oració il·lativa
oració il·lativa
- ca oració il·lativa, n f
- ca oració consecutiva no ponderativa, n f sin. compl.
- es oración consecutiva no ponderativa
- es oración ilativa
- fr phrase illative
- en illative sentence
Definició
Oració que indica la conseqüència natural del que s'expressa en l'oració precedent.
Nota
- Estan introduïdes per nexes del tipus així que, de manera que: Estava cansada, així que se n'anà de seguida (o de manera que se n'anà de seguida). Tradicionalment es considera que les oracions il·latives apareixen coordinades amb l'oració precedent que expressa la causa. També es pot considerar, però, que són oracions subordinades, que ocupen una posició perifèrica dins l'oració composta.
oració imperativa
oració imperativa
- ca oració imperativa, n f
- ca oració exhortativa, n f sin. compl.
- es oración exhortativa
- es oración imperativa
- fr phrase impérative
- en imperative sentence
Definició
Oració que expressa una ordre o una prohibició.
Nota
- Per exemple, Creixeu i multipliqueu-vos!
oració impersonal
oració impersonal
- ca oració impersonal, n f
- es oración impersonal
- fr phrase impersonnelle
- en impersonal sentence
Definició
Oració mancada de subjecte semàntic i lèxic.
Nota
- Per exemple, Plou molt. En aquestes oracions el verb es conjuga en la persona més neutra (la tercera persona del singular). Així mateix, es pot considerar que aquestes oracions prenen com a subjecte gramatical la proforma nominal més neutra: el pronom il en francés, el pronom it en anglés i l'absència de subjecte, o la proforma Ø, en català o en castellà.
oració impersonal pronominal
oració impersonal pronominal
- ca oració impersonal pronominal, n f
- es oración impersonal pronominal
- fr phrase impersonnelle pronominale
- en pronominal impersonal sentence
Definició
Oració impersonal que es construeix amb el pronom es i un verb en tercera persona del singular.
Nota
- Per exemple, En ma casa dinant no es parla mai de política. El verb de les impersonals pronominals pot ser intransitiu, com en l'exemple anterior, però també inacusatiu (Si s'arriba amb tren, les vistes a l'entrada de la ciutat són molt boniques) i copulatiu (No es pot ser jutge i part implicada). En aquestes oracions el pronom es només pot situar-se en posició proclítica, malgrat que l'oració continga una perífrasi que teòricament hauria de permetre l'enclisi (Si es pot anar en tren, millor, però *Si pot anar-se en tren, millor).
oració indicativa
oració indicativa
- ca oració declarativa, n f
- ca oració assertiva, n f sin. compl.
- ca oració enunciativa, n f sin. compl.
- ca oració indicativa, n f sin. compl.
- es oración declarativa
- es oración enunciativa
- es oración indicativa
- fr phrase déclarative
- fr phrase énonciative
- fr phrase indicative
- en declarative sentence
- en indicative sentence
Definició
Oració que expressa un judici o una asserció, de caràcter afirmatiu o negatiu.
Nota
- Per exemple, Els éssers humans són animals socials.
oració inserida
oració inserida
- ca oració subordinada, n f
- ca clàusula subordinada, n f sin. compl.
- ca oració inserida, n f sin. compl.
- es cláusula subordinada
- es oración incrustada
- es oración subordinada
- fr phrase enchâssée
- fr phrase subordonnée
- fr proposition subordonnée
- en embedded sentence
- en subordinate clause
Definició
Oració que, en una oració composta, depén sintàcticament d'una altra oració, anomenada principal.
Nota
- Per exemple, que no vindria en Lluïsa va dir que no vindria. Tradicionalment, les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials, segons que siguen equivalents funcionalment i distribucionalment a un substantiu, un adjectiu o un adverbi.
oració insubordinada
oració insubordinada
- ca oració insubordinada, n f
- es oración insubordinada
- fr phrase insubordonnée
- en insubordinate clause
Definició
Oració que té la forma d'una subordinada però que s'usa com una oració principal.
Nota
- Per exemple, oracions del tipus Si no tinc temps! o Que te'n vages!, que apareixen encapçalades per una conjunció subordinada (la conjunció condicional si i la completiva que, respectivament), però que no depenen de cap oració principal. La formació d'aquestes oracions es produeix per un procés d'elisió de l'oració principal, seguit d'una convencionalització de l'el·lipsi, que restringeix la interpretació del material elidit, i finalment d'una reanàlisi de la subordinada com a oració principal. Per exemple, a partir d'una oració composta del tipus Com em demanes que hi vaja, si no tinc temps?, es produiria l'elisió de la principal (Com em demanes que hi vaja) i posteriorment la convencionalització del significat inferencial de desacord i la fixació de la construcció com a oració independent. [V. insubordinació]
oració interordinada
oració interordinada
- ca oració interordinada, n f
- es oración interordinada
- fr phrase interordonnée
- en interordinate sentence
Definició
Oració composta que consta de dues clàusules o oracions que mantenen una relació de dependència sintàctica i semàntica mútua, per tal com expressen nocions de causa/efecte o de tesi/antítesi.
Nota
- Aquesta classe fou delimitada originàriament per Guillermo Rojo i ha sigut defensada entre nosaltres per Maria Josep Cuenca. Les oracions interordinades contrasten amb les subordinades i amb les coordinades i inclouen les oracions causals, les consecutives, les concessives, les condicionals, les finals, les comparatives i les adversatives.
oració interrogativa
oració interrogativa
- ca oració interrogativa, n f
- es oración interrogativa
- fr phrase interrogative
- en interrogative sentence
Definició
Oració en què es formula una pregunta.
Nota
- Per exemple, On has anat? Aquestes oracions contrasten amb les declaratives perquè presenten una entonació característica que s'indica gràficament per mitjà del signe d'interrogació (?), exigeixen normalment la posposició del subjecte quan és exprés i, en certes classes d'interrogatives, van encapçalades per un interrogatiu. Les oracions interrogatives poden ser, d'una banda, directes o indirectes i, d'una altra, totals o parcials.
oració interrogativa alternativa
oració interrogativa alternativa
- ca oració interrogativa alternativa, n f
- es oración interrogativa alternativa
- fr phrase interrogative alternative
- en alternative interrogative sentence
- en alternative question
Definició
Oració interrogativa que planteja una disjunció i que no accepta com a resposta ni sí ni no.
Nota
- En aquestes oracions s'explicita un nombre concret d'opcions entre les quals l'interlocutor ha d'optar. Per exemple, Sopem ara o més tard?, Prefereixes paella, fideuada o arròs al forn?
