Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  competència funcional, n f
  • es  competencia funcional, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Competència que determina quin òrgan jurisdiccional ha de conèixer una causa, en funció de la fase processal en què es troba.

Nota

  • Per exemple, en un procediment penal abreujat, és la competència funcional la que determina que la secció d'instrucció coneix la fase d'instrucció i la secció penal, la d'enjudiciament, si el delicte objecte del judici no preveu una pena de més de cinc anys de presó o una pena de qualsevol altra naturalesa inferior als deu anys o pena de multa.
  • ca  competència objectiva, n f
  • es  competencia objetiva, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Competència que determina les causes que pot conèixer un òrgan jurisdiccional, en funció de la relació amb l'objecte del judici.

Nota

  • Dins de la competència objectiva s'engloben els criteris que atribueixen a cada òrgan el coneixement d'unes causes en exclusiva. Són els que permeten diferenciar, en l'ordre penal, les funcions que desenvolupen les seccions d'instrucció, les seccions de violència contra la dona, les seccions de violència contra la infància i l'adolescència, les seccions penals, les seccions de menors, les seccions de vigilància penitenciària, l'audiència provincial, l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia i el Tribunal Suprem. En l'àmbit civil, la competència objectiva es distribueix en funció de la matèria i de la quantitat de l'objecte del judici. Pel que fa a la matèria, la competència es distribueix entre les seccions civils, les seccions mercantils i les seccions de violència sobre les dones. Pel que fa a la quantitat, en l'actualitat només serveix per a distribuir les competències pròpies de l'oficina de justícia.
  • ca  competència territorial, n f
  • es  competencia territorial, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Competència que atribueix a un òrgan jurisdiccional la facultat per a conèixer una causa en funció de la seva ubicació territorial.

Nota

  • En l'àmbit penal, el criteri principal per a establir la competència territorial és el lloc on s'ha comès el delicte. En l'àmbit civil, el fur territorial pot estar establert per la llei (per exemple, el domicili del demandat) o, en el seu defecte, pot ser subjecte a submissió expressa o tàcita.
  • ca  competent, adj
  • es  competente, adj

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Que té competència per a investigar o conèixer una causa.
  • ca  competir, v intr
  • es  competer, v intr

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Pertànyer en virtut d'una norma jurídica.
  • ca  concedir la paraula [a], v prep
  • es  conceder la palabra [a], v prep

Conceptes generals

Definició
Autoritzar, un òrgan jurisdiccional, qualsevol intervinent d'un procés judicial a expressar la seva posició durant una vista, una audiència o un judici.
  • ca  concentració, n f
  • ca  principi de concentració, n m sin. compl.
  • es  concentración, n f
  • es  principio de concentración, n m

Conceptes generals > Principis fonamentals

Definició
Principi segons el qual les actuacions processals s'han de dur a terme en una sola sessió o audiència.

Nota

  • Una de les fases on regeix la concentració és en l'acte de judici oral, on es pretén que tots els actes de prova es duguin a terme en una sola sessió.
  • ca  conciliació, n f
  • es  conciliación, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Mitjà adequat de solució de controvèrsies en què les parts intenten arribar a un acord amb l'ajuda d'una tercera persona imparcial i neutral que facilita el diàleg i la comunicació entre les parts i pot fer propostes de resolució, les quals només són vinculants si les parts les accepten.

Nota

  • 1. La persona neutral que duu a terme una conciliació és un conciliador.
  • 2. Són tipus de conciliació la conciliació la conciliació judicial, la conciliació prèvia, la conciliació privada i la conciliació pública.
  • 3. Convé distingir la conciliació de la mediació, en què el mediador s'encarrega de facilitar el diàleg i l'entesa entre les parts en conflicte sense imposar solucions ni prendre decisions en nom seu.
  • ca  conciliació judicial, n f
  • es  conciliación judicial, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Conciliació que es duu a terme davant d'un òrgan jurisdiccional amb l'objectiu que les parts arribin a un acord que eviti el procés judicial o hi posi fi.
  • ca  conciliació prèvia, n f
  • es  conciliación previa, n f
  • es  conciliación previa a la vía judicial, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Conciliació que es duu a terme davant d'un òrgan administratiu amb l'objectiu que les parts arribin a un acord que eviti el procés judicial.