exponència
exponència
- ca realització, n f
- ca actualització, n f sin. compl.
- ca exponència, n f sin. compl.
- es actualización
- es exponencia
- es realización
- fr actualisation
- fr exponence
- fr réalisation
- en actualization
- en exponence
- en realization
Definició
Manifestació física d'una determinada unitat lingüística abstracta.
Nota
- En fonologia, per exemple, els fons són les realitzacions dels fonemes; en morfologia els morfs són les realitzacions dels morfemes.
exponent
exponent
- ca exponent, n m
- es exponente
- fr exponent
- en exponent
Definició
Unitat física de qualsevol nivell d'anàlisi corresponent a una determinada unitat abstracta.
Nota
- Per exemple, el morf és l'exponent del morfema i el fon, el del fonema.
exponent
exponent
- ca exponent, n m
- es exponente
- fr exponent
- en exponent
Definició
En una anàlisi jeràrquica de l'estructura gramatical, unitat lingüística immediatament inferior a una altra unitat lingüística.
Nota
- Així, un mot té com a exponents els fonemes i un fonema els trets fònics.
exponent
exponent
- ca exponent, n m
- es exponente
- fr exponent
- en exponent
Definició
En glossemàtica, membre que, juntament amb el constituent, forma part dels dos plans de la llengua, el pleremàtic, o del contingut, i el cenemàtic, o de l'expressió.
Nota
- En el pla pleremàtic, els exponents són els morfemes, i en el cenemàtic, els prosodemes. Els exponents, tant els morfemes com els prosodemes, poden ser intensos, i afectar tota l'oració, o extensos, i afectar-ne només una part. La flexió verbal, per exemple, és un exponent extens; el cas, per contra, un exponent intens.
exponent morfològic
exponent morfològic
- ca exponent morfològic, n m
- es exponente morfológico
- fr exponent morphologique
- en morphological exponent
Definició
Qualsevol recurs fonètic, morfològic o sintàctic capaç d'indicar una funció morfològica.
Nota
- Per exemple, l'alternança de morfemes, l'ordre de paraules, etc.
expressió
expressió
- ca expressió, n f
- es expresión
- fr expression
- en expression
Definició
En la gramàtica tradicional, qualsevol element, simple o complex, que forma part d'una oració.
expressió aspectual
expressió aspectual
- ca expressió aspectual, n f
- es expresión aspectual
- fr expression aspectuelle
- en aspectual expression
Definició
Expressió lingüística formada per un mot, un sintagma o una oració subordinada que fa referència a la durada, la freqüència o la fase de desenvolupament d'una situació.
Nota
- Per exemple, encara, durant un minut i sempre que podem en les oracions Encara no han arribat, Va estar sense respirar durant un minut i Anem al teatre sempre que podem.
expressió minimitzadora
expressió minimitzadora
- ca minimitzador, n m
- ca expressió minimitzadora, n m sin. compl.
- es expresión minimizadora
- es minimizador
- fr minimiseur
- en minimizer
Definició
Sintagma nominal més o menys lexicalitzat amb què es designa l'element inferior dins d'una sèrie o escala i que serveix per a reforçar la negació.
Nota
- Per exemple, els sintagmes nominals un rave, ni una ànima o la més mínima sospita en les oracions No m'importa un rave, No hi havia ni una ànima, De tot això no en tenien la més mínima sospita.
expressió R
expressió R
- ca expressió referencial, n f
- ca expressió R, n f sin. compl.
- es expresión R
- es expresión referencial
- fr expression référentielle
- fr expression-R
- en R-expression
- en referential expression
Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal que no pot estar lligada per un element que es troba en posició argumental.
Nota
- Inclou els noms i les variables. S'oposa a anàfora i a anàfora pronominal.
expressió referencial
expressió referencial
- ca expressió referencial, n f
- ca expressió R, n f sin. compl.
- es expresión R
- es expresión referencial
- fr expression référentielle
- fr expression-R
- en R-expression
- en referential expression
Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal que no pot estar lligada per un element que es troba en posició argumental.
Nota
- Inclou els noms i les variables. S'oposa a anàfora i a anàfora pronominal.
