Nous termes normalitzats: qui decideix i com?

imatge d'una reunió

El Consell Supervisor (l’òrgan que s’encarrega oficialment de normalitzar la nova terminologia en català) està compost per filòlegs i també per especialistes de diferents àmbits de coneixement (podeu consultar-ne la composició actual en aquest enllaç). Però en totes les decisions de normalització hi tenen veu molts altres experts de l’àmbit d’especialitat afectat, a banda dels membres del Consell Supervisor. Això és així perquè la terminologia és un àmbit de treball mixt en què participen sempre, i necessàriament, especialistes i lingüistes.

Les propostes que es tenen en compte parteixen de documentació de l’àrea, d’iniciatives dels especialistes consultats, del que ja han fet altres llengües properes, o bé són creacions basades en recursos propis com ara la composició, la derivació o l’especialització. La metodologia de recerca, sòlidament establerta i reconeguda (disponible al web del TERMCAT, en el document Recerca terminològica: el dossier de normalització), assegura la participació d’experts no lingüistes i ofereix per diverses vies la possibilitat que qualsevol persona interessada pugui intervenir per fer arribar propostes, esmenes i comentaris, ja sigui durant l’estudi dels termes o un cop ja s’ha difós una determinada proposta. Per exemple, abans de cada reunió es fa públic al web un document amb tots els termes en curs d’estudi, a fi que qualsevol persona interessada pugui fer arribar propostes i comentaris (aquest és el document que es va fer públic abans de l’última reunió).

La llengua és un objecte de treball en evolució i que s’ha d’adaptar contínuament a contextos d’ús canviants. Per això, sempre pot ser que la proposta que el Consell Supervisor considera adequada en un moment determinat s’hagi de reconsiderar si es demostra que no funciona. La revisió de les decisions forma part del procés de normalització mateix. Si bé és bo deixar temps a les propostes perquè es coneguin i s’implantin, quan qualsevol usuari del TERMCAT ens fa observar que una determinada proposta no és prou adequada, es torna a estudiar i, si cal, es rectifica. Aquestes observacions es poden fer arribar al Centre per mitjà del Servei d’atenció personalitzada del Cercaterm, de la Bústia de suggeriments o de qualsevol altre canal que es consideri adequat.