Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conciliació privada, n f
  • es  conciliación privada, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Conciliació que es duu a terme amb l'ajuda d'una persona amb coneixements tècnics o jurídics relacionats amb la matèria en conflicte.

Nota

  • En la conciliació privada pot fer de conciliador un advocat, un metge, un economista, un arquitecte, un enginyer, etc.
  • ca  conciliació pública, n f
  • es  conciliación pública, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Conciliació que es duu a terme amb l'ajuda d'un funcionari públic.

Nota

  • En la conciliació pública pot fer de conciliador un jutge de pau, un lletrat de l'Administració de justícia, un notari o un registrador de la propietat.
  • ca  conciliador | conciliadora, n m, f
  • es  conciliador | conciliadora, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Professional imparcial i neutral que, en una conciliació, s'encarrega de facilitar el diàleg i la comunicació entre les parts en conflicte i pot fer propostes de resolució, les quals només són vinculants si les parts les accepten.

Nota

  • L'objectiu del conciliador és que les parts puguin arribar a un acord que permeti resoldre la discòrdia o, si més no, que ajudi a gestionar-la adequadament.
  • ca  conclusió del sumari, n f
  • es  conclusión del sumario, n f

Instrucció del procés penal

Definició
Decisió judicial, adoptada en el marc del procediment ordinari, que declara conclosa la instrucció i ordena remetre les actuacions al tribunal competent per a jutjar-les.
  • ca  condemna, n f
  • es  condena, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Decisió judicial inclosa en una sentència en què, en les causes penals, s'imposa una pena o una mesura de seguretat a una persona declarada culpable de la comissió d'un delicte, i, en les causes civils, s'imposa l'obligació del demandat de satisfer les peticions del demandant.

Nota

  • La persona a qui se li imposa una condemna per sentència ferma és un condemnat.
  • ca  condemna a costes, n f
  • ca  imposició de costes, n f sin. compl.
  • es  condena de costas, n f
  • es  condena en costas, n f
  • es  imposición de costas, n f sin. compl.

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Imposició del pagament de les costes processals d'un judici a alguna de les parts.
  • ca  condemnar, v tr
  • ca  penar, v tr sin. compl.
  • es  condenar, v tr
  • es  penalizar, v tr
  • es  penar, v tr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Declarar una persona culpable o vençuda en un procés mitjançant el dictat d'una sentència.

Nota

  • 1. En dret processal penal, condemnar un reu comporta la imposició d'una pena; en dret processal civil, administratiu o laboral condemnar un demandat implica imposar-li l'obligació d'atendre total o parcialment les peticions del demandant.
  • 2. El sinònim penar només s'utilitza en l'àmbit penal.
  • ca  condemnar en rebel·lia, v tr
  • ca  condemnar en absència, v tr sin. compl.
  • es  condenar en ausencia, v tr
  • es  condenar en rebeldía, v tr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Condemnar una persona física o jurídica sense que hagi estat present al judici.

Nota

  • 1. Com a regla general, l'ordenament processal penal exigeix, com a requisit preceptiu, la presència del reu durant la celebració del judici jurisdiccional, de manera que no es pot dictar una sentència condemnatòria sense la seva presència. Tot i així, es preveuen certes excepcions que permeten condemnar en rebel·lia en el procediment abreujat: quan existeixin suficients elements per l'enjudiciament, el reu ha estat degudament notificat i no compareix injustificadament, i les penes sol·licitades per les acusacions no excedeixen de dos anys de privació de llibertat o de sis anys, si són d'una altra naturalesa.
  • 2. En el procés civil, és possible condemnar en rebel·lia el demandat. Un cop es notifica la sentència dictada en rebel·lia, el condemnat pot fer ús de tots els mitjans ordinaris d'impugnació de la sentencia.
  • ca  condemnar en rebel·lia, v tr
  • ca  condemnar en absència, v tr sin. compl.
  • es  condenar en ausencia, v tr
  • es  condenar en rebeldía, v tr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Condemnar una persona física o jurídica sense que hagi estat present al judici.

Nota

  • 1. Com a regla general, l'ordenament processal penal exigeix, com a requisit preceptiu, la presència del reu durant la celebració del judici jurisdiccional, de manera que no es pot dictar una sentència condemnatòria sense la seva presència. Tot i així, es preveuen certes excepcions que permeten condemnar en rebel·lia en el procediment abreujat: quan existeixin suficients elements per l'enjudiciament, el reu ha estat degudament notificat i no compareix injustificadament, i les penes sol·licitades per les acusacions no excedeixen de dos anys de privació de llibertat o de sis anys, si són d'una altra naturalesa.
  • 2. En el procés civil, és possible condemnar en rebel·lia el demandat. Un cop es notifica la sentència dictada en rebel·lia, el condemnat pot fer ús de tots els mitjans ordinaris d'impugnació de la sentencia.
  • ca  condemnat | condemnada, n m, f
  • ca  culpable, n m, f sin. compl.
  • ca  penat | penada, n m, f sin. compl.
  • ca  reu | rea, n m, f sin. compl.
  • es  condenado | condenada, n m, f
  • es  culpable, n m, f
  • es  penado | penada, n m, f
  • es  reo, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona física o jurídica a qui se li imposa una condemna per sentència ferma.

Nota

  • 1. En les causes civils, el condemnat és aquell a qui s'imposa una condemna de diversa naturalesa, mai privativa de llibertat, per haver-se estimat total o parcialment la demanda civil exercida contra ell. En les causes penal, la condemna consisteix en la imposició d'una pena legalment establerta per haver estat declarat culpable d'un delicte.
  • 2. Convé distingir un condemnat d'un sentenciat, sobre el qual recau una sentència que no és ferma.