Back to top
makchan makchan

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures

  • ca  ch'orti'
  • ca  apay sin. compl.
  • ca  chan sin. compl.
  • ca  makchan sin. compl.
  • cy  Ch'orti'
  • cy  Apay sin. compl.
  • cy  Chan sin. compl.
  • cy  Makchan sin. compl.
  • de  Chortí
  • de  Apay sin. compl.
  • de  Ch'orti' sin. compl.
  • de  Chan sin. compl.
  • de  Makchan sin. compl.
  • en  Ch'orti'
  • en  Apay sin. compl.
  • en  Chan sin. compl.
  • en  Chorti sin. compl.
  • en  Chortí sin. compl.
  • en  Makchan sin. compl.
  • es  chortí
  • es  apay sin. compl.
  • es  ch'orti' sin. compl.
  • es  chan sin. compl.
  • es  makchan sin. compl.
  • eu  ch'orti'era
  • eu  apay sin. compl.
  • eu  ch'orti' sin. compl.
  • eu  chan sin. compl.
  • eu  makchan sin. compl.
  • fr  chorti
  • fr  apay sin. compl.
  • fr  ch'orti' sin. compl.
  • fr  chan sin. compl.
  • fr  makchan sin. compl.
  • gl  ch'orti'
  • gl  apay sin. compl.
  • gl  chan sin. compl.
  • gl  makchan sin. compl.
  • gn  chorti
  • gn  apay sin. compl.
  • gn  chan sin. compl.
  • gn  makchan sin. compl.
  • it  ch'orti'
  • it  apay sin. compl.
  • it  chan sin. compl.
  • it  makchan sin. compl.
  • pt  ch'orti'
  • pt  apay sin. compl.
  • pt  chan sin. compl.
  • pt  makchan sin. compl.

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures

Definition
La denominació ch'orti' significa 'llengua dels que conreen blat de moro', en referència a la pràctica agrícola tradicional de les famílies ch'orti'. Aquest grup ha rebut altres denominacions, com ara apay, pel regne Payaquí, o chan, que podria haver estat la denominació original dels maies de la zona.

A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.

Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.

Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.

No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
makhua makhua

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  makua
  • ca  imakua sin. compl.
  • ca  kimakua sin. compl.
  • ca  makhua sin. compl.
  • ca  makhuwa-meetto sin. compl.
  • ca  makoa sin. compl.
  • ca  makuwa sin. compl.
  • ca  mato sin. compl.
  • de  Makua
  • de  Emakua sin. compl.
  • de  Macua sin. compl.
  • de  Makhuwa sin. compl.
  • de  Maquoua sin. compl.
  • en  Makua
  • en  Imakua sin. compl.
  • en  Kimakua sin. compl.
  • en  Makhua sin. compl.
  • en  Makhuwa-meetto sin. compl.
  • en  Makoa/Makuwa sin. compl.
  • en  Mato sin. compl.
  • es  makua
  • es  imakua sin. compl.
  • es  kimakua sin. compl.
  • es  makhua sin. compl.
  • es  makhuwa-meetto sin. compl.
  • es  makoa/Makuwa sin. compl.
  • es  mato sin. compl.
  • eu  makua
  • eu  imakua sin. compl.
  • eu  kimakua sin. compl.
  • eu  makhua sin. compl.
  • eu  makhuwa-meetto sin. compl.
  • eu  makoa/Makuwa sin. compl.
  • eu  mato sin. compl.
  • fr  makhuwa
  • fr  imakua sin. compl.
  • fr  makhua sin. compl.
  • fr  makua sin. compl.
  • fr  maquoua sin. compl.
  • gl  makua
  • gl  imakua sin. compl.
  • gl  kimakua sin. compl.
  • gl  makhua sin. compl.
  • gl  makhuwa-meetto sin. compl.
  • gl  makoa/Makuwa sin. compl.
  • gl  mato sin. compl.
  • it  makua
  • it  imakua sin. compl.
  • it  kimakua sin. compl.
  • it  makhua sin. compl.
  • it  makhuwa-meetto sin. compl.
  • it  makoa/Makuwa sin. compl.
  • it  mato sin. compl.
  • nl  Makua
  • nl  Imakua sin. compl.
  • nl  Makhua sin. compl.
  • nl  Makhuwa sin. compl.
  • nl  Maquoua sin. compl.
  • pt  makua
  • pt  imakua sin. compl.
  • pt  kimakua sin. compl.
  • pt  makhua sin. compl.
  • pt  makhuwa-meetto sin. compl.
  • pt  makoa/Makuwa sin. compl.
  • pt  mato sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.

El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
makhuwa-meetto makhuwa-meetto

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  makua
  • ca  imakua sin. compl.
  • ca  kimakua sin. compl.
  • ca  makhua sin. compl.
  • ca  makhuwa-meetto sin. compl.
  • ca  makoa sin. compl.
  • ca  makuwa sin. compl.
  • ca  mato sin. compl.
  • de  Makua
  • de  Emakua sin. compl.
  • de  Macua sin. compl.
  • de  Makhuwa sin. compl.
  • de  Maquoua sin. compl.
  • en  Makua
  • en  Imakua sin. compl.
  • en  Kimakua sin. compl.
  • en  Makhua sin. compl.
  • en  Makhuwa-meetto sin. compl.
  • en  Makoa/Makuwa sin. compl.
  • en  Mato sin. compl.
  • es  makua
  • es  imakua sin. compl.
  • es  kimakua sin. compl.
  • es  makhua sin. compl.
  • es  makhuwa-meetto sin. compl.
  • es  makoa/Makuwa sin. compl.
  • es  mato sin. compl.
  • eu  makua
  • eu  imakua sin. compl.
  • eu  kimakua sin. compl.
  • eu  makhua sin. compl.
  • eu  makhuwa-meetto sin. compl.
  • eu  makoa/Makuwa sin. compl.
  • eu  mato sin. compl.
  • fr  makhuwa
  • fr  imakua sin. compl.
  • fr  makhua sin. compl.
  • fr  makua sin. compl.
  • fr  maquoua sin. compl.
  • gl  makua
  • gl  imakua sin. compl.
  • gl  kimakua sin. compl.
  • gl  makhua sin. compl.
  • gl  makhuwa-meetto sin. compl.
  • gl  makoa/Makuwa sin. compl.
  • gl  mato sin. compl.
  • it  makua
  • it  imakua sin. compl.
  • it  kimakua sin. compl.
  • it  makhua sin. compl.
  • it  makhuwa-meetto sin. compl.
  • it  makoa/Makuwa sin. compl.
  • it  mato sin. compl.
  • nl  Makua
  • nl  Imakua sin. compl.
  • nl  Makhua sin. compl.
  • nl  Makhuwa sin. compl.
  • nl  Maquoua sin. compl.
  • pt  makua
  • pt  imakua sin. compl.
  • pt  kimakua sin. compl.
  • pt  makhua sin. compl.
  • pt  makhuwa-meetto sin. compl.
  • pt  makoa/Makuwa sin. compl.
  • pt  mato sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.

El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
makiritari makiritari

Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

  • ca  yecuana
  • ca  de'kwana sin. compl.
  • ca  maiongong sin. compl.
  • ca  makiritari sin. compl.
  • ca  maquiritare sin. compl.
  • ca  soto sin. compl.
  • ca  ye'kuana sin. compl.
  • ca  yekuana sin. compl.
  • cod  ye'kuana
  • ar  يكوانية
  • cy  Yecuana
  • cy  De'kwana sin. compl.
  • cy  Maiongong sin. compl.
  • cy  Makiritari sin. compl.
  • cy  Maquiritare sin. compl.
  • cy  Soto sin. compl.
  • cy  Ye'kuana sin. compl.
  • cy  Yekuana sin. compl.
  • de  Yekuana
  • de  De'kwana sin. compl.
  • de  Maiongong sin. compl.
  • de  Makiritari sin. compl.
  • de  Maquiritare sin. compl.
  • de  Soto sin. compl.
  • de  Ye'kuana sin. compl.
  • de  Yecuana sin. compl.
  • en  Yekuana
  • en  De'cuana sin. compl.
  • en  De'kwana sin. compl.
  • en  Maiongong sin. compl.
  • en  Makiritari sin. compl.
  • en  Maquiritai sin. compl.
  • en  Maquiritare sin. compl.
  • en  Maquiritari sin. compl.
  • en  Soto sin. compl.
  • en  Ye'cuana sin. compl.
  • en  Ye'kuana sin. compl.
  • en  Yekwana sin. compl.
  • es  yecuana
  • es  de'kwana sin. compl.
  • es  maiongong sin. compl.
  • es  makiritari sin. compl.
  • es  maquiritare sin. compl.
  • es  soto sin. compl.
  • es  ye'kuana sin. compl.
  • es  yekuana sin. compl.
  • eu  yecuanera
  • eu  de'kwana sin. compl.
  • eu  makiritari sin. compl.
  • eu  maquiritare sin. compl.
  • eu  ye'kuana sin. compl.
  • eu  yekuana sin. compl.
  • fr  yecuana
  • fr  de'kwana sin. compl.
  • fr  maiongong sin. compl.
  • fr  makiritari sin. compl.
  • fr  maquiritare sin. compl.
  • fr  soto sin. compl.
  • fr  ye'kuana sin. compl.
  • fr  yekuana sin. compl.
  • gn  jekuana
  • gn  de'kwana sin. compl.
  • gn  maiongong sin. compl.
  • gn  makiritari sin. compl.
  • gn  maquiritare sin. compl.
  • gn  soto sin. compl.
  • gn  ye'kuana sin. compl.
  • gn  yekuana sin. compl.
  • it  ye'kuana
  • it  de'kwana sin. compl.
  • it  maiongong sin. compl.
  • it  makiritari sin. compl.
  • it  maquiritare sin. compl.
  • it  soto sin. compl.
  • it  yecuana sin. compl.
  • it  yekuana sin. compl.
  • ja  イェクアナ語
  • ja  ソト語 sin. compl.
  • ja  デクワナ語 sin. compl.
  • ja  マキリタリ語 sin. compl.
  • ja  マキリタレ語 sin. compl.
  • ja  マイオンゴング語 sin. compl.
  • nl  Yecuana
  • nl  De'kwana sin. compl.
  • nl  Maiongong sin. compl.
  • nl  Makiritari sin. compl.
  • nl  Maquiritare sin. compl.
  • nl  Soto sin. compl.
  • nl  Ye'kuana sin. compl.
  • nl  Yekuana sin. compl.
  • pt  yecuana
  • pt  de'kwana sin. compl.
  • pt  maiongong sin. compl.
  • pt  makiritari sin. compl.
  • pt  maquiritare sin. compl.
  • pt  soto sin. compl.
  • pt  ye'kuana sin. compl.
  • pt  yekuana sin. compl.
  • ru  Екуана
  • ru  Сото sin. compl.
  • ru  Еквана sin. compl.
  • ru  Деквана sin. compl.
  • ru  Декуана sin. compl.
  • ru  Майонгонг sin. compl.
  • ru  Макиритай sin. compl.
  • ru  Макиритаре sin. compl.
  • ru  Макиритари sin. compl.
  • zh  耶瓜纳语
  • zh  耶夸纳、耶'瓜纳、德夸纳、马基利塔勒、马基利塔里、麦昂贡、索托 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

Definition
La denominació maiongong és emprada exclusivament al Brasil.

Durant el segle XVIII van ser obligats a treballar com a esclaus per als blancs i al començament del segle XX el seu territori va ser envaït per explotadors de cautxú.

Són veïns dels piaroes i els yavaranes (a l'oest), els arekunes i els makuxis (tots dos al nord-est) i els yanomamis (al sud-est).

Tots els individus del grup ètnic parlen la llengua autòctona. La generació més gran és majoritàriament monolingüe en yecuana, mentre que els joves també parlen castellà.
makoa makoa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  makua
  • ca  imakua sin. compl.
  • ca  kimakua sin. compl.
  • ca  makhua sin. compl.
  • ca  makhuwa-meetto sin. compl.
  • ca  makoa sin. compl.
  • ca  makuwa sin. compl.
  • ca  mato sin. compl.
  • de  Makua
  • de  Emakua sin. compl.
  • de  Macua sin. compl.
  • de  Makhuwa sin. compl.
  • de  Maquoua sin. compl.
  • en  Makua
  • en  Imakua sin. compl.
  • en  Kimakua sin. compl.
  • en  Makhua sin. compl.
  • en  Makhuwa-meetto sin. compl.
  • en  Makoa/Makuwa sin. compl.
  • en  Mato sin. compl.
  • es  makua
  • es  imakua sin. compl.
  • es  kimakua sin. compl.
  • es  makhua sin. compl.
  • es  makhuwa-meetto sin. compl.
  • es  makoa/Makuwa sin. compl.
  • es  mato sin. compl.
  • eu  makua
  • eu  imakua sin. compl.
  • eu  kimakua sin. compl.
  • eu  makhua sin. compl.
  • eu  makhuwa-meetto sin. compl.
  • eu  makoa/Makuwa sin. compl.
  • eu  mato sin. compl.
  • fr  makhuwa
  • fr  imakua sin. compl.
  • fr  makhua sin. compl.
  • fr  makua sin. compl.
  • fr  maquoua sin. compl.
  • gl  makua
  • gl  imakua sin. compl.
  • gl  kimakua sin. compl.
  • gl  makhua sin. compl.
  • gl  makhuwa-meetto sin. compl.
  • gl  makoa/Makuwa sin. compl.
  • gl  mato sin. compl.
  • it  makua
  • it  imakua sin. compl.
  • it  kimakua sin. compl.
  • it  makhua sin. compl.
  • it  makhuwa-meetto sin. compl.
  • it  makoa/Makuwa sin. compl.
  • it  mato sin. compl.
  • nl  Makua
  • nl  Imakua sin. compl.
  • nl  Makhua sin. compl.
  • nl  Makhuwa sin. compl.
  • nl  Maquoua sin. compl.
  • pt  makua
  • pt  imakua sin. compl.
  • pt  kimakua sin. compl.
  • pt  makhua sin. compl.
  • pt  makhuwa-meetto sin. compl.
  • pt  makoa/Makuwa sin. compl.
  • pt  mato sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.

El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
makonde makonde

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  makonde
  • ca  chimakonde sin. compl.
  • ca  chinimakonde sin. compl.
  • ca  cimakonde sin. compl.
  • ca  konde sin. compl.
  • ca  maconde sin. compl.
  • ca  matambe sin. compl.
  • ca  matambwe sin. compl.
  • ca  mekwengo sin. compl.
  • ar  ماكوندي
  • cy  Makonde
  • cy  Chimakonde sin. compl.
  • cy  Chinimakonde sin. compl.
  • cy  Cimakonde sin. compl.
  • cy  Konde sin. compl.
  • cy  Maconde sin. compl.
  • cy  Matambe sin. compl.
  • cy  Matambwe sin. compl.
  • cy  Mekwengo sin. compl.
  • de  Makonde
  • de  Chimakonde sin. compl.
  • de  Chinimakonde sin. compl.
  • de  Cimakonde sin. compl.
  • de  Konde sin. compl.
  • de  Maconde sin. compl.
  • de  Matambe sin. compl.
  • de  Matambwe sin. compl.
  • de  Mekwengo sin. compl.
  • en  Makonde
  • en  Chimakonde sin. compl.
  • en  Chinimakonde sin. compl.
  • en  Cimakonde sin. compl.
  • en  Konde sin. compl.
  • en  Maconde sin. compl.
  • en  Matambe sin. compl.
  • en  Matambwe sin. compl.
  • en  Mekwengo sin. compl.
  • es  makonde
  • es  chimakonde sin. compl.
  • es  chinimakonde sin. compl.
  • es  cimakonde sin. compl.
  • es  konde sin. compl.
  • es  maconde sin. compl.
  • es  matambe sin. compl.
  • es  matambwe sin. compl.
  • es  mekwengo sin. compl.
  • eu  makondeera
  • eu  chimakonde sin. compl.
  • eu  chinimakonde sin. compl.
  • eu  cimakonde sin. compl.
  • eu  konde sin. compl.
  • eu  maconde sin. compl.
  • eu  makonde sin. compl.
  • eu  matambe sin. compl.
  • eu  matambwe sin. compl.
  • eu  mekwengo sin. compl.
  • fr  makondé
  • fr  chimakondé sin. compl.
  • fr  chinimakondé sin. compl.
  • fr  cimakondé sin. compl.
  • fr  kondé sin. compl.
  • fr  macondé sin. compl.
  • fr  matambé sin. compl.
  • fr  mekwengo sin. compl.
  • gl  makonde
  • gl  chimakonde sin. compl.
  • gl  chinimakonde sin. compl.
  • gl  cimakonde sin. compl.
  • gl  konde sin. compl.
  • gl  maconde sin. compl.
  • gl  matambe sin. compl.
  • gl  matambwe sin. compl.
  • gl  mekwengo sin. compl.
  • gn  makonde
  • gn  chimakonde sin. compl.
  • gn  chinimakonde sin. compl.
  • gn  cimakonde sin. compl.
  • gn  konde sin. compl.
  • gn  maconde sin. compl.
  • gn  matambe sin. compl.
  • gn  matambwe sin. compl.
  • gn  mekwengo sin. compl.
  • it  makonde
  • it  chimakonde sin. compl.
  • it  chinimakonde sin. compl.
  • it  cimakonde sin. compl.
  • it  konde sin. compl.
  • it  maconde sin. compl.
  • it  matambe sin. compl.
  • it  matambwe sin. compl.
  • it  mekwengo sin. compl.
  • pt  maconde
  • pt  chimaconde sin. compl.
  • pt  chimakonde sin. compl.
  • pt  chinimaconde sin. compl.
  • pt  chinimakonde sin. compl.
  • pt  cimaconde sin. compl.
  • pt  konde sin. compl.
  • pt  makonde sin. compl.
  • pt  matambe sin. compl.
  • pt  matambwe sin. compl.
  • pt  mekwengo sin. compl.
  • tmh  Tamakundit
  • tmh  Chimakonde sin. compl.
  • tmh  chinimakonde sin. compl.
  • tmh  cimakonde sin. compl.
  • tmh  konde sin. compl.
  • tmh  maconde sin. compl.
  • tmh  matambe sin. compl.
  • tmh  matambwe sin. compl.
  • tmh  mekwengo sin. compl.
  • zh  马孔德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.

La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).

El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
makú makú

Makú, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  hupda-yuhup
  • ca  hupda sin. compl.
  • ca  makú sin. compl.
  • ca  tucano sin. compl.
  • ar  هوبدا- يوهوب
  • cy  Hupda-Yuhup
  • cy  Hupda sin. compl.
  • cy  Makú sin. compl.
  • cy  Tucano sin. compl.
  • de  Hupda-Yuhup
  • de  Hupde Makú sin. compl.
  • de  Makú de Tucano sin. compl.
  • en  Hupdë-Yuhup
  • en  Hupda sin. compl.
  • en  Makú sin. compl.
  • en  Tucano sin. compl.
  • es  hupda-yuhup
  • es  hupda sin. compl.
  • es  makú sin. compl.
  • es  tucano sin. compl.
  • eu  jupda-yujupera
  • eu  hupda sin. compl.
  • eu  makú sin. compl.
  • eu  tucano sin. compl.
  • fr  hupda-yuhup
  • fr  hupda sin. compl.
  • fr  maku sin. compl.
  • fr  tucano sin. compl.
  • gl  hupda-yuhup
  • gl  hupda sin. compl.
  • gl  makú sin. compl.
  • gl  tucano sin. compl.
  • gn  hupda-Juhup
  • gn  hupda sin. compl.
  • gn  maku sin. compl.
  • gn  tukáno sin. compl.
  • it  hupda-yuhup
  • it  hupda sin. compl.
  • it  maku sin. compl.
  • it  tucano sin. compl.
  • ja  フプダ・ユフプ語
  • ja  フプダ語、マク語、トゥカノ語 sin. compl.
  • nl  Hupda-Yuhup
  • nl  Hupda sin. compl.
  • nl  Makú sin. compl.
  • nl  Tucano sin. compl.
  • pt  hupda-yuhup
  • pt  hupda sin. compl.
  • pt  maku sin. compl.
  • pt  tucano sin. compl.
  • ru  Хупда-юхуп
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Хупда sin. compl.
  • ru  Тукано sin. compl.
  • sw  Hupda-yuhup
  • sw  Hupda sin. compl.
  • sw  Makú sin. compl.
  • sw  Tucano sin. compl.
  • tmh  Tahupda-tayuhupt
  • zh  胡普得-于胡普
  • zh  玛库 sin. compl.
  • zh  图卡诺 sin. compl.
  • zh  胡普达 sin. compl.

Makú, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definition
Els hupda i els yuhup són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua.

Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.

Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
makú makú

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  kakua-nukak
  • ca  barà sin. compl.
  • ca  kakua sin. compl.
  • ca  kubeo sin. compl.
  • ca  makú sin. compl.
  • ar  كاكوا-نوكاك
  • cy  Kakua-nukak
  • cy  Bará sin. compl.
  • cy  Kakua sin. compl.
  • cy  Kubeo sin. compl.
  • cy  Makú sin. compl.
  • de  Kakua-Nukak
  • de  Bará sin. compl.
  • de  Cacua sin. compl.
  • de  Makú de Cobeo sin. compl.
  • en  Cacua-Nukak
  • en  Bara sin. compl.
  • en  Cacua sin. compl.
  • en  Cubeo sin. compl.
  • en  Makú sin. compl.
  • es  kakua-nukak
  • es  bará sin. compl.
  • es  kakua sin. compl.
  • es  kubeo sin. compl.
  • es  makú sin. compl.
  • eu  kakua-nukakera
  • eu  barà sin. compl.
  • eu  kakua sin. compl.
  • eu  kubeo sin. compl.
  • eu  makú sin. compl.
  • fr  kakua-nukak
  • fr  bará sin. compl.
  • fr  kakua sin. compl.
  • fr  kubeo sin. compl.
  • fr  maku sin. compl.
  • gl  kakua-nukak
  • gl  bará sin. compl.
  • gl  kakua sin. compl.
  • gl  kubeo sin. compl.
  • gl  makú sin. compl.
  • gn  kakua-nukak
  • gn  bara sin. compl.
  • gn  kakua sin. compl.
  • gn  kuveo sin. compl.
  • gn  maku sin. compl.
  • it  kakua-nukak
  • it  barà sin. compl.
  • it  kakua sin. compl.
  • it  kubeo sin. compl.
  • it  maku sin. compl.
  • ja  カクア・ヌカク語
  • ja  カクア語、バラ語、マクー語、クベオ語 sin. compl.
  • nl  Kakua-Nukak
  • nl  Barà sin. compl.
  • nl  Kakua sin. compl.
  • nl  Kubeo sin. compl.
  • nl  Makú sin. compl.
  • pt  kakua-nukak
  • pt  bará sin. compl.
  • pt  kakua sin. compl.
  • pt  kubeo sin. compl.
  • pt  maku sin. compl.
  • ru  Какуа-нукак
  • ru  Бара sin. compl.
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Какуа sin. compl.
  • ru  Кубео sin. compl.
  • sw  Kakua-nukak
  • sw  Bará sin. compl.
  • sw  Kakua sin. compl.
  • sw  Kubeo sin. compl.
  • sw  Makú sin. compl.
  • tmh  Takakwat-tanukakt
  • zh  卡库瓦-奴卡卡
  • zh  巴拉 sin. compl.
  • zh  玛库 sin. compl.
  • zh  卡库瓦 sin. compl.
  • zh  库佩欧 sin. compl.

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.

Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
makú mako makú mako

Aïllada, Amèrica > Brasil

  • ca  makú mako
  • cod  makú mako
  • ar  ماكوية
  • cy  Makú Mako
  • de  Maku
  • en  Makú
  • es  makú
  • es  mako sin. compl.
  • eu  mako makuera
  • fr  maku
  • gl  makú mako
  • gn  maku mako
  • gn  mako sin. compl.
  • it  maku mako
  • ja  マクー・マコ語
  • nl  Makú Mako
  • pt  makú mako
  • ru  Маку (мако)
  • sw  Makú
  • sw  Mako sin. compl.
  • tmh  Tamakumakut
  • zh  玛库,玛科

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definition
Sembla que eren originaris de la zona de les muntanyes Maluwaka a Veneçuela. Comerciaven per la zona de l'alt Orinoco i el Rio Branco, al Brasil. Van acabar deixant Veneçuela i establint-se al Brasil fugint dels atacs dels yanomama. Entre 1930 i 1950 van patir un gran descens demogràfic a causa de les malalties. Aquesta llengua no té cap relació amb les de la família makú.
makua makua

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  makua
  • ca  imakua sin. compl.
  • ca  kimakua sin. compl.
  • ca  makhua sin. compl.
  • ca  makhuwa-meetto sin. compl.
  • ca  makoa sin. compl.
  • ca  makuwa sin. compl.
  • ca  mato sin. compl.
  • de  Makua
  • de  Emakua sin. compl.
  • de  Macua sin. compl.
  • de  Makhuwa sin. compl.
  • de  Maquoua sin. compl.
  • en  Makua
  • en  Imakua sin. compl.
  • en  Kimakua sin. compl.
  • en  Makhua sin. compl.
  • en  Makhuwa-meetto sin. compl.
  • en  Makoa/Makuwa sin. compl.
  • en  Mato sin. compl.
  • es  makua
  • es  imakua sin. compl.
  • es  kimakua sin. compl.
  • es  makhua sin. compl.
  • es  makhuwa-meetto sin. compl.
  • es  makoa/Makuwa sin. compl.
  • es  mato sin. compl.
  • eu  makua
  • eu  imakua sin. compl.
  • eu  kimakua sin. compl.
  • eu  makhua sin. compl.
  • eu  makhuwa-meetto sin. compl.
  • eu  makoa/Makuwa sin. compl.
  • eu  mato sin. compl.
  • fr  makhuwa
  • fr  imakua sin. compl.
  • fr  makhua sin. compl.
  • fr  makua sin. compl.
  • fr  maquoua sin. compl.
  • gl  makua
  • gl  imakua sin. compl.
  • gl  kimakua sin. compl.
  • gl  makhua sin. compl.
  • gl  makhuwa-meetto sin. compl.
  • gl  makoa/Makuwa sin. compl.
  • gl  mato sin. compl.
  • it  makua
  • it  imakua sin. compl.
  • it  kimakua sin. compl.
  • it  makhua sin. compl.
  • it  makhuwa-meetto sin. compl.
  • it  makoa/Makuwa sin. compl.
  • it  mato sin. compl.
  • nl  Makua
  • nl  Imakua sin. compl.
  • nl  Makhua sin. compl.
  • nl  Makhuwa sin. compl.
  • nl  Maquoua sin. compl.
  • pt  makua
  • pt  imakua sin. compl.
  • pt  kimakua sin. compl.
  • pt  makhua sin. compl.
  • pt  makhuwa-meetto sin. compl.
  • pt  makoa/Makuwa sin. compl.
  • pt  mato sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definition
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.

El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).