Back to top
macurapi macurapi

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

  • ca  macurap
  • ca  kurateg sin. compl.
  • ca  macurapi sin. compl.
  • ca  makurap sin. compl.
  • ca  massaka sin. compl.
  • cod  kurateg
  • ar  ماكورابية
  • cy  Macurap
  • cy  Kurateg sin. compl.
  • cy  Macurapi sin. compl.
  • cy  Makurap sin. compl.
  • cy  Massaka sin. compl.
  • de  Macurap
  • de  Kurateg sin. compl.
  • de  Macurapi sin. compl.
  • de  Makurap sin. compl.
  • de  Massaka sin. compl.
  • en  Makurap
  • en  Kurateg sin. compl.
  • en  Macurap sin. compl.
  • en  Macuráp sin. compl.
  • en  Macurapi sin. compl.
  • en  Makuráp sin. compl.
  • en  Makurápi sin. compl.
  • en  Massaka sin. compl.
  • es  macurap
  • es  kurateg sin. compl.
  • es  macurapi sin. compl.
  • es  makurap sin. compl.
  • es  massaka sin. compl.
  • eu  macurapera
  • eu  kurateg sin. compl.
  • eu  macurapi sin. compl.
  • eu  makurap sin. compl.
  • eu  massaka sin. compl.
  • fr  macurap
  • fr  kurateg sin. compl.
  • fr  macurapi sin. compl.
  • fr  makurap sin. compl.
  • fr  massaka sin. compl.
  • gn  makurap
  • gn  kurateg sin. compl.
  • gn  macurapi sin. compl.
  • gn  makurap sin. compl.
  • gn  massaka sin. compl.
  • it  macurap
  • it  kurateg sin. compl.
  • it  macurapi sin. compl.
  • it  makurap sin. compl.
  • it  massaka sin. compl.
  • ja  マクラップ語
  • ja  マクラピ語 sin. compl.
  • ja  マッサカ語 sin. compl.
  • ja  クラテッグ語 sin. compl.
  • nl  Macurap
  • nl  Kurateg sin. compl.
  • nl  Macurapi sin. compl.
  • nl  Makurap sin. compl.
  • nl  Massaka sin. compl.
  • pt  makurap
  • pt  kurateg sin. compl.
  • pt  macurap sin. compl.
  • pt  macurapi sin. compl.
  • pt  massaka sin. compl.
  • ru  Макурап
  • ru  Масака sin. compl.
  • ru  Куратег sin. compl.
  • ru  Макурапи sin. compl.
  • zh  马古拉普语
  • zh  马萨卡、库拉特戈、马库拉普、马古拉比 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

Definition
La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. El makurap s'ha utilitzat com a llengua franca entre diverses comunitats de la regió.

Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.
macusa macusa

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
macusi macusi

Carib > Amazones septentrional > Pemón > Pemón, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

  • ca  macuxi
  • ca  macusi sin. compl.
  • ca  makuxí sin. compl.
  • cod  makuci
  • cod  pemon
  • cy  Macuxi
  • cy  Makushi sin. compl.
  • cy  Makusi sin. compl.
  • de  Macushi
  • de  Macusi sin. compl.
  • de  Makuxi sin. compl.
  • en  Macushi
  • en  Makushi sin. compl.
  • en  Makusi sin. compl.
  • es  macushi
  • es  makuchi sin. compl.
  • es  makusi sin. compl.
  • eu  macuxiera
  • eu  makushi sin. compl.
  • eu  makusi sin. compl.
  • fr  macuxi
  • fr  makushi sin. compl.
  • fr  makusi sin. compl.
  • gl  macuxi
  • gl  makushi sin. compl.
  • gl  makusi sin. compl.
  • gn  makuchi
  • gn  makuchi sin. compl.
  • gn  makusi sin. compl.
  • it  makuxi
  • it  makushi sin. compl.
  • it  makusi sin. compl.
  • ja  マクシー語
  • ja  マクシ語 sin. compl.
  • nl  Macuxi
  • nl  Makushi sin. compl.
  • nl  Makusi sin. compl.
  • pt  macuxi
  • pt  makushi sin. compl.
  • pt  makusi sin. compl.
  • ru  Макуши
  • ru  Тевея sin. compl.
  • ru  Макуси sin. compl.
  • ru  Макучи sin. compl.
  • sw  Macushi
  • sw  Makuchi sin. compl.
  • sw  Makusi sin. compl.
  • tmh  Tamakucit
  • zh  马库什
  • zh  马库其 sin. compl.
  • zh  马库斯 sin. compl.

Carib > Amazones septentrional > Pemón > Pemón, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

Definition
La majoria de la població macuxi és bilingüe en anglès, castellà o portuguès, i a les zones frontereres també és abundant el trilingüisme.

El macuxi és percebut com una llengua inferior davant les llengües nacionals, amb les quals aquest grup està en contacte constant. No hi ha educació en macuxi, fet que, d'altra banda, els pares dels infants rebutjarien. S'observen molts préstecs de l'anglès i el portuguès en la llengua macuxi.
macuxi macuxi

Carib > Amazones septentrional > Pemón > Pemón, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

  • ca  macuxi
  • ca  macusi sin. compl.
  • ca  makuxí sin. compl.
  • cod  makuci
  • cod  pemon
  • cy  Macuxi
  • cy  Makushi sin. compl.
  • cy  Makusi sin. compl.
  • de  Macushi
  • de  Macusi sin. compl.
  • de  Makuxi sin. compl.
  • en  Macushi
  • en  Makushi sin. compl.
  • en  Makusi sin. compl.
  • es  macushi
  • es  makuchi sin. compl.
  • es  makusi sin. compl.
  • eu  macuxiera
  • eu  makushi sin. compl.
  • eu  makusi sin. compl.
  • fr  macuxi
  • fr  makushi sin. compl.
  • fr  makusi sin. compl.
  • gl  macuxi
  • gl  makushi sin. compl.
  • gl  makusi sin. compl.
  • gn  makuchi
  • gn  makuchi sin. compl.
  • gn  makusi sin. compl.
  • it  makuxi
  • it  makushi sin. compl.
  • it  makusi sin. compl.
  • ja  マクシー語
  • ja  マクシ語 sin. compl.
  • nl  Macuxi
  • nl  Makushi sin. compl.
  • nl  Makusi sin. compl.
  • pt  macuxi
  • pt  makushi sin. compl.
  • pt  makusi sin. compl.
  • ru  Макуши
  • ru  Тевея sin. compl.
  • ru  Макуси sin. compl.
  • ru  Макучи sin. compl.
  • sw  Macushi
  • sw  Makuchi sin. compl.
  • sw  Makusi sin. compl.
  • tmh  Tamakucit
  • zh  马库什
  • zh  马库其 sin. compl.
  • zh  马库斯 sin. compl.

Carib > Amazones septentrional > Pemón > Pemón, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

Definition
La majoria de la població macuxi és bilingüe en anglès, castellà o portuguès, i a les zones frontereres també és abundant el trilingüisme.

El macuxi és percebut com una llengua inferior davant les llengües nacionals, amb les quals aquest grup està en contacte constant. No hi ha educació en macuxi, fet que, d'altra banda, els pares dels infants rebutjarien. S'observen molts préstecs de l'anglès i el portuguès en la llengua macuxi.
maczsa maczsa

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
madi madi

Arauà, Amèrica > Brasil

  • ca  madi
  • ar  مادية
  • cy  Madi
  • de  Madi
  • en  Madi
  • es  madi
  • eu  madiera
  • fr  madi
  • gn  madi
  • it  madi
  • ja  マディ語
  • ja  マディ語 sin. compl.
  • nl  Madi
  • pt  madi
  • ru  Мади
  • zh  玛迪语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arauà, Amèrica > Brasil

Definition
La llengua madi està integrada per tres dialectes: el jarawara (170 parlants), el jaramadí (190 parlants), i el banavà (o banavà-jafí, 80 parlants).

Els membres dels tres grups no reconeixen el terme madi com a denominació comuna dels seus dialectes; és emprat bàsicament pels lingüistes. Algunes fonts (Enciclopédia dos Povos Indígenas no Brasil) consideren que són tres llengües diferenciades amb alta intercomprensió.

La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d'Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.

Els madis viuen encara força aïllats, amb pocs contactes amb el món no indígena. El coneixement del portuguès s'imposa lentament en la comunitat, tot i que no es perd l'ús de la llengua pròpia.
madihà-dení madihà-dení

Arauà > Madija, Amèrica > Brasil

  • ca  dení
  • ca  dani sin. compl.
  • ca  daní sin. compl.
  • ca  deni sin. compl.
  • ca  madihà-dení sin. compl.
  • cod  jamamadí-dení
  • ar  الدينية
  • cy  Dení
  • cy  Dani sin. compl.
  • cy  Daní sin. compl.
  • cy  Deni sin. compl.
  • cy  Madihá-dení sin. compl.
  • de  Deni
  • de  Dani sin. compl.
  • de  Daní sin. compl.
  • de  Dení sin. compl.
  • de  Madiha-Dení sin. compl.
  • en  Dení
  • en  Dani sin. compl.
  • en  Daní sin. compl.
  • en  Deni sin. compl.
  • en  Madiha-Dení sin. compl.
  • es  dení
  • es  dani sin. compl.
  • es  daní sin. compl.
  • es  deni sin. compl.
  • es  madihá-dení sin. compl.
  • eu  deniera
  • eu  dani sin. compl.
  • eu  daní sin. compl.
  • eu  deni sin. compl.
  • eu  madihà-dení sin. compl.
  • fr  dení
  • fr  dani sin. compl.
  • fr  daní sin. compl.
  • fr  deni sin. compl.
  • fr  madihà-dení sin. compl.
  • gn  deni
  • gn  dani sin. compl.
  • gn  daní sin. compl.
  • gn  deni sin. compl.
  • gn  madihà-dení sin. compl.
  • it  deni
  • it  dani sin. compl.
  • it  daní sin. compl.
  • it  dení sin. compl.
  • it  madihà-dení sin. compl.
  • ja  デニ語
  • ja  ダニ語 sin. compl.
  • ja  マディハ・デニ語 sin. compl.
  • nl  Dení
  • nl  Dani sin. compl.
  • nl  Daní sin. compl.
  • nl  Deni sin. compl.
  • nl  Madihá-Dení sin. compl.
  • pt  deni
  • pt  dani sin. compl.
  • pt  daní sin. compl.
  • pt  dení sin. compl.
  • pt  madihà-dení sin. compl.
  • ru  Дени
  • ru  Дани sin. compl.
  • ru  Мадиха-дени sin. compl.
  • zh  德尼语
  • zh  达尼 sin. compl.
  • zh  达逆 sin. compl.
  • zh  玛迪哈-德尼 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arauà > Madija, Amèrica > Brasil

Definition
El dení i el culina integren la branca madija de la família arauà. La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d' Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.

El 1940, els denís van patir els efectes de l'arribada massiva de treballadors foranis de les explotacions de cautxú. Van establir-hi relacions d'intercanvi de productes i alguns van entrar a treballar a les companyies, però en contrapartida van perdre els territoris propis, van patir epidèmies i es van involucrar en lluites racials. No van recuperar els drets sobre el seu territori fins al 2003.

El grup que viu al riu Xeruà s'autodenomina jamamadí-dení i el del riu Cuniuà, madihà-dení.
mafa mafa

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  mafa
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahay sin. compl.
  • ca  matakam sin. compl.
  • ca  mofa sin. compl.
  • ca  natakan sin. compl.
  • de  Mafa
  • de  Matakam sin. compl.
  • de  Mofa sin. compl.
  • de  Natakan sin. compl.
  • en  mafa
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • en  Matakam sin. compl.
  • en  Mofa sin. compl.
  • en  Natakan sin. compl.
  • es  mafa
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • es  matakam sin. compl.
  • es  mofa sin. compl.
  • es  natakan sin. compl.
  • eu  mafa
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • eu  matakam sin. compl.
  • eu  mofa sin. compl.
  • eu  natakan sin. compl.
  • fr  mafa
  • fr  matakam sin. compl.
  • fr  mofa sin. compl.
  • fr  natakan sin. compl.
  • gl  mafa
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • gl  matakam sin. compl.
  • gl  mofa sin. compl.
  • gl  natakan sin. compl.
  • it  mafa
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • it  matakam sin. compl.
  • it  mofa sin. compl.
  • it  natakan sin. compl.
  • nl  Mafa
  • pt  mafa
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.
  • pt  matakam sin. compl.
  • pt  mofa sin. compl.
  • pt  natakan sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic, el mafa està directament emparentat amb les llengües cuvok, dugwor, mada, mbuko, mofu, moloko, muyang i vamé, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.

Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.
magiar magiar

Uraliana > Finoúgrica > Úgric, Europa > Àustria, Europa > Croàcia, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Hongria, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Ucraïna

  • ca  hongarès
  • ca  magiar sin. compl.
  • cod  magyar
  • ar  هنغارية
  • cy  Hwngareg
  • de  Ungarisch
  • de  Magyar sin. compl.
  • en  Hungarian
  • en  Magiar sin. compl.
  • es  húngaro
  • eu  hungariera
  • eu  magyarera sin. compl.
  • fr  hongrois
  • fr  magyar sin. compl.
  • gl  húngaro
  • gl  maxiar sin. compl.
  • gn  úngaro
  • it  ungherese
  • it  magiaro sin. compl.
  • ja  ハンガリー語
  • ja  マジャール語 sin. compl.
  • nl  Hongaars
  • nl  Magyaars sin. compl.
  • oc  ongarés
  • oc  magiar sin. compl.
  • pt  húngaro
  • pt  magiar sin. compl.
  • ru  Венгерский язык
  • ru  Мадьярский sin. compl.
  • sw  Hungarian
  • sw  Magiar sin. compl.
  • tmh  Tahungarit
  • tmh  Tamagyart sin. compl.
  • zh  匈牙利语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Uraliana > Finoúgrica > Úgric, Europa > Àustria, Europa > Croàcia, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Hongria, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Ucraïna

Definition
El primer text escrit en hongarès que es conserva data de la fi del segle XII o de l'inici del XIII.

El segle XVIII va començar el procés d'establiment de la llengua estàndard actual, consolidada a la primera meitat del segle XIX. Al llarg d'aquest segle, l'hongarès es va anar afermant com a llengua oficial del país.

L'oficialitat de la llengua va restar establerta definitivament el 1868, un cop constituïda la monarquia austrohongaresa. A partir d'aquest moment, el govern hongarès va engegar una forta campanya de magiarització de tots els pobles compresos en la part de l'imperi corresponent a Hongria, però la resistència de les poblacions afectades -eslaus i romanesos- i el pes de l'alemany, que fins i tot coneixien molts hongaresos, va fer fracassar aquesta política.

La derrota austrohongaresa a la Primera Guerra Mundial va comportar la desaparició de la monarquia i la independència total d'Hongria, que, com a nació vençuda, va haver d'acceptar (1920) la pèrdua de totes les regions en què els hongaresos no eren la majoria de la població. Aquest fet explica la presència avui dia d'importants minories hongareses en tots els estats que envolten Hongria.

En l'hongarès es distingeixen vuit dialectes: l'occidental, el transdanubià, el nord-occidental, el meridional, el nord-oriental, el del Tisza, el transsilvà i el székely.
magindanao magindanao

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

  • ca  magindanao
  • ca  magindanaoan sin. compl.
  • ca  magindanaw sin. compl.
  • ca  maguindanaon sin. compl.
  • ca  maguindanaw sin. compl.
  • ca  mindanao sin. compl.
  • ar  ماغينداناو
  • cy  Magindanao
  • cy  Magindanaoan sin. compl.
  • cy  Magindanaw sin. compl.
  • cy  Maguindanaon sin. compl.
  • cy  Maguindanaw sin. compl.
  • cy  Mindanao sin. compl.
  • de  Magindanao
  • de  Magindanaoan sin. compl.
  • de  Magindanaw sin. compl.
  • de  Maguindanaon sin. compl.
  • de  Maguindanaw sin. compl.
  • de  Mindanao sin. compl.
  • en  Maguindanao
  • en  Magindanao sin. compl.
  • en  Magindanaon sin. compl.
  • en  Magindanaw sin. compl.
  • en  Maguindanaon sin. compl.
  • en  Maguindanaw sin. compl.
  • en  Mindanao sin. compl.
  • es  maguindanao
  • es  magindanaoan sin. compl.
  • es  magindanaw sin. compl.
  • es  maguindanaon sin. compl.
  • es  maguindanaw sin. compl.
  • es  mindanao sin. compl.
  • eu  maguindanaoera
  • eu  magindanao sin. compl.
  • eu  magindanaoan sin. compl.
  • eu  magindanaw sin. compl.
  • eu  maguindanao sin. compl.
  • eu  maguindanaon sin. compl.
  • eu  maguindanaw sin. compl.
  • eu  mindanao sin. compl.
  • fr  maguindanao
  • fr  magindanao sin. compl.
  • fr  magindanaoan sin. compl.
  • fr  magindanaw sin. compl.
  • fr  maguindanaon sin. compl.
  • fr  maguindanaw sin. compl.
  • fr  mindanao sin. compl.
  • gl  magindanao
  • gl  magindanaoan sin. compl.
  • gl  magindanaw sin. compl.
  • gl  maguindanaon sin. compl.
  • gl  maguindanaw sin. compl.
  • gl  mindanao sin. compl.
  • gn  magindanao
  • gn  magindanaoan sin. compl.
  • gn  magindanaw sin. compl.
  • gn  maguindanaon sin. compl.
  • gn  maguindanaw sin. compl.
  • gn  mindanao sin. compl.
  • it  magindanao
  • it  magindanaoan sin. compl.
  • it  magindanaw sin. compl.
  • it  maguindanaon sin. compl.
  • it  maguindanaw sin. compl.
  • it  mindanao sin. compl.
  • pt  magindanao
  • pt  magindanaoan sin. compl.
  • pt  magindanaw sin. compl.
  • pt  maguindanaon sin. compl.
  • pt  maguindanaw sin. compl.
  • pt  mindanau sin. compl.
  • zh  马京达瑙语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definition
La llengua magindanao és la desena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000), el pangasinan (1.150.000-2.000.000) i el maranao (600.000-860.000).

El grup etnolingüístic magindanao és un dels grups indígenes de Maguindano (a l'illa de Mindanao), on viuen també els tituray, els ilanum i els manobo. El terme magindanao significa 'gent de la plana' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional es troba a la vall del riu Pulangi, situada a la part sud-oest de Mindanao.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els magindanao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.

El magindanao és la llengua majoritària a la província de Maguindanao, on es concentren uns 300.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el maranao.

Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i el maranao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.