possessiu àton
possessiu àton
- ca possessiu àton, n m
- es posesivo átono
- fr possessif atone
- en unstressed possessive
Definició
Possessiu que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de no tenir accent.
Nota
- Per exemple ma o ton. Els possessius àtons funcionen com a determinants i s'anteposen obligatòriament al nom que modifiquen (ma casa, ton pare). Morfològicament, són defectius, ja que només tenen formes referides a un únic posseïdor (mon, ton, son i les variants flexives) o a diversos posseïdors de tercera persona (son i variants flexives). Fonològicament, pertanyen a la classe dels clítics.
possessiu tònic
possessiu tònic
- ca possessiu tònic, n m
- es posesivo tónico
- fr possessif tonique
- en stressed possessive
Definició
Possessiu que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de ser accentuat.
Nota
- Per exemple, nostres o meu. Els possessius tònics poden funcionar com a modificadors d'un nom (els nostres amics) o com a atributs (Aquell hort és meu). Si modifiquen un nom, poden aparéixer anteposats o posposats a aquest. Quan s'hi anteposen han d'anar precedits de l'article (els nostres amics) o, menys habitualment, d'un altre determinant (aquests nostres amics). Quan s'hi posposen, el nom pot aparéixer determinat o no (els amics nostres, aquells amics nostres, amics nostres). El nom que modifiquen pot ser implícit si es recupera a partir del context discursiu i en aquest cas han d'anar precedit d'un determinant (els teus amics i els nostres).
postmodificador
postmodificador
- ca postmodificador, n m
- es postmodificador
- fr postmodificateur
- en postmodifier
Definició
Modificador que segueix el nucli d'una construcció endocèntrica.
Nota
- Per exemple, de poemes és un postmodificador de llibre en el sintagma el llibre de poemes. Contrasta amb premodificador.
postpretèrit
postpretèrit
- ca postpretèrit, n m
- es postpretérito
- fr post-prétérit
- en postpreterite
Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, condicional simple.
Nota
- Per exemple, telefonaria. El terme fa referència al fet que el condicional, quan assumeix valors temporals, assenyala posterioritat respecte a un esdeveniment passat, com en l'oració Em digué que em telefonaria l'endemà.
postpretèrit
postpretèrit
- ca condicional, n m
- ca condicional simple, n m sin. compl.
- ca futur de passat, n m sin. compl.
- ca futur hipotètic, n m sin. compl.
- ca postpretèrit, n m sin. compl.
- ca potencial, n m sin. compl.
- es condicional
- es condicional simple
- es futuro de pasado
- es futuro hipotético
- es postpretérito
- es potencial
- fr conditionnel
- fr conditionnel simple
- fr futur de passé
- fr futur hypothétique
- fr post-prétérit
- fr potentiel
- en conditional
- en conditional simple
- en future in the past
- en hypothetical future
- en postpreterite
- en potential
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.
Nota
- Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
posttònic -a
posttònic -a
- ca posttònic -a, adj
- es posttónico ‑ca
- fr post-tonique
- en posttonic
Definició
Dit de la síl·laba o de l'element fonològic que, en l'interior d'un mot, ocupa una posició immediatament posterior a la síl·laba tònica, com ri en armari.
postulat conversacional
postulat conversacional
- ca màxima conversacional, n f
- ca postulat conversacional, n m sin. compl.
- es máxima conversacional
- es postulado conversacional
- fr maxime conversationnelle
- fr postulat conversationel
- en conversational maxim
- en conversational postulate
Definició
Cadascun dels quatre principis generals delimitats pel filòsof H. Paul Grice, que es troben a la base de l'ús cooperatiu, eficient i racional del llenguatge.
Nota
- Les màximes conversacionals són la màxima de manera, la màxima de qualitat, la màxima de quantitat i la màxima de relació.
potencial
potencial
- ca condicional, n m
- ca condicional simple, n m sin. compl.
- ca futur de passat, n m sin. compl.
- ca futur hipotètic, n m sin. compl.
- ca postpretèrit, n m sin. compl.
- ca potencial, n m sin. compl.
- es condicional
- es condicional simple
- es futuro de pasado
- es futuro hipotético
- es postpretérito
- es potencial
- fr conditionnel
- fr conditionnel simple
- fr futur de passé
- fr futur hypothétique
- fr post-prétérit
- fr potentiel
- en conditional
- en conditional simple
- en future in the past
- en hypothetical future
- en postpreterite
- en potential
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.
Nota
- Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
pragmalingüística
pragmalingüística
- ca pragmàtica, n f
- ca lingüística pragmàtica, n f sin. compl.
- ca pragmalingüística, n f sin. compl.
- es lingüística pragmática
- es pragmática
- fr linguistique pragmatique
- fr pragmatique
- en pragmalinguistics
- en pragmatics
Definició
Disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge en situacions comunicatives i, sobretot, la relació establida entre els enunciats i els contextos en què aquests enunciats són apropiats.
Nota
- Entre els objectius principals de la pragmàtica s'inclouen l'estudi dels actes de parla, la relació entre el coneixement del món i l'ús i la interpretació d'enunciats, la dixi i, en general, les relacions establides entre el parlant i l'oient, l'estructura del discurs i les pressuposicions i les implicacions conversacionals. Molt sovint la pragmàtica ha sigut definida per contrast amb la semàntica com la disciplina que analitza tots aquells aspectes del significat que no poden ser delimitats per mitjà de condicions de veritat.
pragmàtica
pragmàtica
- ca pragmàtica, n f
- ca lingüística pragmàtica, n f sin. compl.
- ca pragmalingüística, n f sin. compl.
- es lingüística pragmática
- es pragmática
- fr linguistique pragmatique
- fr pragmatique
- en pragmalinguistics
- en pragmatics
Definició
Disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge en situacions comunicatives i, sobretot, la relació establida entre els enunciats i els contextos en què aquests enunciats són apropiats.
Nota
- Entre els objectius principals de la pragmàtica s'inclouen l'estudi dels actes de parla, la relació entre el coneixement del món i l'ús i la interpretació d'enunciats, la dixi i, en general, les relacions establides entre el parlant i l'oient, l'estructura del discurs i les pressuposicions i les implicacions conversacionals. Molt sovint la pragmàtica ha sigut definida per contrast amb la semàntica com la disciplina que analitza tots aquells aspectes del significat que no poden ser delimitats per mitjà de condicions de veritat.
