semasiologia
semasiologia
- ca semasiologia, n f
- es semasiología
- fr sémasiologie
- en semasiology
Definició
Branca de la semàntica que estudia els significats dels signes lingüístics partint de les denominacions.
Nota
- Així, en el procés de comunicació entre interlocutors, el receptor fa ús d'un procediment semasiològic en partir del significant per a arribar al significat o concepte a què correspon. La semasiologia utilitza un procediment d'anàlisi invers al de l'onomasiologia (que en l'exemple anterior correspondria a la tasca de l'emissor).
semasiològic -a
semasiològic -a
- ca semasiològic -a, adj
- es semasiológico ‑ca
- fr sémasiologique
- en semasiological
Definició
Que parteix del mot per a arribar al significat o els significats que s'hi associen.
semema
semema
- ca semema, n m
- es semema
- fr sémème
- en sememe
Definició
En semàntica estructural, conjunt de trets semàntics, o semes, que constitueixen el significat d'un lexema.
Nota
- Així, el conjunt de trets [+ per a seure], [+ per a una sola persona], [+ amb respatler], [+ amb potes], [− amb braços], que delimiten el significat del mot cadira. Segons Bernard Pottier, el semema està integrat pel classema, el semantema i el virtuema.
semianticadència
semianticadència
- ca semianticadència, n f
- es semianticadencia
- fr semi-anticadence
- en semi-anticadence
Definició
Lleuger moviment ascendent del tonema o grup fònic final d'una cadena fònica, inferior al de l'anticadència.
Nota
- És característic d'unitats interiors de sentit continuatiu.
semicadència
semicadència
- ca semicadència, n f
- es semicadencia
- fr semi-cadence
- en semicadence
Definició
Moviment descendent del tonema o grup fònic final d'una cadena fònica, inferior al de la cadència.
Nota
- És característic de les enunciacions insegures.
semiconsonant
semiconsonant
- ca semiconsonant, n f
- es semiconsonante
- fr semi-consonne
- en semiconsonant
Definició
So o fonema amb una articulació intermèdia entre vocal i consonant fricativa que correspon a una i o u asil·làbiques i que es produeix durant l'emissió del primer membre tancat d'un diftong.
Nota
- El terme s'utilitza sobretot en la tradició hispànica quan es volen distingir variants més tancades que les semivocals [j] i [w]. Aquesta distinció, tanmateix, resulta poc pertinent, per tal com totes dues tenen les mateixes propietats acústiques i articulatòries i sols es diferencien per la posició respecte a la vocal amb què formen diftong.
semicultisme
semicultisme
- ca semicultisme, n m
- es semicultismo
- fr terme semi-savant
- en semi-learned word
Definició
Mot que, per la seua introducció tardana en la llengua o per altres influències, no ha tingut una evolució fonètica completa, però presenta un estadi més evolucionat que el cultisme.
Nota
- Per exemple, miracle, que conserva el grup secundari c'l del terme llatí MIRACŬLUM, enfront del seu doblet mirall.
semilingüisme
semilingüisme
- ca semilingüisme, n m
- es semilingüismo
- fr semi-linguisme
- en semilingualism
Definició
En un context de bilingüisme o multilingüisme, situació en què el grau de competència gramatical o comunicativa d'un individu almenys en una de les llengües no és suficient per a assegurar la correcta comunicació.
semiologia
semiologia
- ca semiologia, n f
- es semiología
- fr sémiologie
- en semiology
Definició
Ciència que estudia la naturalesa, la producció i la interpretació dels signes al si de la vida social.
Nota
- Tot i que alguns autors han identificat semiologia i semiòtica, són dos conceptes que actualment tendeixen a diferenciar-se. El terme semiologia va ser introduït per Ferdinand de Saussure. [V. semiòtica]
semiòtica
semiòtica
- ca semiòtica, n f
- es semiótica
- fr sémiotique
- en semiotics
Definició
Ciència que estudia els sistemes de signes.
Nota
- Els estudis semiòtics poden ocupar-se tant de la teoria general dels signes com de l'estudi d'algun sistema molt particular de comunicació. Els termes semiòtica (introduït per Charles S. Peirce) i semiologia (introduït per Saussure) foren utilitzats com a sinònims, amb el valor de teoria dels sistemes de signes, fins a la primeria de la dècada dels setanta del segle XX; el primer era utilitzat sobretot pels estudiosos americans i el segon pels europeus. Tot i amb això, els termes tendeixen a diferenciar-se clarament en l'actualitat. La semiologia, així, s'identifica amb la teoria general de la investigació sobre fenòmens de la comunicació considerada com a elaboració de missatges sobre la base de codis convencionals, mentre que la semiòtica es reserva per als sistemes de signes i els mitjans amb què es reconeixen i formalitzen.
