paladar
paladar
- ca paladar, n m
- es paladar
- en palate
- TA palatum
Definition
Sostre de la cavitat oral i sòl de les fosses nasals, de forma còncava en el sentit transversal i en l'anteroposterior, constituït per una part òssia i per una part tova.
paladar dur
paladar dur
- ca paladar dur, n m
- es paladar duro
- en hard palate
- TA palatum durum
Definition
Part òssia del paladar formada per la unió de les cares inferiors de les àpofisis palatines dels maxil·lars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d'ambdós ossos palatins.
paladar tou
paladar tou
- ca paladar tou, n m
- ca vel del paladar, n m
- es paladar blando
- es velo del paladar
- en soft palate
- TA palatum molle
- TA velum palatinum
Definition
Part posterior del paladar, formada per músculs, que actua com una vàlvula separant l'orofaringe de la rinofaringe.
pansinusitis
pansinusitis
- ca pansinusitis, n f
- es pansinusitis
- en pansinusitis
Definition
Inflamació múltiple dels sins paranasals.
papil·loma invertit
papil·loma invertit
- ca papil·loma invertit, n m
- es papiloma invertido
- en inverted papilloma
Definition
Papil·loma situat a les cavitats nasals, que té l'aspecte d'una poliposi nasal i que sol esdevenir maligne.
papil·lomatosi laríngia
papil·lomatosi laríngia
- ca papil·lomatosi laríngia, n f
- es papilomatosis laríngea
- en juvenile papilloma
- en recurrent respiratory papilloma
Definition
Tumor benigne, generalment d'origen víric, que apareix de forma difusa i recidivant a la laringe, que afecta generalment els infants.
papissoteig
papissoteig
- ca sigmatisme, n m
- ca papissoteig, n m sin. compl.
- es sigmatismo
- en lisping
- en sigmatism
Definition
Trastorn simple de la parla consistent en la dificultat o impossibilitat d'articular una consonant sibilant.
paraacúsia
paraacúsia
- ca paracúsia, n f
- ca paraacúsia, n f sin. compl.
- es paracusia
- en paracusia
- en paracusis
Definition
Trastorn consistent en la percepció anòmala dels sons produït per alteracions mecàniques o sensorials de la via auditiva.
paracentesi timpànica
paracentesi timpànica
- ca miringotomia, n f
- ca paracentesi timpànica, n f
- es miringotomía
- es paracentesis timpánica
- en myringotomy
- en tympanic paracentesis
Definition
Incisió de la membrana timpànica per a drenar el contingut de la cavitat timpànica.
paracúsia
paracúsia
- ca paracúsia, n f
- ca paraacúsia, n f sin. compl.
- es paracusia
- en paracusia
- en paracusis
Definition
Trastorn consistent en la percepció anòmala dels sons produït per alteracions mecàniques o sensorials de la via auditiva.