Diccionari d’otorrinolaringologia

Endoscòpia realitzada mitjançant un endoscopi rígid.

Tècnica usada en audiometria consistent a emetre un soroll en l'orella no explorada perquè la còclea no pugui sentir el so de prova que s'emet en l'orella explorada.

Envà osteocartilaginós, vertical i medià, que separa les cavitats nasals.

Part de la supraglotis constituïda pel cartílag epiglòtic i la mucosa que el recobreix.

Inflamació de l'epiglotis produïda per bacteris del gènere Haemophilus.

Epiglotitis d'origen infecciós que pot provocar asfíxia per obstrucció de la via respiratòria.

Hemorràgia que té lloc a la túnica mucosa nasal, que normalment s'exterioritza pels narius i que sol aturar-se al cap de pocs minuts.

Epistaxi que té lloc a l'àrea de Kiesselbach i que, generalment, afecta joves i infants.

Epistaxi que té lloc a la part posterior de les cavitats nasals i que afecta sobretot les persones adultes.

Àrea superior de la cavitat timpànica que conté el cap del martell i l'enclusa.