura
es vermicultura
fr lombriculture
fr vermiculture
it lombricicoltura
it lombricoltura
it vermicoltura
pt vermicultura
en vermiculture

Medi ambient > Gestió ambiental, Ramaderia > Explotació animal

Definició

Cria intensiva de cucs, generalment cucs de terra.

Nota

Els cucs que s'obtenen amb la vermicultura se solen destinar a la producció de vermicompost, a l'alimentació animal, o bé a la descomposició de residus orgànics.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

·són designacions lingüísticament adequades i transparents, construïdes amb la forma prefixada vermi- (del llatí vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llatí cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogràfiques catalanes;

·en altres llengües -si bé, segons el cas, hi ha vacil·lació entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta també el mateix patró de formació;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducció de lumbrici-, del llatí lŭmbrīcus, que ha donat en català els substantius llambric i llombric) perquè tenen molt menys ús que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, són lingüísticament inadequades, probablement influència del castellà.

Es desestima de fer una distinció entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perquè seria només una distinció teòrica, ja que normalment els únics cucs que es crien són oligoquets, és a dir, cucs de terra (i només algunes espècies). També cal tenir present que, des del punt de vista lingüístic, el formant lumbri(ci)- no fa referència només als cucs de terra, sinó que també pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensió, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" és la definició que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, també cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenció de compost (en què només intervenen cucs de terra), són les creades amb la forma sufixada vermi-.

(1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <dlc.iec.cat/>).

(2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

(4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>).

ca vern europeu, n m
ca vern comú, n m sin. compl.
ca vern negre, n m sin. compl.
es aliso, n m
es aliso negro, n m
fr aulne, n m
fr aulne commun, n m
fr aulne noire, n m
fr aune, n m var. ling.
it ontano nero, n m
en black alder, n
en common alder, n
en European alder, n
de gemeine Erle, n f
de Roterle, n f
de Schwarzerle, n f

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern europeu (sin. compl. vern comú i vern negre):

S'aproven les denominacions vern europeu (com a forma principal) i vern comú i vern negre (com a sinònims complementaris), pels motius següents:

·totes tres són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

·vern europeu respon al fet que l'arbre de procedència creix predominantment a Europa (tot i que també n'hi ha en zones d'Anatòlia i de Sibèria);

·vern comú és una forma ja documentada en fonts catalanes referida a l'arbre i indica que és el vern més usual a casa nostra;

·vern negre fa referència al to negrós de l'escorça de l'arbre.

Es proposa vern europeu com a denominació principal perquè els especialistes consideren que és la més distintiva.

La forma vern, que el diccionari normatiu recull específicament associada a l'espècie Alnus glutinosa i a la fusta corresponent, s'ha descartat perquè es considera poc precisa en contextos especialitzats, tenint en compte que hi ha altres espècies de vern.

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

ca vern roig, n m
ca vern d'Oregon, n m sin. compl.
es alder, n m
es aliso americano, n m
es aliso de Oregón, n m
es aliso del Oeste, n m
es aliso del Pacífico, n m
es aliso rojo, n m
fr aulne d'Oregon, n m
en American alder, n
en Oregon alder, n
en red alder, n
en Western alder, n
en Western red alder, n
de amerikanische Roterle, n f

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern roig (sin. compl. vern d'Oregon):

S'aproven les denominacions vern roig (com a forma principal) i vern d'Oregon (com a sinònim complementari) pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

·la forma vern roig prové del nom científic de l'arbre (rubra) i fa referència al color vermellós de l'escorça;

·la forma vern d'Oregon indica la zona de procedència majoritària dels arbres productors d'aquesta fusta.

Es descarta la forma vern americà perquè es considera poc precisa, tenint en compte que a Amèrica (i, concretament, a l'Amèrica del Nord) hi ha altres verns usats per a fer fusta.

La forma vern roig americà, finalment, es considera innecessàriament llarga, ja que vern roig ja s'associa inequívocament a aquest tipus de fusta i a l'espècie Alnus rubra.

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota