pressió subglotal augmentada
pressió subglotal augmentada
- ca pressió subglotal augmentada, n f
- es presión subglotal aumentada
- fr pression subglottale augmentée
- en heightened subglottal pressure
Definició
Tret fonològic postulat per Noam Chomsky i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius per a donar compte dels sons en què s'observa una tensió a les cavitats situades sota la glotis.
pressuposició
pressuposició
- ca pressuposició, n f
- es presuposición
- fr présupposition
- en presupposition
Definició
Condició que ha de complir-se perquè un enunciat puga tenir valor de veritat.
Nota
- Així, perquè l'oració Antoni ha deixat de fumar puga ser vertadera o falsa, cal que s'assumisca que l'Antoni fumava; en cas contrari l'oració no tindrà valor de veritat. Des d'aquesta perspectiva, es pot dir que aquesta oració pressuposa el contingut de l'oració Antoni fumava. En la tradició lingüística s'han diferenciat dos tipus de pressuposicions, les pragmàtiques i les semàntiques.
pressuposició pragmàtica
pressuposició pragmàtica
- ca pressuposició pragmàtica, n f
- es presuposición pragmática
- fr présupposition pragmatique
- en pragmatic presupposition
Definició
Pressuposició que fa referència al conjunt de condicions que ha de complir el context situacional en què es realitza l'acte de parla: una oració ha de pressuposar que el context en què s'enuncia és l'escaient.
pressuposició semàntica
pressuposició semàntica
- ca pressuposició semàntica, n f
- es presuposición semántica
- fr présupposition sémantique
- en semantic presupposition
Definició
Pressuposició que fa referència al contingut oracional que no es veu afectat quan es nega o quan s'interroga tota l'oració.
Nota
- L'oració Antoni ha deixat de fumar, per exemple, pressuposa el contingut expressat per Antoni fumava, ja que aquest contingut no s'altera ni amb la negació ni amb la interrogació: Antoni no ha deixat de fumar, Ha deixat Antoni de fumar? L'element lingüístic que provoca que una part del contingut oracional tinga un valor pressuposat s'anomena activador pressuposicional.
préstec
préstec
- ca manlleu, n m
- ca préstec, n m sin. compl.
- es préstamo
- fr emprunt
- en borrowing
Definició
Element lèxic del llenguatge d'especialitat que s'integra en el llenguatge comú.
pretèrit
pretèrit
- ca passat, n m
- ca pretèrit, n m sin. compl.
- es pasado
- es pretérito
- fr passé
- fr prétérit
- en past
- en preterite
Definició
Temps verbal que situa l'esdeveniment designat pel verb en un interval temporal anterior al de l'acte de parla.
pretèrit anterior
pretèrit anterior
- ca passat anterior, n m
- ca pretèrit anterior, n m sin. compl.
- es pasado anterior
- fr passé antérieur
- en anterior past
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment immediatament anterior a un altre moment passat.
Nota
- Per exemple, el temps verbal de hagué descansat en l'oració Quan hagué descansat continuà el seu viatge. Té un ús molt restringit i se circumscriu a les subordinades temporals introduïdes per així que, una vegada (o un cop, una volta), quan, després, fins, etc. En la llengua parlada, és habitual substituir-lo pel passat simple o el perifràstic: Quan descansà continuà el seu viatge. Morfològicament, el passat anterior pot presentar dues formes diferents, la simple i la perifràstica. El passat anterior simple es forma amb el passat simple de l'auxiliar haver: hagué cantat; el passat anterior perifràstic es forma amb el passat perifràstic de l'auxiliar haver: va haver cantat.
pretònic -a
pretònic -a
- ca pretònic -a, adj
- ca protònic -a, adj sin. compl.
- es pretónico ‑ca
- fr prétonique
- en pretonic
Definició
Dit de la síl·laba o de qualsevol element fonològic que, en l'interior d'un mot, ocupa una posició immediatament anterior a la síl·laba tònica, com ar en armari.
primer formant
primer formant
- ca primer formant, n m
- es primer formante
- fr premier formant
- en first formant
- sbl F1
Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua.
Nota
- Per aquestes característiques, la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix.
primer terme de la comparació
primer terme de la comparació
- ca primer terme de la comparació, n m
- es primer término de la comparación
- fr premier terme de la comparaison
- en first term of comparison
Definició
Constituent d'una construcció comparativa que designa l'element que tot seguit es compararà amb un altre, anomenat segon terme de la comparació.
Nota
- Per exemple, Anna en Anna és l'estudiant més alta de la classe, o ara en Ara menja més que mai.
