os vòmer
os vòmer
- ca os vòmer, n m
- ca vòmer, n m sin. compl.
- es hueso vómer
- es vómer
- en vomer
- en vomer bone
- TA vomer
Definition
Os imparell i medià que constitueix la part posterior del septe nasal.
osca de Carhart
osca de Carhart
- ca osca de Carhart, n f
- es muesca de Carhart
- en Carhart notch
Definition
Trastorn consistent en una pèrdua d'agudesa auditiva de 10 a 15 dB, que afecta la conducció òssia de les freqüències mitjanes i altes, produït per la dificultat de vibració dels líquids del laberint en casos d'otoesclerosi.
oscil·lograma
oscil·lograma
- ca oscil·lograma, n m
- es oscilograma
- en wave form
Definition
Enregistrament gràfic de l'amplitud de l'ona sonora en relació amb el temps.
Note
- L'oscil·lograma s'usa en l'anàlisi acústica de la veu.
osset de l'orella
osset de l'orella
- ca osset de l'orella, n m
- ca ossicle de l'orella, n m sin. compl.
- es huesecillo del oído
- en auditory ossicle
- TA ossiculum auditorium
- TA ossiculum auditus
Definition
Cadascun dels tres ossets que formen la cadena ossicular, que tenen per funció transmetre les vibracions de la membrana timpànica a la finestra vestibular.
Note
- Els ossets de l'orella són: el martell, l'estrep i l'enclusa.
ossicle de l'orella
ossicle de l'orella
- ca osset de l'orella, n m
- ca ossicle de l'orella, n m sin. compl.
- es huesecillo del oído
- en auditory ossicle
- TA ossiculum auditorium
- TA ossiculum auditus
Definition
Cadascun dels tres ossets que formen la cadena ossicular, que tenen per funció transmetre les vibracions de la membrana timpànica a la finestra vestibular.
Note
- Els ossets de l'orella són: el martell, l'estrep i l'enclusa.
ossiculectomia
ossiculectomia
- ca ossiculectomia, n f
- es osiculectomía
- en ossiculectomy
Definition
Excisió d'un o més ossets de l'orella.
ossiculoplàstia
ossiculoplàstia
- ca ossiculoplàstia, n f
- es osiculoplastia
- en ossiculoplasty
Definition
Operació que té per objecte reconstruir la cadena ossicular per a millorar el nivell d'audició.
òstium
òstium
- ca òstium, n m
- es ostium
- en ostium
Definition
Orifici d'entrada d'un conducte de certs òrgans.
òstium maxil·lar
òstium maxil·lar
- ca òstium maxil·lar, n m
- es ostium maxilar
- en ostium maxillare
Definition
Òstium que comunica el si maxil·lar amb les fosses nasals, al nivell del meat nasal mitjà.
otàlgia
otàlgia
- ca otàlgia, n f
- ca otodínia, n f sin. compl.
- es otalgia
- es otodinia
- en otalgia
- en otodynia
Definition
Dolor a l'orella.