ritme
ritme
- ca ritme, n m
- es ritmo
- fr rythme
- en rhythm
Definició
En fonètica, regularitat amb què ocorren les unitats prosòdicament prominents en la cadena parlada.
ritme accentual
ritme accentual
- ca ritme accentual, n m
- es ritmo acentual
- fr rythme accentuel
- en stress rhythm
Definició
Regularitat amb què ocorren les síl·labes tòniques i les àtones.
romanisme
romanisme
- ca romanisme, n m
- es romanismo
- fr romanisme
- en Romanism
Definició
Fenomen o element lingüístic procedent del llatí o d'alguna llengua romànica.
Nota
- El terme romanisme s'usa habitualment quan es desconeix o es vol ometre la procedència exacta del fenomen.
rotacisme
rotacisme
- ca rotacisme, n m
- es rotacismo
- fr rhotacisme
- en rhotacism
Definició
Procés fonètic pel qual es converteix en vibrant una consonant no vibrant, normalment la ‑s- intervocàlica.
Nota
- Per exemple, Valerius, procedent del llatí VALESIUS.
