Back to top
machinerí machinerí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  machinerí
  • ca  machinere sin. compl.
  • ca  machineri sin. compl.
  • ca  manchinere sin. compl.
  • ca  manchineri sin. compl.
  • ca  manitenere sin. compl.
  • ca  manitenerí sin. compl.
  • ca  piro sin. compl.
  • ca  yini sin. compl.
  • cod  yineru-tokanu
  • ar  ماتشينيرية
  • cy  Machinerí
  • cy  Machinere sin. compl.
  • cy  Machineri sin. compl.
  • cy  Manchinere sin. compl.
  • cy  Manchineri sin. compl.
  • cy  Manitenere sin. compl.
  • cy  Manitenerí sin. compl.
  • cy  Piro sin. compl.
  • cy  Yini sin. compl.
  • de  Machineri
  • de  Machinere sin. compl.
  • de  Machinerí sin. compl.
  • de  Manchinere sin. compl.
  • de  Manchineri sin. compl.
  • de  Manitenere sin. compl.
  • de  Manitenerí sin. compl.
  • de  Piro sin. compl.
  • de  Yini sin. compl.
  • en  Machinere
  • en  Manchinere sin. compl.
  • en  Manchineri sin. compl.
  • en  Manitenére sin. compl.
  • en  Manitenerí sin. compl.
  • en  Maxinéri sin. compl.
  • en  Piro sin. compl.
  • en  Yine sin. compl.
  • es  machinerí
  • es  machinere sin. compl.
  • es  machineri sin. compl.
  • es  manchinere sin. compl.
  • es  manitenere sin. compl.
  • es  manitenerí sin. compl.
  • es  piro sin. compl.
  • es  yineru-tokanu sin. compl.
  • es  yini sin. compl.
  • eu  machinereera
  • eu  machinere sin. compl.
  • eu  machineri sin. compl.
  • eu  manchinere sin. compl.
  • eu  manchineri sin. compl.
  • eu  manitenere sin. compl.
  • eu  manitenerí sin. compl.
  • eu  piro sin. compl.
  • eu  yini sin. compl.
  • fr  machinere
  • fr  machineri sin. compl.
  • fr  manchinere sin. compl.
  • fr  manchineri sin. compl.
  • fr  manitenere sin. compl.
  • fr  manitenerí sin. compl.
  • fr  piro sin. compl.
  • fr  yini sin. compl.
  • gn  machineri
  • gn  machinere sin. compl.
  • gn  machineri sin. compl.
  • gn  manchinere sin. compl.
  • gn  manchineri sin. compl.
  • gn  manitenerí sin. compl.
  • gn  piro sin. compl.
  • it  machineri
  • it  machinere sin. compl.
  • it  machinerí sin. compl.
  • it  manchinere sin. compl.
  • it  manchineri sin. compl.
  • it  manitenere sin. compl.
  • it  manitenerí sin. compl.
  • it  piro sin. compl.
  • it  yini sin. compl.
  • ja  マシネリ語
  • ja  イニ語 sin. compl.
  • ja  ピロ語 sin. compl.
  • ja  マチネリ語 sin. compl.
  • ja  マチネレ語 sin. compl.
  • ja  マニテネリ語 sin. compl.
  • ja  マニテネレ語 sin. compl.
  • ja  マンチネリ語 sin. compl.
  • ja  マンチネレ語 sin. compl.
  • nl  Machinerí
  • nl  Machinere sin. compl.
  • nl  Machineri sin. compl.
  • nl  Manchinere sin. compl.
  • nl  Manchineri sin. compl.
  • nl  Manitenere sin. compl.
  • nl  Manitenerí sin. compl.
  • nl  Piro sin. compl.
  • nl  Yini sin. compl.
  • pt  machineri
  • pt  machinere sin. compl.
  • pt  machineri sin. compl.
  • pt  manchinere sin. compl.
  • pt  manchinerí sin. compl.
  • pt  manitenere sin. compl.
  • pt  manitenerí sin. compl.
  • pt  piro sin. compl.
  • pt  yini sin. compl.
  • ru  Мачинере
  • ru  Йине sin. compl.
  • ru  Пиро sin. compl.
  • ru  Мачинери sin. compl.
  • ru  Машинери sin. compl.
  • ru  Манчинере sin. compl.
  • ru  Манчинери sin. compl.
  • ru  Манитенере sin. compl.
  • ru  Манитенери sin. compl.
  • zh  马钦奈里语
  • zh  皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definition
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.

Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.

El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
machinga machinga

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  machinga
  • de  Machinga
  • en  Machinga
  • es  machinga
  • eu  machinga
  • fr  machinga
  • gl  machinga
  • it  machinga
  • nl  Machinga
  • pt  machinga

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic machinga se situa a la regió costanera de Lindi, al sud-est de Tanzània. Aquesta comunitat ha rebut una forta influència cultural i lingüística d'un dels grups veïns, els makondes, els quals estan establerts al sud dels machingues, a les dues ribes del riu Ruvuma.

El machinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
macoa macoa

Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  yuko-yupka
  • ca  chake sin. compl.
  • ca  iroka sin. compl.
  • ca  macoa sin. compl.
  • ca  macoita sin. compl.
  • ca  motilón sin. compl.
  • ca  yuko sin. compl.
  • ca  yupa sin. compl.
  • ar  يوكية
  • ar  يوكبية
  • cy  Yuko
  • cy  Yukpa
  • cy  Chake sin. compl.
  • cy  Iroka sin. compl.
  • cy  Macoa sin. compl.
  • cy  Macoita sin. compl.
  • cy  Motilón sin. compl.
  • cy  Yupa sin. compl.
  • de  Yukpa
  • de  Chake sin. compl.
  • de  Motilón sin. compl.
  • de  Yupa sin. compl.
  • en  Yuko
  • en  Yukpa
  • en  Chake sin. compl.
  • en  Iroka sin. compl.
  • en  Macoa sin. compl.
  • en  Macoita sin. compl.
  • en  Motilón sin. compl.
  • en  Yupa sin. compl.
  • es  yukpa-yuko
  • es  chake sin. compl.
  • es  iroka sin. compl.
  • es  macoa sin. compl.
  • es  macoita sin. compl.
  • es  motilón sin. compl.
  • es  yupa sin. compl.
  • eu  yukoera
  • eu  yukpaera
  • eu  chake sin. compl.
  • eu  iroka sin. compl.
  • eu  macoa sin. compl.
  • eu  macoita sin. compl.
  • eu  motilón sin. compl.
  • eu  yupa sin. compl.
  • fr  yuko
  • fr  yukpa
  • fr  chake sin. compl.
  • fr  iroka sin. compl.
  • fr  macoa sin. compl.
  • fr  macoita sin. compl.
  • fr  motilón sin. compl.
  • fr  yupa sin. compl.
  • gl  yuko-yupka
  • gl  chake sin. compl.
  • gl  iroka sin. compl.
  • gl  macoa sin. compl.
  • gl  macoita sin. compl.
  • gl  motilón sin. compl.
  • gl  yupa sin. compl.
  • gn  jukpa-juko
  • gn  chake sin. compl.
  • gn  iroka sin. compl.
  • gn  jupa sin. compl.
  • gn  makoa sin. compl.
  • gn  makoita sin. compl.
  • gn  motilon sin. compl.
  • it  yuco
  • it  yukpa
  • it  chake sin. compl.
  • it  motilón sin. compl.
  • it  yucpa sin. compl.
  • it  yupa sin. compl.
  • ja  ユクパ・ユコ語
  • ja  ユパ語、モチロン語、チャケ語、イロカ語、マコイタ語、マコア語 sin. compl.
  • nl  Yuko
  • nl  Yukpa
  • nl  Chake sin. compl.
  • nl  Iroka sin. compl.
  • nl  Macoa sin. compl.
  • nl  Macoita sin. compl.
  • nl  Motilón sin. compl.
  • nl  Yupa sin. compl.
  • pt  yuko
  • pt  yupka
  • pt  chake sin. compl.
  • pt  iroka sin. compl.
  • pt  macoa sin. compl.
  • pt  macoita sin. compl.
  • pt  motilón sin. compl.
  • pt  yupa sin. compl.
  • ru  Юкпа (юко)
  • ru  Юпа sin. compl.
  • ru  Чаки sin. compl.
  • ru  Ирока sin. compl.
  • ru  Макоа sin. compl.
  • ru  Макоита sin. compl.
  • ru  Мотилон sin. compl.
  • sw  Yukpa-yuko
  • sw  Chake sin. compl.
  • sw  Iroka sin. compl.
  • sw  Macoa sin. compl.
  • sw  Macoita sin. compl.
  • sw  Motilón sin. compl.
  • sw  Yupa sin. compl.
  • tmh  Tayukpat
  • tmh  tayukt
  • zh  尤卡帕/尤库
  • zh  尤帕 sin. compl.
  • zh  依隆卡 sin. compl.
  • zh  玛克阿 sin. compl.
  • zh  玛卡伊塔 sin. compl.
  • zh  莫提隆/查科 sin. compl.

Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definition
No és clar si yuko i yukpa són sinònims o bé designen dues llengües carib independents. Antigament el territori yuko-yukpa s'havia estès des de la vall del Cesar fins al llac Maracaibo. La divisió entre els yuko (banda colombiana) i els yukpa (banda veneçolana) és reconeguda pels mateixos indígenes i es creu que s'hauria produït fa aproximadament un mil·lenni.

Alguns autors divideixen els yukpa en set subgrups ètnics (irapa, macoíta, parirí, rionegrino, shaparu, wasama i viakshi) i els yuko en vuit (iroka, tukushmo, manaure, maracà, San Genaro, sokomba, susa i yowa).

Fins fa poc temps, el japreria (també de la família carib) solia incloure's en el conjunt dialectal yuka-yukpa, però sembla que no hi ha intercomprensió.

La denominació motilón s'usa a la regió per a referir-se també al bari, llengua txibtxa sense cap relació amb el yuko-yukpa.

Fins no fa gaires anys hi havia poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú confirmen que pertany a la família carib.
macoita macoita

Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  yuko-yupka
  • ca  chake sin. compl.
  • ca  iroka sin. compl.
  • ca  macoa sin. compl.
  • ca  macoita sin. compl.
  • ca  motilón sin. compl.
  • ca  yuko sin. compl.
  • ca  yupa sin. compl.
  • ar  يوكية
  • ar  يوكبية
  • cy  Yuko
  • cy  Yukpa
  • cy  Chake sin. compl.
  • cy  Iroka sin. compl.
  • cy  Macoa sin. compl.
  • cy  Macoita sin. compl.
  • cy  Motilón sin. compl.
  • cy  Yupa sin. compl.
  • de  Yukpa
  • de  Chake sin. compl.
  • de  Motilón sin. compl.
  • de  Yupa sin. compl.
  • en  Yuko
  • en  Yukpa
  • en  Chake sin. compl.
  • en  Iroka sin. compl.
  • en  Macoa sin. compl.
  • en  Macoita sin. compl.
  • en  Motilón sin. compl.
  • en  Yupa sin. compl.
  • es  yukpa-yuko
  • es  chake sin. compl.
  • es  iroka sin. compl.
  • es  macoa sin. compl.
  • es  macoita sin. compl.
  • es  motilón sin. compl.
  • es  yupa sin. compl.
  • eu  yukoera
  • eu  yukpaera
  • eu  chake sin. compl.
  • eu  iroka sin. compl.
  • eu  macoa sin. compl.
  • eu  macoita sin. compl.
  • eu  motilón sin. compl.
  • eu  yupa sin. compl.
  • fr  yuko
  • fr  yukpa
  • fr  chake sin. compl.
  • fr  iroka sin. compl.
  • fr  macoa sin. compl.
  • fr  macoita sin. compl.
  • fr  motilón sin. compl.
  • fr  yupa sin. compl.
  • gl  yuko-yupka
  • gl  chake sin. compl.
  • gl  iroka sin. compl.
  • gl  macoa sin. compl.
  • gl  macoita sin. compl.
  • gl  motilón sin. compl.
  • gl  yupa sin. compl.
  • gn  jukpa-juko
  • gn  chake sin. compl.
  • gn  iroka sin. compl.
  • gn  jupa sin. compl.
  • gn  makoa sin. compl.
  • gn  makoita sin. compl.
  • gn  motilon sin. compl.
  • it  yuco
  • it  yukpa
  • it  chake sin. compl.
  • it  motilón sin. compl.
  • it  yucpa sin. compl.
  • it  yupa sin. compl.
  • ja  ユクパ・ユコ語
  • ja  ユパ語、モチロン語、チャケ語、イロカ語、マコイタ語、マコア語 sin. compl.
  • nl  Yuko
  • nl  Yukpa
  • nl  Chake sin. compl.
  • nl  Iroka sin. compl.
  • nl  Macoa sin. compl.
  • nl  Macoita sin. compl.
  • nl  Motilón sin. compl.
  • nl  Yupa sin. compl.
  • pt  yuko
  • pt  yupka
  • pt  chake sin. compl.
  • pt  iroka sin. compl.
  • pt  macoa sin. compl.
  • pt  macoita sin. compl.
  • pt  motilón sin. compl.
  • pt  yupa sin. compl.
  • ru  Юкпа (юко)
  • ru  Юпа sin. compl.
  • ru  Чаки sin. compl.
  • ru  Ирока sin. compl.
  • ru  Макоа sin. compl.
  • ru  Макоита sin. compl.
  • ru  Мотилон sin. compl.
  • sw  Yukpa-yuko
  • sw  Chake sin. compl.
  • sw  Iroka sin. compl.
  • sw  Macoa sin. compl.
  • sw  Macoita sin. compl.
  • sw  Motilón sin. compl.
  • sw  Yupa sin. compl.
  • tmh  Tayukpat
  • tmh  tayukt
  • zh  尤卡帕/尤库
  • zh  尤帕 sin. compl.
  • zh  依隆卡 sin. compl.
  • zh  玛克阿 sin. compl.
  • zh  玛卡伊塔 sin. compl.
  • zh  莫提隆/查科 sin. compl.

Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definition
No és clar si yuko i yukpa són sinònims o bé designen dues llengües carib independents. Antigament el territori yuko-yukpa s'havia estès des de la vall del Cesar fins al llac Maracaibo. La divisió entre els yuko (banda colombiana) i els yukpa (banda veneçolana) és reconeguda pels mateixos indígenes i es creu que s'hauria produït fa aproximadament un mil·lenni.

Alguns autors divideixen els yukpa en set subgrups ètnics (irapa, macoíta, parirí, rionegrino, shaparu, wasama i viakshi) i els yuko en vuit (iroka, tukushmo, manaure, maracà, San Genaro, sokomba, susa i yowa).

Fins fa poc temps, el japreria (també de la família carib) solia incloure's en el conjunt dialectal yuka-yukpa, però sembla que no hi ha intercomprensió.

La denominació motilón s'usa a la regió per a referir-se també al bari, llengua txibtxa sense cap relació amb el yuko-yukpa.

Fins no fa gaires anys hi havia poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú confirmen que pertany a la família carib.
maconde maconde

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  makonde
  • ca  chimakonde sin. compl.
  • ca  chinimakonde sin. compl.
  • ca  cimakonde sin. compl.
  • ca  konde sin. compl.
  • ca  maconde sin. compl.
  • ca  matambe sin. compl.
  • ca  matambwe sin. compl.
  • ca  mekwengo sin. compl.
  • ar  ماكوندي
  • cy  Makonde
  • cy  Chimakonde sin. compl.
  • cy  Chinimakonde sin. compl.
  • cy  Cimakonde sin. compl.
  • cy  Konde sin. compl.
  • cy  Maconde sin. compl.
  • cy  Matambe sin. compl.
  • cy  Matambwe sin. compl.
  • cy  Mekwengo sin. compl.
  • de  Makonde
  • de  Chimakonde sin. compl.
  • de  Chinimakonde sin. compl.
  • de  Cimakonde sin. compl.
  • de  Konde sin. compl.
  • de  Maconde sin. compl.
  • de  Matambe sin. compl.
  • de  Matambwe sin. compl.
  • de  Mekwengo sin. compl.
  • en  Makonde
  • en  Chimakonde sin. compl.
  • en  Chinimakonde sin. compl.
  • en  Cimakonde sin. compl.
  • en  Konde sin. compl.
  • en  Maconde sin. compl.
  • en  Matambe sin. compl.
  • en  Matambwe sin. compl.
  • en  Mekwengo sin. compl.
  • es  makonde
  • es  chimakonde sin. compl.
  • es  chinimakonde sin. compl.
  • es  cimakonde sin. compl.
  • es  konde sin. compl.
  • es  maconde sin. compl.
  • es  matambe sin. compl.
  • es  matambwe sin. compl.
  • es  mekwengo sin. compl.
  • eu  makondeera
  • eu  chimakonde sin. compl.
  • eu  chinimakonde sin. compl.
  • eu  cimakonde sin. compl.
  • eu  konde sin. compl.
  • eu  maconde sin. compl.
  • eu  makonde sin. compl.
  • eu  matambe sin. compl.
  • eu  matambwe sin. compl.
  • eu  mekwengo sin. compl.
  • fr  makondé
  • fr  chimakondé sin. compl.
  • fr  chinimakondé sin. compl.
  • fr  cimakondé sin. compl.
  • fr  kondé sin. compl.
  • fr  macondé sin. compl.
  • fr  matambé sin. compl.
  • fr  mekwengo sin. compl.
  • gl  makonde
  • gl  chimakonde sin. compl.
  • gl  chinimakonde sin. compl.
  • gl  cimakonde sin. compl.
  • gl  konde sin. compl.
  • gl  maconde sin. compl.
  • gl  matambe sin. compl.
  • gl  matambwe sin. compl.
  • gl  mekwengo sin. compl.
  • gn  makonde
  • gn  chimakonde sin. compl.
  • gn  chinimakonde sin. compl.
  • gn  cimakonde sin. compl.
  • gn  konde sin. compl.
  • gn  maconde sin. compl.
  • gn  matambe sin. compl.
  • gn  matambwe sin. compl.
  • gn  mekwengo sin. compl.
  • it  makonde
  • it  chimakonde sin. compl.
  • it  chinimakonde sin. compl.
  • it  cimakonde sin. compl.
  • it  konde sin. compl.
  • it  maconde sin. compl.
  • it  matambe sin. compl.
  • it  matambwe sin. compl.
  • it  mekwengo sin. compl.
  • pt  maconde
  • pt  chimaconde sin. compl.
  • pt  chimakonde sin. compl.
  • pt  chinimaconde sin. compl.
  • pt  chinimakonde sin. compl.
  • pt  cimaconde sin. compl.
  • pt  konde sin. compl.
  • pt  makonde sin. compl.
  • pt  matambe sin. compl.
  • pt  matambwe sin. compl.
  • pt  mekwengo sin. compl.
  • tmh  Tamakundit
  • tmh  Chimakonde sin. compl.
  • tmh  chinimakonde sin. compl.
  • tmh  cimakonde sin. compl.
  • tmh  konde sin. compl.
  • tmh  maconde sin. compl.
  • tmh  matambe sin. compl.
  • tmh  matambwe sin. compl.
  • tmh  mekwengo sin. compl.
  • zh  马孔德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.

La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).

El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
macú macú

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
macú del guaviare macú del guaviare

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
macuna macuna

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  makuna
  • ca  buhagana sin. compl.
  • ca  emoa sin. compl.
  • ca  ide sin. compl.
  • ca  jepa-matsi sin. compl.
  • ca  macuna sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • ca  roea sin. compl.
  • ca  suroa sin. compl.
  • ca  tabotiro jejea sin. compl.
  • ca  umua sin. compl.
  • ca  wuhána sin. compl.
  • ca  yeba sin. compl.
  • ca  yepá-mahsá sin. compl.
  • ar  ماكونا
  • cy  Makuna
  • cy  Buhagana sin. compl.
  • cy  Emoa sin. compl.
  • cy  Ide sin. compl.
  • cy  Jepa-matsi sin. compl.
  • cy  Macuna sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • cy  Roea sin. compl.
  • cy  Suroa sin. compl.
  • cy  Tabotiro jejea sin. compl.
  • cy  Umua sin. compl.
  • cy  Wuhána sin. compl.
  • cy  Yeba sin. compl.
  • cy  Yepá-mahsá sin. compl.
  • de  Macuna
  • de  Buhagana sin. compl.
  • de  Emoa sin. compl.
  • de  Ide sin. compl.
  • de  Jepa-Matsi sin. compl.
  • de  Makuna sin. compl.
  • de  Paneroa sin. compl.
  • de  Roea sin. compl.
  • de  Suroa sin. compl.
  • de  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • de  Umua sin. compl.
  • de  Wuhána sin. compl.
  • de  Yeba sin. compl.
  • de  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • en  Macuna
  • en  Buhagana sin. compl.
  • en  Emoa sin. compl.
  • en  Ide sin. compl.
  • en  Jepa-Matsi sin. compl.
  • en  Makuna sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • en  Roea sin. compl.
  • en  Suroa sin. compl.
  • en  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • en  Umua sin. compl.
  • en  Wuhána sin. compl.
  • en  Yeba sin. compl.
  • en  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • es  macuna
  • es  buhagana sin. compl.
  • es  emoa sin. compl.
  • es  ide sin. compl.
  • es  jepa-matsi sin. compl.
  • es  makuna sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • es  roea sin. compl.
  • es  suroa sin. compl.
  • es  tabotiro jejea sin. compl.
  • es  umua sin. compl.
  • es  wuhána sin. compl.
  • es  yeba sin. compl.
  • es  yepá-mahsá sin. compl.
  • eu  makunera
  • eu  buhagana sin. compl.
  • eu  emoa sin. compl.
  • eu  ide sin. compl.
  • eu  jepa-matsi sin. compl.
  • eu  macuna sin. compl.
  • eu  makuna sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • eu  roea sin. compl.
  • eu  suroa sin. compl.
  • eu  tabotiro jejea sin. compl.
  • eu  umua sin. compl.
  • eu  wuhána sin. compl.
  • eu  yeba sin. compl.
  • eu  yepá-mahsá sin. compl.
  • fr  macuna
  • fr  buhagana sin. compl.
  • fr  emoa sin. compl.
  • fr  ide sin. compl.
  • fr  jepa-matsi sin. compl.
  • fr  makuna sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • fr  roea sin. compl.
  • fr  suroa sin. compl.
  • fr  tabotiro jejea sin. compl.
  • fr  umua sin. compl.
  • fr  wuhána sin. compl.
  • fr  yeba sin. compl.
  • fr  yepá-mahsá sin. compl.
  • gl  macuna
  • gl  buhagana sin. compl.
  • gl  emoa sin. compl.
  • gl  ide sin. compl.
  • gl  jepa-matsi sin. compl.
  • gl  makuna sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gl  roea sin. compl.
  • gl  suroa sin. compl.
  • gl  tabotiro jejea sin. compl.
  • gl  umua sin. compl.
  • gl  wuhána sin. compl.
  • gl  yeba sin. compl.
  • gl  yepá-mahsá sin. compl.
  • it  macuna
  • it  buhagana sin. compl.
  • it  emoa sin. compl.
  • it  ide sin. compl.
  • it  jepa-matsi sin. compl.
  • it  makuna sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • it  roea sin. compl.
  • it  suroa sin. compl.
  • it  tabotiro jejea sin. compl.
  • it  umua sin. compl.
  • it  wuhána sin. compl.
  • it  yeba sin. compl.
  • it  yepá-mahsá sin. compl.
  • ja  マクナ語
  • nl  Makuna
  • nl  Buhagana sin. compl.
  • nl  Emoa sin. compl.
  • nl  Ide sin. compl.
  • nl  Jepa-Matsi sin. compl.
  • nl  Macuna sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • nl  Roea sin. compl.
  • nl  Suroa sin. compl.
  • nl  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • nl  Umua sin. compl.
  • nl  Wuhána sin. compl.
  • nl  Yeba sin. compl.
  • nl  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • pt  macuna
  • pt  buhagana sin. compl.
  • pt  emoa sin. compl.
  • pt  ide sin. compl.
  • pt  jepa-matsi sin. compl.
  • pt  makuna sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • pt  roea sin. compl.
  • pt  suroa sin. compl.
  • pt  tabotiro jejea sin. compl.
  • pt  umua sin. compl.
  • pt  wuhána sin. compl.
  • pt  yeba sin. compl.
  • pt  yepá-mahsá sin. compl.
  • ru  Макуна
  • ru  Вахана sin. compl.
  • ru  Бухагана sin. compl.
  • ru  Макуна-эрулия sin. compl.
  • zh  马库纳语
  • zh  马库纳、布哈加纳、罗艾阿、艾莫阿、伊德、耶巴、苏罗阿、塔博提罗-杰杰阿、乌穆瓦、乌哈纳、帕内罗阿、杰帕-马兹、耶帕-马萨 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definition
Tot i que els makunes viuen a l'àrea amazònica del Vaupés, no formen part del sistema exogàmic multilingüe que la caracteritza, segons el qual un conjunt d'ètnies mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Sembla que els makunes representen una excepció a la regla d'exogàmia lingüística, ja que es casen tant dins com fora del seu grup lingüístic.

Els makunes estan dividits en dotze clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial): yiba, saina, roea, hemoa, tabotihehea, buhabungana, siroa, hogoro siroa, umua, minowaringana, heañara i seara. Segons algunes fonts, els makunes no tenen un gentilici propi que inclogui la totalitat dels clans ni un nom per a la llengua; la màxima autodenominació és la del clan.

Els yahunes s'han integrat dins els makunes i n'han adoptat la llengua.
macuni macuni

Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil

  • ca  maxakalí
  • ca  caposho sin. compl.
  • ca  cumanasho sin. compl.
  • ca  macuni sin. compl.
  • ca  monaxo sin. compl.
  • ca  monocho sin. compl.
  • ar  الماكساكالية
  • cy  Maxakalí
  • cy  Caposho sin. compl.
  • cy  Cumanasho sin. compl.
  • cy  Macuni sin. compl.
  • cy  Monaxo sin. compl.
  • cy  Monocho sin. compl.
  • de  Maxakali
  • de  Caposho sin. compl.
  • de  Cumanasho sin. compl.
  • de  Macuni sin. compl.
  • de  Maxacali sin. compl.
  • de  Monaxo sin. compl.
  • de  Monocho sin. compl.
  • en  Maxakalí
  • en  Caposho sin. compl.
  • en  Cumanasho sin. compl.
  • en  Macuni sin. compl.
  • en  Monaxo sin. compl.
  • en  Monocho sin. compl.
  • es  maxakalí
  • es  caposho sin. compl.
  • es  cumanasho sin. compl.
  • es  macuni sin. compl.
  • es  monaxo sin. compl.
  • es  monocho sin. compl.
  • eu  maxakaliera
  • eu  caposho sin. compl.
  • eu  cumanasho sin. compl.
  • eu  macuni sin. compl.
  • eu  monaxo sin. compl.
  • eu  monocho sin. compl.
  • fr  maxacali
  • fr  caposho sin. compl.
  • fr  cumanasho sin. compl.
  • fr  macuni sin. compl.
  • fr  monaxo sin. compl.
  • fr  monocho sin. compl.
  • gn  maxakali
  • gn  caposho sin. compl.
  • gn  cumanasho sin. compl.
  • gn  macuni sin. compl.
  • gn  monaxo sin. compl.
  • gn  monocho sin. compl.
  • it  maxakali
  • it  caposho sin. compl.
  • it  cumanasho sin. compl.
  • it  macuni sin. compl.
  • it  monaxo sin. compl.
  • it  monocho sin. compl.
  • ja  マサカリ語
  • ja  マクニ語 sin. compl.
  • ja  モナソ語 sin. compl.
  • ja  カポショ語 sin. compl.
  • ja  モノチョ語 sin. compl.
  • ja  クマナショ語 sin. compl.
  • nl  Maxakalí
  • nl  Caposho sin. compl.
  • nl  Cumanasho sin. compl.
  • nl  Macuni sin. compl.
  • nl  Monaxo sin. compl.
  • nl  Monocho sin. compl.
  • pt  maxakali
  • pt  caposho sin. compl.
  • pt  cumanasho sin. compl.
  • pt  macuni sin. compl.
  • pt  monaxo sin. compl.
  • pt  monocho sin. compl.
  • ru  Машакали
  • ru  Капошо sin. compl.
  • ru  Макони sin. compl.
  • ru  Макуни sin. compl.
  • ru  Монашо sin. compl.
  • ru  Моночо sin. compl.
  • ru  Моношо sin. compl.
  • ru  Куманашо sin. compl.
  • ru  Максакали sin. compl.
  • zh  马萨卡利语
  • zh  卡波肖、库马那肖、马库尼、莫那索 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil

Definition
La família maxakalí comprèn actualment només dues llengües (o potser dialectes d'una sola llengua), el maxakalí i el pataxo hãhãhãe. Alguns lingüistes proposen un parentiu remot amb la família je.

Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.

Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
macurap macurap

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

  • ca  macurap
  • ca  kurateg sin. compl.
  • ca  macurapi sin. compl.
  • ca  makurap sin. compl.
  • ca  massaka sin. compl.
  • cod  kurateg
  • ar  ماكورابية
  • cy  Macurap
  • cy  Kurateg sin. compl.
  • cy  Macurapi sin. compl.
  • cy  Makurap sin. compl.
  • cy  Massaka sin. compl.
  • de  Macurap
  • de  Kurateg sin. compl.
  • de  Macurapi sin. compl.
  • de  Makurap sin. compl.
  • de  Massaka sin. compl.
  • en  Makurap
  • en  Kurateg sin. compl.
  • en  Macurap sin. compl.
  • en  Macuráp sin. compl.
  • en  Macurapi sin. compl.
  • en  Makuráp sin. compl.
  • en  Makurápi sin. compl.
  • en  Massaka sin. compl.
  • es  macurap
  • es  kurateg sin. compl.
  • es  macurapi sin. compl.
  • es  makurap sin. compl.
  • es  massaka sin. compl.
  • eu  macurapera
  • eu  kurateg sin. compl.
  • eu  macurapi sin. compl.
  • eu  makurap sin. compl.
  • eu  massaka sin. compl.
  • fr  macurap
  • fr  kurateg sin. compl.
  • fr  macurapi sin. compl.
  • fr  makurap sin. compl.
  • fr  massaka sin. compl.
  • gn  makurap
  • gn  kurateg sin. compl.
  • gn  macurapi sin. compl.
  • gn  makurap sin. compl.
  • gn  massaka sin. compl.
  • it  macurap
  • it  kurateg sin. compl.
  • it  macurapi sin. compl.
  • it  makurap sin. compl.
  • it  massaka sin. compl.
  • ja  マクラップ語
  • ja  マクラピ語 sin. compl.
  • ja  マッサカ語 sin. compl.
  • ja  クラテッグ語 sin. compl.
  • nl  Macurap
  • nl  Kurateg sin. compl.
  • nl  Macurapi sin. compl.
  • nl  Makurap sin. compl.
  • nl  Massaka sin. compl.
  • pt  makurap
  • pt  kurateg sin. compl.
  • pt  macurap sin. compl.
  • pt  macurapi sin. compl.
  • pt  massaka sin. compl.
  • ru  Макурап
  • ru  Масака sin. compl.
  • ru  Куратег sin. compl.
  • ru  Макурапи sin. compl.
  • zh  马古拉普语
  • zh  马萨卡、库拉特戈、马库拉普、马古拉比 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

Definition
La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. El makurap s'ha utilitzat com a llengua franca entre diverses comunitats de la regió.

Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.